UltraQuim

Em fan una il·lusió especial els dibuixos, deu ser que el dibuix no és lo meu. En Martí Alsina, fa temps, va fer la seva crònica gràfica, avui he tingut l'oportunitat de veure-la, com podeu veure, el pare guanya, el tiet Pere va davant meu, ells animen i jo pico la pedra, que mira que es veu! Amb la perspectiva que et dona el temps i la memòria selectiva, va ser una bona jornada, em vaig sentir mimat i cuidat per tots els amics, de nou, moltes gràcies, el dolor hi va ser, només mirar les fotos fa mal, l'ungla va saltar i encara no ha crescut del tot. Entrades relacionades: 30/09/10 Ultra Trail Guara Somontano. Pròleg 01/10/10 Ultra Trail Guara Somontano. Moltes gràcies. 01/10/10 Ultra Trail Guara Somontano. La crònica.

Només arribar a Alquezar, els nervis, es comencen a palpar a l'ambient, durant el sopar amb un munt de cares conegudes de curses d'arreu, entre anècdotes i riures, no podem oblidar el que ens espera demà. Donen la sortida, som uns 280, en total, entre la cursa curta i la llarga, sortim cap al final, com quasi sempre, primer error, tenim un tap molt gran, que ens costa bastant de superar, doncs el primers quilòmetres, hi ha molt de corriol. Un cop portem uns 15, ja portem la nostra posició correcta, bon ritme, tot i que es presenteix que farà una calor important. Arriba el fatídic quilometre 29, mentre corro en baixada, ensopego, caiguen de costat, em faig mal al dit gros del peu, però segueixo corrent, penso que només es un trompada i que ja es passarà, arribem al control 4, dinem, durant la parada, el dolor s'intensifica, tot i així seguim, quedem uns 10 km, fins al proper control, 6 de pujada i 4 de baixada, d'aquelles que fa desitjar que torni la pujada. L'An...

Ha costat, però tot te una primera vegada, en la segona edició, de Guara Somontano he abandonat, la decisió ha estat dura, després d'una caiguda, bastant espectacular, al km 29 +/-, al punt del control de Rodellar, al km 43 he abandonat.  No podia ni caminar, el dit gros del peu esquerra, s'ha inflat, feia un mal, que em feia saltar llàgrimes a cada pas de la baixada final d'uns 4 km, al moment de deixar-ho, pel fort dolor, he acabat anant amb ambulància a l'hospital de Barbastro, on, després d'una primera exploració, semblava trencat, per sort les radiografies, han dit el contrari, que només es una forta contusió. Moltes gràcies als companys de l'organització i creu roja per les vostres cures i atencions. Gràcies als corredors, que em vau acompanyar fins l'ambulància, els vostres riures i anècdotes, van ser el millor calmant pel dolor. 36 hores després de la caiguda, tinc l'espatlla i el genoll amb dolor, per sort no es res més que el cop. El dit in...

Els amics de Lleida Extrem , munten la segona edició, de l' UTGS , amb moltes novetats, recorregut una miqueta més llarg i més dur 92km, amb 6.612 metres de desnivell acumulat, en autosficiencia alimentaria, una cursa paralel.la de 34km , activitats per les famílies i acompanyants del corredor. Es nota que es una cursa, que l'organtiza gent que sent passió per l'ultrafons i que un dels seus objectius es compartir-ho amb nosaltres, es la 3ª cursa que fan, cada vegada poleixen millor els detalls, n'hi ha d'altres curses, que sembla que cada vegada ho fan pitjor i pretenen cobrar més, com si el preu dones prestigi. Moltes vegades, el fet de repetir cursa, motiva el fet de voler anar més ràpid, per millorar la marca de l'any anterior, en aquest cas, més que anar més ràpid, l'objectiu apart d'acabar, es de passar-ho millor, si podem, no serà fàcil, el 2009 erem tres corredors, aquest any serem dos, l'Andreu i jo, el Pere per temes de salut, no podrà f...

 Àlbum de fotos