UltraQuim

Que difícil explicar tantes emocions i sensacions, només amb paraules. A la línia de sortida, tot son nervis mal dissimulats, ho porto tot?, he calculat bé el menjar?, ho aconseguiré? Salutacions als companys de cursa i a esperar el moment de començar. Tinc la sort de fer la cursa amb l'Andreu, bon amic i molt bon company de curses i entrenaments, es molt millor corredor que no pas jo, m'ajuda i em fa apendre molt. Arranca la cursa, ja no hi volta enrere, només endavant, als primers quilòmetres, ja es defineix el caràcter de la cursa, una pujada vertical, més de 600 metres de desnivell positiu, encara està el terreny humit del dia anterior, com patina, hi ha petits trams amb alguna corda, que ajuda a pujar millor, aquesta pujada no es l'exepció, sinó la tònica dominant, encara en queden unes quantes, si bé es cert que hi ha trams de pista, en que es pot córrer molt bé, les pujades i les temibles baixades fan perdre molt temps, arribem al punt que volem dina

Bon entrenament, pel que ens espera la setmana que ve, a l'Ultra Trail Coll de Nargó, en un ambient preciós, en el transcurs del dia, comentàvem lo privilegiats que som de fer el més ens agrada en indret com el d'avui. Sortida des de l'Estartit, resseguim la platja, passant per l'antiga desembocadura del riu Ter, fins arribar a l'actual, llàstima que hi havia boira matinera, que ens ha impedit de veure les Medes, seguim el Ter fins a passar per sota el pont que porta a Torroella de Montgrí, es increïble la flora i fauna del riu, al cap de poc deixem el riu, el paisatge, ja es de camps, amb predomini dels pomers, arribada a la plaça major de Verges i tornada cap enrere, fins a Torroella altre vegada, aquí canviem l'itinerari, anem direcció el castell, però no hi acabem de pujar, resseguim la carena, pel gr-92, fins enllaçar amb la pista que ens durà de nou al punt de sortida, passant per l'antic camí de Torroella a l'Estartit. Han estat

Sóc una persona molt afortunada, afortunat gràcies a tots vosaltres, els que em vau animar abans, durant i ara, els que creieu en mi, més enllà de resultats, no sabeu el que m'heu ajudat, cada sms, cada mail, cada comentari al bloc o al facebook, cada trucada, cada copet a l'esquena, cada somriure, feu que els moments no massa bons, siguin una bona estona. Després de donar-hi voltes i voltes, durant aquest 5 dies, he decidit no tornar a fer cap més Ironman aquest any, el 2011 segur que en cau un, no tinc clar quin, per temes de dates, però l'Ironcat, Lanzarote o el Challenge Calella, vaig decidir de fer-ne un cada any, mai em vaig plantejar de fer-ne dos, si no n'aconseguia un, no vull que es transformi en una necessitat, ni en una llosa, vull que sigui, el que ha estat, una diversió, una prova que em fa tremolar de ganes d'anar-hi, una motivació per entrenar i que quan hi vagi sigui una festa i un repte. A més l'ultrafons, m'agrada molt, m

No ha pogut ser, no he sigut capaç. La natació, tot i que l'aigua estava a 14 graus i la temperatura exterior era de 10, ho he fet en 1:27 +/-, amb les travessies que he fet últimament al mar, aquest tema no sigut un gran problema. Sortida de l'aigua amb el temps més o menys previst, transició i agafo la bici, el vent no para de bufar, un mestral va ser de força 5 de mitjana, amb rafegues de força 7, fregant força 8, les dades són del port de l'Ampolla, on s'estava una mica més guardat del vent, la majoria de l'etapa ciclista estava exposada al vent sense res que ho pares. El circuit de bici, pràcticament els 180 km, son plans, cosa que fa que no puguis deixar de pedalar en cap moment, pensava i encara penso que m'afavoreix, per la meva tècnica no massa bona en baixar i perquè sóc un diesel. Al cap de 2 hores, de pedalar, veig que el promig de velocitat, per aconseguir arribar a boxes, abans del temps de tall, que era les 17:00 hores, no surt

L'Ironcat ja es aquí, a la cantonada, a només 4 dies. S'acosta l'hora de la veritat, tant lluny que semblava i no queda res. Fa dos anys, l'estiu del 2008, quan em voltava l'idea pel cap, no ho tenia clar, pensava nedar 3.800 metres, jo que no faig ni 50 metres seguits al mar, anar en bici 180 km, això ja era més factible, alguna tirada pel carril bici de 210 km ja havia fet, córrer 42.195 metres, en aquell moment ja en duia 4 maratons, esclar sempre per separat, mai havia fet les 3 coses. Per sort els grans objectius, sempre es poden dividir en molts de petits, aixis ha sigut desde les hores, ja sigui en forma d'entrenaments o de competicións. En natació vaig començar al febrer del 2009, amb un curset a la piscina municipal, quina paciència que va tenir amb la Clàudia, que a patós, no em guanya massa ningú, al finalitzar el curset, prova de foc, primera travessia al mar, en la triatló de les illes medes, em va encantar, a posterior vaig conèixe

Primera edició de la mitja, dintre la Marató d'Empúries, tot i que no tenia intenció de fer-la, per la proximitat de la CBXR, fa tot just una setmana i l'Ironcat, a menys de dues, que dos amics, s'estrenessin en el món de les curses, dona més motius, que qualsevol pla d'entrenament. Casualitats de la vida, tots anem de negre, som el Vilajuiga Black Team. Comença la cursa i tot feliç, pensant que L'Eduard i en Xavier, sortirien tranquils i faríem la cursa en 2 hores i pico. Tot el contrari, sortim a ritme de 6 m/km, al poc ja anem a 5:50, carai com apreten, la pluja ens refresca una mica, la temperatura es molt cómode per córrer, arribem a la meitat i ja anem a 5:30, quines maquines, quina diversió, cap al punt quilomètric 15, decideixo fer de llebre, esprint i em deixo atrapar, així succesivament, fins que aconsegueixo que vagin a 5:00, com aguanten, impresionant, sort que no queda gaire, que sino el que no aguantaré seré jo, al final aconseguim fer-ho e

Com m'agrada nedar al mar, entre amics. Avui érem 27 nedadors, convocats a traves dels amics de neda el món, només arribar ja veus cares conegudes d'arreu, entre això i que per un dia deixes de nedar a la piscina, es tota una festa, l'aigua estava a uns 13 graus, segons meteocat, bona mar, una mica de marejol, en un petit tram. He estat a punt d'agafar els escarpins, a l'últim moment he decidit, de no fer-ho, he decidit sortir, únicament amb el mateix material que podré fer servir a l'Ironcat, per que sigui un test el màxim de semblant possible, només m'ha faltat possar-me el xip. Abans de sortir, els de Club de Caiac Pagaia, ens han fet una demostració pràctica de com fer un rescat d'un nedador, això juntament al seu suport durant la travessia, dona molta seguretat. La sorpresa del dia, tot i no ser un dia especialment assolellat, es podia veure el fons, durant bona part del trajecte, que bonic, gran cantitat de peixos, que a més ens tocav