26-30/01/20 6 dies amunt i avall

El repte és en solitari, o això creia. En el minut zero tinc la primera sorpresa, en Pere i en Sergi, estan en el punt de sortida i m'acompanyen la primera volta.
L'estratègia de quan faig parades per menjar i dormir, deixo que les decideixi el meu cos, em limito a escoltar-lo i fer el que diu. Tàctica que funciona molt bé.
Fins els 85 quilòmetres, vaig corrent. L'articulació del genoll rondina. S'acaba el córrer i a caminar.
L'avituallament en ruta, el tinc guardat en el camí, per anar menjant cada dues, màxim tres hores. El dinar i el sopar, juntament amb el dormir, ho faig a casa. Anar a casa, que em resulta tremendament còmode i pràctic.
Les primeres 24 hores, les acabo amb 114 km, el previst era fer els 100.
Les hores van passant i tinc un munt de sorpreses. Amics que venen a fer una o més voltes amb mi. Gent que no sé qui son, que m'animen al trobar-me caminant. Els amics de la pizzeria La Locanda, que em conviden a cafè. Un munt de missatges a les xarxes socials. Ni de lluny m'havia imaginat que seria així, tant compartit i tant emocionalment enriquidor.
El circuit, són dos quilòmetres d'anada i dos més de tornada pel mateix lloc. En el transcurs del repte, no se'm fa gens pesat. Se'm fa molt amè. Alhora em sento a casa, no en un indret estrany. Estic on molt dies corro, camino o passejo.
Les 48 hores, les passo amb 202 km a les cames, la previsió era de 180.
Em sento muscularment molt fort, puc caminar a bon ritme, sense forçar. Tot i que quan paro per dormir, al estirar-me noto el dolor. Dolor que té la seva part positiva, quan sona el despertador, no puc fer 5 minuts més, perquè el mal de cames, em desperta de cop.
L'objectiu de l'equador del repte, era els 250 km, que ja tinc fets 7 hores abans. A més tinc el premi més dolç del repte. La mare que apart de fer-me tots els dinars i sopars. Per iniciativa pròpia, ve a compartir una volta. Quina gran volta, la millor de totes. Compartim unes hores junts, amb parada per fer el cafè inclosa. Tenia clar, que estes aconseguint l'objectiu o no, quan vingues la mare, volia assaborir el temps  junts, sense presses. Per sobre d'objectius i de resultats, el que més recordo d'un repte, són els moments compartits i les emocions viscudes.
Les 72 hores, les passo amb 276 km. Començo a fantasiejar amb assolir els 500 quilòmetres, sé que queda molt i que cal anar pas a pas, però no puc evitar pensar-hi.
A les 77 hores, tot es torça. Merda! Volia arribar als 300 km, abans no s'acabés el dia. No pot ser. Apareix un dolor punxant, en els lligaments interiors del turmell esquerra, decideixo parar. Amb 297 km i dos amics, que m'anaven a acompanyar. Gel, descans, antiinflamatoris, dormir i demà serà un altre dia.
Al llevar-me, encara tinc molèsties. El dolor intens ha desaparegut. Em torno a posar en ruta. Les dues primeres hores, hi ha estones que ni em molesta, genial! A partir d'aquí, la intensitat de la molèstia, va pujant i torna el dolor. Dolor més agut que ahir, puc notar la inflamació tocant el turmell.
Em sento en un banc. Paro a pensar. Em dono una última oportunitat. Faré mitja volta i descansaré un parell d'hores. Després decidiré.
Aquest parell d'hores, en la solitud i tranquil·litat de la llar, em permeten reflexionar correctament. Per prendre la difícil, i mai volguda, decisió de plegar. Sempre he pensat, que l'èxit d'un repte, és al acabar fer vida normal, si segueixo em podria fer mal de debò.
Estic content. M'ho he passat molt bé. He fet 320,9 quilòmetres, la distància més llarga que he fet mai a peu. En 92 hores. Fent 77 voltes i mitja, en un circuit de un xic més de 4 km. He compartit moments que estaran per sempre en la memòria. He tingut emocions a flor de pell.
He aprés, dels encerts i dels errors comesos. Aquesta intensa experiència, em servirà, pel proper intent d'assolir el repte.
Track garmin connect

Entrada relacionada:
Repte pel 26/01 al 01/02/20: 6 dies amunt i avall (144 hores)

Repte pel 26/01 al 01/02/20: 6 dies amunt i avall (144 hores)

El repte, consisteix en sumar el màxim de quilòmetres, a peu, en sis dies, 144 hores.
Ho faré, en solitari, en un circuit de 5 quilòmetres entre anada i tornada, a Sant Feliu de Guíxols. 4,2 km de superfície dura (vorera, ciment i/o asfalt) i 800 metres de terra. Durant el recorregut, hi ha dues fonts i lavabos públics. Passant per davant el complex esportiu La Corxera, del que en soc usuari, puc deixar coses en un dels armariets, anar al lavabo  i prendre un cafè al bar, si em cal. Al ser un recorregut urbà, està il·luminat, no hauré de dur frontal. El trajecte és pràcticament tot pla, exceptuant una petita pujada, per accedir al far del port. El circuit pot variar lleugerament. Al ser a trànsit obert, estic condicionat a l'ocupació de l'espai públic, per persones, animals, vehicles i d'altres elements. Si plou, el repte segueix igual, l'únic que en cas d'haver-hi bassals, canviaria la part del circuit de terra, per vorera.
Un cop comenci, el diumenge, 26/01/20 a les 18 hores, el cronometre no para, fins el dissabte, 01/02/20 a les 18 hores. Jo si. Per anar a fer els àpats principals, i dormir una estona, a casa. Les parades intentaré siguin el més curtes possibles. Pel menjar, compto amb l'inestimable ajuda de la mare, que els dies previs al repte, ha cuinat els dinars i sopars. Teca de la mare és sinònim de viandes sanes, bones i sense problemes d'estomac. Només hauré d'escalfar, endrapar i llestos. El dormir, l'idea és fer-ho entre una i tres hores, no descarto repartir-ho en dues vegades per nit. El passar per casa, ho fa logísticament molt senzill, doncs hi tinc tot el material necessari, i em permet fer el repte sense ajuda externa.
Sé del cert, que caminaré més hores que no pas correré. Tot i que correré tant com pugui. Em marco un objectiu ambiciós. 450 quilòmetres (10 km X cada any d'edat). Tot i que independentment del resultat, si ho he donat tot, em sentiré satisfet,
Per testimoniar el repte duré dos gps. Un de mà, per gravar el total del repte. I un altre al canell, en que gravaré de manera parcial, cada tirada. Que em servirà per controlar els horaris, el ritme i l'objectiu, que em vagi marcant tram a tram.
L'estratègia la tinc apunt, i preparada perquè sigui canviant. No tinc prou experiència, per saber del cert, com encarar un repte com aquest. El segur, és que sigui quin sigui el resultat, aprendre molt. 
Tinc moltes ganes, de viure aquesta experiència!
Track del circuit Wikiloc / Garmin Connect

Actualització del 25/01/20: Degut al temporal Gloria, l'escullera del port està tancada, per desperfectes. Fins que la reobrin, el circuit serà de 4 quilòmetres. 

Crònica del repte:
26-30/01/20 6 dies amunt i avall

Repte pel 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu

És un repte, que en realitat són deu reptes. Deu reptes, de cent quilòmetres cadascun,  a peu.
Seran dintre l'any 2020, és a dir el 31 de desembre d'enguany, han d'estar fets. Per assolir aquest repte de reptes.
No vol dir fer-los a la primera, sinó intentar-ho les vegades que calguin, fins aconseguir-los.
Mínim han de ser de 100 km, tot i que poden ser de més. Els 100 km han de ser a peu, ja sigui corrent i/o caminant. Els 100 km, seran completats en una sola jornada, que no vol dir en 24 hores, poden ser més, sinó sense cap descans llarg entremig.
Repassant els 34 reptes de 100 km o més, que duc fins a dia d'avui, es pot observar els que he fet per anys: 5 el 2010, 3 el 2011, 5 el 2012, 5 el 2013, 1 el 2014, 2 el 2015, 3 el 2016, 3 el 2017, 3 el 2018 i 4 el 2019. Com que el màxim que he fet són cinc, em proposo fer-ne el doble, deu.
Uns seran organitzats, els que menys, en principi tres: els 100 km ruta de Calella de la Costa, els 100 km de Caldes - Corre pels que no poden i les 24 hores d'ultrafons en pista. No descarto, fer-ne alguna altre cursa.
La resta, reptes autogestionats. Els recorreguts, ja els tinc pensats i, alguns, logisticament estudiats. Comptaré amb el testimoni, mut, del gps.
Les dates, en que els intentaré, anirà en funció de com recuperi el cos. De com ho pugui anar compaginant l'agenda. I de la climatologia. En funció del moment de l'any, faré un recorregut o un altre, per hores de llum i/o per logística.


Actualització del repte:
22/08/20 Dient adéu al gran Repte del 2020: 10 reptes de 100 quilòmetres a peu 

11-12/01/20 24 hores a muntanya

Desena participació a les 24 hores de muntanya. La veritat és que cada any, em diverteixo més, tot i que fer les 24 hores seguides, no sigui fàcil. No només perquè els organitzadors, van polint detalls i es superen. Sinó pel que hi comparteixo.
A més de compartir camins, pistes i corriols, amb molt d'encant i vida. Indrets, en que la mirada, omple l'esperit. Fred i bosc gebrat a totes hores. Menjar en cada parada. Mal de peus, cansament i son.
El millor d'aquestes 24 hores a muntanya, és compartir el caminar, amb gent que fa anys eren estranyes i ara son amics. Amb persones, que veus una vegada l'any, i et resulten familiars. Amb cares noves i les de sempre. Amb participants que potser no  ens tornarem a veure, i amb d'altres que es tornaran habituals. Amb els amics del Centre Excursionista Olot, que et mostren la seva cara més amable, per ajudar-te a aconseguir el teu propòsit. I els voluntaris, que et fan sentir el protagonista de l'aventura, quan els que tenen més mèrit són ells.
No tan sols només compartim camí, també dubtes, il·lusions, projectes, aventures viscudes i diferents maneres de viure la vida. Diferents punts de vista, que enriqueixen de mala manera, et fan despertar idees i mirar les coses des d'una altre banda.
 
L'essència d'aquesta prova, és el compartir. No el competir, ni el ser més ràpid. Espero poder participar-hi moltes més edicions, per seguir-ne gaudint amb els amics, els coneguts i els per conèixer.
Track  Wikiloc / Garmin Connect
Cròniques participacions anteriors:  2011, 2012, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2019. També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.

Escrit relacionat:

Proposta pel 11 i 12/01/20 24 hores a muntanya

Desena participació en aquest repte, que espero amb ganes cada principi d'any, de la mà del Centre Excursionista Olot.
Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, enguany: Hostalets d'en Bas - Cantonigrós - Sant Pere de Torelló - Montesquiu - Llaés - Vallfogona.
El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat.
Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hores de foscor, per això sempre ho fan coincidir amb lluna plena per poder gaudir més de l'entorn.
La caminada d'aquest any, uns 70 km i 3.000 metres de desnivell positiu, està dividida en cinc etapes, al final de cada una hi ha avituallament, es poden fer les etapes que es vulguin, hi ha un autocar que et porta si cal, en el meu cas aniré a intentar completar les 24 hores per desena vegada.
Aquesta filosofia excursionista, és el que m'atrau per tornar-hi un any rere altre. Permet fer amics, canviar impressions amb diferents persones i passar-ho bé.
Cròniques participacions anteriors:  2011, 2012, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2019. També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.
Més informació: Centre Excursionista Olot


Entrada relacionada:
11-12/01/20 24 hores a muntanya

04/01/20 Carta als Reis Mags

Estimats reis mags:
Primer de tot, donar-vos les gràcies per tot el que m'heu dut, durant el passat 2019. Un munt de reptes i aventures, que m'han fet somiar despert, en els que aprés i m'han donat ales, per seguir endavant, sempre endavant.
Per aquest 2020. No em cal res que es pagui amb diners, els diners compren coses, i jo vull més, molt més.
El que vull, és seguir sentint. Sentir intensament, tenir la sensació que el cor està apunt de sortir per la gola. Vull emocions a flor de pell, de les que em fan plorar quan m'enfonso i riure tot sol, quan em venço a mi mateix. I, sobretot, poder sentir il·lusió. Aquella il·lusió, que molts no entenen, ni cal.
Il·lusió, que pinta de colors, la grisor de la monotonia. Il·lusió, que em té el pensament absorbit, donant-li voltes al cap, per trobar la manera de fer-la realitat. Il·lusió per a viure aventures, d'aquelles que no cal anar molt lluny, només cal anar pell endins. Il·lusió, per seguir entenen que la derrota, no és més que l'avantsala del triomf. Il·lusió, d'aquella que fa gaudir el que fas, com si fos la primera vegada, tot i l'experiència acumulada. Il·lusió per intentar reptes, que el seny em diu que no aconseguiré, i que el cor em diu: I que? A cas no et divertiràs intentant-ho?
No us demano aconseguir completar els reptes, és igual. Ja entrenaré tant bé, com pugui i sàpiga. Els prepararé a consciència. I sinó els aconsegueixo, no passa res, perquè no aconseguir un repte, és bo. Indica, que faig coses prou complicades, en que el fracàs està més aprop que l'èxit.
Tot plegat m'agradaria seguir fent-ho, al costat dels que aprecio i estimo. Dels que fa anys, compartim camí, ja sigui en la vida, pujant muntanyes o creuant mars. Amics i familiars, en que la línia es dissipa, amics que són part de la família
A canvi, no us prometo portar-me bé. Us prometo divertir-me intensament, gaudir el trajecte que em porta fins als somnis, i una vegada n'atrapi un, el deixaré anar, per a perseguir el següent.