UltraQuim

Vaig caure fa dos dies i el dolor de les costelles, avui es fa notar més. Mentre camino els 10 km del repte #El2015NoPucParar , valoro seriosament trucar perquè em vinguin a buscar i plegar a setanta i pocs quilòmetres de casa. Decideixo seguir, si el dolor, un cop s'escalfi la musculatura, segueix tant intens, abandono. L'estratègia d'avui, evitar encara més, els trams amb pedra solta i caminar, si cal. Per sort, no tinc cap pressa. M'ho agafo amb molta calma. El dolor és l'excusa perfecta, per allargar al màxim, aquesta última etapa, d'una aventura en la que a pesar d'algun petit contratemps, estic gaudint intensament i m'ha fet aprendre nous recursos. A Franciac, en l'últim bar, abans d'abandonar el recorregut de la Via Augusta, mentre estic assentat, deixant volar la  imaginació, no puc evitar, començar a pensar en noves aventures, nous racons per descobrir a ritme de pedal. Toca seguir, doncs el destí, és des d'on vaig sortir, a Sant ...

Sortir del llit em costa molt, el dolor a les costelles és intens, sobretot en fred. Tot i aixi he decidit seguir, les caigudes no són més que noves oportunitats d'aixecar-se. I per continuar pedalant, primer cal fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar . Són les sis de la matinada d'un divendres festiu, la ciutat està tranquil·la. A mig caminar, trobo una cafeteria oberta, genial, a esmorzar i a seguir. Abans de caure, vaig decidir que els últims 150 quilòmetres, els faria en dos dies, fent nit a Sant Celoni. Per una banda afrontar una etapa tan llarga l'últim dia, m'atreia per la seva dificultat, alhora, volia i vull que l'aventura mai acabi, cosa que no pot ser, almenys d'aquesta manera l'allargo un dia, dia que tenia de marge des de l'inici de l'aventura. Pedalo lent, evitant al màxim l'impacte, inclús en algun tram amb pedra, baixo i camino, no vull forçar gens la contractura. El camí és molta pista, sense pluja i amb fang que em d...

A quarts de cinc de la matinada, mentre faig els 10 km caminant del repte #El2015NoPucParar , puc observar com la turmenta està al damunt del mar. La predicció és de molta pluja fins a primera hora de la tarda. Al cap de poc de començar a pedalar, ja cauen les primeres gotes, de manera intermitent. Per no refredar-me faré una tirada llarga, de sis hores +/-, fins l'hora de dinar. Al anar no ho vaig fer bé del tot i ara he trobat el camí paral·lel, damunt la carretera, que passa pels jaciments romans de El Mèdol, hi ha un petit inconvenient, el camí no és per a vehicles, hi ha una porta giratòria, hi entra o la bici o jo, després d'una estona de suor freda i contorsionismes varis, aconsegueixo creuar les dues portes, uff. Arriben les pluges, amb moltes ganes, en el tram de ciutat, trobo escales que semblen salts d'aigua i carrers plens  com piscines. Paciència i anar pedalant. Tinc diferents opcions, per escurçar, per si es dóna el cas. Els trams de carretera, són els que...

A les cinc de la matinada, camino pels carrers d'Ulldecona, poble bonic, inclús en la foscor de la nit. Fins a completar els 10 km de #El2015NoPucParar .  Esmorzo a l'hotel, relaxadement i al poc d'iniciar el camí, desvio el rumb per pujar el castell d'Ulldecona, la pujada ha valgut la pena, veure des de l'alçada com aixeca el dia, és tot un espectacle. L'avantatge d'anar ben d'hora, és tenir temps per gaudir sense presses.  Ahir vaig quedar moll sota la pluja, avui tinc temperatures al voltant dels 30 graus, que em fan gaudir les parades a l'ombra. Estic desfent el camí que he acabat de fer, no fa ni 24 hores. M'agrada desfer camí, em serveix per  gaudir de nou de la Via Augusta, el primer cop serveix per descobrir ruta i la segona vegada per trobar-hi els matisos.  A El Perelló hi trobo un armari tipus vitrina, al carrer, sense tancar, amb llibres per a qui els vulgui llegir, una iniciativa genial, aprofito per fer-ne us.  Gaudeixo ...

Com que no puc treure la bici fins a les 8 del matí, inicio a quarts de sis, els 10 km del dia de #El2015NoPucParar . Els faig abans de res, per tenir durant tota la jornada l'única preocupació de pedalar, doncs el repte ja està fet. Al preparar-ho tot, m'adono que duc un dels dos suport de l'alforja dreta trencat, un petit "remiendo" amb un ganxo i arreglat, espero que aguanti. A pocs quilòmetres de sortir ja m'acompanya la pluja. A la que pedalo per l'antiga N-340, sense quasi-bé trànsit i amb un paisatge de camps i camps d'oliveres, l'aigua cau amb ganes. La pujada, que mai acaba, sembla un riu, de l'aigua que arriba a baixar. Estic tres hores pedalant sota la pluja. Tinc un bon al·licient per seguir, la Luisa, en Rafa i família, passen un dies a L'Ametlla de Mar i em quedat de trobar-nos a EL Perelló. Un cop a El Perelló, canvi de roba, menjar i riures. Mentre estem al voltant de taula, deixa de ploure i ja no hi tornarà en el que re...

De nou toca llevar-me a les 4 de la matinada per fer els 10 km del repte #El2015NoPucParar . Enfilo el Pont del Dimoni de Martorell, amb vistes molt industrialitzades, un cop passat Gelida, tot canvia, el paisatge, ja es transforma en camps i camps de vinyes.  Trobo la carretera en obres i un accident, que em fan perdre molt temps. La calor va fent acte de presència. Pedalo primer per bastants quilòmetres d'asfalt, que es fan molt pesats, per després deixar-lo i anar per camins agrícoles en molt bon estat i plens de vida. En un poblet petit, en una plaça solitària, paro a dinar un entrepà, assentat en un banc, em sento ric, tinc el que no es pot comprar, em sento a gust i gaudeixo el moment. El cansament acumulat i la son, es deixen sentir, fent dels quilòmetres fins a Tarragona ciutat, tinc un petit calvari mental. La jornada té més de 120 km de pedaleig, pel cap hi circulen mals pensaments, que no podré, que que estic fent, penso en abandonar i marxar cap a casa, estic...

Inicio la jornada caminant, de matinada, per Llagostera, per completar els 10 km de #El2015NoPucParar . Entre la tranquil·litat de la nit, la son i el silenci,  afloren records d'infantessa oblidats en el temps.  Començo a pedalar ple d'energia, van caient els quilòmetres. A la sortida d'Hostalric, hi trobo un camí pedregós i com que la contractura em dóna molèsties, prefereixo seguir per carretera un tram.  És diumenge al matí i hi ha moltes persones pedalant, em pregunten i  animen. Amb un d'aquest ciclistes, tenim un petit vincle. M'explica que fa poc es va vendre la btt que tenia i era exactament la mateixa amb la que estic fent l'aventura, una edició limitada, ja és casualitat; al baixar la vista, per veure quina bici de carretera porta, ostres! Porta una Merida 901, mateix model i color que he tingut fins fa uns mesos.  Aquesta etapa supera els 130 km, però a la zona del Vallés és ràpida i de bon fer, tot i que no passa per indrets amb molt d'...

Em llevo molt d'hora, sense despertador, la bicicleta em preocupa. Per sort, està on la vaig deixar. El fang i les pedres d'ahir, m'han castigat la contractura que arrossego a les costelles, el dolor es fa notar. Decideixo, pujar fins El Pertús, per la nacional i també fer-hi el tram fins a Figueres. És ràpid, amb bastant trànsit de camions, tot i ser de bon matí i sobretot avorrit, però cal ser conseqüent amb les decisions preses. Passat Figueres torno a fer el camí original, pistes, amb basses i fang que em fa patinar més d'una vegada. A Bàscara decideixo fer, per nacional, el tram fins Orriols, un cop torno a reprendre el camí, trobo un home, que parlant, parlant, pregunta com he trobat el camí, que sap que està ple de fang, del que s'enganxa, perquè hi ha estat aquest matí i creu que amb les alforges ho he passat malament, em constata que he pres la decisió correcta. Vaig desfent camí, està tapat i no arriba a ploure en tot el dia. Em sento genial, tot flueix...

Inicio l'aventura ben d'hora. A les 3:26 de la matinada faig els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar i a les 6, ja enfilo dalt la bici amb les alforges plenes d'il·lusió. L'etapa és llarga, de Sant Feliu de Guíxols a La Jonquera i la previsió dóna pluja, durant tot el dia. Al km 30, la pluja ja em ve a acompanyar, de manera intermitent durant tota la jornada. De Girona fins La Jonquera, a trams, la Via Augusta coincideix camí de Sant Jaume. Un cop passat Girona ciutat, em trobo una francesa jubilada, que en solitari i a peu, està fent el camí de Sant Jaume, en uns 60 dies, em dono una injecció de moral, que no m'abandonarà en tota l'aventura. A l'alçada d'Orriols, hi ha uns 2 quilòmetres de fang molt argilós, s'enganxa a les rodes i queda travat el pas de roda, es esgotador empènyer i empènyer la bici, que s'enfonsa pel pes de les alforges. Un cop passat, a Bàscara, en una font i amb el bidó de l'aigua, netejo la transmissió. Passat F...

Imatge de la TransLleida 2014 Nerviós, il·lusionat i amb un dubte. Així em sento a menys de 24 hores d'iniciar l'aventura. Encara queden coses per preparar, per sort, tinc clar el que falta i tot està decidit. Nervis, per haver previst tots els detalls logístics, per tenir preparat el material necessari; sense carregar res de més i sobretot que no trobi a faltar res d'important. Il·lusió, per poder fer durant 8 dies el que més m'agrada, fer bategar el cor ràpid. Preocupant-me de pedalar, pedalar i pedalar. Amb l'expectativa, de viure una petita aventura, amb situacions, que ara no puc imaginar i que de ben segur em faran aprendre i créixer. I un dubte, que no és si ho aconseguiré o no, això no em preocupa gens. El dubte és si la contractura a les costelles , em deixarà fer-ho. En aquests moments, està bastant bé, però no he fet net del tot. Tinc clar que és millor intentar-ho havent d'abandonar, que no pas quedar-me amb el dubte de si hagués pogut o no. E...