UltraQuim

Avui és l'endemà d'haver aconseguit l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, tot i que realment ha estat en 79 dies. Ha estat una quimera difícil, amb elements que han jugat en contra i una gran il·lusió que ha anat a favor. El primer contratemps, les fortes pluges el dia que volia iniciar el primer tram de 100 km, el 7 de setembre, va fer que canvies el format del repte i el retardes 20 dies. Fins que el dia 27 de setembre feia l'Ultra Carrilet, 100 km en solitari i en autosuficiència alimentaria, només reposava aigua. La calor i el cansament d'haver travessat Catalunya de manera transversal pedalant feia només sis dies, ho van fer més complicat. Al cap de tres setmanes, el 18 d'octubre, la segona etapa era als 100 km pista de Terrassa, amb el tall de les 15 hores que durant alguns moments em va angoixar. Completo la prova amb 43 minuts de marge, tot i els problemes amb la gran xafogor de les hores centrals del dia. Al cap de 2 setmanes, el 2 ...

Foto gràcies a Francesc Flotats Tot i anar amb la consigna de només caminar, per la fàcia lata que pateixo, faig una petita entremaliadura, els primers mil metres corro molt suau, solament el primer quilòmetres. A partir d'aquí em poso a caminar. Les primeres hores camino ràpid, a un promig de més de 7 km/h, em sento fort i vull aprofitar-ho. M'ajunto caminant amb el meu amic i referent d'ultrafons, el que m'acompanya en la foto d'aquesta crònica, en Manolo Garcia, amb 102 curses de 100 km o més a les cames i una voluntat de ferro. Anem junts unes quantes hores, parlant, rient, inclús cantant, bé, desafinant, unes hores molt i molt divertides.  Al cap de poc de separar-nos, comencen els meus problemes. Primer butllofes als peus, tot i l'embenat que sempre hi duc. Al cap de res, tot i anar ben hidratat, alimentat i suplementat, al meu motor li falta benzina. A pesar de tot plegat, aconsegueixo fer 72 km, en les primeres 12 hores, 2 km per sobre del que ...

Foto corredors edició 2010 Falten pocs dies per estar fent una prova, que em fa molt respecte i molta il·lusió a parts iguals. Aquest any, en la meva quarta participació, serà diferent, degut a la lesió del genoll, l'inflamació del tensor fàcia lata, que no acaba d'estar del tot solventada, tot i que no fa mal, no podré córrer, si caminar, seguint les instruccions del traumatòleg. Serà dur sobretot les  primeres hores en que estaré amb forces i tothom correrà, hauré de controlar les meves ganes de fer com ells i caminar, això si, tinc  la ferma intenció de  caminar tant ràpid com pugui, parant el menys possible. El primordial és passar-ho, sinó res no val la pena, a més hi vaig amb tres objectius molts definits: Primer, No fer-me mal, això és el més important, si el dolor surt, pararé, aplicaré les pautes que m'han prescrit i descansaré, si cal una bona estona, tot i que vull fer les 24 hores sense parar, si cal pararé hores. Segur que després ho vold...

S'acosta una de les curses que més he aprés i  més il·lusió em fa tornar-hi a participar. La dinàmica de la prova, és molt i molt simple, del dissabte a les 12 del migdia, fins el diumenge a la mateixa hora, 24 hores, fent voltes i voltes a la pista d'atletisme de Can Dragó, qui més en fa  guanya. Hi ha diferents proves, de 24 hores, 12 hores, 6 hores, 1 hora, marató, mitja marató i inclús possibilitat de fer les 24 hores per equips. Que sigui per una causa solidaria, com la pobresa infantil, encara hi dóna més sentit. Amb els avantatges que representa tenir-ho tot cada poc més de 400 metres, menjar, beguda, material personal, lavabo, en definitiva tot el que pots necessitar a l'abast de la mà. Té un ambient de gran esdeveniment, començant pels organtizadors i voluntaris, en la seva majoria de corredors.cat, és nota a l'aire que és una prova organitzada per gent que corre i sent passió per l'atletisme. Els companys de cursa, el coneguts i els per conèixer, ...

La primera volta al circuit de 2,5km, mentre es comença a fer de dia, ja presagia que serà una gran jornada. És als voltant de la Torre Marimon és molt ame i distret, pràcticament tot de terra, no és ben bé pla, a copia de quilòmetres és quan més s'aprecia. Fins al quilòmetre 30, vaig corrent i em sento fatal, on hauria d'anar sobrat, vaig pensant que no arribaré ni fer una la marató, per sort l'estómac es posa a lloc. Segueixo corrent. A partir del quilòmetre 65, em comença un dolor muscular, vell conegut meu, no és lesió però m'impedeix córrer més. A caminar!  Camino a bon ritme, em sento amb forces. Volta a volta vaig rascant i rascant segons al crono, amb la intenció d'acabar abans del temps màxim de 15 hores. Tot i que l'organització, em recalca que no pateixi que si cal m'esperen, aquest detall encara em motiva a anar més ràpid, aconsegueixo parar el crono en 14h 32' 15". Aconseguint completar el tercer tram de l'objectiu de fer 4 curs...

Dos reptes, en dos dies consecutius, en menys de 48 hores. Cadascun difícil d'aconseguir en si mateix i si sumem els dos, la dificultat es torna exponencial. El primer plat d'aquest menú, és el dia 1 de novembre, dia de tot sants, com cada any en homenatge als que ja no hi són, toca fer una cosa que em faci sentir viu, com és nedar al mar. Travessia de l'Estartit - Illes Medes, a favor de la marató de tv3. Uns 4.700 metres que possiblement seran moguts, amb el plus de, si la mar i el cos no diuen el contrari, fer-ho a pell, amb el desgast físic que això comporta. Amb l'afegit, d'estar com a voluntari amb l'organització, fet que implica estar a les 5 del matí a peu de platja, per preparar la festa i recollir un cop acabat tot. L'endemà, el dia 2 de novembre, a Caldes de Montbui a més de 130 quilòmetres de l'altre repte, a les 7 del matí començaré a córrer. Un altre prova esportiva de caràcter solidari, 100 km corrent pels qui no poden, a favor de les f...

Als que participem en una prova, hi ha poques coses que ens agradin més a posterior, que veure'ns retratats per tots costats i d'aquesta manera ajudar, a que surtin a la superfície, els records en forma de sensacions i emocions del dia en qüestió. Gràcies a la Nuri Sole i en Joan Masachs, tenim una segona tanda de fotografies dels 100 km de pista de Terrassa. Àlbum de fotos   Entrades relacionades:     Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa   17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg 19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica 21/10/13 100 km pista de Terrassa. Vídeo i classificacions   22/10/13 100 km pista de Terrassa. Fotos

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill. A Caldes de Montbui, organitzen aquesta prova de caràcter solidari amb El Cor de Caldes, associació creada per donar informació i suport a totes aquelles famílies que tenen nens amb discapacitats. El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida. Penso que és important que hi anem quantes més persones millor, no només pels diners, a fi de comptes podríem fer un ingrés i quedar-nos al sofà. És important ser molts, per donar visibilitat...

És un veritable luxe, comptar a la família de llarga distància amb la Nuri Ruiz i en Joan Masachs, que a més d'organtizar les 6 hores i els 100 km en ruta de Calella. Participen activament en curses de llarga distància.  En aquesta ocasió la Nuri corrent i en Joan fent fotos, que tant ens agrada veure als que participem en una prova esportiva. També hi ha fotos de les últimes voltes del Jordi i meves, gràcies a la Lídia López Moltes gràcies família. Àlbum de fotos   Entrades relacionades:     Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa   17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg 19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica 21/10/13 100 km pista de Terrassa. Vídeo i classificacions   27/10/13 100 km pista de Terrassa. Més fotos

Gràcies a l'amic Paco Robles, podem disfrutar d'un vídeo , per poder ensenyar el bon ambient que es viu en una prova de llarga distància, com els 100 km pista de Terrassa. No acostumo a penjar les classificacions, doncs no m'importen massa. En aquesta ocasió ho faig, perquè dubto que repeteixi algun cop una novena posició i la veritat és que em fa gràcia. D'acord que érem pocs, però per estar a la classificació calia estar a la línia de sortida i creuar l'arribada.  Entrades relacionades:  29/08/13 Proper objectiu: 4 curses de 100 km en 99 dies Repte pel 19/10/13 100 km pista de Terrassa 17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg 19/10/13 100 km pista de Terrassa. Crònica 22/10/13 100 km pista de Terrassa. Fotos 27/10/13 100 km pista de Terrassa. Més fotos

La pista d'atletisme és el foc i nosaltres l'acer, mentre hi som ens fon i intenta doblegar la nostra determinació. La lluita entre ella i la meva voluntat durarà 250 voltes. Som catorze corredors per fer els 100 km, alguns ens coneixem, d'altres seran amics d'aquí unes hores. Ser poca gent ho fa encara més especial, més intim. A l'inici tinc un al·licient no previst, veure la lluna plena, la busco a cada volta fins que aixeca el dia. Al cap de dues hores, va arribant més gent, els que faran els 50 km, s'omple de cares conegudes. A les tres hores, ja estem tots compartint pista. Tinc l'objectiu d'intentar fer la primera meitat dels 100 km, en unes 6 hores, perquè així em quedi temps per assolir-ho en menys de 15, que és el temps de tall. Quasi ho clavo, només m'ha faltat una volta. Fa estona que la combinació de calor i humitat, m'està destrossant, m'hidrato bé i menjo segons la planificació. Un cop fets els 50 km, passo unes hores caminan...

S'acosta el dia de la veritat. Dos dies i a aquestes hores, en que estic escrivint, estaré corrent per intentar aconseguir completar els 100 km de pista de Terrassa. Serà la segona prova, dintre de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies. Els nervis, són semblants a l'època d'estudiant, com quan estava davant un examen decisiu, amb la gran diferència que  aquí o ho aconsegueixes o no. No aconseguir-ho donant-ho tot és una victòria, no sobre la cursa,  si sobre un mateix que és el que realment importa. Els pensaments, ja fa uns dies que estan fent voltes a la pista. Fent l'aprovisionament del material necessari, decidint d'indumentària i preparant l'estratègia a seguir. En total som 128 inscrits, el que passarem per la pista aquest dissabte, en les seves diferents proves. Tot i els que intentarem assolir els 100 km, serem, segons el llistat, 13, sinó hi ha cap error. He mirat els noms i implica que si arribo a aconseguir-ho, en els moments més durs...

S'acosta l'hora de la veritat i no les tinc totes. Sóc plenament conscient que no he recuperat el necessari dels 6 dies pedalant de fa menys d'una setmana. No he entrenat especificament el córrer llarga distància, si el fons amb altres esports. La previsió avisa que serà una jornada calorosa. Fer aquest repte amb autosuficiència alimentaria i en solitari acaben d'arrodonir la situació. Surto corrent a ritme tranquil, amb certa comoditat faig els primers 30 km. A partir d'aquí comença el calvari, tot i dur una bona pauta d'hidratació i alimentació. Em sento marejat, l'estómac és com si s'hagués inflat, estès apunt d'explotar i no li cabes res més. A la meitat del repte, tinc seriosos dubtes de si seguir o abandonar, en aquest moments recordo una frase que vaig llegir en algun lloc i la repeteixo com un mantra: hi haurà un dia en que no aconseguiré acabar, però aquest dia no és avui. Les hores és fan llargues, les rectes eternes, ni el temps, ni j...

El dia 7 de setembre vaig  suspendre l'Ultra combinat Vies Verdes, degut a les condicions meteorologiques, posposant-lo fins a finals de mes. Doncs bé, aquest dia ha arribat, serà el proper divendres 27 de setembre, la previsió és molt bona, una mica massa de calor,  no es pot tenir tot. Serà en diferent format, no faré la part combinada de la bicicleta, doncs no he trobat la logística necessària. L'idea del repte combinat, la deixo guardada en el calaix de projectes que esperen el seu moment. D'aquesta manera inicio l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, finalment, si tot va bé, seran  79 dies. L'Ultra Carrilet són 100 km en autosuficiència alimentaria, duré tot el menjar a sobre, només em proveiré d'aigua de les fonts del camí. El recorregut és mantindrà dintre les vies verdes, concretament dintre el tram de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Sortida des de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols, enllaçant la via verda fins a Girona i tornada pel ...

Aquesta serà la segona cursa de l'objectiu de fer-ne 4 de 100 km en 99 dies. 100 km en pista. M'encanten els dos conceptes. Per una banda una distància, 100 km, en la que l'única certesa és la intenció de voler-ho fer, cada quilometre tindrà el seu propi aroma. Per l'altre banda, la pista d'atletisme,  és molt i molt dura. Són 250 voltes de 400 metres cadascuna. El pas repetitiu, en una superfície gens tova i plana castiga molt fisicament, fer-ho sempre allà mateix, tot fent voltes, castiga la ment. No és una prova multitudinaria, ni s'acaben les inscripcions el mateix dia d'obrir-se, l'any passat érem 17 corredors. Hi vaig participar caminant, per culpa d'una caiguda, sabia del cert que no ho aconseguiria. L'experiència em va ajudar a aprendre una mica més del meu propi jo, en situacions de dificultat. Em fa respecte el temps màxim, 15 hores. En altres curses planes, he tardat entre 13 i 14 hores a completar els 100 km, que vol dir, qu...

Encara no són les dues de la matinada, hora d'inici del repte. Des de casa tot es veu tranquil, xafogor d'estiu. Les prediccions són dolentes, molt dolentes, hi ha diferents avisos per acumulació de pluja, en les comarques en què passa el desafiament, inclús de possible calamarsa. Potser un cop passat el dia, es veurà que no era per tant i pensaré que ho podria haver intentat. Sóc dels que crec que en tot ha d'imperar un principi de sentit comú, que és millor estar a casa pensant que ho podria haver fet, que estar fent-ho i pensant perquè coi no estic a casa. No tinc por a la pluja, que el repte sigui dur ja m'agrada, prendre riscos innecessaris no cal. Tinc la gran sort de no haver de demostrar res a ningú, menys a mi mateix i fer el repte amb les condicions meterològiques que s'acosten, seria un acte d'irresponsabilitat absurd, hi haurà altres dates per poder fer-lo. En tots els reptes, hi ha un llindar de seguretat que no s'ha de creuar, aquest no n...

Fer a peu els 100 km que separen Olot de Sant Feliu de Guíxols, per les vies verdes. Aquest és el primer tram de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies. Per complicar una mica el repte, el faré en semi autosuficiència. Per anar al punt de sortida, a Olot, hi aniré en btt, per les vies verdes que després faré a peu, amb tot el material al damunt. Un cop arribi a Olot, a esmorzar amb l'amic Joan Cutrina, que és qui s'endurà la bici i el material sobrant. Aquest esmorzar, entrepà i cafè amb llet, serà l'única ingesta de menjar, que no duré a sobre. L'aprovisionament d'aigua, l'aniré fent de les múltiples fonts que hi ha al llarg del camí. Si les fonts d'un poble no ragen, compraria aigua, només aigua, en algun establiment. Vull començar els 100 km a peu, aproximadament a les nou del matí de dissabte, que significa sortir en bici cap a les dues de la matinada, fent amb frontal la major part dels 100 km pedalats. Resumint, per fer 100 km...

És senzill d'explicar, en un periòde de 99 dies, una mica més de 14 setmanes, del proper dia 07 de setembre i fins el 15 de desembre, tinc intenció de fer 4 curses de 100 km, una per mes. És fàcil, fàcil de desgranar l'objectiu, una altra cosa és aconseguir-lo. La distància de 100 km, m'atrau com un imant a un ferro, m'agrada perquè tot i dur fetes 16 proves, de 100 km o més ,  sé que no està res  escrit fins a l'últim pas. Durant els 400 km fins aconseguir el meu propòsit, hi haurà moments de tot, d'alegria, de diversió, de tristesa, de dolor muscular, de cansament, d'esgotament mental, de patiment, de gran motivació, de la desmotivació més absoluta, a estones estaré apunt d'acariciar el cel amb la punta dels dits i per moments seré en el més profund del meu propi pou. Lluitaré contra el meu pitjor enemic, la meva ment, que és el més fort que tinc i alhora el que em fa extremadament fràgil. Tot plegat fa que cada cursa de 100 km sigui un repte co...