UltraQuim

La foto que acompanya aquest escrit, remarca l'esperit dels organitzadors, el detall de l'adhesiu a l'ordinador, marca temperament. Si es que ser tant guapo, desperta enveges, bromes a banda, lo meu es gafe, un munt de fotos i no surto a cap, que hi farem, no es pot sortir sempre. Acabo de veure els resultats, dels 69 inscrits, en els 100 km, acabats 55, un 20% d'abandonaments, espero que en treguin la part positiva i aprofitin la part d'aprenentatge, he aprés més d'un fracàs, que de mil èxits. Aconseguir els reptes, ens fa créixer com esportistes, però no aconseguir-los ens fa créixer com a persones, ens dona un bany d'humiltat, que de vegades es necessari, ens fa reflexionar i ens ajuda a identificar els nostres erros, per evitar-los en el futur. Abans d'afrontar un repte, sempre em preparo per lo pitjor, m'ajuda a tenir les coses clares, sóc sincer amb mi mateix al dir-me quines limitacions i mancances tinc, que no son poques, accepto la rea...

Primera prova d'ultrafons, que faig a França, no serà l'última, ara sóc un ultrafondista internacional. Tot i que no entenc, ni parlo un borrall de francès. El circuit era de 5 km, d'anada, giro i tornada pel mateix recorregut, un total de 10 voltes, fins a completar els 100 km. El circuit no era pla, el desnivell acumulat, el fals pla de les rectes, ho fan dur, els 2 primers km, era de bon asfalt, el següent km era de carretera secundaria, d'aquelles, que no passen 2 cotxes alhora, els 2 km últims, passaven per tram boscós, amb pedres i arrels, les que més sobresurten pintades amb rosa fluorescent, quin detall, així no ensopegaré, com fa un mes a l' Ultra Trail Guara Somontano . L'experiència es un grau, vaig ben entrenat, ben equipat, em conec bé, dosificat, tot i que quan entro al tram de terra, el cor es dispara i corro una miqueta més ràpid, em sento molt còmode entre arbres, sentint l'humitat de l'herba i a recés del poc vent que bufa. Com que t...

No queda res, per començar, aquest dissabte, la que serà la meva quarta cursa de tres xifres, la primera va ser el mes de març amb els 100 km de Calella, la segona el Juliol l' Emmona de 104 km a Sant Joan Les Abadesses i per últim els 142 km, de l' Ultra Trail 3 Vies Verdes. Els 100 km de Perpinyà, pel que he llegit a la web, es un circuit de 5 km d'anada, que s'ha de fer anada i tornada, 10 vegades. No em fa cap por, li tinc molt respecte, amb la poca experiència que he adquirit en aquesta distància, sé del cert, que s'ha de lluitar fins al darrer quilòmetre, amb el cap suficienment fred, per seguir l'estrategia inicial o canviar-la si el cos ho demana, en final no s'escriu, fins que es creua la línia d'arribada. En aquest tipus de cursa i més especialment en l'última de tres xifres que vull fer al desembre, les 24 hores d'atletisme , l'important es la ment, per sort es el muscle que més fort tinc, això no vol dir que s'hagi de men...