UltraQuim

Dos reptes, en dos dies consecutius, en menys de 48 hores. Cadascun difícil d'aconseguir en si mateix i si sumem els dos, la dificultat es torna exponencial. El primer plat d'aquest menú, és el dia 1 de novembre, dia de tot sants, com cada any en homenatge als que ja no hi són, toca fer una cosa que em faci sentir viu, com és nedar al mar. Travessia de l'Estartit - Illes Medes, a favor de la marató de tv3. Uns 4.700 metres que possiblement seran moguts, amb el plus de, si la mar i el cos no diuen el contrari, fer-ho a pell, amb el desgast físic que això comporta. Amb l'afegit, d'estar com a voluntari amb l'organització, fet que implica estar a les 5 del matí a peu de platja, per preparar la festa i recollir un cop acabat tot. L'endemà, el dia 2 de novembre, a Caldes de Montbui a més de 130 quilòmetres de l'altre repte, a les 7 del matí començaré a córrer. Un altre prova esportiva de caràcter solidari, 100 km corrent pels qui no poden, a favor de les f...

Començar un blog, tècnicament és força senzill, a internet hi ha un munt d'opcions i informació de com fer-ho. Una altre cosa és omplir-lo de contingut. En el meu cas, la inquietud va néixer el dissabte 25 d'abril del 2009, al mateix moment que feia les primeres passes en l'ultrafons, participant en la Costa Brava Xtrem Running. Va sorgir, com les coses que realment ens emplenen, mentre el cor batega ràpid, tot corrent i parlant, mentre li explicava aventures passades i projectes de futur, em va dir, això ho hauries d'explicar en un bloc. Fins aquell moment, en llegia i seguia uns quants, però no se m'havia passat pel cap de tenir-ne un. Vaig comprar l'idea. Tímidament vaig treure el cap, en el món d'internet, en un blog que sense voler vaig esborrar el juliol del 2010 i que va donar pas a aquest, amb tot el que ha havia aprés. Al principi va costar bastant d'arrencar. A copia de constància i de fer un exercici de sinceritat i transparència a cada esc...

Ara fa prop de nou mesos, que de la mà de Fisioactice , duc a diari les plantilles posturals. Les duc mentre treballo, en les estones d'oci i en la pràctica esportiva. En el primer moment de posar el peu dins la sabata o sabatilla, és noten els petits relleus que tenen les plantilles, al cap de res, me n'oblido. Si algun cop em poso un calçat sense les plantilles, noto com si no acabes d'encaixar, és com la sensació de dur els cordons fluixos, per molt que els ajusti, com si tingués el peu solt. En valors objectius, puc assegurar que he millorat la postura, doncs les meves visites periòdiques al fisioterapeuta a fer reeducació postural , són ara menys freqüents, s'ha allargat el temps entre sessió i sessió. La pauta de la visita, la marca sobretot el calendari de reptes que vaig fent, doncs al dur el meu cos al llindar de les seves possibilitats, cal cuidar-lo al màxim. Inclús quan no les duc, m'estan ajudant a prendre més consciència de la postura correcta, per ...

Als que participem en una prova, hi ha poques coses que ens agradin més a posterior, que veure'ns retratats per tots costats i d'aquesta manera ajudar, a que surtin a la superfície, els records en forma de sensacions i emocions del dia en qüestió. Gràcies a la Nuri Sole i en Joan Masachs, tenim una segona tanda de fotografies dels 100 km de pista de Terrassa. Àlbum de fotos   Entrades relacionades:     Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa   17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg 19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica 21/10/13 100 km pista de Terrassa. Vídeo i classificacions   22/10/13 100 km pista de Terrassa. Fotos

Les passions són un bon impuls per moure'ns en el complicat camí de la vida. Són el que ens fan bategar el cor més ràpid. Dia a dia, intento fer coses que m'apassionen, de les que em fan somiar despert, de les que m'omplen amb espurnes de felicitat, d'aquella que no n'ets conscient mentre ho fas i desprès t'adones que en aquells instants, no calia res més,  ho tenies tot. No m'agraden les persones insípides, sense passions, de les que van del sofà a la feina, que no tenen res que els ocupi la ment i acaben fent muntanyes de petites xorrades. No cal que el que apassiona als demés, sigui el mateix que a mi, ni que sigui de caire esportiu, em cauen bé les persones que al parlar de les seves coses desprenen il·lusió a cada poc, que els ulls se'ls tornen brillants i la boca se'ls emplena de paraules, mentre el pensament els vola. De passions n'hi ha en els diferents camps, en les relacions familiars i afectives, en la feina i en l'oci. La meva ...

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill. A Caldes de Montbui, organitzen aquesta prova de caràcter solidari amb El Cor de Caldes, associació creada per donar informació i suport a totes aquelles famílies que tenen nens amb discapacitats. El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida. Penso que és important que hi anem quantes més persones millor, no només pels diners, a fi de comptes podríem fer un ingrés i quedar-nos al sofà. És important ser molts, per donar visibilitat...

És un veritable luxe, comptar a la família de llarga distància amb la Nuri Ruiz i en Joan Masachs, que a més d'organtizar les 6 hores i els 100 km en ruta de Calella. Participen activament en curses de llarga distància.  En aquesta ocasió la Nuri corrent i en Joan fent fotos, que tant ens agrada veure als que participem en una prova esportiva. També hi ha fotos de les últimes voltes del Jordi i meves, gràcies a la Lídia López Moltes gràcies família. Àlbum de fotos   Entrades relacionades:     Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa   17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg 19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica 21/10/13 100 km pista de Terrassa. Vídeo i classificacions   27/10/13 100 km pista de Terrassa. Més fotos

Gràcies a l'amic Paco Robles, podem disfrutar d'un vídeo , per poder ensenyar el bon ambient que es viu en una prova de llarga distància, com els 100 km pista de Terrassa. No acostumo a penjar les classificacions, doncs no m'importen massa. En aquesta ocasió ho faig, perquè dubto que repeteixi algun cop una novena posició i la veritat és que em fa gràcia. D'acord que érem pocs, però per estar a la classificació calia estar a la línia de sortida i creuar l'arribada.  Entrades relacionades:  29/08/13 Proper objectiu: 4 curses de 100 km en 99 dies Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa 17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg 19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica 22/10/13 100 km pista de Terrassa. Fotos 27/10/13 100 km pista de Terrassa. Més fotos

La pista d'atletisme és el foc i nosaltres l'acer, mentre hi som ens fon i intenta doblegar la nostra determinació. La lluita entre ella i la meva voluntat durarà 250 voltes. Som catorze corredors per fer els 100 km, alguns ens coneixem, d'altres seran amics d'aquí unes hores. Ser poca gent ho fa encara més especial, més intim. A l'inici tinc un al·licient no previst, veure la lluna plena, la busco a cada volta fins que aixeca el dia. Al cap de dues hores, va arribant més gent, els que faran els 50 km, s'omple de cares conegudes. A les tres hores, ja estem tots compartint pista. Tinc l'objectiu d'intentar fer la primera meitat dels 100 km, en unes 6 hores, perquè així em quedi temps per assolir-ho en menys de 15, que és el temps de tall. Quasi ho clavo, només m'ha faltat una volta. Fa estona que la combinació de calor i humitat, m'està destrossant, m'hidrato bé i menjo segons la planificació. Un cop fets els 50 km, passo unes hores caminan...

S'acosta el dia de la veritat. Dos dies i a aquestes hores, en que estic escrivint, estaré corrent per intentar aconseguir completar els 100 km de pista de Terrassa. Serà la segona prova, dintre de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies. Els nervis, són semblants a l'època d'estudiant, com quan estava davant un examen decisiu, amb la gran diferència que  aquí o ho aconsegueixes o no. No aconseguir-ho donant-ho tot és una victòria, no sobre la cursa,  si sobre un mateix que és el que realment importa. Els pensaments, ja fa uns dies que estan fent voltes a la pista. Fent l'aprovisionament del material necessari, decidint d'indumentària i preparant l'estratègia a seguir. En total som 128 inscrits, el que passarem per la pista aquest dissabte, en les seves diferents proves. Tot i els que intentarem assolir els 100 km, serem, segons el llistat, 13, sinó hi ha cap error. He mirat els noms i implica que si arribo a aconseguir-ho, en els moments més durs...

Text publicat a Triatletas en Red:  La Radikal MarBrava es más que nadar, es vivir el planeta agua todo un fin de semana. Ambiente de natación cien por cien, que empieza el día antes a la travesía con actividades para todos, infantiles, de formación. Con la posibilidad de participar en una prueba de relevos, en equipos de cuatro, formados por inscritos en cualquier de las dos distancias, 1.5 y 7.0, que se disputó el sábado. Es también una exposición comercial con firmas relacionadas con el mundo del agua. Las previsiones meteorológicas, no muy buenas, se fueron disipando conforme se acerca el fin de semana. Dando lugar a un domingo de pleno sol. En esta edición. En Calella, se amplió el lugar de salida, pudiendo estar más cómodos, los 450 participantes de la 7.0  y los 350 de la 1.5. De esta manera buscar cada uno su lugar, en función del nivel y las expectativas. El agua rondaba los 19 grados, el neopreno estaba aconsejado. Una gran parte de los participan...

Una nova eina, de comunicació 2.0, s'afegeix a les ja existents en aquest bloc. Feia temps que tenia un compte obert a Instagram, no li havia parat atenció. Ara li ha arribat el moment.  M'atrau el format, el compartir imatges, pretenc que habitualment sigui una mica diferent, en quan a contingut, al facebook i al twitter . Intentant aprofitar les virtuts de cada xarxa.  Al final, tots els canals tenen el mateix objectiu, comunicar, transmetre sensacions, emocions, inquietuds, aventures, desventures i projectes de futur, d'una manera propera, sincera i entenedora. 

Els moment previs a la sortida són espectaculars, un munt de nedadors omplim la platja de Calella. Tensió mal dissimulada de tots plegats, cadascú té els seus propis fantasmes, ja sigui en forma de metres, de temperatura del mar, de sensacions dolentes o de posició en la classificació. Quan pràcticament tothom ha començat, és el meu moment d'entrar a l'aigua i estalviar-me cops innecessaris. Nedo a pell, que em fa més lent,  poca gent avançaré. Al entrar trobo l'aigua freda, com correspon a la primera impressió, només són els primers minuts, en res m'hi trobo còmode, el sol esta radiant. La temperatura del mar ronda els 19 graus. Hi ha una mica de mar que m'ajuda durant els 3.000 primers metres, els aprofito, sense deixar de parar a l'avituallament. Passem bastant aprop de les Formigues, donen ganes d'anar-hi. Fins aquí una sensació que m'encanta, la d'estar-me endinsant a mar obert. A partir d'aquí la corrent, no ajuda gaire, més aviat perjud...

No és cap secret que les vies verdes de Girona, em tenen captivat. Només de veure aquest vídeo, em donen ganes d'anar-hi una estona. Per això hi vaig fent reptes, que en la seva totalitat o en part del recorregut, passen pels seus camins. D'idees en tinc més que no pas temps i recursos. Calen hores i dedicació per polir tots els detalls, des del concepte, a la logística passant per l'entrenament específic. En breu, en 5 o 6 setmanes, si tot rutlla, espero poder fer-hi un nou repte, que serà molt llarg i alhora bastant curt. Em fa especial il·lusió, doncs serà un petit regal que em faré a mi mateix poc després de complir els 39 anys. Vídeo Entrada relacionada: 11/04/13 Vies Verdes de Girona

Text publicat a Triatletas en Red: Cerca de 200 nadadores participaron en la última prueba puntuable para la II Copa Maraton Edreams, que se realizó en Formentera este sábado 5 de octubre. El estado movido del mar, ocasiono que se variaran los circuitos previstos de natación. Evitando la zona de levante, donde se encontraban las aguas más agitadas. Debido a este cambio, de fuerza mayor, las distancias pasaron a ser de 5.100 metros en la travesía corta y de 11.200 metros en la distancia larga. El recorrido, aunque un poco resguardados, fue duro por las corrientes y las olas, junto a las medusas que añadieron un plus de dificultad. Los kayakistas tuvieron que trabajar de lindo, para lidiar con el mar y así mantener la seguridad de los nadadores. El ganador de la travesía corta  fue Lluís Cardona, 1h07’50”. Seguido de Joan Riera 1:h13’29” y en tercer lugar José Luis Moreno 1h23’10”. En  categoría femenina, la primera en cruzar la meta fue María del Mar Iban,...

Moment d'inici del primer dia De tant en tant, passen coses extraordinarias, surten persones que veritablement trenquen límits i registres. Avui  acaba el Triple DecaIronman d'Italia, que consistia en fer un Ironman (3,8 km nedant + 180 km pedalant + 42,2 km corrent), cada dia durant 30 dies. No només han tingut la duresa del quilometratge, del cansament acumulat, a més han nedat en una piscina de 25 metres, pedalat en un circuit de 6 km i el córrer ho han fet en un circuit d'uns 2 km. Tot plegat encara ho fa molt més dur. A sobre la climatologia no ha acompanyat gaire i han tingut uns quants dies de pluja. Han aconseguit fer record del món, l'anterior estava fixat en 15 seguits, un per dia. Des d'aquí la meva admiració pels que s'han atrevit a estar a línia de sortida d'aquest mega prova, sou grans, molt grans i la meva ovació als que  han aconseguit completar la gesta.

Abans de començar, matisar dos aspectes. Primer, em cansa molt la gent que bàsicament, copia les característiques d'alguna web i se les fa seves, alabant un producte que acaba de comprar fa pocs dies i que no ha tingut massa temps per provar. En el meu cas, fa 10 mesos que el tinc. Tot i que hi ha opcions que no faig servir, si l'he provat nedant, pedalant, corrent i palejant, un munt d'hores. En tinc gravades al Garmin Connect unes 300 hores, uns 2.500 km, als que caldria sumar, les hores i hores d'entrenament que no acostumo a guardar. Hi ha gravades 68 sessions de les 250 que he fet fins a dia d'avui. Segon, tot i que parli del que no m'agrada, cal dir que estic encantat amb el Garmin forerunner 910xt i que si en aquest moment  hagués de prendre la decisió de si comprar-lo o no, el tornaria a adquirir, penso que no hi ha millor opció en el mercat, pels que practiquem les disciplines del triatló.  Això no treu que amb els diners que val el joguet, no puguin...

Si hagués de definir l'aventura viscuda en una paraula, aquesta seria intensa. Anar tot sol, ajuda a viure les coses amb molta més intensitat. Al ser un, l'únic culpable de les conseqüències de les decisions és un mateix, dels errors i els encerts. Hi ha petites alegries, com la de trobar una baixada i deixar-se anar, que fan disfrutar a ple pulmó. Hi ha petits contratemps que fan sortir llàgrimes per netejar la mirada i veure-hi millor. L'experiència, no ha canviat la meva vida, el que si ha fet és donar-li un nou punt de vista, sortir un cop més de la zona de confort per cercar noves sensacions. He trobat una nova via per assolir reptes, viatjant a ritme de pedal. Fa quinze dies i ja tinc unes ganes boges de tornar-hi, a dia d'avui no he desmuntat els suport de les alforges de la bicicleta. Tinc intenció de fer alguna petita aventura de cap de setmana durant els propers mesos. El haver estat capaç de pedalar 704 km en sis dies, em dóna noves il·lusions, nous horitz...

Nedar en un mar remogut, és tot un al·licient, la predicció diu: Maregassa a forta maror, mar de fons del nord-est. La platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols per la seva geografia, ofereix un bon lloc per poder nedar i gaudir de les sensacions d'un mar divertit. Amb l'amic Sergi anem a nedar. El dia és radiant, decidim fer-ho a pell. Primer toca l'observació sobre el terreny, trobar punt d'entrada, recorregut a fer i possibles sortides per si la cosa no rutlla. L'entrada costa una mica, les onades són llargues i algunes piquen amb ganes a la platja, busquem el moment i cap dins. Nedarem a l'alçada de les boies que separen la zona de banyistes de les embarcacions, hi ha una trentena de taules de surf a l'aigua i es tracta de nedar, no d'esquivar surfistes. A la que estem a les boies, nedem de sud a nord la platja de Sant Pol, amb molta comoditat, millor del que ens esperàvem. L'onada llarga i la mar sencera, ens ho permeten. A l'extrem no...

Text publicat a Triatletas en Red:  Esta cuarta edición se ha adelantado un mes respecto a las anteriores, para tener más opciones de buena mar, para que todos podamos disfrutar y dar la vuelta a las Illes Medes. Viernes 01 de noviembre de 2013 Lugar: L’Estartit (Girona) Organizador: Neda el Món Distancias: Larga: 4.700 metros. Corta: 3.000 metros. 08:30 Entrega dorsales y últimas inscripciones presenciales, en La Platgeta 10:00 Salidas de las dos distancias, con intervalo de tiempo, en la Platgeta Servicios: briefing presencial el día anterior a la prueba con asistencia libre, briefing electrónico para todos los inscritos,  kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía, alquiler de neoprenos, avituallamiento durante la prueba y a la llegada, fisioterapia al finalizar, duchas y posibilidad de asistir a la comida de clausura. Esta travesía no competitiva, es de carácter  solidario, pues todo el beneficio obtenido va destinado a la Marató de TV3, qu...