29/03/20 Com afronto el confinament

Com s'ha d'afrontar el confinament? No en tinc la resposta per tothom, el que si sé és com l'afronto, i el que m'està funcionant mentalment.
Em centro en les coses que puc fer. El que està al meu abast. En el dia a dia, sense generar expectatives, ni a mitjà, ni a llarg termini.
A el que no puc fer, no cal dedicar gaire estona a rumiar-hi, doncs només genera frustració, ansietat i no aporta res de bo. Ni tant sols em plantejo reptes de futur, ni properes aventures. Perquè a més de no saber la data, en que acabarà tot plegat; el confinament ha parat la recuperació del meu turmell, que duia terme amb un tractament de magnetoteràpia. Tampoc em preocupa, doncs sempre, dintre de les meves possibilitats, i amb esperit de superació, em vaig plantejant fites, a mesura que va pasant el temps, gestionant les oportunitats.
Visc sol, sempre m'he entès molt bé amb la soledat. Estar amb mi mateix, no em pesa. Alhora segueixo comunicat, amb la família i els amics. Saber de la gent que m'estimo i aprecio, dona tranquilitat.
Soc molt amant de seguir l'actualitat. Però evito un excés d'informació. Tinc la pauta màxima de un, com a molt dos telenotícies, res de programes que donen voltes allà mateix. Llegeixo algun que altre article, de diaris, en la seva versió digital. Les noticies de dubtosa procedència, difoses a les xarxes socials, ni em molesto a mirar-les. La ràdio, en la seva versió musical, és una bona manera d'evadir-me.
Dintre el context d'estar a casa. Gaudeixo de les petites coses, els petits plaers d'un dia qualsevol. Menjar, llegir, veure una peli, una conversa telefònica, ... Disfruto de les, màxim dues sortides setmanals, que faig per anar a comprar.
Faig esport. Les meves opcions son caminar a la terrassa o dins el pis, opto per la primera, sentir el sol i el vent, és un regal. Tinc una bicicleta estàtica, hi faig estones de pedalar continuat, i també hi segueixo classes virtuals d'spinning. Tampoc molta estona, no vull estressar el cos, ni perjudicar el turmell.
Com sempre, afronto la vida, amb adversitats o sense, amb el meu millor somriure. No vol dir, que no tingui moments de fluixesa, que en tinc. Vol dir. que no deixo que aquests moments, em dominin.

Proposta pel 28/03/20 #YoCorroEnCasa

Aquest dissabte, hi ha cursa!
Serem molts, des l'elit esportiva, fins a aficionats com tu i com jo. Cadascú des del confinament de casa seva. Combinant esport i solidaritat. Cadascú fent la distància que vulgui, en el recorregut que pugui.
L'objectiu recaptar fons per un assaig clínic, per tractar els infectats, prevenir el contagi i buscar una vacuna contra el covid-19.
L'horari de la cursa és ampli, de les 9 del matí fins les 9 de la nit.
En el meu cas, la lesió al turmell, no em permet córrer, si caminar amb moderació. Tinc l'objectiu de fer 5 km caminant. A la terrassa, que té un contorn d'uns 20 passos. Caldrà fer-hi, aproximadament, 300 voltes, per assolir aquest petit repte. Serà divertit!
Apuntar-s'hi és molt senzill, s'ha de fer, abans de divendres dia 27, a les 18 hores.

22/03/20 Dia 10 de confinament pel Covid-19

Soc molt afortunat. No és que vulgui estar confinat a casa, ni de lluny, més aviat al contrari. M'agrada estar bosc endins, i mar enllà, no  entre parets.
Soc molt afortunat. Tot i viure en un pis petit, no em falten comoditats i serveis. Tinc les necessitats bàsiques cobertes, tinc sostre, llum i aigua corrent. Un rebost i una nevera, que puc reomplir, cada quan cal. Tinc llibres per llegir, Tinc entreteniment, televisió, ràdio, i les mil i una possibilitats que dona internet. A més d'eines de comunicació, telefonia, spkype i demés.
Soc molt afortunat. De moment, puc seguir fent tele treball. Tenint el gruix del dia ocupat, i sobretot la ment distreta, amb altres temes que no són el coi de virus.
Sóc molt afortunat. La gent propera, família i amics, no estan afectats pel Covid-19. Ens prenem molt seriosament les recomencions, i ens quedem, en la mesura del possible,  a casa. En el meu cas, només surto per comprar aliments i per llençar la brossa, si puc, faig les dues coses en el mateix viatge.
Soc molt afortunat. Tinc eines per cremar cabòries i calories. Una bicicleta estàtica de més de trenta anys. Un joc de gomes per exercitar la força. I una terrassa, de pocs metres, però amb molt aire fresc i sol, quan surt. I una ment, que vola lliure, somiant noves aventures i reptes.
Soc molt afortunat. Sé estar amb mi mateix. Gaudir de la soledat i del silenci ensordidor. Aprofito, per viure aquests dies a un altre ritme. Pausat. Sense presses. Assaborint les coses. Com fer els àpats, tranquil·lament. Viure, sense la sensació constant d'anar contra-rellotge.
Soc molt afortunat. No deixo de ser un privilegiat, que està bé, que els seus estan bé, i que té de tot. I que només ha de fer una cosa molt senzilla: quedar-se a casa.

Proper repte: #EmQuedoACasa

Em quedo a casa, no per por. Fa anys que miro a les meves pors als ulls, per dir que no m'espanten. Sinó per solidaritat amb la resta de ciutadans. Per evitar el col·lapse del sistema sanitari. El COVID-19, ens posa a prova.
Avui, diumenge, podria haver agafat la bici per pedalar a muntanya, que tinc a res i menys de la porta casa. Segurament no m'hagués vist ningú, però seria un acte molt egoista, si caigues i em fes mal, seria injust que la meva insolidaritat, deixes sense atenció medica una altre persona, amb una causa realment més important. En canvi, he agafat una bicicleta estàtica, que deu tenir més de trenta anys, i he fet una de les moltes sessions d'spinning, que faré aquest dies, al menjador.
Tinc la sort de poder fer tele treball. Això farà que surti el just i necessari de casa, per anar a comprar aliments, quan em facin falta, sense acaparar, comprant a setmana vista, com he fet sempre.
Quedar-me a casa, és tot un repte per mi. La majoria de dies, faig servir casa meva com a dormitori i poc més. Ara toca estar-hi tota la jornada. Serà dur, però la fi s'ho val.
El que ens demana la societat, és senzill, no ens demana anar a una trinxera en temps de guerra, ni ens demana que siguem herois que salvin el món. Només ens demana que, en la mesura del possible, ens quedem a casa.

01/03/20 Curs de mecànica de bicicletes

Feia anys que buscava un curs, de mecànica per la bicicleta. Per a poder solucionar petits problemes, en les sortides i aventures que faig pedalant. Més enllà de posar cinta americana i/o brides. Pel manteniment, compto amb  Ayats Cycles, mecànic de confiança, i gran professional.
A la fi l'he trobat, a l'Escola de Mecànica de la Bicicleta. M'ha tocat anar a Barcelona ciutat.
El curs, d'unes vuit hores de durada. Amb molta més pràctica, que no pas teòrica, m'ha sorprès gratament. He aprés coses que desconeixia i afiançat les que sabia. Ara sé petits trucs, que m'ajudaran, a rodar amb més tranquil·litat.
Hem treballat diferents aspectes: Reparació de punxades. A la fi sé com posar la roda del darrere, que sempre m'havia costat molt i que acabava entrant de casualitat. La correcta neteja i lubrificació de cadena, plats i pinyons, res a veure amb el que estava fent fins ara. Canviar pedals. Ajust de frens. I el que tema que més vegades, m'ha donat problemes en les aventures cicloturístiques de més d'un dia, ajustar el canvi, i inclús substituir els cables. Rodant per camins i corriols, carregat de pes, és fàcil desajustar-lo.
Sens dubte, aquesta formació i quatre eines, em permetran disfrutar més de la vida a ritme de pedal.