UltraQuim

100 quilòmetres per endavant i un munt d'amics amb qui compartir la cursa. Voluntaris i organitzadors, que ens ho fan tot més fàcil, sota l'atenta mirada del mestre de l'ultrafons i creador de l'esdeveniment, en Paco Robles. El temps de tall és de 15 hores, no vaig sobrat, doncs quasi sempre em moc per sobre de les 14 hores i alguna vegada pel damunt de les 15. Són 40 voltes en un circuit de terra de 2,5 km. Una distància còmode, que permet menjar, beure i agafar o deixar roba a cada poc. L'estratègia és fer durant les 5 primeres hores, 40 km, en les 6 següents, 40 km més i en les últimes 4, els 20 restants. El primer tram de cinc hores, em trobo molt bé, compartint voltes amb l'un i amb l'altre. Acabo superant l'objectiu i em situo en 42,5 km. No he forçat la màquina i em sento amb forces per a continuar. La calor va apretant. En el tram més exposat, el vent és en contra i juntament amb el sol, que dona sense miraments, em va desgastant. Tinc mareig ...

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació.  Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.   A Caldes de Montbui, organitzen per vuitè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis. El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon, totalment de terra, com es pot veure  a la foto que acompanya aquest escrit. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips.   A l'organització hi ha el mestre Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.   Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vul...

Anar a una festa sabent que has de marxar abans no acabi, costa. Degut a l'episodi de pluges intenses, que s'espera arribi a la tarda, a les contrades gironines, on visc, tenint en compte que vaig en moto, prenc la decisió d'anar a fer una marató, 42,2 km, en comptes dels 100 km inicialment previstos. Es arribar i trobar un munt d'amics, de la família de llarga distància. El circuit és de 2,5 km i cal donar voltes. Les cinc primeres les faig corrent amb l'Aránzazu, xerrant passen ràpides. Poc abans d'arribar al punt de mitja marató, comença a xispejar, a estones i la temperatura és ideal per córrer. Anem compartint missatges d'ànims i riures entre els que m'avancen i els que avanço, competim, sense oblidar que venim a divertir-nos. Al quilòmetre 39, miro el mòbil amb l'esperança, que hagi millorat la previsió, i no, al contrari, les pluges arribaran abans, sembla que em mullaré camí de casa, tot i que m'escaparé de les més intenses. Acabo la m...

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill. A Caldes de Montbui, organitzen per setè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis . El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips. A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida. Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vull gaudir de córrer amb part de la meva família de llarga distància, amb intenció de donar-ho tot per acon...

Diversió, si hagués de definir la cursa en una paraula, seria diversió, de principi a fi, m'ho he passat genial. Des del principi amb una sortida falsa, per culpa d'una tanca sense obrir, s'ha notat que estem en família i el bon ambient que hi ha. Diversió compartida amb amics, des de referents en la llarga distància, amics vinguts de Sant Feliu de Guíxols i companys de múltiples aventures d'ultrafons Gent apassionada per la llarga distància, amb qui creuant la mirada, ens adonem que tot i que no ens coneixem,  sabem el que ens mou per dins, la passió, passió per anar més enllà, no importa si avui creuarem la línia d'arribada o no, el premi està en estar aquí, en aquesta prova solidaria que va guanyant participants a cada edició. Els dubtes s'han esvaït en el moment del primer pas, corro tant com puc, fins que el genoll, com sempre, es carrega i digui prou, cap problema caminaré ràpid, l'únic que vull es fer els 100 km dintre les 15 hores de temps, per a...

El proper dia 12 podem córrer pels que no poden. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill. A Caldes de Montbui, el  Club Atlètic Calderí organitza cada any, aquesta prova de caràcter solidari, a favor de la casa dels Xuklis segons ells mateixos expliquen la casa pretén ser un lloc on els infants, juntament amb les seves famílies, puguin sentir-se acollits i compresos, on es puguin sentir “com a casa” tant com sigui possible. Un espai a prop de l’hospital on reben l’atenció mèdica. El circuit de la prova fa 2,5 km, en un lloc amb encant, a Torre Marimon. Pista de terra que és còmode per les articulacions. S'hi pot fer 100 km individuals o per equips o una marató o venir a córrer una estona i col·laborar amb aquest gran projecte A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida. M'agrada córrer, fer-ho en un lloc xul...

Sortida des de Sant Feliu de Guíxols a les 00:30 de la matinada de dissabte. No he dormit, com qualsevol divendres he treballat; he preparat les coses, sopat i m'esperen més de 200 km per endavant, amb la guillotina de tenir un compromís a les 15 hores a Girona ciutat. Duc alforges, amb equipament i menjar per no haver de parar, ni dependre de ningú. Em motiva molt el sentit del perquè pedalo, pedalo pels que no poden córrer. El punt de gir està a Caldes de Montbui, on hi fan una cursa de 100 km a peu, per aquesta causa, a la que no puc assistir per lesió al genoll. Hi estic inscrit, em fa il·lusió ser-hi i fer-hi una volta tot pedalant. Pedalo en la tranquil·litat de la nit. La son em juga una mala passada, un cop estic a Vidreres, acabo retornant al poble anterior, Caldes de Malavella, tot i que per diferent camí, que hi farem. La intenció era anar fins a Hostalric, per camins de terra, aprofitant el traçat de la Via Augusta, decideixo seguir per carretera, per poder complir l...

Arribada del 2013, amb l'organitzador, Paco Robles. Esport, córrer la distància que cadascú triï i solidaritat, són la combinació perfecte pel dia 1 novembre. A Caldes de Montbui, organitzen aquesta prova de caràcter solidari amb El Cor de Caldes, associació creada per donar informació i suport a totes aquelles famílies que tenen nens amb discapacitats. El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20, si fan la modalitat de 50 km o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Penso que és important que hi anem quantes més persones millor, no només pels diners. És important ser molts, per donar visibilitat a una problemàtica, que sembla que volguem amagar. Cada dia queda més palès, que ens hem d'ajudar entre nosaltres, els ciutadans de peu, que si esperem que les administracions ens donin solucions, anem llestos. Hi vaig participar ...

Avui és l'endemà d'haver aconseguit l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, tot i que realment ha estat en 79 dies. Ha estat una quimera difícil, amb elements que han jugat en contra i una gran il·lusió que ha anat a favor. El primer contratemps, les fortes pluges el dia que volia iniciar el primer tram de 100 km, el 7 de setembre, va fer que canvies el format del repte i el retardes 20 dies. Fins que el dia 27 de setembre feia l'Ultra Carrilet, 100 km en solitari i en autosuficiència alimentaria, només reposava aigua. La calor i el cansament d'haver travessat Catalunya de manera transversal pedalant feia només sis dies, ho van fer més complicat. Al cap de tres setmanes, el 18 d'octubre, la segona etapa era als 100 km pista de Terrassa, amb el tall de les 15 hores que durant alguns moments em va angoixar. Completo la prova amb 43 minuts de marge, tot i els problemes amb la gran xafogor de les hores centrals del dia. Al cap de 2 setmanes, el 2 ...

La primera volta al circuit de 2,5km, mentre es comença a fer de dia, ja presagia que serà una gran jornada. És als voltant de la Torre Marimon és molt ame i distret, pràcticament tot de terra, no és ben bé pla, a copia de quilòmetres és quan més s'aprecia. Fins al quilòmetre 30, vaig corrent i em sento fatal, on hauria d'anar sobrat, vaig pensant que no arribaré ni fer una la marató, per sort l'estómac es posa a lloc. Segueixo corrent. A partir del quilòmetre 65, em comença un dolor muscular, vell conegut meu, no és lesió però m'impedeix córrer més. A caminar!  Camino a bon ritme, em sento amb forces. Volta a volta vaig rascant i rascant segons al crono, amb la intenció d'acabar abans del temps màxim de 15 hores. Tot i que l'organització, em recalca que no pateixi que si cal m'esperen, aquest detall encara em motiva a anar més ràpid, aconsegueixo parar el crono en 14h 32' 15". Aconseguint completar el tercer tram de l'objectiu de fer 4 curs...

Dos reptes, en dos dies consecutius, en menys de 48 hores. Cadascun difícil d'aconseguir en si mateix i si sumem els dos, la dificultat es torna exponencial. El primer plat d'aquest menú, és el dia 1 de novembre, dia de tot sants, com cada any en homenatge als que ja no hi són, toca fer una cosa que em faci sentir viu, com és nedar al mar. Travessia de l'Estartit - Illes Medes, a favor de la marató de tv3. Uns 4.700 metres que possiblement seran moguts, amb el plus de, si la mar i el cos no diuen el contrari, fer-ho a pell, amb el desgast físic que això comporta. Amb l'afegit, d'estar com a voluntari amb l'organització, fet que implica estar a les 5 del matí a peu de platja, per preparar la festa i recollir un cop acabat tot. L'endemà, el dia 2 de novembre, a Caldes de Montbui a més de 130 quilòmetres de l'altre repte, a les 7 del matí començaré a córrer. Un altre prova esportiva de caràcter solidari, 100 km corrent pels qui no poden, a favor de les f...

És senzill d'explicar, en un periòde de 99 dies, una mica més de 14 setmanes, del proper dia 07 de setembre i fins el 15 de desembre, tinc intenció de fer 4 curses de 100 km, una per mes. És fàcil, fàcil de desgranar l'objectiu, una altra cosa és aconseguir-lo. La distància de 100 km, m'atrau com un imant a un ferro, m'agrada perquè tot i dur fetes 16 proves, de 100 km o més ,  sé que no està res  escrit fins a l'últim pas. Durant els 400 km fins aconseguir el meu propòsit, hi haurà moments de tot, d'alegria, de diversió, de tristesa, de dolor muscular, de cansament, d'esgotament mental, de patiment, de gran motivació, de la desmotivació més absoluta, a estones estaré apunt d'acariciar el cel amb la punta dels dits i per moments seré en el més profund del meu propi pou. Lluitaré contra el meu pitjor enemic, la meva ment, que és el més fort que tinc i alhora el que em fa extremadament fràgil. Tot plegat fa que cada cursa de 100 km sigui un repte co...