Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

19/12/20 Debilitat. Crònica d'un accident de trànsit

Rehabilitació amb microones

Mentalment em sento fort, més o menys com sempre. Saber que em recuperaré, tot i no tenir data, fa fàcil ser fort de pensament. No vol dir que no tingui baixons, vol dir que no em deixo portar pels moments dolents.

 

Físicament, noto la meva debilitat. A part de la fragilitat, produïda per la trompada. Fa més de cinc mesos de l'accident. He hagut de deixar de fer totalment vida esportiva, que tant m'omplia, hi dedicava mínim deu hores setmanals. Tot i que, sent sincer, habitualment eren més, arribant a superar la mitjana de les vint hores setmanals. La llarga distància no s'entrena en una estona, cal dedicar-hi temps. A més de dur una vida activa, com per exemple pujar escales i anar caminant a fer encàrrecs, sempre que la logística ho permetia.

 

Ara no faig res de res. Del llit al sofà i del sofà al llit. Amb l'excepció de sortir per anar a rehabilitació, a fer proves mèdiques o visites de seguiment, amb els metges que porten la meva recuperació.

 

El cos ho nota. No m'ha donat per engreixar-me, més aviat al contrari, estic uns quilos per sota del pes que em toca. El medicament no m'ajuda gens, em produeix, mareig i sensació de nàusees, fent que menjar sigui a vegades més un suplici que un plaer. Tot i que menjo coses que em vénen molt de gust, sobretot per dinar, ja que al vespre, la saturació de medicines i altres, fa que hi hagi dies que menjo per obligació.

 

Ho noto en la massa muscular. No és que n'hagi tingut mai gaire. El que tenia estava dur. Ara el que tenia, ha desaparegut.

 

La part positiva de tot plegat, és que una vegada superat el gran repte de recuperar-me. Començaré el repte de començar de nou, progressivament, per assolir el nivell que tenia, per a poder tornar a l'ultrafons, en diferents medis. I a mi si una cosa em motiva, són els reptes. 

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit 

Comentaris

  1. Hola Quim, avui he sabut de la teva història, quin greu d'un aficionat de l'esport, t'entenc perfectament. Espero que milloris i que recuperis ben aviat, i també que estiguis ben assessorat legalment per afrontar la reclamació per les teves lesions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort tinc assessorament legal des del primer moment. Perquè tot plegat és ben embolicat i feixuc. Moltes gràcies!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar!