28/08/20 Diagnòstic de la cama esquerra. Crònica d'un accident de trànsit

A la fi, ja sé el que m'origina l'intens dolor, de la cama esquerra.
Tinc una extensa fractura a la tíbia, amb edema intraossi al voltant, edema ossi al cap del  peroné, a més de líquid i seroma post-traumàtic a la cama esquerra.
De propina, al mateix mirar, han trobat a la cama dreta, més d'un edema intraossi postcontusional.
Quasi després de set setmanes de l'accident, han trobat la fractura. S'han mirat totes les proves anteriors, ecografia, radiografies, ressonància magnètica, i no es veu res. No perquè no hi fos. És una fractura longitudinal i neta, sense cap segment ossi separat, de mal veure, pràcticament cal anar a buscar-la.
El tractament a seguir, és simple. A partir del diagnòstic, fer servir una crossa per moure'm, el poc que em bellugo. Canvi de medicació per mitigar el dolor. I res d'immobilització, ni d'enguixar, ja porta set setmanes i s'està soldant bé. En aquest accident, m'he trencat una mica de tot i "no he aconseguit" que m'enguixessin, per primera vegada a la vida. Pauta de rehabilitació especifica amb fisioterapeuta, pels edemas. Tractament de fisioteràpia pel liquid, que el cos anirà reabsorbint.
Per tot plegat, tinc la cama com adormida. L'estimació, és que tornaré a recuperar la sensibilitat total, en uns tres mesos.
Estic content. Deixo enrere l'incertesa que m'ha acompanyat les darreres setmanes. Saber el que un té, i  com afrontar-ho, dona molta tranquil·litat.
La recuperació és un trajecte llarg, per sort, porto bon rumb.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

22/08/20 Dient adéu al gran Repte del 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu

El repte, eren deu reptes en si mateixos. Consistia en fer, 10 reptes de mínim 100 quilòmetres a peu, ja fos corrent, caminant o una mica de cada.
Una lesió, el 30 de gener, un inoportú edema ossi al turmell. Durant el primer repte dels deu. Fa deixar-ho en pausa. Mentre estava en ple tractament, mitjançant magnetoteràpia i fisioteràpia, el 14 de març, va arribar el confinament pel Covid-19. El tractament va quedar interromput, fins el 22 de maig.
A mitjans de juny, he fet net de la lesió i puc tornar a córrer. Cal fer-ho molt progressivament, per tots els mesos que no he pogut. El pla és treballar molt el fons en la btt, fent tirades llargues i uns reptes pedalant. I corrent, de manera continuada en el temps, en tirades curtes, que vaig allargant, mica en mica. A més de treball de força.
L'idea es arribar al setembre i fer els 9 reptes de 100 km, que em falten, fins a final d'any. He re-planificat els itineraris, en funció de les dates, i del fet de haver-los de fer molt seguits en el temps. N'hi haurà que seran, exclusivament caminant, per tenir menys desgast físic.
El 12 de juliol, l'accident en moto, ho canvia tot de nou. Ara, sis setmanes després, veient que la recuperació porta bon rumb, però és més lenta del que un voldria. La decisió de no intentar acabar el repte, cau per si sola.
No passa res, absolutament res. No tots els reptes s'aconsegueixen, sigui per les circumstàncies que sigui, les que podem controlar i les que no. L'important no és el que aconsegueixo o el que deixo de fer. L'essencial, és assaborir les il·lusions i el camí que em porta cap a elles, arribi o no.

Presentació del repte:
Repte pel 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu

16/08/20 Tornaré a anar en moto? Crònica d'un accident de trànsit

Tot just fa cinc setmanes de l'accident. I la pregunta que més em fan, apart de la del meu estat de salut i de com va la recuperació, és si tornaré a anar en moto.
La resposta és directe i contundent: si. Ho pensava a l'hospital i ho segueixo pensant. Evidentment, quan pugui tornar-hi, cosa per la qual encara falten unes quantes setmanes, sinó són mesos.
Hi tornaré, perquè no vull que un accident, em condicioni la vida.
Quan hi torni, de ben segur, aniré amb un ull enganxat al retrovisor, cada vegada que hagi de reduir velocitat o parar. Segurament sentiré por. Però la por està per mirar-la als ulls, i dir-li: t'escolto, però tu no decideixes per mi. I jo he decidit tornar a anar en moto.
En els anys que fa que vaig amb moto. Sempre he anat, estiu i hivern, amb casc integral, guants, jaqueta amb proteccions i pantaló llarg. L'únic que canviaré, serà el pantaló llarg, per un pantaló específic de moto. Ja que he aprés, en pròpia carn, que quan una patacada et fa anar per terra uns 35 metres, els pantalons texans, queden menjats per l'asfalt. I les cremades a la pell, costen de curar.
Amb motor o sense, m'apassionen les dues rodes.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit