UltraQuim

Cinc anys. Que a prop i, alhora, tan lluny queda el moment en què tot va canviar. El patiment no el puc —ni vull— oblidar, però no m’hi submergeixo. Em quedo amb tot el que he après al llarg d’aquest temps. Hi ha coses que ara he de fer amb limitacions físiques, d’altres que no puc fer de cap manera. Tot i això, encara busco la manera de fer-les, i també descobreixo un munt de noves possibilitats. Ara bé, el pitjor no són les limitacions, perquè, a la força, un s’adapta. El més dur és el coi de dolor. Per molt medicament que prengui, acaba fent-se sentir. Sovint, el que turmenta més és saber que, després d’un gest o moviment, apareixerà amb intensitat i es quedarà durant hores, dies o setmanes. I quan el dolor intens dura dies... ho canvia tot: l’humor, les ganes de fer coses, la percepció del que ens passa... tot. Després d’aquests anys, toca reinventar-se —com tantes vegades a la vida—, però aquesta vegada no per voluntat pròpia, sinó per necessitat. Abans de l’accident de trànsit m’...

No ets tu són les aplicacions. Aquesta podria ser el seu epitafi. He canviat de mòbil, a només dotze dies de què fes cinc anys i mig que el tenia. Han estat dos mil dies justos amb ell, ni fet expressament. A més que la bateria durava un sospir i es carregava en una eternitat, ja tenia dues aplicacions que no podia actualitzar, alhora, es penjava cada vegada més sovint, fent tediós el seu ús. Volia arribar als sis anys; tot i això, estic molt content. Abans d'aquest no havia aconseguit passar amb prou feines dels dos anys. Amb aquest he fet el meu rècord personal, tot i que m'agradaria molt superar-lo amb el nou terminal. El telèfon que m'ha donat tan bon resultat ha estat el Xiaomi Redmi Note 7, motiu pel qual, he decidit adquirir-ne de nou el mateix, en la seva versió actual, el Xiaomi Redmi Note 14. El nou model té coses noves i millors, com ha de ser, ara cal veure fins a on arriba.

Estimats Reis Mags: Abans de res, agrair tot el que em vau portar el passat 2024, que no va ser poc! Des de la il·lusió de començar un grau universitari fins a molts moments màgics, compartits amb família i amics, seguint pel llarg camí d'aprendre anglès. La veritat és que la curiositat per aprendre coses noves, per expandir límits mentals i desafiar-me intel·lectualment a mi mateix, de vegades no és gens fàcil, però sempre és molt divertit i desafiant, i que seria la meva vida sense reptes? Seria com menjar sempre sense espècies, t'atipes sense gaudir, com veure passar la vida sense viure-la. Aquest 2025 us demano la virtut de la constància. Soc tossut i sempre vull arribar al final del que em proposo. Per això, necessito la constància, per treballar pels meus objectius dia rere dia, per superar les adversitats i, sobretot, per un cop els aconsegueixi, anar sempre un xic més enllà. Un any, a més de ser un full en blanc on poder escriure la història que un vol, és per compartir...

 

Hi ha entreteniments ràpids, que ajuden a aprendre i que a més són divertits, com és el cas de El mot, el que vindria a ser el Wordle en català. Consisteix a endevinar una paraula de cinc lletres en sis intents, quan encerto la lletra en la seva posició es posa de color verd; si encerto la lletra, però no en la seva posició es posa de color groc i si la lletra que escric, no surt a la paraula, es torna de color gris. Cal tenir en compte, que es poden repetir lletres i que no es tenen en compte els accents. Cada dia, a les 00:00, s'inicia el joc de nou amb una nova paraula. En el meu cas, acostumo a jugar-hi mentre esmorzo, la major part de les vegades la partida no dura ni un minut. Actualment, tot i que la imatge que acompanya aquest escrit és del dia 1.000, en duc 1.056, La imatge del dia 1.000 m'agrada molt estadísticament. El pròxim dia 18 de gener, farà tres anys que hi jugo ininterrompudament. Tinc la meva estratègia, les dues primeres paraules sempre utilitzo les mateixe...

Fer anys és un privilegi. Ara ja puc dir amb la boca ben ampla, que en tinc cinquanta! La veritat és que estic encantat de canviar de número. L'edat no em pesa, hi és, com l'experiència. Ja tinc la barba blanca, vaig amb bastó, més ben dit amb una crossa, i sobretot com diuen arribar als cinquanta té els seus avantatges, no veus les lletres de prop, però sí que veus els torracollons de lluny. A més l'alternativa a fer anys, és molt dolenta. Fa uns dies tot aprenent anglès, em van preguntar quines tres coses voldria pel meu aniversari. Vaig respondre que  el que volia era família, amics i menjar. I això és el que ha estat la celebració d'aquests segons vint-i-cinc, una festa al voltant d'una taula en bona companyia. L'únic important de tenir a la vida són persones a qui estimar i de qui sentir la seva estimació. Fer-se gran és un premi, tot i que a vegades de mal gestionar, estar viu és un regal.

Segueixo més que sorprès. El meu telèfon ha fet cinc anys i encara està en funcionament. De fet és el que faig servir cada dia. És un Xiaomi Redmi Note 7. Quan el vaig adquirir, no ho tenia clar del tot, desconeixia la marca, però el resultat és més que bo. Em sorprèn sobretot perquè l'anterior que més m'havia durat, va fer els dos anys justets. No soc una persona excessivament curosa amb els telèfons, que recordi un em va caure al mar, un altre el vaig posar a la rentadora, la majoria han caigut en un moment o altre i aquest va patir l'accident de trànsit amb mi. No soc de canviar per canviar, a mi que hi hagi un model més n ou i més bo nic, me la bufa i molt! Penso que deixar de fer servir aparells que funcionen, és un malbaratament innecessari dels recursos del planeta. El consumisme salvatge és un mal del Primer Món. És cert, que si la bateria es descarrega per sota del 15%, necessita una eternitat i mitja per tornar a estar plena del tot. És veritat que quan el faig se...

Avui fa quatre anys que visc de regal. Dubto de moltes coses, però de què la vida que visc és de regal, n'estic ben segur. Des del dia de l'accident de trànsit, el 12 de juliol del 2020, en què vaig flirtejar amb la mort, que ho tinc molt clar. En aquest període hi ha hagut temps per a tot: Per a recuperar-me el màxim possible, gràcies al bon saber fer del personal mèdic. Per assumir les limitacions funcionals que són permanents i que el més probable és que empitjorin . Per tenir clar el que no puc fer. Per a recuperar algunes activitats, tot i que a molt més baixa intensitat. I, sobretot, per a trobar nous projectes i noves il·lusions que són el principal motor del dia a dia. Les dificultats i els entrebancs ajuden a créixer, tot i que cal distància sobre els mateixos per a poder veure-ho. Si pogués esborraria de la memòria els mals moments viscuts, i deixaria els aprenentatges que n'he extret. Els principals han estat sentir en pròpia pell la fragilitat de la ...

 

El meu telèfon mòbil ja té quatre anys i mig. Qui ho havia de dir, que un aparell com aquest duria tant a les meves mans. El que m'ha durat més, a banda d'aquest, va fer els dos anys justos. Fent honor a la veritat cal dir, que està una mica atrotinat. Es nota quan tinc obertes unes quantes aplicacions de cop, es penja una mica, i de vegades del tot. Tampoc li puc demanar més a un mòbil de gamma mitjana, de la banda baixa. És un Xiaomi Redmi Note 7. Tenia pensat, que arribada aquesta data, el canviaria per un de nou. Fins i tot, tenia el seu substitut guaitat, però no. Em sap greu desfer-me d'un aparell que encara funciona més o menys bé. Jo també estic atrotinat, la pifio a vegades i no per això em canvio per un altre. A part que no m'agrada, el consumisme desenfrenat, de desfer-me de coses quan encara els queda vida útil. He decidit, com a mínim, prorrogar el canvi fins a l'agost vinent, en què farà els cinc anys. Sempre que faci les seves funcions c...

Estimats reis mags: Primer de tot, agrair tot el que he pogut viure aquest passat 2023. No oblido que estar viu és el millor regal que hi ha. Aquest passat 2023 ha estat un bon any. He pogut compartir bons moments amb família i amics. De què es tracta tot plegat? Si no de les estones que gaudim i es graven a foc en la nostra memòria. D'aquelles que en recordar fan nostàlgia gola avall, dibuixen un somriure i fan mirar amunt. Enguany, no demano cap impossible, ni cap improbable, ni visc en allò de qualsevol temps passat fou millor. Enyoro el que no puc fer, trobo a faltar sensacions que em donaven activitats que ara només puc contemplar en la distància. Ho miro amb alegria, pel que vaig poder fer, per les múltiples experiències viscudes i per la quantitat de lliçons apreses. Ara toca mirar cap a altres horitzons, sense oblidar el camí que m'ha portat fins aquí. De nous projectes sempre en ballen pel cap, l'accident em va atrotinar una mica el cos, però la imaginació la va de...

 

Que ben parit que és poder assaborir fer-se gran! Per mi és tot un regal, poder celebrar un altre any l'aniversari, a més tinc el luxe de compartir-ho amb les persones més importants de la meva vida, la mare i la germana, i un pastís casolà. Fer-se gran té moltes coses bones. No sé qui ho va dir, que a partir de certa edat no veiem les lletres de prop, però sí els embolicadors i els problemes de lluny. No puc estar-hi més d'acord. Certament, madurar no és un camí de roses, sí que és un trajecte que val la pena transitar. És una etapa de pau i serenor, en què un sap que vol i el preu que cal pagar per aconseguir-ho. En què l'opinió dels altres, és problemes dels altres. A mi em preocupa el que jo penso i que els meus actes siguin coherents amb els meus pensaments. A més, he d'aprofitar aquests mesos, per acomiadar-me dels quaranta, ja enfilo cap als cinquanta! La veritat és que em fa il·lusió canviar de desena. Encara que la millor edat és, sempre, la que un...

Quatre anys i un dia, fa que el vaig comprar i el telèfon resisteix. N'estic meravellat, l'anterior que més havia durat a les meves maldestres mans, va ser al voltant dels dos anys justos i aquest ja duu el doble de temps. Fent honor a la veritat, he de dir que sobreviu no sense haver canviat la pantalla una vegada, per trencament, anar en la seva segona funda i amb el cinquè protector de pantalla. L'ús és intensiu, com el de qualsevol dispositiu d'aquest tipus. Es nota, igual que en mi, el pas del temps, amb la baixada de rendiment, va lent amb segons quines aplicacions i de vegades es penja, tot i que no molt. Pel que el faig servir, va sobrat. El telèfon és un Xiaomi Redmi Note 7. Hi ha dies en què penso a comprar-ne un de nou, però després acudeixo que aquest aparell i jo ja ens coneixem. Sense oblidar que aprofitar la vida útil dels estris, ajuda no generar residus que són del tot prescindibles. I no puc deixar de banda la meva insaciable curiositat, ...

Mil dies fa que vaig patir el desafortunat accident, que ràpid i, en massa ocasions, que lent transcorre el temps. Aquest serà l'últim escrit sobre el tema. Toca girar pàgina i mirar cap a nous horitzons. El meu diagnòstic és d'estabilització, que ve a ser un eufemisme de fins aquí hem arribat i no veiem res més a fer. A continuació us explico com estic, aquest període en números i com veig el futur. Estic necessitat d'una crossa per moure'm, a la cama esquerra li falta força. Pujar i baixar escales és tot un suplici que acaba amb dolor. A l'espatlla dreta li falta mobilitat. Hi ha petites i grans coses que ja no puc fer. Han quedat zones amb formigueig i falta de sensibilitat, molt incòmode. Cicatrius que no es regeneraran, amb una picor de mal portar. I el pitjor, dolor, un dolor constant i un altre de més intens que no avisa, però sempre ve. Per molt que ho intento, en el moment més inesperat i diverses vegades al dia, fa acte de presència, fent-ho m...

De l'accident ençà, he après coses i n'he corroborat d'altres. No descobreixo grans qüestions, em centro en els petits detalls. Ho he concentrat en un decàleg: 1.- Anar a les visites i proves mèdiques amb roba còmoda, havent menjat, amb aigua i alguna cosa per picar a la bossa. Els meus rècords d'espera: han estat d'una mica més de tres hores i quart per una consulta, i de sis hores llargues per fer una prova. 2.- Tot i que hi ha moltes vegades hi ha retards. Cal ser-hi a l'hora. Si no, la impuntualitat dels pacients, acaba sent part del problema. Per exemple un fisioterapeuta, té uns minuts assignats per a nosaltres, si no hi som a temps, el que va després no en té cap culpa. 3.- Ser amable amb el personal sanitari i administratiu. Ells no tenen la culpa, ni del temps que tarden a convocar-nos a una prova o consulta, ni de les hores que perdem a les sales d'espera. Com és ben sabut, però de vegades s'oblida, un si us plau, un gràcies i un somriure, ob...