UltraQuim

Dotze anys, d'aquest bloc. D'aquest espai tan íntim i, alhora, tan obert al món. Si bé és cert que últimament no estic escrivint massa. A causa del fet que estic centrat en el repte de la meva vida. La recuperació de l'accident de trànsit. No vull avorrir amb els detalls del dia a dia del tractament i com va succeint . Si intento anar explicant, a grosso modo , com està anant tot. Perquè aquest blog, no deixa de ser un dietari, i en el moment actual, les vivències són aquestes. El que resulta curiós és que cada dia està més de moda la foto i la frase curta, a les xarxes socials. Més que una lectura d'un o dos minuts. Les estadístiques d'aquest espai, diuen just el contrari. El nombre de lectures per escrit ha pujat i les visites mensuals van a l'alça. Com a curiositat entre els deu escrits més llegits dels últims set dies, n'hi ha del 2022, 2021, 2020, 2019 i 2012. És agradable comprovar veure com es van llegint reptes, idees, reflexions o aventur

Dos anys, del fatídic accident de trànsit. Que ràpid, i que extremadament lent que passa el temps, a estones. Cal celebrar l'aniversari. No per recordar el dolor i el patiment viscut, tot i que és difícil d'oblidar. Ni per buscar compassió innecessària, ni despertar admiració supèrflua del món virtual. Per tenir ben present tot el que puc fer, més enllà de les consegüents limitacions que han quedat. Per recordar el miracle que és estar viu. Aprofitant el temps de regal, vivint intensament, gaudint de les petites coses de diari. Des de la sortida del sol, mentre il·lumina la mar, fins que es canvia per la lluna. Per idear projectes, esbojarrats, com no podria ser d'altra manera, que ja comencen a donar voltes pel cap. Per esprémer el dia a dia, com si s'hagués d'acabar el món i l'endemà, tornar-hi! Per ser conscient de com he millorat, lluny del que voldria. No per rendir-me, ni resignar-me a l'actual situació, sinó per estar agraït d'haver-hi pogut arrib