UltraQuim

Text publicat a Triatletas en Red:   Más de 200 inscritos en la tercera edición de la travesía Prades Siurana, prueba no competitiva organizada por Neda el Món. El recorrido inicial es un circuito 3.000 metros, dentro del pantano de Siurana, con unas vistas privillejadas. La inesperada nieve ha hecho acto de presencia, un 28 de abril, haciendo cambiar los planes. El trayecto original, se suspende por falta de visibilidad y la consecuente falta de seguridad para los participantes. La temperatura ambiente no ha superado en ningún momento los 2ºC, oscilando hasta -1ºC, el agua a 13ºC, la capa superficial se enfría continuamente por contacto primero con la lluvia y luego con la nieve. En estas condiciones, la organización opta por un recorrido de unos 1.000 metros. Se descarta dar 3 vueltas emulando la distancia original, para evitar al máximo los riesgos de hipotermia por contraste, por el contraste de salir del agua y encontrar temperaturas muy bajas, al estar en un pa

Podria explicar que no vaig dubtar ni un moment en fer-ho a pell, que no tenia cap por i que estava convençut que ho aconseguiria, si, ho podria explicar, però seria faltar a la veritat i en aquest bloc, aquest concepte no hi té cabuda. De bon matí tenia intenció de nedar a pell, duia el banyador posat, amb el neoprè no el duc mai, a sota porto el mono de triatló per evitar friccions. Conforme avançava el dia, no ho tenia tant clar, estar amb els peus i les mans sense sensibilitat pel fred i la pluja i amb la roba una mica molla, no ajudava gaire. Al anar arribant la gent, amb incertesa del que la natura ens deixaria fer, els dubtes em començaven a aflorar per tots costats. Van haver-hi dos factors determinants per fer-ho a pell, el més important, els amics, l'Àngel i en Francesc, que també volien, menys mal, no seré l'únic, inclús s'apunta un quart nedador i el factor de la nevada, m'agrada poder-me penedir del que he fet, no del que deixo de fer i poder nedar m

Viure una travessia des de dintre, abans i després de nedar, dóna un punt de vista diferent. Diferent perquè veig l'esforç de voler fer les coses al màxim de bé, la tensió d'haver de prendre decisions, sabent del cert, que no agradaran a tothom, tenir en el cap mil detalls i patir per no oblidar-ne cap. El diumenge de la travessia de Prades Siurana, comença per tots, robant hores a la son i maleint el despertador a les sis del matí, per anar a muntar l'estructura necessària,  perquè tot sigui una festa, la temperatura no arriba als 0ºC, la pluja ens comença a calar, cada vegada que toquem alguna cosa metàl·lica, les mans perden la poca sensibilitat que els queda. Encara no hi ha cap nedador, estem tots molls i amb el fred al cos, arriba el moment d'engegar l'equip d'àudio,  sense premeditar-ho, tots, cadascú a la seva manera, saltem, cantem, ballem, mica en mica la fred surt del cos, per deixar a pas a l'alegria desfermada, d'aquella que no es pot

Anar a fer una travessia, no és més que l'excusa per anar a divertir-me amb els amics. Amb els amics de Neda el Món, que compartim filosofia a l'hora d'entendre les travessies, fent més important el gaudir que el cronometre. Amb els amics nedaddictes que compartim passió per nedar.   Tinc la sort de poder participar en un petit test, de la prova que es farà l'endemà en aquest pantà i aprofitar per posar les boies que serviran per marcar un gir, som tres a l'aigua, vaig amb neoprè, com que estarem parats, per escollir les ubicacions exactes i ajudar a la seva col·locació, és important primar la seguretat.  Disfruto del pantà, amb ulls de primera vegada, és un paratge idíl·lic  té uns peixos enormes, m'encanta. El bo que té la gent que fa esport, és que ens ho passem bé fent una mica de tot, mentre el cor bategui ràpid, en Maxi i l'Agustí del Club esportiu Prades O2 Prades , ens fan d'amfitrions de luxe al Johny i a mi, duent-nos a Tossal, on p

És essencial el coneixement del propi cos a l'hora d'entrenar i decisiu en el moment de fer front a reptes. Cal fer un exercici de sinceritat, ja en el moment d'escollir els objectius, no només per saber si els tenim m í nimament a l'abast, sinó també si estem disposats a pagar el preu per arribar-hi en condicions, cal ser molt conscient de la quantitat d'hores que hem de robar al dia o a la nit, de vegades a la son, d'altres a l'apatia, alguns cops al cansament acumulat de llargues jornades de feina, a compromisos personals o familiars. Un cop escollit el que vull aconseguir, toca planificar els entrenaments adaptant-los a una realitat canviant i inestable, com és la pròpia vida, en el meu cas, la majoria de vegades vaig curt d'hores d'entrenament i alhora mancat d'hores de son. Per això, entre setmana, aposto  per posar el màxim de qualitat als quilòmetres, més que no pas sumar-ne molts, tot i preparar reptes de llarga distància. Cada

Text publicat a Triatletas en Red: Sábado 15 de junio de 2013 Lugar: Barcelona Organizador: Neda el Món Distancias. Larga: 5.700 metros. Corta: 3.600 metros. 07:00 Entrega dorsales e inscripciones presenciales, en el Parc Fòrum. 08:00 Traslado en autocar de los nadadores de ambos  recorridos, desde el Parc Fòrum hasta sus respectivas salidas, playa de Sant Sebastià y Nova Icària. 09:00 Salida travesía larga, 5.700 metros, desde la playa de Sant Sebastià. 10:00 Salida travesía corta, 3.600 metros, desde la playa de Nova Icària Servicios: briefing presencial el día anterior a la prueba con asistencia libre, briefing electrónico para todos los inscritos,  kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía, alquiler de neoprenos, avituallamiento durante y después de la prueba y fisioterapia a la llegada. Es una prueba no competitiva, permite disfrutar la fachada litoral de la ciudad de Barcelona, desde dentro, en su mar, ver sus edificios más emblemáticos desde una perspectiva ún

La pau comença amb un somriure. - Mare Teresa de Calcuta

  Text publicat a Triatletas en Red: La prueba se disputaba en el Canal Olímpic de Castelldefels, consistía en un circuito de ida y vuelta que sumaba 1.500 metros y según se participaba en la modalidad de 3.000 o 1.500 metros eran dos vueltas o una. El día soleado, pero con viento que se hizo notar cada vez más, conforme avanzaba la tarde, levantaba el agua en el Canal Olímpic, la temperatura de la misma oscilaba alrededor de los 18ºC. Cada nadador salía con un minuto de diferencia versus su antecesor, de esta manera se podía nadar con más tranquilidad que en una competición normal. Las salidas fueron muy puntuales, cosa de agradecer, pues había 172 participantes inscritos. El circuito estaba balizado por boyas, que estaban unidas entre sí por una cuerda debajo del agua y que gracias al sol, se podía seguir perfectamente, sin tener que levantar la cabeza para orientarse. Además había carteles indicando el paso por los 250, 500 y 750 metros, el cronometraje era con chi

Arribo pedalant i tard, sóc un trasto, tinc menys de 10 minuts per que arribi el meu torn dintre l'ordre de sortida, canvi de roba, avituallament i m'enfundo el neoprè d'una estrebada, gràcies a l'ajuda d'en Sergi, corro amb el neoprè a mig posar, xancles i empenyent la bici (per veure'm), fins a recollir el gorro, el xip i deixar la dues rodes, gràcies a la complicitat de l'organització, corro cap a la sortida, pel camí trobo al Popy que em corda el neoprè, camino ràpid fins al punt de sortida i... en 10 segons surt el nedador número 7, sóc el número 8, ufff! pels pèls, he arribat just, però a temps. Inici des de l'aigua, estic super accelerat, intento relaxar-me en el minut que tinc abans de començar, no ho aconsegueixo, em donen la sortida, surto massa ràpid, descoordinat, m'entra flato i empassant aigua degut al vent que aixeca l'aigua, són 400 metres angoixants  Concentració en la tècnica i en un no res, em trobo còmode dins l'aigua

Aprofito l'ocasió de nedar a primera hora de tarda a Castelldefels per  anar-hi pedalant.  Amb l'imprescindible complicitat de Sergi Manero , que em porta els estris  i em tornarà a casa. El primer tram és el més bonic, veure la sortida del sol mentre faig camí cap a Tossa de Mar, el dia s'aixeca destapat, però una mica fred. A la que passo Blanes, comença la bona carretera, la N-II, on esperava poder rodar ràpid, el vent no m'ho deixa fer. Vaig rodant per la nacional, fins que arriba la part del trajecte que més espero, travessar Barcelona pedalant, primer cal passar per  Sant Adrià, on faig una mica més de volta, per gaudir del Parc Fluvial del Besòs, un veritable oasi enmig de tant de ciment i asfalt. Arriba l'hora de la veritat, agafo carril bici i com si fos l'amo, circulant molt còmode,  a la que estic a La Diagonal la cosa canvia, el carril bici fa moltes esses  és el migdia, hi ha un munt de gent, el temps se'm va escapant per moments, deci

Avui és el dia mundial de la bicicleta, el 19 d'abril, el dia personal de la nostra bicicleta hauria de ser cada dia. És genial gaudir del suau passar dels quilòmetres, sense el soroll d'un motor, amb la satisfacció de ser un mateix el que la fa anar endavant, podent disfrutar l'entorn i podent parar en qualsevol moment sense massa problemes. Potser és que ens recorda a la nostra infantesa, potser és que el vent i el sol a la cara ens fan sentir bé, potser són les pujades, que en el fons, tant ens agrada desafiar o les baixades, que desitgem que mai acabin, potser és que ens fa bategar el cor més ràpid o potser no cal cap motiu, perquè la bicicleta és divertida. Hi ha conductors que els fan nosa, quan les bicicletes circulen per carretera, a mi em fan enveja, m'agradaria poder estar pedalant. Penso que caldria més educació vial, per a conductors i per a ciclistes, molta gent no té clares les normes de circulació entre uns i altres, la ignorància, es tradueix en

Quan algú em diu que em segueix, que li agrada  o que admira el que faig, ho agraeixo de tot cor, tot  i que sempre penso que a qui s'ha d'admirar és a qui lluita cada dia, a qui l'únic camí que té és anar endavant, sempre endavant. Persones com les del vídeo i moltes més que ens trobem en el nostre dia a dia, són un exemple de superació constant, això no vol dir que no tinguin moments dolents, com nosaltres, vol dir que per ells abandonar no és una opció. Tal i com ho explico en aquesta entrada del blog, vaig decidir fer la meva primera marató, al veure que una persona en cadira de rodes  feia cistella en un partit de basquet,  me suro 1,85 metres i no en fico ni una. A més han de lluitar contra la nostra discapacitat. La nostra discapacitat de posar limitacions a qui no encaixa en el nostre clixé, la nostra discapicitat de veure el que poden o no poden fer, com si nosaltres fóssim perfectes. Cal creure en un ma tei x, lluitar pels nost res som nis i no rendir- s

Agafo aire i suaument entre l'agulla dins meu, és quan arriba el moment de la veritat, només cal obrir i tancar la mà, per ajudar a fluir la sang cap enfora i en un no res ja està. És molt poc temps, cada vegada em passa més ràpid, és una estona en que a la ment hi venen pensaments agradables, no de l'acte que estic realitzant, sinó d'idees que em passen pel cap, de riures viscuts i somnis per gaudir despert. Donar sang  és un trajecte de llarg recorregut, des de la meva fòbia a l'agulla de fa anys, a convertir la punxada en una petita cosa dintre el que és la donació, de sentir suor freda a estar còmodament estirant mentre surt el líquid vermell. No es pot fabricar i l'única manera d'obtenir sang és la donació altruista, per això cal convertir l'acte de donar sang, en una rutina personal cada cert temps. Tinc un plus de responsabilitat, tinc sang del grup O Rh negatiu, és el tipus  més universal, la pot rebre tothom i per contra només podem rebre

Text publicat a Triatletas en Red:   La travesía transcurre por un paraje de singular belleza, como es la fachada litoral de Begur, tendremos el privilegio de nadar en sus aguas cristalinas . Domingo 09 de junio de 2013 Lugar: Begur (Girona) Organizador: Win Sports Factory con la colaboración de Marnaton Distancias: larga 6.500 metros y corta 3.000 metros. 08:00 Recogida dorsales 6.500 en Aiguablava 08:45 Briefing estado de la mar, previo a la salida de 6.500 en Aiguablava 09:00 Salida travesía 6.500 en Aiguablava 09:00 Recogida dorsales 3.000 en Aiguafreda 09:45 Briefing estado de la mar, previo a la salida de 3.000 en Aiguafreda 10:00 Salida travesía 3.000 en Aiguafreda 12:30 Open Water Kids en Sa Riera Servicios: briefing presencial el día anterior a  la prueba,  guardarropía, kayaks y embarcaciones de soporte, servicio médico en tierra, avituallamiento en el mar para ambos recorridos. Traslado de los nadadores al punto de salida. Aiguafreda o Aiguablava según la modalidad

Fer una sortida en línia, no és habitual, aprofitant que he anat a Badalona a nedar i gràcies a la com plicitat d'en S er gi , torno cap a casa pedalant. El camí més directe són uns 90 km, decideixo allargar-lo tant com pugui, amb la limitació d'arribar a casa amb llum de dia. M'encanta fer tirades llargues amb la bicicleta de carretera. El primer tram és per la N-II, hi ha un munt de cotxes, quan trobo una mica de voral, em sento salvat, fins a l'entrada de Calella, pedalo al costat del mar, m'agrada sentir la dolça olor de sal que em té captivat. El dia és de ple sol, és tot un plaer pedalar. Un cop arribo a Tordera, deixo la carretera nacional, per agafar direcció a Hostalric, l'asfalt està acabat de posat, tinc la sensació que l'estreno.  El paisatge canvia, el mar ha deixat pas a camps pintats de verd i groc, l'olor de sal s'ha transformat en olor de flo rs de pr imav e ra i a camps amb la terra moguda. Segueixo lliscant al costat d

La gran nedada, ha estat organitzada per dos amics, els fundadors de Natació-Bdn , com diuen ells mateixos: En Ferran i Jo (en Xavier) varem començar a sortir al mar junts i varem informar a més nedadors, per si volien acompanyar-nos... i fins ara. D'aquesta manera han aconseguit crear un punt de reunió, per cada dissabte, per nedar al mar. En aquesta ocasió es tractava de nedar 14.000 metres, sortida des del Club Bétulo, anada fins el pont del petroli, per girar cua i anar a El Masnou, per retornar al punt de sortida. He anat amb la bicicleta de carretera carregada al cotxe de l'amic Sergi , per retornar cap a casa pedalant un cop acabi, no tinc intenció de fer els 14.000, com a molt 10.000 metres i ja veurem un cop sigui pel mig. Arribem puntuals,  com que som una colla d'amics, ara xerrem amb l'un, ara explica una cosa l'altre, tot mentre ens anem posant el neoprè, comencem un cop som a l'aigua, no tenim pressa, el que tenim són moltes ganes de diver

Que tenen les vies verdes de Girona, que a peu o en bicicleta, hi vagi tant sovint?  És la història d'un primer amor, d'aquells que no s'obliden mai i que per molts d'altres que tingui, cap el pot substituir  i al mateix tem ps, és estimaci ó per un territori tant divers i de mil matisos, com és la província de Girona. Cadascú té els seus indrets preferits, uns Les Guilleries o Montserrat, entre alguns exemples. Les vies verdes, van ser el meu despertar en l'esport, va ser on de mica en mica, vaig anar agafant confiança en mi mateix, per anar avançant passet a passet o més ben dit pedalada a pedalada, sortint de Sant Feliu de Guíxols, primer va ser arribar a Llagostera i tornar, 40 km +/-, va ser un petit repte a ritme de pedal, que en el seu moment em va semblar gegantí, succesivament, anant cada vegada un poble més enllà i retornant a casa, fins arribar a fer Sant Feliu de Guíxols fins Olot i tornar, aquell dia em vaig adonar que estic fet de llarga distàn

Text publicat a Triatletas en Red: La rivalidad, la emoción y la diversión están aseguradas, en esta competición de trabajo en equipo luchando contra el cronometro. Sábado 01 de junio de 2013 Lugar: Premià de Mar (Barcelona) Organizador: Xswim Project Distancia: 3.000 metros 09:00 Entrega de gorros, marcaje del dorsal y control de firmas en la playa de Levante 09:45 Briefing 09:50 Entrada en el cajón de salida de los primeros 5 equipos 10:00 Salida del primer equipo e inicio de la secuencia de salidas consecutivas de los siguientes equipos cada minuto. Servicios: carpa vestuario, duchas en la playa, avituallamiento a la llegada, kayaks y embarcaciones de soporte, Premios a los 3 primeros equipos clasificados de la general y premio al primer equipo femenino. La prueba se disputa, en equipos de tres nadadores/as, pueden ser mixtos, cada nadador tiene que nadar 3.000 metros. Los integrantes de cada equipo empezaran y nadaran conjuntamente, no por relevos. Una vez hayan sali

El despertar a la casa de colònies de Sant Joan de Fàbregas , és la d'un diumenge al matí de joventut, amb sensació de cansament per la celebració viscuda el dia abans, juntament amb l'encartronament muscular és la ressaca, delata que varem passar-ho bé, que varem gaudir d'una bona celebració. Al obrir els ulls, m'adono que hi ha tots el convidats i que la festa continua. Boira i glaçada, així comença la segona etapa, amb el caliu de 3 amics més, vinguts per fer aquest tram. El sol ens acompanya al poc de sortir, als 20 minuts, primera sorpresa del dia, hem d e creu ar pel mateix lloc on s'ent o ss u deix de circular l'aigua, ens passa en tres ocasions, busquem i busquem un pas natural entre les pedres, no hi és, doncs el creem nosaltres, amb material d'obra. En el segon pas, peus a l'aigua i endavant, ja s'asse caran. Arriba el tercer pas, és impressionant, ahir varem gaudir d'on acaba un salt d'aigua, avui som just a l'inici, d&#

Sortida a punta de clar, m'encanta matinar per anar a fer el que m'agrada, comencem a enfilar amunt, el terreny rellisca pel fang que anirem trobant durant tot al dia . A l capdamunt del primer cim, veiem que hi haurà neu en el nostre camí. Portem poca estona, però ja s'intueix que ho passarem bé, molt bé. És la tercera vegada que passo per aquest tram, amb la neu caiguda, el veig diferent,  desconegut i en cisat , bufa un xic de vent, de tant en tant aixeca una mica de neu dels arbres, sembla talment que estigui nevant, l'ambient és fred, les mans se'm congelen, perdo la sensibilitat en el s dits i els tinc apunt d'explotar d'endins cap enfora. Els guants estan calentonets a casa, sóc en trasto, sort d'en Lluís que en porta un joc de més, a copia de metres , el tram de neu, passa d'espectacular a dur ; la previsió donava neu a cotes de més alçada, portem sabatilles, l a humitat hi va entrant. Seguim caminant, fins que deixem la blancor enr

El secret per triomfar és creure en un mateix.  Quina frase més bonica, sembla extr e mad a ment difícil i complexe de dur a terme. En realitat només cal fer-ho, no donar-hi voltes i voltes, ni buscar excuses, ni pretextos de perquè no fer-ho, sinó realment començar a creure en un mateix.  En els reptes, hi ha moments difícils, en que toco fons i afloren mil dubtes, és quan em dic, a mi mateix que puc. Inclús quan la pregunta de si podré o no podré aconseguir-ho, em re sson a pel cap, fins arribar a ensordir els meus pensaments, em repeteixo, un i altre cop, amb les dents apretades la paraula si, un simple si, en veu baixa i de vegades amb ple crit.  Com totes les eines personals, cal treballar-les, no serveix de res voler una cosa, sinó fem res per aconseguir-ho. Costa fer el primer pas, aquest només depen d'un mateix, de la pròpia voluntat, un cop s'arrenca s'és imparable.  Al començar a fer coses de llarga de distància, vaig haver d'escoltar de tot, comen

Més de cinc mil pàgines vistes d' aquest bloc durant el mes de Març, ostres! Fins no fa molt, una mica més d'un any, era estrany superar les 100 visites al dia, ara és al revés, és poc habitual no arribar-hi, inclús hi ha dies que fins i tot es superen de llarg les 200. És extraordinari veure com el marcador de visites, va pujant, com els seguidors de l facebook , twitter i google+, no sols van en augment, sinó que cada dia hi ha més interactuació. La veritat és que el número impressiona i al mateix temps fa sentir el pes de la responsabilitat a les espatlles, responsabilitat per no faltar a la veritat, a la meva veritat, a la que expressa la meva particular visió de tot plegat, la veritat d'explicar emocions i sensacions tal com les gaudeixo i les pateixo, les coses bones i les dolentes, sabent que la meva veritat no és ni més ni menys certa que la veritat de qualsevol altre. Escriure el que vaig fent, els projectes i les inquietuds és una bona manera de reflexi