UltraQuim

Aprendre he après moltes coses. Respecta al material que em vaig endur, no vaig fer servir i no em tornaré a endur en una propera aventura: una tovallola normal, no hi havia manera de assecar-la del tot, la propera serà una de fibra que son d'assecat ràpid; al fer càmping podia haver anat amb una tenda més petita i lleugera; el llençol per dormir no el vaig fer servir; el llibre per llegir, no el vaig ni fullejar, aprofito més per escriure; tot això és pes que vaig carretejar i que no em va fer servei. Vaig trobar a faltar: cinta americana; un suport al manillar pel mòbil, per no haver d'estar parant cada dos per tres quan seguia les seves indicacions: els guants llargs a les baixades i una jaqueta mes gruixuda que el mallot llarg, per les nits fredes i també per baixar.  Duc pedals spd, els que van amb la cala a les sabatilles, a estones, per descansar el peu duia sabatilles normals i pedalava amb elles, he trobat a faltar un pedal mixta, tinc un acoblament pels pedals s

Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre Dia 04 Deltebre - Mora la Nova Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca Dia 07 Arbeca - Talarn I i II Dia 08 Talarn - Organyà Dia 09 Organyà - Fórnols Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols Volta a Catalunya en btt sencera Els  tracks no estan polits, son el que vaig pedalar amb els errors i les desviades de ruta que vaig fer. Tot i que també estan penjats a Garmin Connect, els enllaços duen a wikiloc. Àlbum de fotos Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt : Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca -

Es l'últim dia i com no podia ser de cap altre manera, pedalaré per les vies verdes de Girona, les conec de sobra, les he fet un munt de vegades i m'agraden tant que les tornaré a fer i a fer. Pedalo sense pressa i sense pausa, duc un somriure que no el puc esborrar, em sento feliç, estic complint un somni, una il·lusió que va començar el 2008, quan vaig veure el llibre de la Volta a Catalunya en btt, en una llibreria de Palamós i el vaig comprar, tot i que no he seguit en gran part la guia, si m'ha servit d'inspiració. Durant tota l'aventura i avui no es una excepció, he vist moltes mirades de complicitat, salutacions efusives de gent desconeguda i mirades que al veurem marxaven cap a visitar els seus somnis. Viure i veure la vida en bicicleta dona una gran perspectiva. Al passar per Llagostera, d'on soc fill i on hi viu la mare, penso amb lo afortunat de tenir unes bones arrels que no m'impedeixen de desplegar les ales per poder volar allà on els somnis

El dia aixeca emboirat i fresc, tot i que sense previsió de pluja. De la Pobla de Lillet fins a Campdevànol, vaig per carretera, un cop allí agafo el Camí Ral que porta fins a Ripoll, on aprofito per fer Geocaching (buscar "tresors" amagats, mitjançant coordenades de gps), descobrint fonts, història i fins un búnquer dels anys quaranta. Trobant una àrea de pícnic, amb ombra i font, on fer parada per dinar, allunyat del brogit i no massa lluny d'arreu. De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses agafo la via verda del ferro, una delícia pedalar allunyat de la carretera i en plena natura. A partir de Sant Joan, he de pujar fins el Coll de Santigosa, que sempre que l'he fet se m'ha entravessat, aquesta vegada contràriament a les anteriors, el pujo com si res, tot i el pes que duc al remolc i el cansament acumulat, hi ha estones que vaig amb el plat mig, la baixada es com anar en moto, només cal frenar un xic per no agafar massa velocitat, que el remolc carregat en una

Noto el cansament acumulat al cos, per sort tinc una força que supera tots els obstacles, la il·lusió. I amb aquesta il·lusió i un bon entrepà de pernil, enfilo els 700 metres positius de pujada que tinc fins a Gósol. La pujada es de bon fer, amb unes vistes al Cadí-Moixeró, que fan que gaudeixi cada pedalada i que el temps passi volant. A més no puc evitar tenir present la conversa que vaig tenir ahir amb l'Ivan, amb qui vaig coincidir al càmping de Fórnols, sobre els seus llargs viatges en bicicleta, que si Austràlia en un any, Àsia en catorze mesos, no puc evitar de somiar despert, mentre el cor em batega ràpid a ritme de pedal. La resta del camí tinc vistes al Pedraforca, amb un cel que es va enteranyinant. Arribo molt d'hora al càmping de La Pobla de Lillet, a quarts de sis de la tarda, fa molt sol, li demano una parcel·la sense ombra, d'aquesta manera podré assecar bé la tenda, que porta dos dies molla. Alhora aprofito per relaxar-me i assaborir l'aventura a fo

Tota la nit plovent ha deixat la tenda molla, mes pes que duré a sobre. Surt un sol espectacular i fa una mica de vent fred, que refresca l'ambient, ho agreixo perquè he de pujar i pujar. Als dos quilòmetres ja estic a Fígols d'Organyà, on proveeixo d'aigua, doncs en els propers 26 no en trobaré i son per pistes forestals, dos litres a la Camelbak de l'esquena i mig litre al bidó. De seguida la cosa promet, en els primers 10 quilòmetres he fet 663 metres positius per pistes amb molta pedra, que cal anar molt en compte, per tenir cura de la bicicleta i de no fer-me mal, doncs es un indret molt solitari. Mentre faig una parada per menjar, una ràfega de vent tira la bicicleta al terra, l'aixeco i m'adono que la pantalla del gps està trencada, per sort segueix funcionant. A partir del quilometre 18 al 22 +/-, es una veritable tortura, hi ha molta pedra gran, que fa impossible pujar pedalant, ni tampoc empenyent, desmunto el remolc, primer pujo la bicicleta uns ce

Totes les fonts que consulto, donen pluja de les 12 a les 17 hores, així que se del cert que em mullaré, que hi farem, només es aigua, deixo la jaqueta, els pantalons impermeables i els escarpins a mà. Vaig pedalant per pistes molt tranquil·les, fins que al quilòmetre vint-i-quatre m'atrapa la pluja, son pistes molt pedregoses i la pedra molla es de mal pedalar, per la meva seguretat i l'integritat de la bicicleta, a partir d'aquí segueixo per carretera. La cremallera de la jaqueta es trenca, ostres, cap problema, tinc la solució, em poso l'armilla paravent a sobre i així quedo protegit, tot fos tant fàcil de solucionar. Una carretera de revolts, que es molt freqüentada per motoristes i ciclistes, no m'estranya es preciosa, me l'apunto per tornar-hi un altre dia amb la bici de carretera. Hi ha el coll de Boixols, de cota 1.380 metres, entre la pluja i la pujada es fa un xic llarg, pel camí inclús em cau una petita calamarsada amb pedra molt petita i que dura

Dormir en un llit i despertar-se en una casa on hi ha amics amb qui compartir el cafè, fa començar el dia mes content. Per enllaçar de nou amb la ruta de pistes de muntanya, avui toca fer carretera fins a Tremp, hi ha unes bones pujades, vaig fent sense pressa i sense pausa. Paro a proveir d'aigua en una font en que hi ha jocs infantils, no puc evitar pensar que la vida no es mes que un joc de nens, que al fer-nos grans ens oblidem de jugar i ens compliquem l'existència, soc conscient del feliç que soc en aquest moments, fent el que m'agrada pedalar i pedalar. Paro a dinar a l'hostal Doll amb unes impressionants vistes al pantà de Camarasa, quan continuo la marxa sembla que tot es gira, la roda del darrere no va fina, paro, té pressió, que estrany, que deu ser? als cinc minuts hi acudeixo, els raids! n'hi ha dos de trencats i un de fluix, ostres si tot just fa tres dies que vaig tenir l'av a ria, calma. Estic a uns quinze quilòmetres de Tremp, internet i truc

Per deixar enrere la província de Tarragona i endinsar-me en la de Lleida, passo per una pista forestal, anomenada Camí de Maials, en mes de tres hores només em topo amb un tractor, quina tranquil·litat. Entre el descans d'ahir i que es el sisè dia, les sensacions del cos han canviat, ja no em sento buit, em sento bé, amb plenes forces i capaç de fer el que em vingui per endavant. Després de l'ensurt de la avaria de la bicicleta, encara assaboreixo mes aquest viatge. Paro a dinar sota la carpa d'una benzinera, fa molta calor i una ombra s'agraeix, el dependent es una apassionat de la bicicleta de muntanya, li explico cap on vaig i m'indica diferents pistes que fan mes atractiu el camí, tot i que he de fer una mica mes de volta, prefereixo fer mes quilòmetres divertits que no pas fer-ne menys i d'avorrits. A partir de Mollerussa, vaig pels Canals d'Urgell, al costat de l'aigua sempre em sento a casa. I per casa, la que m'obren els amics Núria i Jor

A quarts de nou del matí surto de l'hostal Font de Mora i la mestressa que tant amablement em va esperar a que arribes ahir a les onze de la nit, ha parlat amb el veí el mecànic de bicicletes per explicar-li el meu cas, truco el timbre i amb ell anem cap al taller. L a avaria mecànica no té complicació, dues hores de feina per muntar i adreçar, una cadena nova i un nou desviador que no té i que haurem d'esperar que arribi a primera hora de la tarda per poder-lo muntar. La part negativa es per la cartera, les peces del canvi xt no son econòmiques, que hi farem, només son diners. Tot es soluciona, només cal paciència, la propietària de l'hostal, em deixa estar a l'habitació fins les 16 hores, genial! Tot el que ahir semblava mala sort, avui s'ha convertit en bona. No estic a Mora La Nova per casualitat, es un dels punts d'evacuació per transport públic, que vaig establir mentre preparava l'aventura, en aquest cas, hi ha estació de tren, que em deixaria a B

El dia comença amb la dolça rutina de recollir-ho tot, mirar la pressió dels neumàtics, crema solar i pedalar. Es el quart dia de l'aventura, sento el cos un buit. Agafo la via verda Terra Alta, una delícia per pedalar, fa molta calor, passo per un munt de túnels, la majoria il·luminats que em refresquen, trobo Fontcalda, me n'han parlat molt bé, fa mandra, cal baixar una forta pendent d'uns 1.000 metres que després tocarà remuntar empenyent la bici, però ja que estic aquí, he d'anar-hi, sinó em penediria sempre mes. El seu nom està vinculat a la presència d'una font d'aigua medicinal que brolla a 28 graus de temperatura. Es un indret espectacular, amb una zona amb no gaire profunditat on banyar-me i nedar un xic, es tot un privilegi estar en aquest indret. Segueixo fent camí, poc abans de Gandesa, es trenca la cadena, trava la roda i fa pols el desviador, ocasionant un caiguda sense mes conseqüència que una rascada. Es d'hora, per internet localitzo un m

Encara es fosc i ja estic recollint-ho tot, tardo una horeta entre obrir els ulls i sortir a pedalar. El final d'etapa el marcarà la pluja que es preveu abundant. Només aigua, però fa mandra. L'estratègia consisteix en tirar per la costa, pel prelitoral on passa la ruta, es on concentraran les pluges pel matí, a mes el vent que no afluixa, empeny els núvols cap a l'interior, crec que es l'opció mes encertada. Vaig pas a pas, de població a població i vaig esquivant a la pluja, paro a dinar a l'Ametlla de Mar, he passat la zona de risc de pluja que es concentra en el Camp de Tarragona, uff que bé! L'estratègia ha sortit millor del que m'esperava, a partir d'aquí em marco l'objectiu d'anar fins la desembocadura de l'Ebre, on sempre he volgut anar i fins ara no he estat. El màxim que havia anat era fins l'Ampolla on vaig participar en l'Ironcat. Tinc una ruta marcada per anar fins a l'urbanització de Riumar, on hi ha un càmping. Pa

Dormo molt, estic molt mandrós, noto el cansament del dia d'ahir. Surto del càmping per esmorzar i amb tota la calma del mon inicio ruta a les 10 del matí, em justifico pensant que es diumenge i estic de vacances. Tinc dues rutes alternatives per anar fins a Sitges, anar per carretera i fer-ho en menys de dues hores o anar pel Massís del Garraf i fer-ho en cinc, com que he vingut a disfrutar del camí, enfilo cap a la mítica pujada del Ratpenat. Ostres com pica, rampes de fins el 23%, que les faig empenyent la bici, un cop acabada la pujada la ruta segueix pel parc natural, fent pistes molt xules i passant pel monestir budista que allà es troba. No he calculat bé l'aigua i he fet els últims quaranta-cinc minuts sense ni una gota De nou al costat del mar, ressegueixo pel passeig marítim fins que el track marca un corriol d'uns cinc quilòmetres, estret, pedregós, parlo amb diferents persones que l'acaben de fer i m'ho confirmen, busco alternativa per google maps, fa

Inicio l'aventura com un nen el primer dia d'escola, amb moltes expectatives i mil encertesses. Dubto de si estic prou en forma, trobo que el remolc on duc la carrega no es tant de bon dur com recordava, aii! la falta de pràctica es nota. Surto de Sant Feliu de Guíxols amb la primera llum del dia, paro a fer el cafè a casa la mare, no se m'acut millor manera d'iniciar l'aventura. Mentre paro a mig matí per esmorzar, em ve una pregunta a la ment, que es la felicitat? I el destí em respon, mentre passa una persona en bicicleta escoltant i cantant a tot drap una cançó d'en Javier Gurruchaga, fer el que un li agrada i es justament el que estic fent. Toca fer el que tram que em fa mes mandra, creuar Barcelona ciutat, es un suplici d'esquivar gent i gent, fins que arribo a zona franca i al ser dissabte, sembla un desert que mai acaba. Vaig seguint el track que em vaig descarregar, fins a poc del final, quan el sol s'amaga, arribo a una platja on suposadamen