UltraQuim

Si hagués de definir l'aventura viscuda en una paraula, aquesta seria intensa. Anar tot sol, ajuda a viure les coses amb molta més intensitat. Al ser un, l'únic culpable de les conseqüències de les decisions és un mateix, dels errors i els encerts. Hi ha petites alegries, com la de trobar una baixada i deixar-se anar, que fan disfrutar a ple pulmó. Hi ha petits contratemps que fan sortir llàgrimes per netejar la mirada i veure-hi millor. L'experiència, no ha canviat la meva vida, el que si ha fet és donar-li un nou punt de vista, sortir un cop més de la zona de confort per cercar noves sensacions. He trobat una nova via per assolir reptes, viatjant a ritme de pedal. Fa quinze dies i ja tinc unes ganes boges de tornar-hi, a dia d'avui no he desmuntat els suport de les alforges de la bicicleta. Tinc intenció de fer alguna petita aventura de cap de setmana durant els propers mesos. El haver estat capaç de pedalar 704 km en sis dies, em dóna noves il·lusions, nous horitz...

El despertar té eufòria continguda. Eufòria per haver arribat fins aquí i saber que a no ser que passi algun incident, aconseguiré completar l'aventura que m'havia proposat, Catalunya transversal pedalant anada i tornada. Continguda perquè el final no s'escriu fins creuar la línia d'arribada. Mentre desmunto la tenda, se m'acudeixen unes quantes aventures per fer en bicicleta, encara no en surto d'una que ja estic pensant en una altre. Surto caminant, empenyen la bici, hi ha dos i mig quilòmetres amb molta pujada, no em penso desgastar absurdament, no és ni mitja hora. Mentre camino, un cotxe es para i em surt a trobar, em va veure caminar ahir i m'acaba de tornar a trobar, s'interessa per mi, s'ofereix per dur-me en el seu vehicle fins a Olot si calgués, li explico el perquè de tot plegat i agraeixo el seu gest, tot un detall. A la que agafo baixada sóc feliç com un nen petit, al cap de poc estic a les vies verdes de Girona, que tant conec,...

Descansar en un hotel, m'ha vingut de fàbula, per afrontar la que serà la jornada més dura de l'aventura. Primera pujada per la carretera antiga que connecta Igualada i Manresa. Mentre pedalo i pedalo em deixo endur per les emocions i sensacions que fan únic cada instant. Creuar Manresa de bon matí, em resulta estressant pel volum de transit que s'hi mou.  Vaig fent camí, a Calders, tinc un regal inesperat, unes cadires i taules muntades al darrere de la benzinera del poble, amb bona ombra i millors vistes, parada a disfrutar una estona, no tot és pedalar. Enfilo cap a L'Estany, noto el desgast d'aquests dies, vaig una mica lent.  Arribo al primer objectiu del dia, Vic. L'ideal seria fer nit a Rupit, aixís l'endemà seria una etapa plàcida. Són les 18 hores i queden uns 20 km de constant pujada. Amb tot el cansament acumulat, a estones camino a estones pedalo, estic que no puc més i la pendent és molt dreta. Durant el trajecte afloren emocion...

M'aixeco mandrós, després de la tirada llarga d'ahir, vull agafar-me la jornada amb més calma, necessito recuperar-me una mica. Costa agafar el ritme de pedalar, les cames cansades i el cos adolorit, no hi ajuden gaire. Mentre circulo per Lleida, em retrobo amb l'amic Mikel, que vaig conèixer ahir, tota una alegria poder compartir uns minuts amb algú que pensa com un mateix. Sé el que m'espera, doncs ho vaig fer encara no fa ni 24 hores, un fals pla, que anirà pujant suaument i una bona pujada just al fer l'últim tram per terres de ponent. Tenia l'esperança que és repetís el vent que ahir m'anava en contra, avui seria a favor, però no. No bufa, la calor es deixa sentir i molt, cansament i calor, no és una bona combinació. Fins al punt que decideixo parar a dinar i no aixecar-me de taula, en mínim una hora, així descansaré una estona. Torno a pedalar, desfaig camí fins Igualada, aquí tinc intenció de fer un petit desafiament, agafo una carretera que a uns ...

La matinada és moguda, tinc l'estómac regirat, he de fer unes quantes visites al lavabo, volia sortir ben d'hora, al final és el dia que surto més tard. Mentre acabava de recollir, en Peter, l'amo de la casa colònies, on he muntat la tenda, em porta un cafè amb llet ben calent, quin detallàs! En res primera pujada fins a Igualada, que se'm fa eterna. Un cop allà, buscant el camí de Sant Jaume, trobo un ciclista en btt, en Ruben, que es desvia de la seva ruta i m'acompanya fins a l'inici, el primers quilòmetres, són un carril bici espectacular, fins que al cap de poc ve la terrible pujada de la Panadella, amb vent en contra. Deixo la nacional per entrar de nou al camí. Al cap de poc, el camí és un corriol estret i les alforges toquen per tots costats amb les romegueres, reculo i torno a la carretera, que degut al desnivell es desdobla en dos carrils de pujada. Empenyo la bici i a mitja pujada trobo en Mikel, un aventurer amb alforges, tenim la mateixa filo...

Només obrir els ulls dins la tenda tinc una desagradable sorpresa, tinc coses molles, entre elles el sac de dormir, penso que deu haver plogut, fins que m'adono que no, que el problema és la tenda en si, que reté la humitat, s'acumula a les parets de la mateixa i regalima fins els costats. Recullo tot, avui la jornada té premi, he quedat per esmorzar a Roda de Ter, amb dos integrants de la meva família d'aigua, en Joan i en Toni , fins a Roda pràcticament és baixada, que faig per la carretera per anar més ràpid. Després d'esmorzar, agafo el camí de Sant Jaume fins a Vic, on m'embolico jo sol i em perdo una mica. Segueixo pel camí  fins a Santa Eulàlia de Riuprimer,  és un tram molt bonic. A partir de Santa Eulàlia de Riuprimer vaig per carretera, torno a agafar el camí direcció Navarcles, el fre de davant comença a fer soroll, busco el taller mecànic del poble, li explico el que estic fent i en menys de 10 minuts, ja tinc arreglat el disc de fre qu...

Arriba el moment de la veritat, pocs minuts abans de començar l'aventura, tinc sensacions contradictòries, estic molt il·lusionat i alhora una mica espantat, tots els dubtes i petits temors fan acte de presència. Els primers quilòmetres de pedaleig, són per agafar el pols a la bici, això de dur-la carregada amb tot el necessari, uns 14 kg, fa que les maniobres s'hagin de fer amb més cura i el ritme sigui més lent. Els primers 90 km, fins a Sant Esteve d'en Bas, són per les vies verdes de Girona, que conec sobradament, a partir d'aquí toca anar descobrint el que l'aventura m'oferira. Podria seguir el tram del camí de Sant Jaume, que aprofita el camí ral entre Olot i Vic, segons informació del propi camí, no és del tot cicable, pel que decideixo seguir per carretera. La carretera enfila cap amunt, la previsió és fer nit entre Sant Esteve d'en Bas i Cantonigrós, pel google earth hi vaig veure molts camps. Un cop s'acosten les 19 hores, punt en que ...

Material i il·lusions apunt per encarar aquest dilluns, el que serà de ben segur tota una aventura. Com a bona aventura, tinc molt clar que les coses sortiran com surtin i no necessariament com tinc previst. He buscat informació, he planificat, he intentat preveure els imprevistos, he descansat aquests últims dies per estar preparat, he aprofitat les vivències de les vegades que he fet la Costa Brava en caiac per a decidir que endur-me i que no. Seran moltes hores pedalant amb pes, cal no dur coses supèrflues i si tot el necessari. Tinc mil i un dubtes, per la manca d'experiència, al plantejar-me un munt de preguntes em dóna l'oportunitat d'aprendre molt durant aquests sis dies. L'idea principal és gaudir pedalant, com tot bon viatge, l'important és el camí, el destí no és més que un punt per poder partir novament. Fa temps que tenia ganes de fer un sortida de varis dies amb la bicicleta amb tot carregat a les alforges. No acabava de trobar el moment per fer-ho, ...

Serà una petita aventura, fa molt temps que tinc ganes i il·lusió per  fer-ho. No és més que fer una ruta d'anada i tornada, fent servir la btt amb alforges, aprofitant el recorregut del camí de Sant Jaume Català. El camí de Sant Jaume, ha estat l'itinerari escollit, no per la seva vessant  religiosa, ni perquè tingui cap intenció de fer el camí fins a Santiago, ho ha estat per recórrer la Catalunya central, des de la plana de Vic fins arribar a Lleida, és un part del país que conec poc i que sempre m'ha atret. La sortida serà des de Sant Feliu de Guíxols, enllaçaré el camí just quan surt de Girona per les deveses de Salt i va direcció Bescanó per la Via Verda. En números, l'aventura seran uns 750 km, si tot surt segons el previst, en 6 dies i 5 nits. L'idea és simple pedalar uns 125 km diaris, dormint, si el temps acompanya, quatre nits en tenda de campanya, menys la tercera nit, on faré nit en un hostal, per poder-me dutxar i descansar bé, abans de emprendre el...