Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

El perquè del blog


Que pretenc amb aquest blog? Tot i massa res en concret.
Tot, entès, com explicar les sensacions que em transmet la llarga distància i les aventures que vaig fent, projectes que somio, el que penso del que va  passant, les emocions que sento, la intenció és ser la màxim de sincer, fer-ho de manera planera i clara, sense mitges tintes, sense donar a entendre el que no és, explicant les coses que em preocupen, els temes que em desperten passions, les injustícies que no em deixen dormir.
Res, entès com a que en cap moment, pretenc dir a ningú, el que ha de fer o de pensar, només hi expresso les meves opinions, no cal que les comparteixis, només que les respectis és suficient.
Intento no caure ni en el victimisme, ni en que sigui l'aliment del meu ego, és evident que parlo de mi, no deixa de ser el que voldria que m'expliquessin, de blogs que parlen de ritme, de plans d'entrenament, de tecnicismes, de resultats, ja n'hi ha, ni domino aquests temes, ni és el meu propòsit.
Va néixer, d'una necessitat personal, d'explicar el que penso, allò que de vegades costa molt que algú escolti, sempre es pot escriure, ho vaig descobrir fa molts anys, però des de fa relativament poc, que a més ho comparteixo, per aquest mitjà, escriure ajuda a aclarir les idees, posar les coses al seu lloc, a més de tenir una constància, dels pensaments, allò tant efímer que costa tant poc de tergiversar.
Una conseqüència molt curiosa, és que moltes vegades al parlar amb algú, que conec personalment o veig per primera cop, que llegeix alguna vegada aquest blog, m'adono que juga amb avantatge, a més de saber el que he anat fent, coneix la meva manera de pensar, no em desagrada, és una sensació estranya.
La millor recompensa, són els vostres comentaris, és com mantenir una conversa, és saber el que penseu, és compatir, és interactuar, ja sigui al blog o  a les xarxes socials.
Només falta afegir l'últim comentari: moltes gràcies, per seguir aquest blog.