UltraQuim

M'he proposat, que des del dia 28 de març,  fins l'últim dia de confinament, o fins que la salut m'ho permeti. Fer més voltes que un ventilador. Seran voltes a la terrassa de casa, que és rectangular. Fa 4,8 metres de llarg i 3,5 metres d'ample. Sumat dona un contorn de 16,6 metres, que una vegada fet els girs, es deu quedar en uns 16 metres. Per això calculo que, mínim, he de fer 300 voltes, per assolir els 5 km, que em proposo fer cada dia, entre les 00.00 i les 23:59, sense poder acumular, ni avançar quilòmetres per un altre dia. En cas de mal temps, tinc un pla B. Fer-ho a l'interior de casa,  de 8 metres amunt i 8 metres avall, fent girs de 180 graus, en un espai de menys d'un metre,.  En aquest cas serien 300 anades i 300 tornades per allà mateix. És un ircuit en forma de 8, que és de més mal fer, per ser tancat, però són 300 voltes igualment. Espero i desitjo, que no faci mal temps! Son 5 quilòmetres, perquè en el quatre dies que ja porto, fent i teste

Com s'ha d'afrontar el confinament? No en tinc la resposta per tothom, el que si sé és com l'afronto, i el que m'està funcionant mentalment. Em centro en les coses que puc fer. El que està al meu abast. En el dia a dia, sense generar expectatives, ni a mitjà, ni a llarg termini. A el que no puc fer, no cal dedicar gaire estona a rumiar-hi, doncs només genera frustració, ansietat i no aporta res de bo. Ni tant sols em plantejo reptes de futur, ni properes aventures. Perquè a més de no saber la data, en que acabarà tot plegat; el confinament ha parat la recuperació del meu turmell, que duia terme amb un tractament de magnetoteràpia. Tampoc em preocupa, doncs sempre, dintre de les meves possibilitats, i amb esperit de superació, em vaig plantejant fites, a mesura que va pasant el temps, gestionant les oportunitats. Visc sol, sempre m'he entès molt bé amb la soledat. Estar amb mi mateix, no em pesa. Alhora segueixo comunicat, amb la família i els amics. Saber de la g

En un parell d'ocasions, en dies no consecutius de confinament, anteriors a repte, ja he fet voltes a la terrassa. M'he apuntat a aquest repte solidari, és la meva manera de no quedar-me quiet davant la pandèmia, de fer alguna cosa. D'ajuntar solidaritat i esport, compromís i diversió. Aquesta vegada seran unes 300 voltes. Fins a completar els 5 quilòmetres que m'he proposat de fer. La logística és simple. Un bidó amb aigua, per hidratar-me, i el rellotge garmin, que va traduint els passos en distància. Per a no marejar-me massa. Cada volta dura entre 10 i 12 segons, evito mirar el terra. La vista recta, mirant l'horitzó o la paret, segons s'escaigui. Per fer-ho una mica més amè, canvio de sentit a cada quilòmetre. Al parar a beure em despisto del sentit de la marxa, per això duc el rellotge, al canell que va per l'interior, aixó no s'emportarà cap trompada imprevista. El ritme, tot i ser caminant, és relativament lent. No arribo als 5 km/h, si apreto

Aquest dissabte, hi ha cursa! Serem molts, des l'elit esportiva, fins a aficionats com tu i com jo. Cadascú des del confinament de casa seva. Combinant esport i solidaritat. Cadascú fent la distància que vulgui, en el recorregut que pugui. L'objectiu recaptar fons per un assaig clínic, per tractar els infectats, prevenir el contagi i buscar una vacuna contra el covid-19. L'horari de la cursa és ampli, de les 9 del matí fins les 9 de la nit. En el meu cas, la lesió al turmell, no em permet córrer, si caminar amb moderació. Tinc l'objectiu de fer 5 km caminant. A la terrassa, que té un contorn d'uns 20 passos. Caldrà fer-hi, aproximadament, 300 voltes, per assolir aquest petit repte. Serà divertit! Apuntar-s'hi és molt senzill, s'ha de fer, abans de divendres dia 27, a les 18 hores. Crònica del repte: 28/03/20 #YoCorroEnCasa

Soc molt afortunat. No és que vulgui estar confinat a casa, ni de lluny, més aviat al contrari. M'agrada estar bosc endins, i mar enllà, no  entre parets. Soc molt afortunat. Tot i viure en un pis petit, no em falten comoditats i serveis. Tinc les necessitats bàsiques cobertes, tinc sostre, llum i aigua corrent. Un rebost i una nevera, que puc reomplir, cada quan cal. Tinc llibres per llegir, Tinc entreteniment, televisió, ràdio, i les mil i una possibilitats que dona internet. A més d'eines de comunicació, telefonia, spkype i demés. Soc molt afortunat. De moment, puc seguir fent tele treball. Tenint el gruix del dia ocupat, i sobretot la ment distreta, amb altres temes que no són el coi de virus. Sóc molt afortunat. La gent propera, família i amics, no estan afectats pel Covid-19. Ens prenem molt seriosament les recomencions, i ens quedem, en la mesura del possible,  a casa. En el meu cas, només surto per comprar aliments i per llençar la brossa, si puc, faig les dues coses

Em quedo a casa, no per por. Fa anys que miro a les meves pors als ulls, per dir que no m'espanten. Sinó per solidaritat amb la resta de ciutadans. Per evitar el col·lapse del sistema sanitari. El COVID-19, ens posa a prova. Avui, diumenge, podria haver agafat la bici per pedalar a muntanya, que tinc a res i menys de la porta casa. Segurament no m'hagués vist ningú, però seria un acte molt egoista, si caigues i em fes mal, seria injust que la meva insolidaritat, deixes sense atenció medica una altre persona, amb una causa realment més important. En canvi, he agafat una bicicleta estàtica, que deu tenir més de trenta anys, i he fet una de les moltes sessions d'spinning, que faré aquest dies, al menjador. Tinc la sort de poder fer tele treball. Això farà que surti el just i necessari de casa, per anar a comprar aliments, quan em facin falta, sense acaparar, comprant a setmana vista, com he fet sempre. Quedar-me a casa, és tot un repte per mi. La majoria de dies, faig servi

Feia anys que buscava un curs, de mecànica per la bicicleta. Per a poder solucionar petits problemes, en les sortides i aventures que faig pedalant. Més enllà de posar cinta americana i/o brides. Pel manteniment, compto amb  Ayats Cycles , mecànic de confiança, i gran professional. A la fi l'he trobat, a l' Escola de Mecànica de la Bicicleta . M'ha tocat anar a Barcelona ciutat. El curs, d'unes vuit hores de durada. Amb molta més pràctica, que no pas teòrica, m'ha sorprès gratament. He aprés coses que desconeixia i afiançat les que sabia. Ara sé petits trucs, que m'ajudaran, a rodar amb més tranquil·litat. Hem treballat diferents aspectes: Reparació de punxades. A la fi sé com posar la roda del darrere, que sempre m'havia costat molt i que acabava entrant de casualitat. La correcta neteja i lubrificació de cadena, plats i pinyons, res a veure amb el que estava fent fins ara. Canviar pedals. Ajust de frens. I el que tema que més vegades, m'ha donat pro