UltraQuim

La Marató d'Empúries té màgia, són dues voltes, que comencen al costat de  les ruïnes d'Empúries, on el mar ens ha deixat veure i sentir la seva força, transcorre en la seva part més nord, entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, per tornar a la platja de Sant Martí d'Empúries,  seguim corrent al costat del mar, entrant en el  nucli antic de l'Escala primer i en la seva part més moderna després, passant per fora del poble i tornant a passar per les ruïnes d'Empúries per començar la segona volta, on la tramuntana s'ha fet notar. Entre les tres distàncies, 10 km, mitja marató i marató, érem més de 1.800 persones corrent, que hem gaudit d'un dia de ple sol, la calor que feia era mitigada per la molta gent que hi havia pels carrers,  que al passar animaven, amb un vinga! o  ja queda poc! amb aplaudiments, amb una mirada de complicitat, gràcies de tot cor a tots els que ens heu encoratjat, no sabeu com empeny la vostra força,  els dedico el meu ...

La Marató d'Empúries, té un encant especial, perquè córrer a casa, té valor afegit, no és una prova multitudinària, tot i que cada any hi ha més corredors. Córrer a L'Escala, amb les vistes impressionants que té al Golf de Roses, li dóna molt d'encant. Abans de començar, ja marca caràcter, per anar a la línia de sortida, cal seguir els manaies romans , que ens fan un passeig per l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega –l’enclavament colonial d’Empòrion- amb les restes d’una ciutat romana, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal·lat durant el segle anterior. Va ser la meva primera marató, el 2007, la meva primera trobada amb la dona ocell,  quina "pàjara", amb visita guiada a l'ambulància inclosa, va ser molt instructiu, 5 anys després, puc dir que només m'ha passat una vegada i que vaig aprendre la lliçó, els errors per desgracia costen de  transmetre, ...

No puc córrer, per culpa de la tendinitis i vull anar a la marató d'Empúries, agafo la bicicleta des de casa,  són uns 55 km, en poc més de dues hores, sense forçar,  hi sóc, tirant per la costa  és bastant planer i rodador. Arribo, bé de temps, per esperar a l' Eduard i en Xavier, amb qui havia de compartir la mitja, al igual que l' any passat ,  van com una moto, faig els 3 últims quillometres amb ells. M'encanta poder gaudir amb ells de l'arribada. Després de la mitja, aprofito que hi ha l'amic i company d'ultrafons, Andreu Just , fent els 42km, vaig a buscar-lo, l'atrapo al km 26, com corre, sembla que hagi estat preparant només aquesta marató, la realitat és que no ha parat, en les últimes 5 setmanes, ha fet 462 km, casi res. Anar en bici te avantatges, és la primera vegada que li aguanto el ritme, sense esbufegar, ell és molt més ràpid. La Marató d'Empúries, és una cursa d'ambient familiar, no hi ha aglomeracions de gent, hi trobo molts am...

Primera edició de la mitja, dintre la Marató d'Empúries, tot i que no tenia intenció de fer-la, per la proximitat de la CBXR, fa tot just una setmana i l'Ironcat, a menys de dues, que dos amics, s'estrenessin en el món de les curses, dona més motius, que qualsevol pla d'entrenament. Casualitats de la vida, tots anem de negre, som el Vilajuiga Black Team. Comença la cursa i tot feliç, pensant que L'Eduard i en Xavier, sortirien tranquils i faríem la cursa en 2 hores i pico. Tot el contrari, sortim a ritme de 6 m/km, al poc ja anem a 5:50, carai com apreten, la pluja ens refresca una mica, la temperatura es molt cómode per córrer, arribem a la meitat i ja anem a 5:30, quines maquines, quina diversió, cap al punt quilomètric 15, decideixo fer de llebre, esprint i em deixo atrapar, així succesivament, fins que aconsegueixo que vagin a 5:00, com aguanten, impresionant, sort que no queda gaire, que sino el que no aguantaré seré jo, al final aconseguim fer-ho e...