UltraQuim

El tram de natació és tot un premi. Veient sortir el sol, sense embarcacions, podent gaudir d'una gran vida marina. En aquest recorregut m'acompanya en Sergi. Surten 4.010 metres, com sempre nedats a pell, de molt bon fer. Pas per casa, Sant Feliu de Guíxols, canvi d'equipació i a pedalar. Són quatre voltes, d'aproximament 45 km cadascuna, fent parada a Llagostera per aprovisionar-me. Per no carregar l'esquena, duc muntada una petita alforja central al darrere, on hi duc el necessari. A la primera volta, parada a Llagostera per esmorzar, és la de més bon fer. Estic fent el tram de via verda, que més em conec, i això és bo i és dolent. Rodo a bon ritme. Segona volta, tinc l'al·licient, que al pas per Llagostera, pararé a dinar, uns macarrons de la mare, fets especialment per l'ocasió. I aquest pensament, és una gran motivació! La tercera volta, la que a priori, sembla la més ensopida, doncs no he de pasar per casa, per a res, té sorpresa. En Sergi, s'a...

Encara és fosc i ja estic camí la platja, per començar a nedar a les 6:15, hora de la sortida del sol, d'aquesta manera podré gaudir l'espectacle mentre nedo. La mar està juganera amb onades de fins mig metre, nedo plàcidament a pell, sentint els 20C de l'aigua. Braçada a braçada, sense cap pressa, assaborint el moment, concentrat en les sensacions, nedo els 3,8 km del tram de natació. Cap a casa, menjo, canvi de roba i a rodar. Sé del cert que m'esperen moltes hores damunt la bicicleta de muntanya. Tinc programat parar a esmorzar a Vilanna, dinar a Olot i berenar a Girona, en bars que es troben a tocar les vies verdes on pedalo,  duc barretes i galetes per seguir menjant entre àpats. El tram de bici, va segons el guió previst, la calor es fa notar i soc conscient que aquest desgast extra, per la temperatura, em passarà factura a l'hora de córrer. Amb les últimes llums del dia, arribo a Sant Feliu de Guíxols, hi trobo ambient cent per cent de revetlla de ...

1:55 de la matinada de dissabte, amb més ganes de dormir que de pedalar, inicio el setè IronMan del repte. Hi ha boira pixanera, he d'anar sense ulleres, van caient gotes de la visera del casc. En els peus m'ha calat la humitat, els tinc congelats. A Amer, la temperatura toca fons, 6ºC. Tinc el convenciment que ho aconseguiré,  aquesta idea m'acompanya tota la jornada. A la que surt el sol, tot canvia, la temperatura s'acaba enfilant fins els 22ºC, en un dia espectacular per pedalar. He gaudit molt, anant a munt i avall de les vies verdes durant una mica menys de 14 hores. Transició a casa i cap a la piscina. Està buida, tota per mi. Ritme tranquil i anar fent, encara no duc ni 2.000 metres, em sento un xic marejat, tinc fàstics, mal gust a la boca i una desagradable sensació que vomitaré, sortosament queda en això, en males sensacions. Braçada a braçada, parant cada 1.000 metres a hidratar-me, faig els 3.800 metres. Transició de nou a casa, plat de macarrons fets...

Encara no són les dues de la matinada que ja estic en dansa, en els primers 5 km alterno caminar i córrer per despertar les cames. Menjo als quilòmetres 10, 20, 25, 30 i 35 amb el que duc a la motxilla i al km 41 paro a fer un cafè. He anat trotant, a ritme còmode, tinc una molèstia, que no dolor, al genoll esquere i no cal forçar. La marató ha estat de bon fer. Esmorzo i de cap a la piscina, noto les cames pesades pel que decideixo posar-me el "current", banyador de neoprè que dona flotabilitat a les cames. La visita d'ànims de la Luisa, quan duc 2.150 metres fan que el cap s'esvaeixi i segueixi fins els 3.800 com si res. Cap a les 11 del matí, agafo la btt per pedalar a les vies verdes. Al cap de res, noto que avui costarà. Km 41, parada per menjar macarrons amb la mare, carbohidrats, proteïna i bona companyia, fan passar el temps volant, cal seguir per aprofitar la llum de dia. Km 85, torno a ser de nou a Llagostera, toca fer un altre bucle fins a Girona i tor...

Quina mandra, començar un repte després d'un divertit dinar familiar, la veritat és que entre el bon àpat i la celebració amb cava, tenia més ganes de fer la migdia que de pedalar. Surto de Sant Feliu de Guíxols amb la btt. Els primers 30 quilòmetres són amb llum de dia. Faig camí pedalant per les vies verdes, fins a Amer que paro a sopar, km 72, on demano a l'hotel Sant Marçal si em poden escalfar els macarrons i molt amablement ho fan, moltes gràcies! Hi ha una preciosa lluna plena, el pedalar és còmode, estic descansat i es nota. Duc un petit premi per un cop hagi fet com a mínim dos terços, 120 km. Aprofito per parar en un lloc xulo, a l'estació de Bescanó, estic al km 132, són les 2:10 de la matinada i assentat en el banc, assaboreixo el premi, un pa amb xocolata, res millor que gaudir de les petites coses. Arribo a Sant Feliu, encara és de nit, canvi de roba i a córrer. A l'espigó del port, puc gaudir d'un bonic espectacle, en els 500 metres d'anada, ob...

En plena "pájara" de son Arribo de treballar i a córrer. Començo ja de fosc. No paro de córrer en tota l'estona. El ritme és el de llarga distància, amb l'únic objectiu de no fer més de 6 hores, en 5:28' ho enllesteixo. Transició a casa, ja de matinada. Perquè tot quadri i trobi la piscina oberta, no hi he d'estar més de 14 hores, vol dir que de mitjana contant les parades, he d'anar  mínim a 12,9 km/h, durant tota l'estona tinc aquesta data, juntament amb la velocitat i el quilometratge acumulat en el gps. Enfilo la via verda amb la btt, fa molta humitat i encara hi ha algun tram amb fang, que em fa anar més a poc a poc, tal i com vaig explicar en l'anunciat del repte, faig algun tros per carretera. Cap a les sis de la matinada comença el meu particular via crucis. Tinc una gran "pájara" de son, primer gel amb cafeïna, és fa de mal portar, sé que a Vilanna hi ha un bar obert, a les 6:40, paro a fer el cafè, no se'm passa, a 10 k...

El repte comença tranquil, nedant els 3,8 km al mar, amb en Sergi, mentre el dia va despuntant, en una mar espectacular, vivint moments dels que omplen. Més que com a part de l'IronMan, ho visc com un premi, un premi per la duresa de dia que m'espera. A la que agafo la bici, la calor ja apunta maneres. A la que duc 67 km, primera parada, dutxa i a dinar, macarrons de la mare, no massa quantitat, arriba l'hora que el termòmetre s'enfilarà al voltant dels 36 graus i el que menys voldria és una digestió pesada. De nou pedalo, cada volta són 28 km, vaig parant a Cassà de la Selva, canvi d'aigua dels bidons, cap sota la font i a seguir pedalant, sense forçar el ritme, vaig notant com mica en mica em vaig buidant. Al quilòmetre 126, parada de nou per berenar, pa de motllo amb crema de cacau, a la que torno a la carretera em trobo en Paco i en Jordi, que m'acompanyen uns 10 km, són una alenada d'aire fresc en aquest dia tant calurós, moltes gràcies! La tarda va ...

Les sensacions abans de començar són dolentes. Són les 6 del matí, mentre esmorzo tinc pensaments negatius, em ronda pel cap que no ho aconseguiré, que és 20 d'agost, que farà una calor terrible i que tampoc entreno massa volum últimament, mentre penso no deixo de preparar les coses. Els primers 20 quilòmetres pedalant són mentalment horribles, a més de la meva desconfiança hi ha calitja, senyal que hi haurà molta humitat. A la que estic a Llagostera, toca fer cinc vegades un circuit de 28 km, el faig dos cops i cap a esmorzar, a casa la mare, que em fa el suport alimentari del repte, arribo amb 76 km fets i bé de cames. Entrepà de llom i a seguir amb la bici. A la meitat de la quarta volta, al km 115, arriba el moment crític, em sento una mica buit de forces, paro a l'ombra, menjo, m'hidrato, descanso uns minuts i decideixo agafar-m'ho amb més calma. A la calor intensa si ha afegit un xic d'aire que fa de les seves en algun tram de recorregut. Al km 157, comença...

Després de treballar, fa prop de 14 hores que m'he llevat, a les 20:23 de divendres començo el meu particular IronMan. Ho faig a la piscina , l'amic Sergi m'acompanya des del carril del costat. Nedo còmodament els 3.800 metres, és l'hora en que habitualment entreno entre setmana. Dutxa per treure el clor i cap a la primera transició, a casa. Macarrons, canvi de roba i a caminar, que no puc córrer. El circuit a peu és per la via verda, Sant Feliu de Guíxols - Font Picant, 11 km, anada i tornada, són 22 km i entremig Font Picant - Castell d'Aro, 5 km, anada i tornada dues vegades, sumant 20 km més. Inicio el tram les 22:55, amb motxilla, hi duc tot el menjar i la beguda que necessito. Encara no estic a la meitat i no puc més, la son m'està atrapant, entre el moviment repetitiu, la foscor i el cansament acumulat, m'adormo caminat, passo hores lluitant contra la son, mentre se'm tanquen els ulls. En multituds d'ocasions al posar el peu que fa el pas...

19:22 Entro a nedar, juntament amb en Sergi. Aparcar i canviar-se davant la platja no és una tasca senzilla, en un dia tant concorregut com el d'avui.  La mar està encalmada. el vent en prou feines bufà i l'aigua és un mirall. Tot i les bones condicions, no ho tinc gens clar. Em sento molt cansat i conec prou la mar, per saber que cal tenir-hi respecte, molt respecte. Sinó m'acompanyés en Sergi, forjat en mil i una travessies, no sortiria ni de la línia de boies.  Hem decidit, sense ombra de dubte, per seguretat, posar-nos el neoprè, més de 17 mesos sense fer-lo servir.  Anem fins al Freu, allà veure'm com ens sentim i decidirem la resta del recorregut. Un cop hi som, duem poc més de 1.000 metres, tinc un xic de fred, duc neoprè i tinc fred, fa una setmana vaig nedar només amb banyador i vaig trobar l'aigua molt bona. Els 16,7 graus del mar, amb el cansament físic, em semblen molt menys. Tot i aquest petit contratemps, estic millor del que m'esperava....

Estic inquiet com poques vegades, tinc el despertador a les 6 del matí i vaig  veient el passar de cada hora, a la 1, les 2, les 3 ... Sóc conscient de la dura jornada que tinc per endavant i el difícil que serà aconseguir completar el repte. Tenia intenció de nedar amb neoprè, el dia gris i l'aigua  a 15ºC ho aconsellen,  no volia el desgast físic que ocasiona fer-ho a pell, estic nerviós,  decideixo que, tot i l'esforç que suposa, nedaré només amb el mono de triatló, per gaudir al màxim des del minut 1 . En Pere m'acompanya amb el caiac, em dóna seguretat i visibilitat, encara no duc ni 1.000 metres i arriba la sorpresa desagradable de l dia , topada suau amb la colpidora carícia que donen les meduses, em toquen els braços i la part superior del tronc que queda fora del mono, exceptuant la cara, inclús  les aixelles, decideixo fer com si res hagués passat, no m'amargar a n la festa unes gelatines que  floten. En el gir per encarar la segona v...

Són les 7:10, cap a l'aigua hi falta gent, són dues voltes, amb sortida a la sorra de la platja, per tornar a entrar, nedo còmodament, amb  neoprè, no és qüestió de desgastar-se en aquesta part, la mar està planera, hi ha uns quants  bancs de peixos, de totes mides, formes i colors, mirant-los em fan rebaixar la tensió i gaudir de l'espectacle marí. En aquest tram tinc el suport en caiac d'en Pere. En 1h 22', he completat els 3.800 metres. Transició i a pedalar que en tinc per una bona estoneta, vaig més ràpid del que m'esperava, els entrenaments fent tirades llargues i les series curtes donen resultat, la mitjana en moviment és de 24,4 km/h, vaig fent les parades que tenia previstes, per menjar, beure i proveir de liquid els bidons, la calor és intensa, la humitat es fa molt pesada, al km 125, tinc un primer mareig, en menys de mitja hora torno a estar bé del tot, segueixo fins a completar els casi 184 km amb 3.162 metres de desnivell acumulat, en 8h 04'.  ...