UltraQuim

Set anys fa que em vaig apuntar a la piscina, per aconseguir anar més enllà de les boies de la platja. Uns 2.750 km he nedat , en el transcurs d'aquest temps. Braçada a braçada ha fet que hagi anat aprenent cosetes que vull compartir, no puc parlar de tècniques de natació, ni de velocitat, d'això no en sé gaire. Puc explicar que: Per gaudir nedant, no necessito nedar ni més bé, ni més ràpid, només em cal sentir-me còmode i segur l'aigua. Tot i que nedar millor i mes ràpid, sempre agrada. Si vull disfrutar del mar, cal treballar a piscina. I encara més important, és disfrutar de la piscina, sinó es torna una càrrega feixuga. Per nedar grans distàncies, és molt millor la continuïtat de nedar dia a dia, que no fer tirades llargues, tot i que aquestes aporten seguretat. Si treballo potència a la piscina, aquesta es transfereix al fons. Millor fer series, que no nedar per nedar. No cal nedar per acumular metres, millor nedar-ne menys, buscant objectius concrets. En el meu ca...

El febrer del 2009, vaig començar a intentar nedar bé. Primer per lliure, recordo aquell primer dia. Un diumenge, l'estranya sensació de posar-me el gorro de bany. La primera alenada d'aire amb gust de clor i la xafogor, al entrar a les instal·lacions. El content que vaig estar al estar dins l'aigua i com de llargs em van semblar 25 metres. Al cap de poc, al veure que no evolucionada tot sol i que només aconseguiria agafar mals vicis. M'apunto a un curset, tres hores per setmana durant tres mesos. Només començar em vaig adonar que no en tenia ni idea, que el que havia fet fins aleshores, no era més que intentar surar, fins aquell moment no havia anat mai fins les boies de la platja, les veia massa lluny. Els inicis van ser durs, molt durs. Quan feia peus, anava cap enrere, literalment, quan intentava respirar de costat, resultava que treia el cap en un costat i acaba posant-lo mirant endavant, ni jo sé com ho feia. El complicat que trobava coordinar tot el cos al mat...

Només fa quatre anys que nedo i ara no puc estar gaire temps sense fer-ho, necessito sentir el meu cos en posició horitzontal, amb gust de clor o de sal a la boca, avançant metre a metre notant l'aigua a la meva pell. Des que vaig començar, he nedat prop de 1.400 km, poden semblar molts, però a mi em saben a poc. He aprés a ser pacient amb els resultats, que dia a dia costen molt de veure, però al fer un cop d'ull al punt de partida es quan m'adono del trajecte fet. Fent memòria sóc conscient que els inicis van ser durs, tot i que amb  constància i ganes tots els obstacles es poden superar. Recordo com intentava agafar el ritme de respirar cada tres braçades, fins aleshores aixecava el cap cada dos al costat dret  i acabava respirant endavant, perquè tenia por d'empassar més aigua que aire. Recordo com m'explicaven mil i un cops com moure les cames, al principi agafava el suro, les movia tant fort com podia, aixecava un munt d'aigua, em cansava horro...

Només fa tres anys que nedo, sóc molt nou en aquest món, en aquest temps he fet una mica més d'1.000.000 de metres, es diuen aviat, però fa falta una estona per nedar-los tots, entre piscina i mar, entre travessies i entrenaments, entre tècnica i rodatges, tirades llargues i de molt curtes per estirar el cos. El primer any, va ser el descobriment i l'inici de l'aprenentatge, dubto que mai s'acabi, encara queda molt per millorar, un munt de portes es varen obrir davant meu, triatlons i travessies a mar obert. El segon any, començo a fer nedades tot a l'any amb el neoprè, començo a buscar distàncies cada cop més llargues. El tercer, que ara ha acabat fa menys de dues setmanes, ha estat l'evolució natural per mi, fer llarga distància, buscar-hi aquest puntet de més dificultat, com és nedar a pell, a moments d'ara, he aconseguit fer-ho a 12,7ºC, no se on arribaré, ni em treu la son. Aquest quart any, tinc ganes de seguir el camí, entrenar bé, per mi...

Fa dos anys vaig prendre una decisió encertada, apuntar-me a la piscina per nedar, bé, nedar, és una manera generosa de dir-ho. Fins aleshores, no arribava a anar, ni a les boies de la platja, trobava que eren molt lluny, sembla ara que les veig massa aprop. Recordo, el primer dia, amb 50.000 dubtes, però allà. El gorret de silicona,  com apreta, em sento estrany, entro a la piscina, és climatitzada,  la primera impressió és que està una mica freda, un cop dins, tot i ser de 25 metres, es va fer eterna, recordo arribar a l'extrem, d'una tirada, em paro a descansar, que dur,  500 metres +/- i cap a casa,  l'endemà estava fos. Un parell de mesos més, fent veure que nedava,  noto que no milloro,  camí d'agafar mals vicis, d'aquells que després, costen molt de corregir. A l'abril, curset de natació per adults, només érem 3 persones, quina paciència que va tenir amb mi la monitora, la Clàudia,  va anar de fàbula. L'estiu del 2009, ja vaig...