29/11/20 Entrenar l'actitud. Crònica d'un accident de trànsit

Durant una conversa, amb un dels metges que em fan el seguiment de l'accident. Comentava que, tot i la situació en la que estava, em veia amb bona predisposició i actitud positiva. Vaig dir-li que l'actitud, era l'únic que jo podia escollir, ja que la recuperació havia de seguir el seu curs i el que havia de fer o deixar de fer, estava en mans dels professionals mèdics, com ell. Estar amargat, no aporta res de millora, tot i que si per estar amargat millorés, seria la persona més amargada del món.
Va explicar-me que per la seva consulta, hi passen tot tipus de persones. Amb diferents patologies. Que n'hi havia moltes que deien que volien encarar la recuperació de manera positiva, sense sortir-se'n.
El meu comentari, va ser que ho entenia perfectament. La recuperació és com fer una marató i l'actitud és com el córrer. No pots pretendre fer una marató, sinó corres mai. D'igual manera que no pots pretendre tenir una actitud positiva, davant d'una situació complicada, si habitualment no la tens davant els petits contratemps del dia a dia.
Com totes les habilitats, l'actitud positiva, cal treballar-la. Esperar a fer-ho quan ho necessites, ja és massa tard. Es com estar a la línia de sortida d'una cursa de llarga distància, sense haver corregut mai. El resultat es evident.
A la seva pregunta de com es treballa o més ben dit, com l'havia treballat, per arribar a aquest punt. Vaig respondre amb un exemple, d'un contratemps que vaig tenir amb la moto.
L'any passat, un diumenge a la tarda, es va clavar un clau a la roda de la moto, i vaig poder arribar a casa, sense ni adonar-me'n, ho vaig veure al aparcar en el garatge. El fet de punxar no em va agradar gens. Poder arribar a casa, sense adornar-me, va ser tota una sort. No em va passar res, només em va costar un xic de temps i diners solucionar-ho. El dilluns havia quedat, per fer una cosa molt interessant i esperada, vaig haver canviar de plans. Ho podia haver afrontat com un drama, pel que deixava de fer. Vaig preferir encarar-ho com un aprenentatge, cal adaptar-se a la realitat, que està en canvi constant.
L'actitud positiva, no vol dir no enfonsar-se, vol dir saber sortir del pou que nosaltres hem creat. No és fer volar coloms, és tocar de peus a terra. No és tenir sempre bons moments, és fer bo el moment en que vivim, a pesar de les circumstàncies. No és viure en un món ideal, és pintar de colors la grisor, quan ens envolta.

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit