31/12/19 Bon any


31/12/19 IX Travessia dels Nassos, 3.650 metres nedant a pell

L'objectiu  és nedar 10 metres, per dia de l'any en curs, és a dir: 3.650 metres.
Enguany no les tinc totes. No per l'aigua que es troba a 15,3C, ni pel dia enteranyinat, ni pels 12 graus de temperatura exterior, em preocupen, i molt, les meduses. Meduses que just fa 6 dies, em van fer recular en la Copa Nadal Ganxona i que ara en fa 3, em van fer una carícia al canell, a la SansiSwim de Palamós. Sé que si tornem a topar, el meu cos, no tindrà una bona reacció i que en patiré les conseqüències durant dies. Diuen que el món és dels valents i/o dels inconscients, alguna de les dues coses dec ser.
L'entrada és horrible, tinc fred, tremolo quan encara no tinc ni l'aigua a la cintura. No estic concentrat, ni mentalitzat per la fredor de la mar. Als pocs metres de resseguir roca, una medusa, merda! Giro. Provaré de nedar per la badia, és més monòton, però no hi ha onades ni corrent, que em poden fer rebotar una medusa.
Vaig nedant amb els cinc sentits. La mar està encalmada i la visibilitat és bona. No duc ni 2.000 metres i n'he vist quatre. Encara no ho sé, però no en trobaré cap més. Les he pogut esquivar, sense dificultat. Calmo l'angoixa i em concentro en fluir. El cel s'ha aclarit i el sol es deixa sentir a la pell.
La ment es posa a lloc, a partir dels 2.500 metres +/-, tot i notar la fredor de l'aigua, com m'entumeix el cos i em fa tenir mans de drap. Deixo de notar l'excessiva fred, que la manca de concentració, em feia sentir.
Segueixo nedant, content, no perquè estigui convençut que ho aconseguiré, sinó perquè estic segur, que ho intentaré fins al final. Sé que físicament puc, per metres i per aclimatació. A més, compto, amb l'ajuda, en el moment de la sortida, d'en Sergi Manero, que està a la sorra.
En una hora i vint-i-tres minuts, el gps,  arriba als anhelats, 3.650 metres. Durant la primera hora de nedar, si hagués hagut d'apostar, ho hagués fet en contra meu. Per sort m'encanta dur-me la contraria.
Track Garmin Connect
Cròniques anteriors edicions: 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 20162017 i 2018.

28/12/19 Sansiswim

Gran ambient, dia radiant, bona mar i un centenar de participants, a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pels amics del club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID.
Amb tanta gent, vells coneguts i nous per conèixer. sempre és més fàcil i divertit, entrar dins l'aigua. Sóc una de les set persones, que neden a pell. Em proposo a fer la distància de 2.500 metres.
No duc ni 100 metres, trobo una medusa, una pelagia noctiluca. Decideixo seguir, encara no arribo als 500 metres, que en trobo dues més, són petites, de mal veure. En aquest punt, dubto entre seguir o continuar, al sortir de la badia de la platja de La Fosca, tinc l'esperança de no trobar-ne. Gaudiexo de nedar, en un indret amb encantat i ple de vida, dins i fora de l'aigua.
Fins al punt de gir, a Cala S'Alguer, no en trobo ni una més. No em puc treure del cap que he de tornar a entrar, per on si n'he trobat. L'aigua a 15'7C, és de bon portar.
Just abans d'entrar a la zona on n'hi havia. Mentre estic respirant, cap a la dreta, i faig la braçada amb el braç esquerre, puc notar la coïssor. Acabo de donar de ple a una medusa, amb el canell. Merda! Duc prou carícies de gelatina, per saber el que m'espera, mínim un parell de jornades, que la rabior de la picor, no em deixarà concentrar de dia, ni dormir moltes hores seguides, de nit.
Segueixo nedant, vaig absorbit, pensant amb la reacció de la topada, i casi... Casi, me'n menjo una de cara, per sort l'he esquivada en l'últim moment, uff!
Abans d'entrar a la mar, sabia de la possibilitat de trobar-hi meduses. Són part del joc, i havia vingut a jugar. Que hi farem. Tot i això, m'ho he passat genial, espero poder-hi tornar la propera edició.
Track garmin connect

25/12/19 VIII Copa Nadal Ganxona

Des del 2012, que associo el dia de Nadal, amb la mar.
Perquè les tradicions es poden seguir i es poden crear, i seguir una tradició que has creat, té més gràcia.
La Copa Nadal Ganxona, no és més que la pretensió de nedar, el 25 de desembre, una estona entre amics. A la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols. Ganxona és el gentilici de la població. Acabant, on passen gran part dels bons moments de la vida. Al voltant de taula. Tot fent un cafè amb llet ben calent.
Enguany, la mar estava molt tranquil·la i el dia radiant, un sol que convidava a entrar dins l'aigua. Però no es pot tenir tot i al poc d'estar nedant, ens trobem unes quantes meduses, en compto més de mitja dotzena, de les que la seva carícia fa mal. El pla inicial és anar fins a la Punta d'en Pau i tornar. Tot i que els companys segueixen, decideixo fer mitja volta i tornar cap a la sorra. L'avantatge de no haver de demostrar res a ningú, és poder prendre les decisions més encertades, no em vull arriscar a les conseqüències d'una topada.
Tot i que només durant 10 minuts, assaboreixo els 15,8 C de l'aigua.
Track garmin connect
Cròniques de les anteriors edicions: 2012, 2013, 2014, 2015, 20162017 i 2018.

14/12/19 24 hores atletisme. Crònica

Soc molt afortunat! Per vuitena vegada, he participat en aquesta gran prova de l'atletisme.
Una prova en que arribo a estimar i a odiar, amb totes les meves forces, la pista d'atletisme. Una pista que no regala res, que forja i doblega voluntats, que et fa sentir petit al més gegant.
Cal donar el millor d'un mateix per a finalitzar la prova, cal caure en el propi infern, eixugar-se les llàgrimes i remuntar, cap al més dolç dels cels. Una i una altre vegada. Una i una altre vegada, durant 24 hores. Mentre el cos és va cansant i adolorint. Mentre la son i el cansament, em desgasten volta a volta. Mentre em moro de gana i l'estómac, té més ganes de fer sortir menjar, que de deixar-lo entrar. Mentre la ment em fa sentir fort, i el cos em recorda a crits la meva debilitat. Mentre gaudeixo, del dolç patir de la llarga distància.
La competició és individual, i alhora ets sents part d'un gran equip, en que cadascú té el seu objectiu, i la mateix meta, superar-se.
Tenir el suport d'amics, que et venen a veure  a peu de pista i dels que fan recolzament mitjançant les xarxes, és una gran ajuda.
Estic segur, que aquesta prova sense l'organització de corredors.cat i tots els voluntaris, els que veiem el dia de la prova i els que no, no seria el mateix. Any rere any, ens fan sentir a casa, em fan sentir agraït, perquè només m'he de preocupar de divertir-me. Fan que una cursa d'ultrafons, tant dura com aquesta, sigui una mica més fàcil. Amb la seva acurada organització, fan que no trobi cap excusa per no  tornar-hi, i si motius, per esperar amb ganes la propera edició.
En quan a la part esportiva, vaig fer 118,506 km, 270 voltes. Tot i que el resultat no és dolent pel meu nivell, les sensacions van ser a estones horribles, semblava que el cos és volgués parar, com si les cames no donessin més de si. I mentre això passava, anava avançant, per seguir sumant voltes. 


Escrit relacionat:
12/12/19 24 hores d'atletisme. Pròleg 

12/12/19 24 hores d'atletisme. Pròleg

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte, una data esperada amb il·lusió des de fa mesos.
Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius.
El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista, els companys de cursa i jo.
Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar.
Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En quant a distància, l'objectiu principal és fer  100 km, d'aquesta manera, les 24 hores d'atletisme d'enguany, seria el repte número 34 de 100 km o més, una vegada fets, pas a pas, anar marcant nous objectius, m'encantaria fer l'equivalent a tres maratons, 126.6 km i posats a somiar... Acostar-me el més que pugui als 150, tot i que, pel volum d'entrenament que porto, ho veig complicat, però no impossible.
A dos dies de la prova, tinc molt bones sensacions. Em sento fort, amb ganes de donar-ho tot. Tinc els deures fets i espero disfrutar d'aquesta festa.
El que és segur, independentment del resultat, és que aprendré, quan em poso al llindar de les meves capacitats, surt el millor i el pitjor de mi, com la valentia i la covardia, el coratge i les pors, les il·lusions i els malsons, les capacitats i les limitacions, tot i res, de tocar el cel amb la punta dels dits a enfonsar-me en el meu propi infern, moltes sensacions contradictòries, que ajuden a créixer.
Cròniques d'anteriors participacions: 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 i 2017.

Escrit relacionat:
14/12/19 24 hores atletisme. Crònica

02/12/19 Mitja marató a piscina, 21.100 metres nedant

Un repte com aquest, mai és fàcil. Dividir-ho en sis blocs m'ajuda molt. És segmentar l'objectiu final, per poder centrar-me en sis objectius més petits, i alhora, més assequibles.
El primer bloc, de 6.000 metres és el de bon fer, estic fresc i amb moltes ganes. Durant tot el repte, faig una petita pausa, dins la piscina, cada 1.000 metres, per a beure beguda isotònica o aigua.
El segon tram, de 5.000 metres, encara em resulta còmode,  assoleixo els 11.000 metres. Fa just quinze dies, que vaig fer un repte de 10.000 metres a piscina, el 100X100. La tirada més llarga del que duc de temporada, a partir d'aquí, com respondrà el cos, és una incògnita.
En el rellotge, testimoni mut, puc veure com vaig guanyant metres, en cap moment miro el ritme que duc, ni el temps acumulat, em concentro en sumar.
El tercer bloc, de 4.000 metres, és mentalment molt dur. En els braços es noten les braçades i en el cap, es deixa sentir tot el que queda per endavant. En els últims dos mil metres, comença la davallada física, res estrany per l'entrenament que duc.
Com al final de cada tram, surto a la piscina per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica.
El quart tram, de 3.000 metres, el que em porta dels 15.000 als 18.000, contra tot pronòstic, són els que es fan més durs. L'aigua, degut al cansament i la poca preparació, sembla més densa i el ritme no para de caure en picat. Afortunadament, no tinc cap dolor estrany, més enllà dels esperats.
El cinquè bloc, de 2.000 metres, és torna mentalment de bon nedar, queda poc, em trobo prou bé i, si no hi ha cap daltabaix, tinc el repte a la mans. El ritme puja, sense deixar-me endur per l'emoció del moment, amb prou seny i deixant anar una mica la rauxa.
Tinc la temptació de fer el sisè bloc, de 1.100 metres, sense fer pausa. Seria un gran error. No seguiria l'estudiada planificació, amb la disciplina que cal, i no em permetria assaborir, com és mereix, el fi de festa: les últimes 44 piscines, fins a completar les 844, que sumen 21.000 metres, mitja marató nedant.
Dades garmin connect

Prèvia del repte:

Repte pel 02/12/19 Mitja marató a piscina, 21.100 metres nedant

Què - Nedar mitja marató, 21.100 metres en piscina de 25 metres, fent 844 llargs.
Qui - En solitari, de manera autogestionada. I alhora acompanyat, amb la resta d'usuaris a la piscina, compartint carril quan calgui.
On - A La Corxera,  piscina de 25 metres, de Sant Feliu de Guíxols. On habitualment entreno.
Quan - Ja que aquest cap de setmana, m'ha tocat treballar. Aprofito, el fet no habitual, de fer festa un dilluns, per intentar aquest repte.
Perquè - M'agrada desafiar-me, fer coses física i mentalment difícils. Calculo que per l'entrenament que duc, a partir dels 15.000 metres, com a molt, si no és abans, s'acabarà el que es donava i tocarà buscar recursos on no n'hi hauran. Sé del cert, que hi ha més probabilitats de no aconseguir-ho, que de fer-ho. I m'encanta, que els reptes estiguin al llindar del fracàs, fa que sigui més divertit i interessant.
Com - Fent sis blocs, parant a beure, des de dins l'aigua sempre que calgui. Amb una petita pausa entre ells, per anar al vestuari a fer necessitats, menjar i demés. Els blocs seran decreixents: 6.000, 5.000, 4.000, 3.000, 2.000 i 1.100 metres. Per no carregar l'esquena, per tantes hores de natació, duré un "current", banyador de neoprè, que dona major flotabilitat a les cames.
Sé que serà prou, perquè valgui la pena.


Crònica del repte:
02/12/19 Mitja marató a piscina, 21.100 metres nedant