Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2022

Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

15/11/22 El luxe de fer anys

Imatge
Fer anys m'agrada, celebrar-ho també. En realitat, el que més em complau, és omplir de vida el pas del temps. De vivències que donin sentit a tot plegat. Quina millor manera de festejar-ho, que de manera íntima. Amb les persones que hi són des de sempre, en les bones i no tan bones estones. La mare i la germana. El veritable luxe és veure'ns com anem complint aniversaris. Si hi afegim un pastís de xocolata amb dolç de llet, fet per la mare. La combinació es torna immillorable! Ara tinc quaranta-vuit anys. Tenint en compte, que l'esperança de vida d'un home, és aproximadament de vuitanta anys. Soc conscient que estic més a prop del final, que no pas del principi. Sembla una certesa trista, però és tot el contrari. Cal estar content d'haver arribat fins aquí. Estar feliç per tot el que un ha fet. I sobretot, afrontar amb immensa alegria, tot el que a un li queda per endavant. La perspectiva que dona l'edat és un gran avantatge. Aquells problemes que semblaven la f

03/11/22 Entrevista a Cadena Ser Catalunya. Crònica d'un accident de trànsit

He estat entrevistat pels periodistes Anna Punsí i Pablo Tallón . La xerrada s'ha emès en l'espai Penombres, dins el programa de ràdio, Aquí Catalunya de Cadena Ser. Ha estat una experiència molt agradable.    Parlo en primera persona, i en part amb la responsabilitat de donar veu a un col·lectiu que no es fa sentir gaire. El dels ferits greus en accidents de trànsit. Fent reflexió, dos anys i escaig després de l'accident, del que ha estat i és la meva realitat. Pensant en on vull arribar, tenint molt present d'on vinc.   També podeu escoltar el reportatge radiofònic que es va emetre fa gairebé  dos anys,  el 31/12/20 Reportatge a Cadena Ser Catalunya Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

22/09/22 GCAT Genomes for Life

Imatge
Des de fa uns anys, participo en el projecte Genomes per la Vida (GCAT). Un estudi de recerca basat en la genètica per a la predicció, diagnòstic i tractament de malalties cròniques, com ara el càncer, la diabetis, les malalties cardiovasculars o les respiratòries. Soc una de les vint mil persones voluntàries de Catalunya, que hi formen part. És una mostra de població aleatòria. Mitjançant el Banc de Sang, em van contactar. Primer per respondre uns qüestionaris i fer una analítica. Així una vegada donada la informació genòmica i els hàbits de vida, creuat amb la meva història clínica, entro a formar-ne part. L'estudi realitza un seguiment durant vint anys. De manera paral·lela es fan més estudis, en els quals donen l'opció de participar. Fa dos anys, va ser el COVICAT,  sobre el virus de la Covid-19, amb un test serològic. I ara el MICROBIOMA-GCAT. Que ajudarà a decidir tractaments personalitzats per al càncer i altres malalties comuns en funció del seu estat de salut, composic

10/08/22 Tres anys i un dia, de telèfon mòbil

Imatge
Mil noranta-set dies o el que és el mateix, tres anys i un dia, fa que tinc el terminal mòbil. Tot un rècord per a mi, fins aquest, cap telèfon havia superat els dos anys. Si bé és cert que és un Xiaomi, model de la gamma senzilla, no va costar ni dos-cents euros. El rendiment és molt bo. Evidentment, es nota el pas del temps i l'obsolescència programada, es penja de tant en tant i no és el més ràpid del món. Afortunadament per missatgeria, mirar xarxes socials i fer fotos, va sobradament bé. No tinc la més mínima intenció de canviar-lo fins que peti. No soc de substituir les coses per caprici, m'agrada extreure tot el rendiment d'allò que tinc. Tinc còpia de seguretat feta, per quan això passi. Durant aquest temps, s'ha trencat una vegada la pantalla, a causa de l'accident de trànsit, que vaig tenir ara fa més de dos anys. I he canviat el protector de pantalla, tres vegades i aviat anirem cap a la quarta. Doncs s'escalfa una mica, fent que aquesta es desenganxi

26/07/22 Dotzè aniversari del blog

Imatge
Dotze anys, d'aquest bloc. D'aquest espai tan íntim i, alhora, tan obert al món. Si bé és cert que últimament no estic escrivint massa. A causa del fet que estic centrat en el repte de la meva vida. La recuperació de l'accident de trànsit. No vull avorrir amb els detalls del dia a dia del tractament i com va succeint . Si intento anar explicant, a grosso modo , com està anant tot. Perquè aquest blog, no deixa de ser un dietari, i en el moment actual, les vivències són aquestes. El que resulta curiós és que cada dia està més de moda la foto i la frase curta, a les xarxes socials. Més que una lectura d'un o dos minuts. Les estadístiques d'aquest espai, diuen just el contrari. El nombre de lectures per escrit ha pujat i les visites mensuals van a l'alça. Com a curiositat entre els deu escrits més llegits dels últims set dies, n'hi ha del 2022, 2021, 2020, 2019 i 2012. És agradable comprovar veure com es van llegint reptes, idees, reflexions o aventur

12/07/22 Dos anys. Crònica d'un accident de trànsit

Imatge
Dos anys, del fatídic accident de trànsit. Que ràpid, i que extremadament lent que passa el temps, a estones. Cal celebrar l'aniversari. No per recordar el dolor i el patiment viscut, tot i que és difícil d'oblidar. Ni per buscar compassió innecessària, ni despertar admiració supèrflua del món virtual. Per tenir ben present tot el que puc fer, més enllà de les consegüents limitacions que han quedat. Per recordar el miracle que és estar viu. Aprofitant el temps de regal, vivint intensament, gaudint de les petites coses de diari. Des de la sortida del sol, mentre il·lumina la mar, fins que es canvia per la lluna. Per idear projectes, esbojarrats, com no podria ser d'altra manera, que ja comencen a donar voltes pel cap. Per esprémer el dia a dia, com si s'hagués d'acabar el món i l'endemà, tornar-hi! Per ser conscient de com he millorat, lluny del que voldria. No per rendir-me, ni resignar-me a l'actual situació, sinó per estar agraït d'haver-hi pogut arrib

06/06/22 Reinventar-me . Crònica d'un accident de trànsit

Imatge
A la vida sempre hi ha moments d'impàs, sigui per coses bones o coses no tan bones. L'accident de trànsit de fa quasi vint-i-tres mesos, n'és un d'ells. Es pot veure com un carreró sense sortida, prefereixo agafar-ho com un punt per a reinventar-me. Al cap i a la fi, som el que hem viscut, ens agradi o no. I aquest patrimoni vital el podem gestionar per aprendre, crear, obtenir respostes, tenir noves preguntes, en definitiva, per assolir nous horitzons. Podria veure'n la part negativa, per tancar-me en el cercle viciós de l'autocompassió i el victimisme. Això és molt avorrit i no aporta res. No vol dir que no tingui moments dolents i de desànim, vol dir que no deixo que guanyin la partida. Pel que diuen els metges. La crossa sembla que es quedarà una llarga temporada amb mi, potser per sempre. Continuo treballant perquè sempre sigui el període més curt possible. El dolor i la manca de mobilitat de l'espatlla dreta, malauradament, és més que definitiu i caldr

23/04/22 Bona diada de Sant Jordi

Imatge

12/03/22 Amor i odi. Crònica d'un accident de trànsit

Imatge
Just es compleixen vint mesos de l'accident de trànsit. En aquest temps, he tingut i mantinc una relació d'amor i odi amb un element que s'ha tornat imprescindible en el meu dia a dia, la crossa. Tot i que al principi anava amb dues, des de fa un any, en faig servir només una. Odi, perquè s'ha tornat un accessori bàsic, i a mi no m'agrada dependre de res, ni de ningú. Pel que sembla que no em deixa fer, tot i que és al contrari. Per la imatge que projecta. Amor, per tot el que em permet fer. Sense ella, no tindria estabilitat, ni podria superar petits obstacles, com són els escalons. No podria anar a caminar i gaudir del dolç respirar salat al costat de la mar. Amor, per l'afortunat que soc de només quedar lligat a aquesta eina i no a un mal major. Espero trobar el moment, en què pugui mirar-la i dir: no ets tu, soc jo. Amb la perspectiva que aporten els mesos, no puc, ni vull oblidar, que quan estava a l'UCI, entre la vida i la mort. Hagués firm

15/02/22 Dinou mesos, gestió d'incertes. Crònica d'un accident de trànsit

Imatge
Des de fa mesos que em toca assumir i gestionar unes quantes incerteses. Desencadenades per un succés inesperat i tràgic, com ha estat l'accident de trànsit. Quan estaré recuperat, fins a quin punt la cama esquerra serà funcional i podré deixar la crossa, quines limitacions de mobilitat acabarà tenint l'espatlla dreta, quan em donaran l'alta, el futur laboral que m'espera, entre altres incerteses que planen pel meu cap. Gestionar-ho és relativament senzill i alhora estrepitosament complicat. Per a fer-ho m'ajudo de l'experiència adquirida fent reptes. Us poso en context d'una aventura viscuda que m'ajuda. Mes de setembre del 2008. Vaig fer la Costa Brava navegant amb el caiac en autosuficiència, duent menjar i estris per descansar al damunt, juntament amb tres companys més. De Sant Feliu de Guíxols fins a Colera, per una vegada allí, iniciar la tornada en solitari. El segon dia de la tornada, em llevo en una cala entre Cadaqués i el Ca

09/02/22 Trenta mesos, fa que dura el telèfon mòbil

Imatge
Em costa fins i tot de creure. El telèfon mòbil que més m'està durant. Avui fa que el faig servir, dos anys i mig! Soc bastant desastre amb aquests dispositius. En els casos anteriors el que no acabava esquitxat, ho feia submergit o saltant d'una butxaca mal tancada mentre pedalava o patinant de la mà mentre corria. O una mica de tot plegat. Durant entre un any i quasi dos, la majoria un anyet i escaig. El motiu perquè aquest duri tant, és el no poder practicar les meves passions, per l' accident de trànsit de fa quasi dinou mesos. El qual només li va trencar la pantalla. I des de l'aleshores el faig servir més que mai. Sobretot per amenitzar les avorrides esperes, en consultes de metges o esperant proves mèdiques, i en els desplaçaments. L'aparell és senzill, en diuen gamma d'entrada, un Xiaomi Redmi Note 7. Més que suficient per a quatre fotos, fer servir xarxes socials, rebre correu i satisfer la inacabable curiositat, navegant. Es nota l'obs

Proposta pel 08 al 15/01/22 Marató Donants de Sang de Catalunya

Imatge
Aquesta setmana aniré a fer un acte que no costa gens i omple, tot i la meva aversió a l'agulla. Serà la meva primera marató de l'any, he d'admetre que m'agradaria que fos corrent, encara no toca, cal seguir amb la recuperació. Ho faig, no per a rebre res a canvi, sinó com agraïment. Agraïment a totes les persones que en un moment o altre ajuden als altres. Es dona el cas, que el dimarts, 7 de juliol del 2020, cinc dies abans de l' accident de trànsit , vaig anar a donar a sang, a on ho faig habitualment, a l'Hospital Doctor Josep Trueta de Girona. En arribar-hi abans de temps, aprofito per passejar a la riba del Ter. En aquell moment em va venir al cap, que potser al cap de molt i molt de temps, estaria veient la vista a l'inrevés, en comptes de mirar l'hospital des del riu, miraria el riu des de l'hospital. I ves per on, en una setmana estava veient el riu des de l'habitació de l'hospital. Tot i perdre sang, no va ser necessari fer-me una t

04/01/22 Carta als Reis Mags d'Orient

Imatge
Estimats Reis Mags: Abans de demanar, donar les gràcies per tots els grans moments del 2021, que tot i no ser un any per emmarcar, cal estar contents per haver-lo viscut i sobreviscut. Enguany, no demano res que es pugui comprar, ni res que pugui fer jo mateix. L'anhelada recuperació de l' accident de trànsit , cada dia és més propera, tot i que sembla que no tot quedarà com abans. L'important és saber ser feliç amb el que un té, no amargar-se pel que un creu que necessita o troba a faltar. De la constància pel treball diari de la rehabilitació, juntament amb l'energia necessària per a dur-lo a terme, me n'ocupo jo. De voluntat per llevar-me cada matí, pensant que serà un gran dia, no cal. Sé del cert que cada dia surt el sol, i és una nova fulla en blanc per omplir. D'idees i projectes per dur a terme, en tinc. I les que encara no sé, que aviat em faran perdre la son. D'aventures, bones i dolentes, a la vida no me'n falten, si no seria molt av