UltraQuim

Sant Silvestre de Sant Feliu de Guíxols disfrutada. Molt content, per córrer els 9, 26 km amb 153 metres positius, a 5:29 min/km, un molt bon ritme per mi.

L'objectiu  és nedar 10 metres, per dia de l'any en curs, és a dir: 3.650 metres. Enguany no les tinc totes. No per l'aigua que es troba a 15,3C, ni pel dia enteranyinat, ni pels 12 graus de temperatura exterior, em preocupen, i molt, les meduses. Meduses que just fa 6 dies, em van fer recular en la Copa Nadal Ganxona i que ara en fa 3, em van fer una carícia al canell, a la SansiSwim de Palamós. Sé que si tornem a topar, el meu cos, no tindrà una bona reacció i que en patiré les conseqüències durant dies. Diuen que el món és dels valents i/o dels inconscients, alguna de les dues coses dec ser. L'entrada és horrible, tinc fred, tremolo quan encara no tinc ni l'aigua a la cintura. No estic concentrat, ni mentalitzat per la fredor de la mar. Als pocs metres de resseguir roca, una medusa, merda! Giro. Provaré de nedar per la badia, és més monòton, però no hi ha onades ni corrent, que em poden fer rebotar una medusa. Vaig nedant amb els cinc sentits. La mar està enca...

Gran ambient, dia radiant, bona mar i un centenar de participants, a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pels amics del club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID. Amb tanta gent, vells coneguts i nous per conèixer. sempre és més fàcil i divertit, entrar dins l'aigua. Sóc una de les set persones, que neden a pell. Em proposo a fer la distància de 2.500 metres. No duc ni 100 metres, trobo una medusa, una pelagia noctiluca. Decideixo seguir, encara no arribo als 500 metres, que en trobo dues més, són petites, de mal veure. En aquest punt, dubto entre seguir o continuar, al sortir de la badia de la platja de La Fosca, tinc l'esperança de no trobar-ne. Gaudeixo de nedar, en un indret amb encantat i ple de vida, dins i fora de l'aigua. Fins al punt de gir, a Cala S'Alguer, no en trobo ni una més. No em puc treure del cap que he de tornar a entrar, per on si n'he trobat. L'aigua a 15'7C, ...

Des del 2012, que associo el dia de Nadal, amb la mar. Perquè les tradicions es poden seguir i es poden crear, i seguir una tradició que has creat, té més gràcia. La Copa Nadal Ganxona, no és més que la pretensió de nedar, el 25 de desembre, una estona entre amics. A la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols. Ganxona és el gentilici de la població. Acabant, on passen gran part dels bons moments de la vida. Al voltant de taula. Tot fent un cafè amb llet ben calent. Enguany, la mar estava molt tranquil·la i el dia radiant, un sol que convidava a entrar dins l'aigua. Però no es pot tenir tot i al poc d'estar nedant, ens trobem unes quantes meduses, en compto més de mitja dotzena, de les que la seva carícia fa mal. El pla inicial és anar fins a la Punta d'en Pau i tornar. Tot i que els companys segueixen, decideixo fer mitja volta i tornar cap a la sorra. L'avantatge de no haver de demostrar res a ningú, és poder prendre les decisions més encertades, no em vull arri...

  Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Si vols llegir els primers capítols, del llibre Aprenentatges de llarga distància. Ho pots fer clicant l'imatge o en aquest enllaç .

Soc molt afortunat! Per vuitena vegada, he participat en aquesta gran prova de l'atletisme. Una prova en que arribo a estimar i a odiar, amb totes les meves forces, la pista d'atletisme. Una pista que no regala res, que forja i doblega voluntats, que et fa sentir petit al més gegant. Cal donar el millor d'un mateix per a finalitzar la prova, cal caure en el propi infern, eixugar-se les llàgrimes i remuntar, cap al més dolç dels cels. Una i una altre vegada. Una i una altre vegada, durant 24 hores. Mentre el cos és va cansant i adolorint. Mentre la son i el cansament, em desgasten volta a volta. Mentre em moro de gana i l'estómac, té més ganes de fer sortir menjar, que de deixar-lo entrar. Mentre la ment em fa sentir fort, i el cos em recorda a crits la meva debilitat. Mentre gaudeixo, del dolç patir de la llarga distància. La competició és individual, i alhora ets sents part d'un gran equip, en que cadascú té el seu objectiu, i la mateix meta, superar-se. Tenir e...

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte, una data esperada amb il·lusió des de fa mesos. Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius. El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista, els companys de cursa i jo. Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar. Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En qua...

Un repte com aquest, mai és fàcil. Dividir-ho en sis blocs m'ajuda molt. És segmentar l'objectiu final, per poder centrar-me en sis objectius més petits, i alhora, més assequibles. El primer bloc, de 6.000 metres és el de bon fer, estic fresc i amb moltes ganes. Durant tot el repte, faig una petita pausa, dins la piscina, cada 1.000 metres, per a beure beguda isotònica o aigua. El segon tram, de 5.000 metres, encara em resulta còmode,  assoleixo els 11.000 metres. Fa just quinze dies, que vaig fer un repte de 10.000 metres a piscina, el 100X100 . La tirada més llarga del que duc de temporada, a partir d'aquí, com respondrà el cos, és una incògnita. En el rellotge, testimoni mut, puc veure com vaig guanyant metres, en cap moment miro el ritme que duc, ni el temps acumulat, em concentro en sumar. El tercer bloc, de 4.000 metres, és mentalment molt dur. En els braços es noten les braçades i en el cap, es deixa sentir tot el que queda per endavant. En els últims dos mil metr...

Què - Nedar mitja marató, 21.100 metres en piscina de 25 metres, fent 844 llargs. Qui - En solitari, de manera autogestionada. I alhora acompanyat, amb la resta d'usuaris a la piscina, compartint carril quan calgui. On - A La Corxera,  piscina de 25 metres, de Sant Feliu de Guíxols. On habitualment entreno. Quan - Ja que aquest cap de setmana, m'ha tocat treballar. Aprofito, el fet no habitual, de fer festa un dilluns, per intentar aquest repte. Perquè - M'agrada desafiar-me, fer coses física i mentalment difícils. Calculo que per l'entrenament que duc, a partir dels 15.000 metres, com a molt, si no és abans, s'acabarà el que es donava i tocarà buscar recursos on no n'hi hauran. Sé del cert, que hi ha més probabilitats de no aconseguir-ho, que de fer-ho. I m'encanta, que els reptes estiguin al llindar del fracàs, fa que sigui més divertit i interessant. Com - Fent sis blocs, parant a beure, des de dins l'aigua sempre que calgui. Amb una petita pausa e...

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada. Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors. A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial! Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impress...

Per descobrir indrets, amb l'encant que els dona haver estat història viva, no cal anar molt lluny. La veritat, és que m'encanta aprofundir en el coneixement del que tinc aprop, sense deixar de voler sorprendrem per racons exòtics, de l'altre punta del món. Gràcies al Capità Haddock, que a més de ser un personatge de la saga d'en Tintin, és l'àlies amb que un Palafrugellenc, penja les rutes que fa, a wikiloc. Vam poder assaborir aquesta ruta. La ruta no és molt llarga, una mica més de 15 quilòmetres, ni té molt desnivell,  345 metres positius. Surt de Palafrugell, tot passant per l'arxiconeguda Font de la Teula. Els camins i corriols principals són de bon transitar, tot i que per anar als punts més carismàtics, cal passar entre bardisses. Aquesta ruta permet, gaudir de la Mina d'en Torrent. Visitant des de la casa dels miners, veure els pous de ventilació, entrades tancades i una que permet endinsar-hi, cadascú sota la seva responsabilitat, i alguna sorpr...

Començo a nedar a bon ritme, parant segons el previst, 15 segons, després de cada serie de 100 metres. Tinc dues ampolles a peu de piscina, per ingerir líquids sense sortir de l'aigua. Als 500 metres, 1.500, 2.500, etc, toca aigua i als 1.000, 2.000, 3.000 i successius, beguda isotònica. Una vegada nedats els primers 3.000 metres, la xispa s'acaba, els pocs entrenaments, que porto en les últimes sis setmanes, no donen per més, s'ha acabat el que es donava. Em sento lent i alhora fort, les sessions de peses donen el seu fruit. Mentalment, costa evadir el pensament i marxar una estona d'on estic. Perquè cal estar pendent per no fer més de 100 metres a cada sèrie, i al parar i al engegar el rellotge, que és testimoni mut del repte, veig el que duc i automàticament penso en el que queda. Per sort, tinc el convenciment que amb més o menys temps, ho aconseguiré. Aquesta sensació m'acompanya, de principi a fi de repte. Arribo al petit descans dels 6.000 metres. Cap al v...

10 km nedant. En 100 sèries de 100 metres cadascuna. En piscina de 25 metres. Amb 15 segons de descans, entre sèrie i sèrie. Nedant tota l'estona estil crol. En dos blocs. El primer de 60 sèries (6.000 metres). Parada per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica, a la piscina no està permès fer-ho, si que hi puc beure i prendre algun gel. Per continuar amb un segon bloc de 40 sèries (4.000 metres) El repte el duré a terme, en solitari, a la piscina on habitualment entreno, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com un usuari més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions, sabent que hauré de compartir carril amb d'altres nedadors. Com a testimoni mut de les braçades, utilitzaré un rellotge garmin, perquè quedi constància del repte. És un repte que he fet cada any, consecutivament, des del 2011, en grup i en alguna ocasió en solitari. La dificultat d'enguany radica en que tot just he començat la temporada de piscina, farà just sis setmanes, en tot...

La distribució del llibre, té dues vessants: els que vaig vendre a Verkami i a posterior. El venuts mitjançant Verkami, vaig calcular poder entregar la meitat personalment o deixant-lo a la bústia i l'altre meitat amb Correos. Els que vaig entregar o deixar a la bústia, van ser el 47% dels llibres, els d'amics, familiars i una part dels de la província de Girona, dins la zona geogràfica on em moc. La resta, el 53%, han anat, amb un sobre especial pel seu transport, mitjançant Correos, a les quatre províncies de Catalunya. Els electrònics, com és evident, els vaig enviar per mail. Una vegada enviats els que tenia venuts i algun que vaig imprimir més, hi ha el següent pas, la distribució a posterior. Al fer-ho per tot per lliure i tenir tots els drets, opto per fer-ho a Amazon. Que fa impressió sota demanda, és a dir, no té cap estoc, li demanen un llibre, l'imprimeix i l'envia, surt car, perquè la plataforma s'ho cobra, però és una magnifica manera de distribució,...

Cal prendre decisions en quan a les característiques del llibre, us explico quines i quina va ser l'opció escollida, per a publicar el llibre Aprenentatges de llarga distància. Mida del llibre: 148x210 (A5), una de les mides més habituals, la meitat d'un A4. - Portada Tapa: Tova. La tapa dura s'escapa de pressupost Color o blanc i negre: color Tipus de paper: estucat Gramatge: 350 grams, el més gruixut que permet la tapa tova. Acabat: mate Plastificat: seda - Interior: Total pàgines: 196 Pàgines en blanc i negre: 168 Pàgines a color: 28 Tipus de paper: estucat. És el que permet una millor qualitat de lectura, tot i que perd una mica amb les fotos. Gramatge: 130 grams. Un paper consistent. Enquadernació: encolada Per a poder decidir les opcions, vaig fer-me amb un mostrari del tipus de paper, segons acabat i gramatge. Molt útil a l'hora de prendre decisions. Vaig primar les característiques que permeten una major comoditat, a l'hora de llegir-lo. Presentació D...

Dipòsit legal, segons molt bé explica wikipedia, és una provisió per a l'estat d'un nombre determinat de còpies de qualsevol tipus de producció cultural. És a dir, és l'obligació legal que tenen els editors, impressors, i productors de donar a l’Estat un seguit d’exemplars de les seves obres per tal de garantir l’accés i preservació a la producció bibliogràfica, discogràfica, etc. del país. En el meu cas, quatre llibres, que s'han d'enviar en format imprès. L'ISBN, és un codi numèric, té com a objectiu el seu ús com a identificador comercial en publicacions no periòdiques, independentment del seu format. És un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títol i una edició determinada i que permet la normalització i coordinació a nivell internacional. Acompanyat per un codi de barres. Ni una cosa, ni l'altre són gratuïtes, cal fer gestions per obtenir els números i pagar. Tot i que es pot subcontractar la feina. Amb els números generats, ja e...

De la portada i contraportada, havia tingut clar des de primer moment, que volia que fos blava. El blau és el color amb que més m'identifico, em fa pensar en la llibertat que dona la mar i el cel. El títol i el subtítol, els tenia. El text de la contraportada estava escrit. El disseny del llom de llibre, havia de comptar amb el logo d'Ultraquim. La tipografia, anava en consonància amb l'interior del llibre. El difícil era la resta, volia que si representes, el que faig, córrer, nedar, bicicleta i caiac. Ja des de la primera proposta de la dissenyadora, em vaig quedar gratament sorprès, no van caldre gaires converses, per entendre'ns i trobar la versió final. Li vaig enviar un munt de fotos meves i la seva tria, em va encantar. Va escollir el nedar i el córrer per la portada, agafant una en que corro en una pista d'atletisme blava i l'altre en que estic rient dins l'aigua. Per la contraportada, com que faig referència als deu anys d'aprenentatges, hi h...

Una vegada el text ja és el definitiu, cal enviar-ho a maquetar. La distribució del contingut dels capítols, la part interior de llibre, és relativament fàcil. És escollir entre les múltiples opcions que et proposa el maquetador. El tipus i mida de lletra del text, l'encapçalament dels capítols, la distribució de les fotos, pàgines en blanc, etc. Conforme anava definint opcions, m'anava passant un exemple, de com quedava amb els paràmetres escollits. Cal tenir en compte, que tenia un límit, que era màxim, màxim, 200 pàgines, de les quals màxim 28 a color, que és el que tenia pressupostat. Pel tipus d'impressió que volia fer servir, calia que fos múltiple de 4. Vaig filar prim i varen ser 196, de les quals 28 a color. Una vegada escollits tots els detalls, en dues setmanes, vaig rebre la versió definitiva, per fer-hi l'última revisió, abans de deixar l'arxiu apunt per anar a impremta. De manera paral·lela calia fer la portada. Presentació Decàleg / Idea / ...

La correcció és un procés complicat. No per la persona que la fa, doncs és una professional, si per qui el rep, en aquest cas, jo. Que et corregeixin faltes, està bé, que posin o treguin comes i punts, no passa res. Ara, quan toquen paraules i un hi veu un canvi de significat en el global de la frase, la cosa canvia. Per sort res que amb comunicació per les dues bandes no es pugui solucionar. Una vegada el text té la correcció ortogràfica i d'estil feta, em permet una cosa, que fins ara no havia pogut fer i que per a mi és vital. Lectura en bucle. Com que no hi busco cap falta, ni cap expressió mal escrita, ni cap matís a fer, puc centrar-me en l'essència del llibre. El llegeixo i rellegeixo de manera constant, durant dues setmanes. I si, però no, al llibre li falta una coseta, és com un cuinat, quan li falta un punt de sal. Vaig contra-rellotge, però cal dedicar-hi el temps necessari per a que estigui del tot bé. Les presses mai son bones, no seguiré endavant, fins que trob...

Mínim necessitava 1.000 euros, per a cobrir les despeses de publicar el llibre, tenia dues opcions: fer-ho pagant de la meva butxaca i intentar recuperar l'inversió o fent un micro-mecenatge, tipus preventa en que si no assoleixes el mínim per a fer viable el projecte, no reps ni un cèntim. La veritat, no tenia opció, ja em sobra molt de mes al final del sou, com per tenir despeses extres. Vaig contactar amb la pàgina de mecenatge Verkami, per a fer-ho amb ells. Cal enviar una explicació del projecte, pressupost, tenint en compte que ells és cobren un percentatge per la gestió i un pla d'acció. Per aconseguir els diners tens 40 dies. Cal omplir la pàgina que ells et proporcionen de contingut, imatges, vídeo i recompenses pel qui t'ajudi en el projecte.  Pàgina de Verkami . Vaig crear un pla de comunicació, aprofitant els meus mitjans: bloc, facebook, twitter i instagram. Fent piulades a les xarxes socials a diari, durant els quaranta dies. En el primer moment en que es v...

Amb el manuscrit del llibre, vaig trucar diferents portes d'editorials. La resposta, quan hi va haver resposta, va ser negativa. M'ho esperava, però ho havia d'intentar. Calia anar cap a l'autopublicació, opció més lògica, no volia que l'escrit quedes en un calaix. Varen ser setmanes de navegar i navegar per internet, prop de tres mesos, cercant opinions, possibilitats, pressupostos i sobretot entenen tots els passos necessaris. Tenia clar que el volia en format paper i electrònic. Fer un ebook és relativament senzill i barat, en format físic, la cosa es complica. Per a publicar un llibre, hi ha diferents aspectes a tenir en compte: - Correcció ortogràfica i d'estil - Creació de la portada i contraportada - Maquetació de les pàgines - Tràmits burocràtics: dipòsit legal i codi ISBN - Impressió - Distribució Vaig trobar  editorials que t'ho fan tot, amb l'inconvenient que et limiten els drets d'autor, durant un període de temps, normalment uns dos a...

M'agrada anar per parts, tot i tenir molt present el sentit global del llibre. Vaig escriure capítol a capítol de forma independent. L'estructura dels capítols és: poso en context el tipus de repte que es tracta, l'ubico geogràficament i en el temps, per a explicar el que he aprés, tancant amb una conclusió. En els capítols de presentació, anteriors als dels reptes, és un ordre cronològic i en els posteriors, que funcionen a mode de guia, és un ordre més personal. Escriure la primera versió del llibre, em va dur nou mesos de feina. Dic primera versió, perquè la que s'ha publicat és la desena. Una vegada escrita la primera versió, primera prova de foc. El vaig enviar a un bon amic, que sabia que em diria la veritat. Més que la qualitat de l'escrit, m'importava molt la qüestió, de que fos un llenguatge pla i entenedor, sense subterfugis, ni mitges tintes. I que mantingués l'essència d'Ultraquim, ser jo mateix, sense més. Amb la seva opinió, que em va aj...

Tenir una idea per a escriure un llibre, és relativament senzill. Passar d'un pensament a un text escrit, ja es qüestió de moltes hores de treball. El primer que cal fer, és desenvolupar la idea. En el meu cas, volia escriure tot el que havia aprés fent reptes de llarga distància. Vaig apuntar els conceptes dels aprenentatges adquirits. Una vegada escrits, vaig associar-los a un o varis reptes, que m'haguessin aportat aquest coneixement. Els vaig ordenar, per tipus d'esport, córrer/caminar, nedar, pedalar, triatló i caiac. Guardant el que havia aprés en global, pels capítols posteriors. I la presentació de qui soc i el que faig, per l'inici del llibre. A partir d'aquest esquema (imatge que acompanya aquest escrit), que s'explica en poques línies i que vaig tardar setmanes a desenvolupar, cal anar al següent pas. Una vegada sé el que vull explicar, cal començar a desenvolupar el contingut, apuntant els conceptes bàsics, que vull evolucionar en cada capítol. ...

En aquesta guia, pretenc aportar la meva experiència, del que he aprés al escriure i publicar el llibre, Aprenentatges de llarga distància. Ho faig posant com exemple el llibre escrit. El decàleg està en l'ordre que vaig anar executant els passos. Des com vaig plasmar l'idea en un croquis. Com vaig escriure el contingut. Les diferents opcions de publicació i per la que vaig optar. Com vaig aconseguir el diners. També tracto els aspectes més tècnics, com la correcció, la maquetació, la creació d'una portada, la burocràcia legal. Les opcions d'impremta. I els canals de distribució del llibre. Publicar un llibre es pot fer de diferents maneres i segons mitjans. No és el mateix que siguis algú conegut i t'encarreguin escriure'l des d'una editorial, o com el meu cas, una persona més o menys anònima, que vol fer realitat l'il·lusió de publicar un llibre. Ho explico perquè va ser tota una aventura, i un repte en molts aspectes. També per donar resposta als...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient les cares...

100 quilòmetres per endavant i un munt d'amics amb qui compartir la cursa. Voluntaris i organitzadors, que ens ho fan tot més fàcil, sota l'atenta mirada del mestre de l'ultrafons i creador de l'esdeveniment, en Paco Robles. El temps de tall és de 15 hores, no vaig sobrat, doncs quasi sempre em moc per sobre de les 14 hores i alguna vegada pel damunt de les 15. Són 40 voltes en un circuit de terra de 2,5 km. Una distància còmode, que permet menjar, beure i agafar o deixar roba a cada poc. L'estratègia és fer durant les 5 primeres hores, 40 km, en les 6 següents, 40 km més i en les últimes 4, els 20 restants. El primer tram de cinc hores, em trobo molt bé, compartint voltes amb l'un i amb l'altre. Acabo superant l'objectiu i em situo en 42,5 km. No he forçat la màquina i em sento amb forces per a continuar. La calor va apretant. En el tram més exposat, el vent és en contra i juntament amb el sol, que dona sense miraments, em va desgastant. Tinc mareig ...

Hi ha dies per competir i fer travessies organitzades, que estan molt bé, i jornades de nedar per nedar. Com aquesta trobada, organitzada per un gran amfitrió, en Tatxo, amb la complicitat de la Camino. Que ens ha fet retrobar, a amics que varem descobrir junts, ja fa anys, les aigües obertes, més enllà de les travessies d'estiu. I que ens anem retrobant, sempre amb l'aigua salada ben aprop. La distància a nedar no importa, l'important és assaborir el moment. L'escenari, Begur, concretament Sa Tuna. Un indret amb màgia. Un paratge on no costa entrar a nedar, el que costa és sortir, és com al matí, quan sona el despertador i fas cinc minuts més, desitjant que els cinc minuts, mai s'acabin. Els protagonistes, amics i companys de braçades, de ritmes i interessos molt diversos. Però amb un desig que ens uneix, fruir de les aigües obertes. D'actriu convidada, la mar, que ha vingut a jugar amb nosaltres, amb onades llargues. De les que et fan volar, quan les tens a...

Primera vegada que faig una cursa per equips, fent relleus entre nosaltres. L'Oncotrail es divideix en 10 etapes, per completar un total d'uns 100 quilòmetres. L'equip el composem 8 persones, companys de feina, més la Teresa i Lídia, que ens fan suport. En tot moment hi ha d'haver quatre integrants de l'equip corrent. D'entrada, em toca fer el tram 3 i el 4. De Llafranc fins a la platja del Racó de Pals. El cel està ennuvolat i mica en mica, deixa pas al sol, que apreta i juntament amb la forta humitat, fa que transpirem molt. Corro al meu ritme, sé que les curses llargues no és decisiu com es comença, l'important és com s'acaba. En aquest dos trams hi ha pujades llargues i baixades bastant dretes, que no son el meu fort. El recorregut arran de costa, emplena els sentits i fan que passin en un no res, els 20,3 km d'aquestes dues etapes. Mentre no corro puc gaudir de l'espectacular ambient de la prova. Trobo molts amics i coneguts que hi part...

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació.  Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.   A Caldes de Montbui, organitzen per vuitè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis. El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon, totalment de terra, com es pot veure  a la foto que acompanya aquest escrit. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips.   A l'organització hi ha el mestre Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.   Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vul...