UltraQuim

Sant Silvestre Ganxona, feta en família, caminant, rient, parlant, rient...

Com ve sent tradició des de fa 6 anys, acomiadem l'any des del mar. Com en el 2013, ens hi acompanya l'amic Jorge Perez i compt em amb el suport de Monica Campaña.  Anem a pell, la mar es troba a 15.4 C. La nostra intenció al igual que el 2015, és fer 10 metres pe r cada di a que ha tingut l'any, al ser de traspàs, 3.660 metres. Sortim nedant de Sant Pol, a les 10 del matí, el sol no està encara ben amunt.  Als 800 metres, no! merda! veig una medusa, una Pelàgia noctiluca, em ratlla una mica, per sort no en veure cap més en el que queda de nedar. Anem un xic més enllà de la Punta de Cala Pedrosa, sense excedir els 30 minuts en l'anada, per poder estar en una hora de nou al punt de partida, per seguretat. A la que comencem el retorn, trobem una persona pescant, paro per veure per on passar, mentre ho faig, noto un lleugera carícia a l'esquena, les meduses s'han acomiadat de mi, pel que fa al 2016, per sort no és res, una mica de picor els dies següents i

Cinquena edició de la nostra particular Copa Nadal. El sol està una mica tímid, la mar encalmada, l'aigua a 14.9C i la temperatura exterior al voltant dels 9C. La veritat és que em fa mandra nedar, la bona companyia ho fa tot més senzill. Som quatre i en realitat cinc. En Maxi que ha nedat les quatre edicions anteriors juntament amb en Sergi i el que escriu, es troba a l'Argentina, però el tenim ben present, és com si hi fos. Al igual que altres anys hi ha en Manolito i en Josep Maria. L'avantatge d'anar a nedar amb en Sergi, és que com ell entra en un vist i no vist, no cal pensar gaire, només seguir-lo. Els quatre anem a pell. El cel enteranyinat, fa que el sol no acabi d'arribar a escalfar les nostres esquenes. Nedem molt còmodament, entre peixos que s'aparten al nostre pas i passejants del camí de ronda, que ens observen mentre nedem. Anem fins la punta d'en Pau i de nou cap a la platja de sortida, no sense abans parar a fer fotos i riures dins la mar

Cursa Sant Esteve gaudida en família, matí genial!!!   Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Compartir és el que dóna sentit a fer voltes durant 24 hores a una pista d'atletisme. Una de les grandeses de l'ultrafons és que et despulla l'ànima, no ets qui vols semblar ni qui aparentes ser, ets qui ets i punt, a estones ens enfonsem en la misèria i de cop, sense ni saber el perquè, ens sentim els amos del món. Al donar voltes, en un espai reduït com és la pista d'atletisme, tots en anem trobant, encoratjant i compartint impressions una estona o altre, com diu l'amic Ruben, és una trobada d'amics en la que anem a xerrar, mentre fem quilòmetres. Compartim la manera d'entendre la vida, no només amb els que competeixen, també amb l'organització i el munt de voluntaris que fan possible que tot rutlli a la perfecció, es desviuen per nosaltres, ens mimem i mai ens falta de res, són d'11 sobre 10, em fan sentir a casa, en una casa que torno i vull tornar any rere any. En aquesta edició he compartit l'emoció de viure en primera persona, com dos a

Per sisena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte dia 17. Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010,  aquesta prova em té enganxat, per molts motius. El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista i jo. Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son és fa pesada i a més en aquesta ocasió sembla que donen pluges, no diré que no em fa mandra que plogui, però quan més obstacles, més caldrà donar el millor d'un mateix. Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dillun

Fer un 100X100, 100 series de 100 metres en piscina, és com una marató corrent, n'he fet, sé que puc fer-ho, però mai li perdo el respecte. Estem al Masnou entre amics, des de l'organització, fins els participants, estem dividits en diferents carrils segons ritme. Estic al de 2'15", que vol dir que cada 2'15" es dona la sortida a una serie, el temps que sobra és el que tenim per descansar. El repte està dividit en 5 blocs, amb 5 minuts descans entre cadascú d'ells. Al nostre carril comencem 6, acordem fer relleus del que va al davant marcant ritme, l'amic Sergi trenca el gel i fa el primers 1.000, a mi em toquen els segons, acabo el bloc, amb sensacions molt dolentes. Em falta confiança amb mi mateix, entre que porto mesos en que no nedo més de 3.800 metres seguits i que no m'acabo de concentrar en nedar, penso en plegar, penso que avui no és el meu dia, no em veig acabant. Es d'agrair que les parades entre blocs són 5 minuts de rellotge,

Foto de Francesc Flotats Per setena vegada participo en aquesta prova que és tant senzilla d'explicar com difícil de realitzar. Es tracta de córrer 6 hores en un circuit d'un quilometre i mig d'anada i el mateix de tornada, un circuit de tres quilòmetres, fent tanta distància com es pugui. No sé si he fet millor o pitjor marca que altres anys, no em penso molestar a mirar-ho, el que m'importa són les sensacions que he viscut. He tingut un xic de fred durant uns minuts, en els dos petits ruixats que han caigut, també  calor per la humitat que hi havia. He patit molèsties al genoll, que m'han fet caminar, alhora, les molèsties, han fet que les estones que podia córrer les  visqués intensament. He gaudit de córrer unes quantes voltes acompanyat de l'amic Pere i he disfrutat d'anar-me creuant amb els companys de cursa. Per mi l'encant de la cursa és aquest, compartir. Compartir passió per córrer llarga distància, ja amb els organitzadors, la Nuri i en

Quan vas a una prova per primer cop, ho fas per la novetat, la segona vegada ja és per millorar el registre i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva setena participació, en aquesta prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull.  M'agrada perquè és a Calella, prou aprop de casa, només 55 km per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i tornada pel mateix tram, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant, amb mercat d'antiguitats inclòs. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i la

Diversió, si hagués de definir la cursa en una paraula, seria diversió, de principi a fi, m'ho he passat genial. Des del principi amb una sortida falsa, per culpa d'una tanca sense obrir, s'ha notat que estem en família i el bon ambient que hi ha. Diversió compartida amb amics, des de referents en la llarga distància, amics vinguts de Sant Feliu de Guíxols i companys de múltiples aventures d'ultrafons Gent apassionada per la llarga distància, amb qui creuant la mirada, ens adonem que tot i que no ens coneixem,  sabem el que ens mou per dins, la passió, passió per anar més enllà, no importa si avui creuarem la línia d'arribada o no, el premi està en estar aquí, en aquesta prova solidaria que va guanyant participants a cada edició. Els dubtes s'han esvaït en el moment del primer pas, corro tant com puc, fins que el genoll, com sempre, es carrega i digui prou, cap problema caminaré ràpid, l'únic que vull es fer els 100 km dintre les 15 hores de temps, per a

El proper dia 12 podem córrer pels que no poden. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill. A Caldes de Montbui, el  Club Atlètic Calderí organitza cada any, aquesta prova de caràcter solidari, a favor de la casa dels Xuklis segons ells mateixos expliquen la casa pretén ser un lloc on els infants, juntament amb les seves famílies, puguin sentir-se acollits i compresos, on es puguin sentir “com a casa” tant com sigui possible. Un espai a prop de l’hospital on reben l’atenció mèdica. El circuit de la prova fa 2,5 km, en un lloc amb encant, a Torre Marimon. Pista de terra que és còmode per les articulacions. S'hi pot fer 100 km individuals o per equips o una marató o venir a córrer una estona i col·laborar amb aquest gran projecte A l'organització hi ha el gran Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida. M'agrada córrer, fer-ho en un lloc xul

Fer set IronMans durant el 2017 era complicat però com que m'agrada experimentar i d'aquesta manera aprendre, vaig decidir fer-ho més difícil. Fent els quatre últims en caps de setmana consecutius, un repte dins un repte. No en vaig dir res per aquí fins el final, tot i que la gent més propera ho sabia, per no crear-me pressió externa i poder decidir amb el cap fred, si després d'un en feia un altre, no volia forçar el cos. Quan vaig idear el repte, volia de fer-ne dos amb 6 dies de diferència, alhora creia que si controlava els ritmes i no em desgastava físicament en excés, podria intentar el tercer i fins i tot arribar un quart, la idea em rondava feia molt temps pel cap i no hi ha res pitjor que penedir-se del que no es fa. A més, per acabar d'embolicar la troca, vaig decidir que els quatre, els faria en btt, per les vies verdes, que no deixen de ser camins de terra en la gran majoria del recorregut. La veritat és que la gran dificultat, com en tot repte de llarga

1:55 de la matinada de dissabte, amb més ganes de dormir que de pedalar, inicio el setè IronMan del repte. Hi ha boira pixanera, he d'anar sense ulleres, van caient gotes de la visera del casc. En els peus m'ha calat la humitat, els tinc congelats. A Amer, la temperatura toca fons, 6ºC. Tinc el convenciment que ho aconseguiré,  aquesta idea m'acompanya tota la jornada. A la que surt el sol, tot canvia, la temperatura s'acaba enfilant fins els 22ºC, en un dia espectacular per pedalar. He gaudit molt, anant a munt i avall de les vies verdes durant una mica menys de 14 hores. Transició a casa i cap a la piscina. Està buida, tota per mi. Ritme tranquil i anar fent, encara no duc ni 2.000 metres, em sento un xic marejat, tinc fàstics, mal gust a la boca i una desagradable sensació que vomitaré, sortosament queda en això, en males sensacions. Braçada a braçada, parant cada 1.000 metres a hidratar-me, faig els 3.800 metres. Transició de nou a casa, plat de macarrons fets

Últim IronMan del repte, després de fer les sis combinacions possibles, escolleixo la que em va anar millor, tot i que és molt subjectiu: pedalar, nedar i tram a peu. Coomençaré la matinada de dissabte, al voltant de les dues de la matinada. El tram de bici, serà en btt, per les vies verdes, sortida des de Sant Feliu de Guíxols fins a Amer, on iniciaré el retorn fins a Montfullà, on giraré de nou fins Amer, per tornar a canviar de direcció i aquest cop si que seguiré fins a Sant Feliu de Guíxols, d'aquesta manera surten els 180 km amb 750 m+ i 750 m- +/-. Duré muntada l'alforja central amb l'avituallament que pugui necessitar. Transició a c asa , dinar uns bons macarrons i a nedar. La natació serà a la piscina on habitualment entreno, de 25 metres, fins completar els 3,8 km. Transició a casa i agafaré el cotxe per anar a l'inici del tram a peu, a 4 km de casa. Serà en un tram de 5 quilòmetres +/-. quatre voltes d'anada i tornada, més un trosset, fins complet

Encara no són les dues de la matinada que ja estic en dansa, en els primers 5 km alterno caminar i córrer per despertar les cames. Menjo als quilòmetres 10, 20, 25, 30 i 35 amb el que duc a la motxilla i al km 41 paro a fer un cafè. He anat trotant, a ritme còmode, tinc una molèstia, que no dolor, al genoll esquere i no cal forçar. La marató ha estat de bon fer. Esmorzo i de cap a la piscina, noto les cames pesades pel que decideixo posar-me el "current", banyador de neoprè que dona flotabilitat a les cames. La visita d'ànims de la Luisa, quan duc 2.150 metres fan que el cap s'esvaeixi i segueixi fins els 3.800 com si res. Cap a les 11 del matí, agafo la btt per pedalar a les vies verdes. Al cap de res, noto que avui costarà. Km 41, parada per menjar macarrons amb la mare, carbohidrats, proteïna i bona companyia, fan passar el temps volant, cal seguir per aprofitar la llum de dia. Km 85, torno a ser de nou a Llagostera, toca fer un altre bucle fins a Girona i tor

Ú ltima combinació de les sis possibles: córrer, nedar i pedalar. El córrer serà de matinada, començaré al voltant de les 03 del diumenge. El circuit a peu serà per la via verda, Sant Feliu de Guíxols - Font Picant,  allargant-ho pel port i fent el tram que enllaça amb Platja d'Aro, anada i tornada, són 30 km i entremig Font Picant - fins una mica passat Castell d'Aro, 6 km, anada i tornada, sumant 12 km més, fins completar els 42,2 km. Ho faré amb la motxilla a l'esquena amb l'avituallament que pugui necessitar. En el moment de fer aquest escrit les prediccions donen pluja fins dissabte a la nit, si s'allarguessin a la matinada de diumenge, sortiria abans per fer-ho caminant . E n cas que   trobes el camí molt enfangat faria u n circuit alternatiu. Els 3.800 metres nedant els faré a piscina, a la Corxera on habitualment entreno, les instal·lacions obren a les 8:30, per això començaré a córrer a les 3, si em va bé el córrer hi aniré al poc d'obrir i si no, ti

Quina mandra, començar un repte després d'un divertit dinar familiar, la veritat és que entre el bon àpat i la celebració amb cava, tenia més ganes de fer la migdia que de pedalar. Surto de Sant Feliu de Guíxols amb la btt. Els primers 30 quilòmetres són amb llum de dia. Faig camí pedalant per les vies verdes, fins a Amer que paro a sopar, km 72, on demano a l'hotel Sant Marçal si em poden escalfar els macarrons i molt amablement ho fan, moltes gràcies! Hi ha una preciosa lluna plena, el pedalar és còmode, estic descansat i es nota. Duc un petit premi per un cop hagi fet com a mínim dos terços, 120 km. Aprofito per parar en un lloc xulo, a l'estació de Bescanó, estic al km 132, són les 2:10 de la matinada i assentat en el banc, assaboreixo el premi, un pa amb xocolata, res millor que gaudir de les petites coses. Arribo a Sant Feliu, encara és de nit, canvi de roba i a córrer. A l'espigó del port, puc gaudir d'un bonic espectacle, en els 500 metres d'anada, ob

L'ordre escollit pel cinquè IronMan del repte és pedalar, córrer i nedar. Com que aquest dissabte tinc un dinar familiar i el primer és el primer, començaré un cop acabi,  espero que abans no es faci fosc. El tram de bici, serà en btt, per les vies verdes, sortida des de Sant Feliu de Guíxols fins a Amer, on iniciaré el retorn fins a Montfullà, on gi raré de nou fins Amer, per tornar a canviar de direcció i aquest cop si que segu iré fins a Sant Feliu de Guíxols, d'aquesta manera surten els 180 km amb 750 m+ i 750 m- +/-. No descarto fer algun tram per carretera. Duré muntada l'alforja central amb l'avituallament que pugui necessitar. Transició a casa i a córrer, el circuit de córrer serà des del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, passant per l'espigó del port fins Font Picant, per retornar de nou al punt de sortida, fent 26 km, per després anar fins a la platja de Sant Pol, per la carretera de l'Alabriga i un cop allí seguir pel camí de ronda que duu fins

Track garmin connect primer dia Track garmin connect segon dia Àlbum de fotos Vídeo sortida de sol en El golfet Vídeo racons de Cadaqués Vídeo fent nit a Cala Culip Entrades relacionades: Primer dia        Segon dia  

En plena "pájara" de son Arribo de treballar i a córrer. Començo ja de fosc. No paro de córrer en tota l'estona. El ritme és el de llarga distància, amb l'únic objectiu de no fer més de 6 hores, en 5:28' ho enllesteixo. Transició a casa, ja de matinada. Perquè tot quadri i trobi la piscina oberta, no hi he d'estar més de 14 hores, vol dir que de mitjana contant les parades, he d'anar  mínim a 12,9 km/h, durant tota l'estona tinc aquesta data, juntament amb la velocitat i el quilometratge acumulat en el gps. Enfilo la via verda amb la btt, fa molta humitat i encara hi ha algun tram amb fang, que em fa anar més a poc a poc, tal i com vaig explicar en l'anunciat del repte, faig algun tros per carretera. Cap a les sis de la matinada comença el meu particular via crucis. Tinc una gran "pájara" de son, primer gel amb cafeïna, és fa de mal portar, sé que a Vilanna hi ha un bar obert, a les 6:40, paro a fer el cafè, no se'm passa, a 10 k

Divendres, quan acabi de treballar, sopo i ja de nit, a pel quart IronMan del repte. L'ordre escollit és córrer, pedalar i nedar. El circuit a peu serà per la via verda, Sant Feliu de Guíxols - Font Picant, 11 km, anada i tornada, són 22 km i entremig Font Picant - Castell d'Aro, 5 km, anada i tornada dues vegades, sumant 20 km més, fins completar els 42,2 km. Transició a casa, un bon cafè i entrada la matinada, a pedalar els 180 km, la intenció és fer-ho en btt, per les vies verdes, girant a on el gps, marqui 90 km, en algun lloc de la Vall d'en Bas. Dic intenció perquè, aquest dijous, ha caigut un bon aiguat , si el terreny està fangós és molt fàcil de tenir alguna caiguda, sumant a la foscor, el cansament i la son. El pla B, seria per carretera, la part de nit, seria per carretera amb la btt, perquè hi tinc muntada una alforja, que em farà d'avituallament en ruta, un cop sigui de dia faria un canvi de bici, doncs ja és més fàcil avituallar-se pel camí. De nou tr

Encara és de nit i ja estic despert per poder perseguir els meus somnis. Recullo tot el material, amb la primera llum del dia ja estic damunt el caiac, la mar està una mica moguda per la tramuntana que ha bufat de matinada, que ha ajudat a assecar les quatre gotes que varen caure abans. Tinc un objectiu, poder veure la sortida del sol des del mar, com que vaig direcció oest, just al revés d'on surt el sol, estic a l'aguait fins que al cap d'uns vint minuts d'estar a l'aigua, puc gaudir de l'espectacle, un sol rogent, ple de força surt des de la punta del Cap de Creus i en res s'alça, miro al meu voltant, no hi ha cap embarcació, estic parat, mentre les onades em gronxen, són instants amb màgia. L'esmorzar el faig a Cala Prona, en El Golfet, hi ha un refugi de pescadors molt ben cuidat, és un indret espectacular, s'hi respira tranquil·litat, sembla que el temps s'aturi per deixar pas a les coses realment importants. Duc tot el menjar i liquid n

Surto a navegar des de Port de la Selva, la mar està encalmada. Palejo direcció el Cap de Creus, el sol ja està present des de que començo dins l'aigua, puc gaudir de com es va aixecant fins arribar al seu punt més alt. Navego resseguint la costa , a profito per gaudir els racons i raconets d'aquest territori esculpit per aigua i vent. A mig matí  em trobo els amics de Marnaton, que estan fent el repte de nedar des de Cadaqués fins a Port de la Selva, per parelles, un en el caiac i l'altre a l'aigua, 20 km per relleus, van a bon ritme i s'ho estan passant bé. Navego, tot buscant l'antic embarcador del club Med, indret que es va desconstruir i que em faria gràcia de visitar, el trobo, hi ha bastanta gent a la platja, decideixo no parar, en el futur, muntaré una ruta a peu i el visitaré amb calma . Passo la punt a del Cap de Creus per fora de S'Encalladora, la mar en aquest tram està un mica més moguda, hi ha onades llargues de mig metre, de bon navegar.

Els tracks estan gravats amb un garmin etrex 30, d'aquí que tot i que la pantalla surti un quilometratge al passar-ho a garmin connect n'hi apareix una altre, adjunto les fotos que vaig fer al final de cada dia. Tracks:   Primer dia    Segon dia    Tercer dia    Quart dia     Sisè dia El cinquè dia vaig pedalar en una bicicleta estàtica. Vaig dur la cinta del pulsòmetre del Garmin 910XT, que va gravar les pulsacions durant tota l'estona. Alhora al final de cada bloc pedalat, abans de baixar de la bici, vaig fer una foto de la pantalla, amb els quilòmetres que duia, juntament amb les pulsacions i l'hora del Garmin 910xt, que al ser via gps, no es pot manipular. Dades cinquè dia: 40 km 35 km 30 km 25 km 20 km 15 km 10 km Fotos gps Entrades relacionades: Presentació repte    El circuit    Primer dia    Segon dia   Tercer dia    Quart dia   Cinquè dia    Sisè dia   Tracks

El final del repte no està escrit, tot i que estic en l'últim capítol. Tinc el gran objectiu a tocar, només 99 km em separen dels 1.000, ni en les meves millors previsions.  Tinc sensacions contradictòries, ganes d'acabar pel cansament  i ganes de que duri per sempre, per poder seguir gaudint de fer el que m'agrada, de pedalar i pedalar, per seguir amb aquesta dolça rutina que m'ha ocupat els últims dies. Gaudeixo a cada volta, des de l'arrancar al passeig, fins que agafo la carretera, com de les corbes que em duen fins a la recta que culmina amb un repetxó, que a primeres hores pujo assentat amb el plat gran i que mica en mica, hora rer e hora, va esgotant el canvi, fins anar en pinyó gran i plat petit, per girar les rodones i fer l'únic tram de baixada, acoblat a la bici, per seguir rodant, per un fals pla que fa lleugera baixada, fins de nou estar al punt de sortida. Matemàticament tinc els 99 assegurats, sinó hi ha cap contratemps. Vull menjar-me els qui

Durant la nit ha plogut amb ganes, d'aquelles turmentes que es fan escoltar. Al sortir al carrer l'asfalt és moll, el cel tapat per núvols de color gris fosc, miro les prediccions al per internet a Meteocat, 3/24 i a El Tiempo, diuen que anirà plovent durant tota la jornada, amb aquestes dades, la decisió està més que clara, avui toca bicicleta estàtica, ho faré en el gimnàs que habitualment vaig de Sant Feliu de Guíxols. Fa dos anys i mig, vaig fer el repte de pedalar 180 km en una estàtica , en aquella ocasió, vaig estar pedalant en l'estàtica, unes quatre vegades per setmana durant els dos mesos anteriors, avui la realitat és diferent, les bicis les han canviades ara fa mig any i només hi pedalat en una ocasió. Començo sense una estratègia massa clara, més que la d'anar de més a menys quilòmetres. Decideixo fer-ho en set blocs d'ordre decreixent, seran de 40, 35, 30, 25, 20, 15 i 10 quilòmetres, d'aquesta manera puc seguir la pauta de descansos que he fet