UltraQuim

Els amics de Cyclocat organitzen la Gentlemen's Ride, una prova ciclista on l'important es arribar amb els qui  has sortit, anant de Barcelona a Girona, fent uns 140 km, he pedalat en gran part del trajecte i te racons molt xulos per descobrir. És una pedalada per equips, el recorregut es pot fer amb un bicicleta tipus gravel o btt. El recorregut no està marcat ni tallat al trànsit, te l'atractiu que transcorre per carreteres secundàries, carrils bici, passeigs fluvials i camins rurals, la navegació es fa mitjançant un track que facilita l’organització. Per tant, cal que com a mínim un integrant de l’equip porti gps. La pedalada és en règim de semi-autosuficiència: no hi ha avituallaments o són només una ampolla d’aigua en algun restaurant col·laborador. Hi ha possibilitat de contractar transport de tornada.

Nedar 200 sèries de cinquanta metres, parant deu segons entre sèries, dividit en dos blocs, de 120 i 80 series, parant entre bloc i bloc  sortint de l'aigua per anar al vestuari a menjar i fer necessitats, nedant estil crol. Així de fàcil és explicar-ho, muntar-lo també es molt simple, anar a la piscina de 25 metres, on entreno habitualment, amb beguda per unes quantes hores i un parell de plàtans per quan pari i ja està, només  quedava nedar-ho. Duc el banyador tipus "current" que es com dur un pull-boy entre les cames, que em va molt bé en aquestes tirades llargues per l'esquena. Fer-ho, ja no és tant fàcil, torno a nedar a la piscina des del vint d'octubre passat, avui fa just 30 dies, després d'estar des del juny sense fer-ho, estant tres mesos sense nedar per una caiguda,  en aquest 30 dies l'entrenament més llarg ha estat de 5.400 metres. Es un repte en solitari, sense cap mena de suport, inclús a estones, podria haver nedat fent ziga-zagues, donc...

Hi ha coses que voldria no haver de fer, com aquesta, nedar per reivindicar la llibertat del Raül Romeva i de la resta d'empresonats injustament per un estat opressor. Tinc sentiments contradictoris, m'ho he passat molt bé compartint braçades amb la família d'aigües obertes que ens hem reunit avui, uns 400, mes familiars i amics, alhora estic trist per la causa, em sap greu pels deu empresonats per igual, però al Raül Romeva el considero un mes de la família d'aigües obertes, que ens reunim al voltant del mar, que es tant nostre i ens fa sentir tant lliures. El dia ens ha fet costat, amb el sol ben amunt i els núvols ben lluny, inclús ahir estava ple de meduses, que exceptuant un parell de despistades, han marxat tot fent aliança amb el bon temps per poder nedar amb tranquil·litat. Hem fet el que millor sabem fer, compartir braçades i gaudir de la nostra terra, el mar. Imatges de Júlia Manero, Monica Campaña i un servidor:  Àlbum de fotos Track Garmin Connect...

1- Diumenge 12-11-17 a les 9:00 am al Club Natació  Badalona. 2- Porteu gorro groc, si en teniu,  tot i que ľ organització donarà gorro groc,  però potser no hi haurà per tothom 3- Porteu samarreta groga,  si la teniu,  per poder fer foto  tots uniformats. 4- La nedada serà,  tipus popular,  de uns 1.600 metres,  amb sortida de la platja del CN Badalona fins el pont del Petroli,  on    farem retrobament i estendrem pancarta de solidaritat amb el nostre company Raül Romeva. 5- La nedada popular tindrà cura per la seguretat dels nedadors-es,  amb el suport d' embarcacions i caiacs. Tots els participants tindran una assegurança,  així com també tindrem el permís oportú de capitania marítima,  per celebrar la nedada. 6- El club natació Badalona,  ens cedeix les seves instal·lacions per poder tenir vestuaris i  guarda-roba. 7- Es prega no portar objectes...

Només duc cent-un mesos nedant en aigües obertes, abans el que feia eren remullades d'estiu a la platja. Sembla porti una vida fent-ho i en realitat el que fa es donar-me vida cada vegada que ho faig. La primera travessia va ser a el juny del 2009, dintre un triatló per etapes que feien a l'Estartit, vaig anar a fer únicament el tram de natació, era un diumenge, el divendres vaig comprar el neoprè i el dissabte el vaig estrenar al mar i diumenge la travessia, com recordo aquell dia! Recordo els mils dubtes les setmanes abans, recordo quan vaig pujar a la barca a l'Estartit que ens va dur fins la sortida a l'embarcador de la Meda Gran. Tinc gravada la sensació mentre ens apropàvem a Les Medes i ens allunyaven de la platja, cada cop tenia la gola mes seca i com d'espantat estava, van ser el 1.500 metres en barca mes llargs de la meva vida, vaig ser dels últims en desembarcar, pensava en dir que em tornessin a terra, per sort les pors no van poden  amb l'il·lusi...

Sempre he pensat que no hi ha millor homenatge pels que ja no hi son, que fer coses que em facin sentir viu, molt viu, tot fent bategant el cor ràpid i com si d'una religió es tractes, tal dia com avui, segueixo la litúrgia d'agafar la bicicleta i enfilar camí amunt per pedalar sense mes intenció que gaudir de fer-ho. Alhora penso que el dia de Tots Sants i cada dia, ha de ser una homenatge als vius, a les persones que ens estimem, als que un dia no hi seran o no hi serem nosaltres per a ells, com que part del formula de la felicitat és la coherència entre el que pensem i el que fem, i aquest aspecte només depèn de mi, el poso en pràctica, compartint el mes valuós que tinc i que per molt diners que un tingui no es pot comprar, comparteixo el temps, aquest regal finit que hem d'esprémer fins l'última gota.