UltraQuim

A la fi, ja sé el que m'origina l'intens dolor, de la cama esquerra. Tinc una extensa fractura a la tíbia, amb edema intraossi al voltant, edema ossi al cap del  peroné, a més de líquid i seroma post-traumàtic a la cama esquerra. De propina, al mateix mirar, han trobat a la cama dreta, més d'un edema intraossi postcontusional. Quasi després de set setmanes de l'accident, han trobat la fractura. S'han mirat totes les proves anteriors, ecografia, radiografies, ressonància magnètica, i no es veu res. No perquè no hi fos. És una fractura longitudinal i neta, sense cap segment ossi separat, de mal veure, pràcticament cal anar a buscar-la. El tractament a seguir, és simple. A partir del diagnòstic, fer servir una crossa per moure'm, el poc que em bellugo. Canvi de medicació per mitigar el dolor. I res d'immobilització, ni d'enguixar, ja porta set setmanes i s'està soldant bé. En aquest accident, m'he trencat una mica de tot i "no he aconseguit&

El repte, eren deu reptes en si mateixos. Consistia en fer, 10 reptes de mínim 100 quilòmetres a peu, ja fos corrent, caminant o una mica de cada. Una lesió, el 30 de gener, un inoportú edema ossi al turmell. Durant el primer repte dels deu. Fa deixar-ho en pausa. Mentre estava en ple tractament, mitjançant magnetoteràpia i fisioteràpia, el 14 de març, va arribar el confinament pel Covid-19. El tractament va quedar interromput, fins el 22 de maig. A mitjans de juny, he fet net de la lesió i puc tornar a córrer. Cal fer-ho molt progressivament, per tots els mesos que no he pogut. El pla és treballar molt el fons en la btt, fent tirades llargues i uns reptes pedalant. I corrent, de manera continuada en el temps, en tirades curtes, que vaig allargant, mica en mica. A més de treball de força. L'idea es arribar al setembre i fer els 9 reptes de 100 km, que em falten, fins a final d'any. He re-planificat els itineraris, en funció de les dates, i del fet de haver-los de fer molt se

Tot just fa cinc setmanes de l'accident. I la pregunta que més em fan, apart de la del meu estat de salut i de com va la recuperació, és si tornaré a anar en moto. La resposta és directe i contundent: si. Ho pensava a l'hospital i ho segueixo pensant. Evidentment, quan pugui tornar-hi, cosa per la qual encara falten unes quantes setmanes, sinó són mesos. Hi tornaré, perquè no vull que un accident, em condicioni la vida. Quan hi torni, de ben segur, aniré amb un ull enganxat al retrovisor, cada vegada que hagi de reduir velocitat o parar. Segurament sentiré por. Però la por està per mirar-la als ulls, i dir-li: t'escolto, però tu no decideixes per mi. I jo he decidit tornar a anar en moto. En els anys que fa que vaig amb moto. Sempre he anat, estiu i hivern, amb casc integral, guants, jaqueta amb proteccions i pantaló llarg. L'únic que canviaré, serà el pantaló llarg, per un pantaló específic de moto. Ja que he aprés, en pròpia carn, que quan una patacada et fa anar p

Relació d'escrits, en que explico l'accident de trànsit, amb la moto, l'ingrés hospitalari i el que vagi succeint fins la recuperació. Només cal clicar en el títol, per accedir a la publicació. 12/07/20 L'accident 12/07/20 Urgències 13-14-15/07/20 UCI, Box número 7 15-16-17/07/20 Novena planta 17-18-19/07/20 Habitació 423 20/07/20 Alta hospitalària 16/08/20 Tornaré a anar en moto? 28/08/20 Diagnòstic de la cama esquerra    07/09/20 Actitud 12/09/20 El que trobo a faltar    19/09/20 El dolor 26/09/20 L'ombra de mi mateix    12/10/20 Tres mesos després 17/10/20 Quan estaré recuperat?    20/10/20 Cent dies després de l'ensurt   24/10/20 Paciència 30/10/20 Pipí taronja, diagnòstic 07/11/20 Rehabilitació respiratòria    14/11/20 Sessions de rehabilitació 21/11/20 Ferides, cremades per l'asfalt 29/11/20 Entrenar l'actitud 06/12/20 147 dies per donar gràcies  12-13/12/20 Estada a urgències  19/12/20 Debilitat 02/01/21 Reportatge  a Cadena Ser Cat