UltraQuim

Mentre m'acabo de recuperar de les seqüeles de l' accident de fa menys d'una setmana , no puc evitar deixar volar la ment cap a nous desafiaments. El mes d'abril es presenta ple de reptes apassionants, dels que em fan somiar despert. Serà dur i variat,  cada cap de setmana hi haurà una modalitat esportiva diferent. El primer dissabte del mes, el dia 5, els 100 km en ruta de Calella corrent, serà la meva prova número 21 de 100 km. El millor d'aquesta distància és que per moltes vegades  que l'hagi fet, mai pot donar res per segur, fins que no s'ha creuat la línia d'arribada. El següent dissabte, el dia 12, espero superar nedant un dels meus llindars. Intentaré nedar una mitja marató, 21.100 metres en piscina de 25 metres, 844 piscines. Els quatre dies festius de setmana santa, del 18 al 21, de divendres a dilluns, vull fer una particular volta, en bicicleta de carretera, a la província de Girona. Passant per les 8 comarques que la conformen i les s

Veure's a un mateix a televisió, tot i que són uns segons, sempre fa il·lusió. En el vídeo hi puc observar la cara de cansament acumulat i d'alegria, doncs tal i com indico amb la mà, en el moment de filmar les imatges, només em quedaven 5 quilòmetres per completar el repte de pedalar 180 quilòmetres a la bicicleta estàtica.  Petit reportatge emès a televisió Costa Brava, dintre de l'informatiu, primer surt la jornada de lliga de natació amb aletes que es disputava en les mateixes instal·lacions i a partir del segon 45 hi surt el repte. Actualització 06/12/20 Malauradament, el reportatge no està disponible en la pàgina web, en que es trobava.    Entrades relacionades: Repte pel 22/03/14 180 km pedalant estàtic 22/03/14 180 km pedalant estàtic. Crònica

Diagnòstic: contractura muscular. Tractament: pastilles varies durant una setmana i de 3 a 7 dies de repòs esportiu, que no laboral. Haver de parar no agrada a ningú, menys quan he hagut de parar no fa massa temps. Vaig parar les festes de Nadal , pel descans que acostumo a fer cada any. Llavors va venir el febrer, una petita intervenció quirúrgica , que estava posposada sense data concreta i que no tenia previst que fos tant aviat. Ara el motiu, no estava a l'agenda, ha estat un petit accident de cotxe. Res greu, un cotxe ha topat per darrere contra el meu, mentre estava cedint el pas en una rotonda. M'ha trobat totalment desprevingut, estava pendent de mirar endavant per entrar i no pas de mirar pel retrovisor. Coses que acaben passant un dia o altre, quan fas un 1.000 km, conduint a la setmana, no em puc enfadar amb l'altre persona, un dia puc ser jo aquest altre, tots ens equivoquem i despistem algun que altre cop. He tingut una forta fuetada cervical, m'ha deixa

Text publicat a Triatletas en Red:   Fusión  de conceptos para aguas abiertas: competición + travesía popular + beach party Sábado 26 de abril de 2014 Lugar: Malamar Wakepark en Montgat (Barcelona) Organizador: Costa Brava Swim Distancia. 300 metros en prueba eliminatoria, Zoot Swim Games y 1.500 metros en la travesía popular Servicios: vestuarios,  guardarropía, duchas, alquiler de neoprenos, test de neoprenos, embarcaciones y kayaks de soporte en el mar, obsequio zoggs para los tres finalistas de cada categoría en la Zoot Swim Games y una consumición en la  beach party para todos los participantes. De la mano de Costa Brava Swim, nace interesante concepto para disfrutar de las aguas abiertas. Primero una competición individual, por categorías y eliminatoria, para después disfrutar de una travesía no competitiva, dando paso a una beach party. Zoot Swim Games se disputará en las instalaciones de Malamar Wakepark, en una piscina de agua de mar de 200 metros de largo y  40

Dur, si hagués de definir amb una paraula les 4 hores nedant, seria dur. El cansament d'haver fet 180 km pedalant en una bicicleta estàtica, tot just feia 18 hores, hi era ben present. Part de l'objectiu del repte era tenir sensacions de nedar cansat de cos, però sense problemes de braços. A més, compto amb la motivació de nedar per,  fer la meva particular aportació,  a la Nit de l'Aigua. Les 4 hores són dins l'aigua, sense comptar el temps que estigui fora per avituallament. Encara no duia ni les dues primeres hores, que he hagut de fer servir el pull bouy, tenia les lumbars molt carregades i apenes podia seguir fent la batuda de cames, Així que a partir dels 4.000 metres he fet la resta del repte amb el pull posat. A les dues hores duia 5.550 metres, la veritat és que ja en tenia ben bé prou, parada d'avituallament, estiraments i de nou a l'aigua. Ostres com costa. La piscina està molt solitària i encara motiva menys. Segueixo nedant, tot i no tenir-ho pre

Abans de començar no les tenia totes. M'he concentrat en fer el que havia de fer, pedalar, pedalar i seguir l'estratègia preparada. Els 180 km, els tenia separats en set trams de diferent quilometratge, 60, 30, 30, 20, 20, 10 i 10, al finalitzar cada etapa baixava de la bici i feia  avituallament sòlid, que ha consistit en 4 plàtans i 2 entrepans de pa de motllo amb crema de cacau. D'hidratació, mentre pedalava, 3 ampolles de 1,5 litres amb beguda isotònica, una cada 60 km i 1/2 litre d'aigua pels avituallaments. La planificació ha rutllat a la perfecció. La primera tirada de 60 km, més de dues hores sense baixar de la bici, ha estat part de l'èxit, al estar fresc, he pogut fer un terç, només d'inici. Al igual que les dues últimes de 10 km, han anat de fàbula per no carregar tant les cames. Anar reduint el temps de les etapes, conforme el cansament avançava, ha estat un encert. He passat moments genials, deixant-me endur lluny per les cançons que escoltava a

180 km pedalant a la bicicleta estàtica del gimnàs. És simple i curt d'explicar; fer-ho ja serà una tasca més llarga i feixuga. 180 km, perquè és la distància del sector ciclista d'una prova IronMan. En bicicleta estàtica, per la part de duresa afegida que té. Sempre el mateix moviment, sense canviar de lloc, tota l'estona les mateixes vistes al carrer. La part física té la seva importància, la part mental és vital! Si tot va bé, seran unes 8 hores pedalant damunt la bicicleta. En que n'estaré fart, avorrit, adolorit, fastiguejat, cansat, angoixat... Aquesta és la part que més m'atrau, el haver de buscar recursos dins meu per afrontar cada situació, les previstes i les que aniran sorgint.  Hi trobaré sensacions, de bones i de no tant bones, de totes elles n'aprendré. Ho faré dintre el normal funcionament del gimnàs en que entreno habitualment, hi ha 4 bicicletes, espero que en els descansos per menjar i anar al lavabo, no em deixin sense, tot i que, és una po

La Nit de l'Aigua és un esdeveniment esportiu en què es convida a tothom a nedar a favor de la supervivència infantil, en una nit de portes obertes a clubs esportius i de natació de Catalunya. Els diners recollits, es destinaran íntegrament al treball d’UNICEF en projectes d’Aigua, Sanejament i Higiene. La Nit de l'Aigua es celebrarà aquest dissabte 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua. Degut a que no puc assistir a cap dels actes solidaris que es faran en motiu d'aquesta gran iniciativa, he decidit crear un petit repte d'aigua. Més que Nit, el que faré serà matinal. De quarts de deu fins a quarts de dues. El proper diumenge, nedaré 4 hores a la piscina, on habitualment entreno i dintre el seu normal funcionament, a La Corxera de Sant Feliu de Guíxols, amb només una parada entremig, per alimentació i demés. Serà un repte personal i en solitari, acompanyat per les persones que en aquelles hores facin us de les instal·lacions. Amb l'afegit cansam

Tot i que l'hivern acaba el dijous, el repte, de nedar a pell durant aquest hivern, ja el puc donar per finiquitat, per temes laborals, al mar hi puc nedar els cap de setmanes i festius. Estic content, per haver nedat en 9 ocasions, durant aquest periòde. Uns dies acompanyat, que sempre costa menys i d'altres sol, en que fa més mandra d'entrar a l'aigua. No per fer aquest repte, n'he de deixat de fer-ne més. Tenia un objectiu, que no he aconseguit, estar-hi 1h45', inclús tenia intenció d'atacar les dues hores. La realitat ha estat una altre, el  temps més llarg ha estat de 1h17'33", el 29 de desembre.  Les circumstàncies, han estat les que han estat, no ha sigut per climatologia, ni per la petita intervenció quirúrgica del mes de febrer.  L'imprevist que si m'ha afectat, ha estat a partir del dia 1 de gener, no disposar del local, a uns 20 metres de la platja de Sant Feliu de Guíxols, en el que podia deixar les coses i canviar-m

Ser part d'una primera vegada, sempre és una experiència gratificant. Compatir, la zona que més m'agrada i conec de la Costa Brava, amb un bon amic, en la seva primera sortida en caiac, és tot un premi per a mi. M'ha fet molta il·lusió. Sortim des de Tossa de Mar, en un dia de ple sol i un ventet que es va aixecant, al passar de les hores.  Al observar l'amic Jorge, em veig a mi, fa un munt d'anys, en les primeres sortides, en que tot era nou, amb els dubtes que aquesta activitat porta. En Jorge, coneix els secrets de la mar, com pocs, doncs neda des de fa molts anys de manera ràpida i tècnicament bé, al revés que jo. En aquesta sortida, hem pogut ser gronxats per la mar, mentre estavem assentats en ella i viure el litoral de la Costa Brava, poden gaudir del vol dels corbs marins, de les aigües transparents que permeten veure el fons, de les platges només per a nosaltres, dels penya-segats, de les coves, de com la mar, a estones, era tota per nosaltres i dels pet

Que fa quatre anys. el 8 de març del 2010, va nevar a la Costa Brava, ho sap tothom. el que no sap tanta gent, és que vam fer una travessia, tal dia com avui, farà quatre anys. El record gràfic, és espectacular, recordo les onades que em colpien a la meva esquerra, mentre al respirar a la dreta, podia veure una paisatge inusual, els cims propers amb neu, va ser una jornada màgica. Màgica i dura, l'aigua estava freda de nassos, per sota de 12ºC. Tots vam nedar amb neoprè. No feia ni sis mesos que m'havia iniciat el món de les aigües obertes. Era una travessia organitzada des de finals de gener, molt abans que neves. Una convocatòria feta des de la pàgina web, Esport Empordà, una trobada entre aficionats a la natació al mar, entre amics, sense cap ànim competitiu, ni de lucre. Érem uns 56 inscrits, dels quals, ens vam presentar poc més d'una vintena al punt de sortida i ens vam acabar posar a nedar 13. Varem tenir l'indispensable suport dels caiaquistes del Pagaia. Toc

Pel que arribo a nedar, algú pot pensar que fer 10 km és un passeig, res més lluny de la realitat. El repte el faig juntament amb en Sergi , bon amic i més bon nedador que jo. Nedem a la piscina que habitualment entrenem, de 25 metres. Només començar, fem sortides cada 2'15", nedem els 100 metres amb una mitjana d'1'49". Per mi és un ritme alt, en l'últim test de natació continua durant una hora, en aquesta piscina, vaig fer 3.250 metres, que vol dir que vaig nedar a 1'50". Sé que és possible que em trenqui, però aquí està la gràcia, que sigui un repte dur i exigent. Com que el temps apreta i ens trobem bé, unes quants milers de metres, baixem el temps a 2'10". Anem fent cinc series anant davant un i després canviem, primer en Sergi. Als 6.000 metres parada d'avituallament, la mitjana segueix sent d'1'49"· Noto el cansament i el desgast del ritme. Seguim nedant, a partir dels 8.000 metres em costa mantenir el ritme,

Dia primaveral de finals d'hivern. Fa un dia de platja, tot i que, l''aigua del mar es troba a uns 13ºC. Estic en un escenari nou per mi, Sant Antoni de Calonge. Compartint braçades amb en Miquel Sunyer , tot un referent de les aigües obertes. Nedar sovint al mar, setmana si, setmana no, més o menys, fa que entrar-hi no em faci mandra, al contrari, entro sense presses i amb decisió, assaborint cada pas que em porta fins la desitjada posició horitzontal. Nedem, en una mar plàcida, una lleugera mar de fons, ho fa més interessant, l'aigua transparent, ens permet gaudir dels peixos que trobem al nostre pas pels espigons i esquivar sense cap dificultat una parell de meduses, borms blaus. Les sensacions són bones, anem cadascú al seu ritme, al nedar amb en Miquel, no puc evitar de recordar, el dia que tot sol em vaig enfrontar per primera vegada a nedar a pell , un 26 de novembre del 2011 i com dues setmanes abans, vaig fer el tastet de nedar en aigües fredes , sense la pr

10 km nedant. En 100 series de 100 metres cadascuna. Cada serie tindrà un temps establert, el temps que arribem abans de l'establert, seran els segons que podrem descansar entre serie i serie. Farem un parell de parades per fer un mos. Així de curt és d'explicar, nedar-ho ja serà més llarg. Dic farem, perquè aquest repte el compartiré amb un bon amic, en Sergi Manero . El realitzarem a la piscina de 25 metres, en que entrenem els dos, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com uns usuaris més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions. Per ajudar-nos a comptar les series i controlar el temps, farem servir els garmin de polsera. És un repte personal, no una prova organitzada. Serà el primer repte dels tres d'aigua que tinc previstos,  per celebrar els cinc anys que fa que estic aprenent a nedar, el següent serà el mes d'abril i el tercer el mes de maig. És el moderadament difícil. Moderat per coneixement, l'he fet tres vegades aquesta prova, he nedat dis

La tercera edició del IronGuíxols, el meu propi repte de distància IronMan, en format casolà i en solitari, ja té definit el circuit de bicicleta. Seran tres voltes de 60 km cadascuna, fins a completar els 180 km. El recorregut fet són uns 58,340 km, allargar els metres que falten és molt senzill, anirà en funció del punt de sortida que aquest any, que canvia versus anys anteriors. De desnivell, surten uns 900 positius per volta, que aconseguiran de sobres l'objectiu que aquest segment tingui més de 5.000 de desnivell acumulat, per tenir un desnivell acumulat superior al IronMan de Lanzarote . El recorregut és preciós i exigent a parts iguals. L'inici del circuit és a Sant Feliu de Guíxols, anant fins a Tossa de Mar, resseguint la costa, amb impressionants vistes a un  tram d'autèntica Costa Brava. En un constant puja i baixa molt divertit. Després cap a Llagostera, en una pujada sense descans d'uns 9 km, on al cap de poc, em podré deixar anar fins al poble. Vorejo p