UltraQuim

La jornada abans preparant la festa, perquè arribi un convidat inesperat i vulgui canviar el lloc del convit. La meva aportació a la gresca és coordinar  el tema de l'avituallament i el material auxiliar que comporta, hores lligant i preparant tots els detalls. Arriba dissabte, en que tot està apunt i el garbí bufa i bufa, tot i no estar convidat a la festa, irromp amb força, aixecant onades curtes, incòmodes i  de mal nedar. Que a primera hora del matí, fan prendre la difícil decisió de canviar el recorregut, fent el pla B. El pla B, és nedar 3 voltes dins la badia de Sant Feliu, en comptes del trajecte original, amb sortida a Canyet i arribada a la platja principal. A priori sembla una opció més senzilla i alhora és complicadíssima. Cal reorganitzar-ho tot. Recollir boies, per abalisar el nou recorregut. Reordenar totes les embarcacions i efectius de mar. Tot els caiacs que estan esperant a la sortida a que arribin els nedadors, cal moure'ls fins la nova ubicació. Moure m...

1.000 publicacions en aquest bloc, mil gràcies de tot cor a tots vosaltres,  que en un moment o altre heu llegit algun dels escrits. En una època en que tots plegats primem l'immeditat, lo ràpid i breu. Escriure un bloc és tot un desafiament. Un comentari amb una fotografia, penjada en diferents xarxes socials són segons, com a molt un o dos minuts. Un escrit al bloc, acostumen a ser d'una a dues hores, per escriure, polir i tornar a polir multituds de vegades cada relat. Escollint els mots que millor descriuen el que vull transmetre, fent servir les paraules adequades, sent entenedor. Intentant no avorrir amb detalls superflus, buscant la manera d'aportar alguna cosa en cada publicació. Posant-hi una part de mi, en cada línia. Sense pretendre res més difícil, que ser un mateix. Reflexionant pensaments, dibuixant un mapa de sensacions viscudes, d'inquietuds compartides i explicant els somnis que em roben la son. En un mes, aquest espai farà 4 anys, costa de creure. D...

Vídeo per veure i sobretot per a compartir.  Extret de la publicació de Triatletas en Red

  Text publicat a Triatletas en Red:   Nueva prueba de natación en aguas abiertas,  con distancias de triatlón, 1.900 y 3.800 metros. Domingo 27 de julio del 2014 Lugar: Pantano de la Baells (Berga) Organizador: Time Trial Distancia: 1.900 o 3.800 metros. 09:00. Recogida de dorsal 10:00 Inicio Irontest en las dos modalidades 1.900 y 3.800 metros Servicios: kayaks, embarcaciones con socorristas acuáticos, guarda ropa, exposición comercial, servicio médico, avituallamiento en el punto de giro y en  la llegada. Cronometraje por chip, clasificación por grupos de edad y en modalidad con o sin neopreno. Posibilidad de contratar transporte de ida y vuelta en autobús desde Barcelona Sants. Es una prueba cronometrada individual de 1.900 o 3.800 metros, que se realizará en el pantano de la Baells en Berga. Con salidas individuales cada minuto. Se puede competir con o sin neopreno, con clasificaciones independientes. Es un test de aguas abiertas, teniendo de ref...

Tendinitis, que poc m'agrada aquest mot i menys quan el metge m'ho diagnostica. Tendinitis rotuliana, si és que sona malament! La lesió es va produir fa 8 dies a l' Emmona , a dia d'avui el dolor no ha marxat, més aviat al contrari. Em fa mal al pujar escalons i al flexionar les cames, encara tinc una mica inflamada la zona. El dolor se m'ha fet molt present durant aquests dies. Sembla que la part a peu, corrent i/o caminant d'aquest 2014, ja l'ha puc donar per finiquitada. Potser estarà resolt en un parell de mesos o potser no, prefereixo preparar-me pel pitjor, d'aquesta manera estaré content si estic recuperat abans. Els reptes poden esperar. Sempre he tingut molt clar, que lluitar fins al final per un repte, si, aconseguir-lo a qualsevol preu, no. L'IronGuíxols, IronMan casolà, que havia de fer aquest juliol, queda posposat sense data, igual el repte per celebrar el meu quaranta aniversari al novembre, tot i que em feia molta il·lusió, el des...

Fa molta il·lusió que un programa de ràdio estigui interessat en el que faig. Tot fent una petita entrevista a l'espai Marca Personal a Radio Marca Barcelona conduit per Olga Vallejo. Contribueix al que intento fer amb aquest espai, compartir el que m'apassiona, la llarga distància i tot el que l'envolta. Només és parlar,  minuts abans de fer-ho, tinc un nus a la gola. Tampoc se exactament de que parlarem, millor, sinó ho tindria preparat i perdria autenticitat. Estic callat escoltant els altres dos convidats, fins que l'Olga em saluda i arriba el torn de començar la xerrada. Tot flueix, com en una conversa més, sent conscient que l'escoltarà un munt de gent. A continuació podeu sentir el programa, val la pena escoltar-lo tot, faig la meva intervenció al minut 8 i 20 segons +/- . Espero que us agradi. Moltes gràcies a tot l'equip de Marca Personal per haver-ho fet  fàcil i divertit.  Actualització 07/12/20 Malauradament, la xerrada radiofònica, no està dispon...

Abandonar en un repte no és un opció, si és una decisió meditada, personal i  des de l'autoconeixament. Abandonar és una ombra que planeja damunt un repte, abans i durant, fins que es desdibuixa en la línia d'arribada.  Abandonar deixa un gust amarg, aquesta amargor que apareix en el primer moment, és va convertint en dolçor per la satisfacció. Per ser capaç de tenir criteri i no allargar l'inevitable, ni agreujar-ne les conseqüències. Costa molt refrenar el desig intern d'aconseguir un repte. La ment hi juga un paper complicat, per una banda la conscienciació, per donar-ho tot, la capacitat de patiment, el fet de voler seguir un pas, una pedalada o una braçada més i després una més i una més... Per l'altre costat, hi ha el sentit comú, cal sortir d'un mateix i allunyar-se una mica per tenir objectivitat i no perdre el món de vista. Recordar que passi el que passi, tingui un bon o un mal resultat, ho aconsegueixi o no, el dilluns la meva vida segueix el...

La jornada començava amb ambient festiu, retrobament d'amics i intercanvis d'inquietuds a la sortida. Amb en Lluís Tuneu, iniciem la nostra quarta Emmona, per equips, som el Xino-Xano. Caminant, sense córrer i sense parar més que l'imprescindible. Puig Estela, espectacular veure la gran quantitat de corredors, en el serpenteig que puja fins el cim. La baixada, molt i molt dreta, amb herba que està humida i patina, així que calma i anar fent, un parell de relliscades sense conseqüències i ens plantem a Pardines, km 18. Començo a notar que alguna cosa falla. Estic al 18 i em sento com si estes al km 92, a mig camí del Taga, amb més de 24 hores a les cames i no en duc ni 4. Fins al següent punt de control, no són ni 6 km, em trobo malament, molt marejat, la combinació d'alçada i canvis de pressió atmosfèrica per l'amenaça de turmenta, no m'ajuden gens, les cames em tremolen i tinc que anar parant per recuperar l'alè. Els pocs que tinc al darrera, m'a...

  Text publicat a Triatletas en Red:   Es una prueba no competitiva, permite disfrutar la fachada litoral de la ciudad de Barcelona, desde dentro, en su mar, ver sus edificios más emblemáticos desde una perspectiva única, cambiando el ruido del bullicio por oír el silencio de la ciudad desde el agua. Domingo 6 de julio de 2014 Lugar: Barcelona Organizador: Neda el Món Distancias. Larga: 5.700 metros. Corta: 3.600 metros. 07:00 Entrega dorsales e inscripciones presenciales, en el Parc Fòrum. 08:00 Traslado en autocar de los nadadores de ambos recorridos, desde el Parc Fòrum hasta sus respectivas salidas, playa de Sant Sebastià y Nova Icària. 09:00 Salida travesía larga, 5.700 metros, desde la playa de Sant Sebastià. 10:00 Salida travesía corta, 3.600 metros, desde la playa de Nova Icària 12:30 Inicio Neda el Nen en el Parc Fòrum Servicios: briefing presencial el día anterior a la prueba con asistencia libre, briefing electrónico para todos los inscritos, kayaks y ...

    Text publicat a Triatletas en Red:   La niebla no impidió disfrutar a más de 600 nadadores, de las aguas abiertas en Begur. La niebla instalada en Begur durante el fin de semana, hizo establecer a la organización de Marnaton un recorrido alternativo para la prueba más larga, de 7.000 metros. Evitando así la dificultad de la zona del Cap de Begur, en caso de evacuación durante la travesía y poder concentrar los medios marítimos en un menor recorrido. El trayecto alternativo, fue hacer salida en la playa de Sa Riera nadando de manera no competitiva los 3.500 metros hasta Sa Tuna, donde, después de llegar todos los nadadores se dio inicio a la travesía de 3.500 metros competitivos, de Sa Tuna a Sa Riera. De esta manera los nadadores pudieron hacer la distancia inicialmente anunciada. La travesía de 3.500 metros, no tuvo cambios y se efectuó según lo previsto desde Sa Riera a Sa Tuna, una vez hubo salido la travesía larga. La niebla apareció, aunque e...

Formar part d'un gran equip, és un orgull i una gran responsabilitat, és donar el millor d'un mateix i ser part de la diversió dels qui neden les travessies. Dintre de l'organització de Marnaton, a més dels que hi fan feina, molt més enllà del dia de la travessia, els que treballen tot l'any. Hi ha un grup de persones, apassionades per l'esport, que cadascuna d'elles s'ocupa d'una petita parcel.la de l'esdeveniment i hi aporta el seu bagatge esportiu.  Per aquest equip, que ha viscut la Marnaton de Begur, en tota la seva intensitat, la travessia  ha durat unes 48 hores. Durant aquestes 48 hores hi ha hagut moments per a tot. Per una planificació exhaustiva abans. Per començar a treballar amb fermesa per seguir el protocol preparat, mentre la boira de dissabte a Begur ens tenia a tots amb l'ai al cor, fins que es va haver de prendre, la dura i encertada decisió de fer un canvi de recorregut. Estones compartint taula, compartint riures i p...

Descansar el suficient, abans d'una prova de llarga distància, és de lògica. Si sé del cert que, anant tot bé, passaré una nit sense dormir i que un cop es faci de dia encara em quedaran unes 10 hores més de caminar, com és el cas de l'Ultra Trail Emmona, que disputaré en una setmana, cobra especial importància, posar-me al dia de son. Descansar no vol dir parar, ni fer el manta en el sofà al arribar el capvespre. És baixar el ritme, fer activitat de baixa intensitat i dedicar-hi menys temps. Inclús la setmana anterior no faig el mateix esport, que faré el dia de la prova. Com que toca caminar i molt, faré natació i bicicleta, d'aquesta manera em quedaran ganes d'enfilar muntanya amunt i avall, que bona falta em faran i mantindré el cos activat. En aquesta ocasió el període d'aquest entrenament invisible, serà de 12 dies, abans de la prova que és el 14 de juny. Dormir el necessari, no dotze hores cada dia, sinó les hores que toquen. Que hi ha varies coses a ...

Envoltat de muntanyes, mentre enfilo el Taga, tinc la sensació de tornar-me petit petit. Per les hores que tinc, puc fer dues pujades al Taga. Començo a caminar i el sol es va alçant, mentre es retira la fredor de l'alba. Cada revolt del camí, està farcit de records,  de l'Emmona,  del 2012 de com de fos estava al pujar-hi i de l'any passat, que es va fer eterna i difusa per la febre que em va acompanyar. Vaig pujant bastant còmode, un cop dalt no puc evitar pensar en com de gran és la natura i gaudir tot el que m'envolta. A mitja baixada, tinc una companya inesperada, una gossa perduda, va al meu costat, a estones m'avança, es para, ensuma, és molt manyaga, Anem baixant, fins que retrobem els seus amos, que l'estaven buscant. M'agraden les històries amb final feliç, Arribo al cotxe, reposo líquids i aliments i de nou cap al Taga. El cansament d'ahir i el d'avui, es deixen sentir. Vaig a gaudir, a aquestes hores hi ha més gent, parlo amb un,...