UltraQuim

Tinc set de caiac, de mar i d'aventura, una set d'aquelles que no s'acaba, per molt que begui mai en tinc prou. Per satisfer aquest anell, agafo el caiac a primera hora del dissabte i enfilo direcció nord, sense tenir massa clar on faré nit. Tot projecte de llarga distància és un camí a l'interior d'un mateix, fer-ho en solitari, fa que aquest viatge pugui arribar més endins. Vaig navegant, tinc marejol casi tot el dia, tiro bastant pel dret, al poc de començar decideixo anar fins a Cala Ferriol, una caleta preciosa que es troba passat L'Estartit i abans de L'Escala, d'accés feixuc per terra i no massa visitada per les embarcacions.  Les tirades són llargues, faig cinc parades abans d'arribar-hi. Al anar una mica separat de la línia de la costa, vaig observant racons per anar a gaudir, quan faci el tram de tornada. En 9h23' damunt el caiac, faig els 47,230 km de mar, que em fan arribar al meu destí. Arribada a Cala Ferriol, com que res...

Almenys un cop a l'estiu, intento trobar el moment, per navegar en solitari amb el caiac un cap de setmana sencer, des de dissabte a primera hora fins diumenge a la tarda/vespre. El cap de setmana idoni sempre costa de trobar, entre compromisos, obligacions, imprevistos i mala mar, ho he anat posposant  fins aquest dia 3 i 4 d'agost, curiosament la mateixa setmana que ho vaig fer l' any passat . En aquestes dates, hi ha amics que munten travessies, crono-escalades i demés esdeveniments als que no podré anar, tot i voler-ho, però s'ha d'escollir. La predicció és prou bona, deixa marge a que si empitjora, encara estaré dintre els llindars de vent i onades raonables per navegar. M'agrada fer-ho direcció nord, sortint de Sant Feliu de Guíxols, fins on arribi a fer nit el dissabte i desfer el camí l'endemà. Anar parant allà on em vingui de gust, estar-hi el temps que em doni la gana, navegar, nedar, mandrejar, observar la vida, parar el sol, mirar peixos,...