UltraQuim

Una edició més, la família compleix la tradició de fer la Cursa de Sant Esteve de Llagostera. Hi ha hagut uns 800 participants. Malauradament, no hi he pogut assistir, encara estic en plena recuperació de l' accident de trànsit . Espero poder-ho fer en l'edició següent. Les que no han faltat, han estat la mare i la germana. Li tinc especial estima aquesta cursa. Perquè es fa en el poble on he nascut, i passa per racons de la meva infantesa. Sempre que hi penso, em ve a la memòria quan era un nen. Podia veure gent que anava d'hora a córrer en aquest dia assenyalat, aleshores no ho entenia, ara ho envejo. Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Des de l'Aquàtic Club Xaloc, amb molta tristesa, us hem d'anunciar que l'edició de la Sant Silvestre Ganxona, del dia 31 de desembre del 2020, queda suspesa. La situació d'emergència sanitària no ens deixa altra opció, hem de tenir cura per la salut de tots els participants i voluntaris.   Però volem continuar acomiadant l'any fent esport. Us fem una nova proposta: #SantSilvestreSFG Enguany serà una edició virtual i amb premis!     Es podrà realitzar durant vuit dies. Des del dia 24 fins al 31 de desembre d e 2020. Cadascú on li vingui més de gust i li vagi millor. Es pot fer en qualsevol població. Enguany, la distància és lliure. L'important és gaudir fent esport, sigui caminant i/o corrent. Ens agradaria, que seguis la tradició d'aquesta prova, fer - la amb un gorret de Pare Noel, per això premiarem a la fotografia més nadalenca.     Per participar, només c...

En aquests temps, que ens ha tocat viure, sense curses, podem fer, cadascú de nosaltres, un repte solidari. Oncolliga ens proposa l'Onco 100X100. Onco 100x100: Consisteix en completar una distància de 100 quilòmetres en 100 dies corrent o caminant per allà on un vulgui. De manera individual o fent equip, amb un màxim de 8 integrants. Fent dues sortides caminant a la setmana, aproximadament d'una hora, ja podem aconseguir el repte. Està a l'abast de tots. La inscripció al repte es pot fer fins el 23 de desembre. A partir d'aquí, cada participant decidirà quina distància corre o camina en cada sortida i en quants dies completarà el repte. Només haureu d'anar registrant les distàncies de cada entrenament o sortida a la nostra web fins a arribar als 100 km El termini màxim per assolir el repte són de 100 dies, que comencen a comptar a partir del primer registre a la web. Un cop hàgiu completat els 100 primers quilometres, rebreu un diploma finisher personalitzat. Amb la...

La malaltia de la ELA (esclerosis lateral amiotròfica) no para per la pandèmia. La nostra solidaritat i empatia, tampoc ha de parar. Les 24 hores d'atletisme, enguany, per la covid-19, no es poden realitzar en el seu format habitual. Els amics organitzadors de corredors.cat, han creat una esdeveniment virtual, a l'alçada de les circumstàncies. Mantenint la data. Inici a les 12 del migdia del 12 de desembre, fins a finalitzar a les 12 del migdia de l'endemà, el 13 de desembre. El lloc, si que canvia, on cadascú pugui i vulgui fer-ho. Hi ha un munt de proves. Es pot participar de manera individual: 24 hores, 12 hores, 6 hores, 100 milles (160,95 km), 100 Km i 50 Km. També es pot participar en equip: Superequips (sense límit d'integrans), equips de fins a  24 membres, equips de fins 6 membres i per parelles. D'opcions en tenim moltes. Com en totes les edicions anteriors. Els diners guanyats van causes solidaries. Aquest 2020 tot el que es recull, es dona a la Fundació ...

L’Oncocursa va néixer, el 2018, amb la finalitat d’organitzar una activitat solidària per tal de recaptar recursos econòmics per la  Fundació Oncolliga Girona en la seva tasca de millora de les condicions de vida dels malalts de càncer. Fet que serà consumat amb els drets d’inscripció i  participació de dos equips de corredors a  la propera edició de l'Oncotrail  2020. L’Oncocursa és divideix en dues curses en una mateixa finalitat, fer conèixer el nostre projecte a totes les persones. Cursa popular solidària en tres modalitats, Caminada de 6 km i Cursa de 14 km, apte per a tothom i Trail de 24 km per al més atrevits, amb sortida i arriba a Sant Feliu de Guíxols. Cursa que és desenvoluparà per el nostre territori del Massís de l’Ardenya marítima. El conjunt d'aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals.  Quan faig aquesta cursa, cada any, acabo coneixent nous corriols, un al·licient més per a tornar-hi.

Cursa virtual solidaria, de la mà dels amis de corredors.cat. El primer cap de setmana en que es permeti fer esport a l’exterior, ens posarem un dorsal per tornar a gaudir de córrer a l’aire lliure i tornarem a fer un gest per l’ELA. Respectant les normatives i restriccions que determinin les autoritats. Serà una forma de celebrar aquest pas endavant en el desconfinament. La Desconfinada es realitzarà durant el primer cap de setmana després que el Govern de l’Estat notifiqui que es pot sortir a l’exterior per realitzar la pràctica esportiva, des de dissabte a les 00:00 fins diumenge a les 23:59, sempre respectant els períodes de temps que determini la normativa aplicable en aquell moment. El lloc serà el que cada participant triï, al voltant del seu domicili i respectant la normativa que determinin les autoritats. No tindrà caràcter competitiu. En el seu vessant solidari, el 100% de la recaptació serà en favor de la Fundació Miquel Valls, que dóna suport a afectats per l’ELA i els s...

Fent honor a la veritat, el primer que se'm va ocórrer quan vaig veure la proposta. Va ser, pujar tants escalons com pugues, durant el temps que donaven, dotze hores. El seny em va fer veure que fer-ho, més que ser un acte solidari, seria egoista. Perquè les possibilitats que revifes, la lesió que tinc al turmell, eren altes, per desgràcia el coronavirus, ha parat el tractament que duia i que a hores d'ara, faria que ja estès solventat el problema. Acaparar atenció sanitària, en aquests moments, és el que tots plegats hem d'evitar. Decideixo fer, 1.000 escalons, distància màxima que proposen els organitzadors. Els faré caminant, però donant-ho tot. Són 19 pujades amb les seves baixades, pels 54 escalons que tinc a l'edifici de casa. Per no descomptar-me, al punt de sortida i deixo paper i boli, per apuntar, cada vegada pujada/baixada completa. Començo, amb ganes, a bon ritme. Tinc les finestres de l'escala ben oberts. Tot i això, no puc evitar que les gotes de su...

Una bona proposta, per a fer esport i ajudar als que ens ajuden, pel Covid-19. El repte consisteix en pujar tantes escales com podem en un dia. Tindrem dotze hores per a realitzar-lo, de les 9 a les 21 hores, del divendres 10 d'abril. L'organització, ens proposa sis opcions, a l'abast de tothom: 10 escales (XS), 100 escales (S), 250 escales (M), 500 escales (L) i 1.000 escales (XL). Només es tindran en compte les escales pujant. Mira que fa anys, que visc on visc i no havia comptat mai els escalons, que hi ha a l'edifici. Ara ja sé que des de la porta d'entrada de l'edifici, fins a la porta de la terrassa, hi ha exactament 54 escalons. Com no podia ser d'altre manera m'he inscrit a la modalitat XL. Fent la divisió, surt que he de pujar 18 vegades i mitja, però com que les mitges no són mai plenes, les pujaré 19 vegades, fins completar els 1.026. Crec que ho puc fer, el turmell, no m'està molestant. Però si m'avisa, faré les que pugui. A fi de ...

En un parell d'ocasions, en dies no consecutius de confinament, anteriors a repte, ja he fet voltes a la terrassa. M'he apuntat a aquest repte solidari, és la meva manera de no quedar-me quiet davant la pandèmia, de fer alguna cosa. D'ajuntar solidaritat i esport, compromís i diversió. Aquesta vegada seran unes 300 voltes. Fins a completar els 5 quilòmetres que m'he proposat de fer. La logística és simple. Un bidó amb aigua, per hidratar-me, i el rellotge garmin, que va traduint els passos en distància. Per a no marejar-me massa. Cada volta dura entre 10 i 12 segons, evito mirar el terra. La vista recta, mirant l'horitzó o la paret, segons s'escaigui. Per fer-ho una mica més amè, canvio de sentit a cada quilòmetre. Al parar a beure em despisto del sentit de la marxa, per això duc el rellotge, al canell que va per l'interior, aixó no s'emportarà cap trompada imprevista. El ritme, tot i ser caminant, és relativament lent. No arribo als 5 km/h, si apreto...

Aquest dissabte, hi ha cursa! Serem molts, des l'elit esportiva, fins a aficionats com tu i com jo. Cadascú des del confinament de casa seva. Combinant esport i solidaritat. Cadascú fent la distància que vulgui, en el recorregut que pugui. L'objectiu recaptar fons per un assaig clínic, per tractar els infectats, prevenir el contagi i buscar una vacuna contra el covid-19. L'horari de la cursa és ampli, de les 9 del matí fins les 9 de la nit. En el meu cas, la lesió al turmell, no em permet córrer, si caminar amb moderació. Tinc l'objectiu de fer 5 km caminant. A la terrassa, que té un contorn d'uns 20 passos. Caldrà fer-hi, aproximadament, 300 voltes, per assolir aquest petit repte. Serà divertit! Apuntar-s'hi és molt senzill, s'ha de fer, abans de divendres dia 27, a les 18 hores. Crònica del repte: 28/03/20 #YoCorroEnCasa

Trentena edició d'aquesta cursa, que és diu aviat. Li tinc un especial carinyo, a aquesta prova. El 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu, i juntament amb la gran estima que tinc als qui la munten, fa que per mi sigui molt especial. Enguany, igual que en les tres edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. Degut a la lesió que tinc al turmell, no sé el que hi podré fer. Si arribaré per a poder intentar els 100 km, o m'hauré de conformar en menys quilò...

Run4Cancer és una cursa solidària organitzada amb l'objectiu de recaptar fons pels malalts de càncer i els seus familiars. Una tasca realment necessària. La iniciativa va néixer l'any 2015 i es va decidir celebrar-la el diumenge més proper al 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer. La peculiaritat d’aquesta activitat esportiva, és que la cursa se celebra simultàniament a 8 poblacions diferents de les comarques gironines, on la Fundació Oncolliga hi té delegacions. D'aquesta manera, podem escollir on volem fer-la. Run4càncer té dues modalitats de cursa: una de 5 km pensada per tots els públics i per fer-la en família, i l’altre de 10km pensada pels corredors habituals. Els recorreguts són circulars a totes les poblacions i són bàsicament urbans. Més informació: www.oncolligagirona.cat

Sant Silvestre de Sant Feliu de Guíxols disfrutada. Molt content, per córrer els 9, 26 km amb 153 metres positius, a 5:29 min/km, un molt bon ritme per mi.

  Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Soc molt afortunat! Per vuitena vegada, he participat en aquesta gran prova de l'atletisme. Una prova en que arribo a estimar i a odiar, amb totes les meves forces, la pista d'atletisme. Una pista que no regala res, que forja i doblega voluntats, que et fa sentir petit al més gegant. Cal donar el millor d'un mateix per a finalitzar la prova, cal caure en el propi infern, eixugar-se les llàgrimes i remuntar, cap al més dolç dels cels. Una i una altre vegada. Una i una altre vegada, durant 24 hores. Mentre el cos és va cansant i adolorint. Mentre la son i el cansament, em desgasten volta a volta. Mentre em moro de gana i l'estómac, té més ganes de fer sortir menjar, que de deixar-lo entrar. Mentre la ment em fa sentir fort, i el cos em recorda a crits la meva debilitat. Mentre gaudeixo, del dolç patir de la llarga distància. La competició és individual, i alhora ets sents part d'un gran equip, en que cadascú té el seu objectiu, i la mateix meta, superar-se. Tenir e...

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte, una data esperada amb il·lusió des de fa mesos. Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius. El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista, els companys de cursa i jo. Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar. Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En qua...

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada. Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors. A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial! Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impress...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient les cares...

100 quilòmetres per endavant i un munt d'amics amb qui compartir la cursa. Voluntaris i organitzadors, que ens ho fan tot més fàcil, sota l'atenta mirada del mestre de l'ultrafons i creador de l'esdeveniment, en Paco Robles. El temps de tall és de 15 hores, no vaig sobrat, doncs quasi sempre em moc per sobre de les 14 hores i alguna vegada pel damunt de les 15. Són 40 voltes en un circuit de terra de 2,5 km. Una distància còmode, que permet menjar, beure i agafar o deixar roba a cada poc. L'estratègia és fer durant les 5 primeres hores, 40 km, en les 6 següents, 40 km més i en les últimes 4, els 20 restants. El primer tram de cinc hores, em trobo molt bé, compartint voltes amb l'un i amb l'altre. Acabo superant l'objectiu i em situo en 42,5 km. No he forçat la màquina i em sento amb forces per a continuar. La calor va apretant. En el tram més exposat, el vent és en contra i juntament amb el sol, que dona sense miraments, em va desgastant. Tinc mareig ...

Primera vegada que faig una cursa per equips, fent relleus entre nosaltres. L'Oncotrail es divideix en 10 etapes, per completar un total d'uns 100 quilòmetres. L'equip el composem 8 persones, companys de feina, més la Teresa i Lídia, que ens fan suport. En tot moment hi ha d'haver quatre integrants de l'equip corrent. D'entrada, em toca fer el tram 3 i el 4. De Llafranc fins a la platja del Racó de Pals. El cel està ennuvolat i mica en mica, deixa pas al sol, que apreta i juntament amb la forta humitat, fa que transpirem molt. Corro al meu ritme, sé que les curses llargues no és decisiu com es comença, l'important és com s'acaba. En aquest dos trams hi ha pujades llargues i baixades bastant dretes, que no son el meu fort. El recorregut arran de costa, emplena els sentits i fan que passin en un no res, els 20,3 km d'aquestes dues etapes. Mentre no corro puc gaudir de l'espectacular ambient de la prova. Trobo molts amics i coneguts que hi part...