UltraQuim

Després de treballar, fa prop de 14 hores que m'he llevat, a les 20:23 de divendres començo el meu particular IronMan. Ho faig a la piscina , l'amic Sergi m'acompanya des del carril del costat. Nedo còmodament els 3.800 metres, és l'hora en que habitualment entreno entre setmana. Dutxa per treure el clor i cap a la primera transició, a casa. Macarrons, canvi de roba i a caminar, que no puc córrer. El circuit a peu és per la via verda, Sant Feliu de Guíxols - Font Picant, 11 km, anada i tornada, són 22 km i entremig Font Picant - Castell d'Aro, 5 km, anada i tornada dues vegades, sumant 20 km més. Inicio el tram les 22:55, amb motxilla, hi duc tot el menjar i la beguda que necessito. Encara no estic a la meitat i no puc més, la son m'està atrapant, entre el moviment repetitiu, la foscor i el cansament acumulat, m'adormo caminat, passo hores lluitant contra la son, mentre se'm tanquen els ulls. En multituds d'ocasions al posar el peu que fa el pas

La nit de divendres, sense dormir, iniciaré el primer Ironman del gran repte d'aquest 2016: 7 IronMans del dret i del revés. El primer havia de ser al acabar de treballar, el divendres amb tot el cansament acumulat, nedant 3.800 metres a la piscina de Sant Feliu de Guíxols, pedalant en btt 180 km durant la nit per la vies verdes i fent els 42,2 km a peu de nou per les via verda. Hi ha vegades que tot sembla que giri en contra. Primer que no puc córrer, doncs ho faré caminant, es farà molt llarg, però és el que hi ha. Per un canvi d'última hora a la feina, és molt probable que arribi massa tard per tenir temps de nedar abans no tanquin la piscina. Doncs pla B, començaré pedalant, per seguidament nedar i acabar caminant. Apareix un nou contratemps! No em funciona el llum que tinc per la bici. A nous inconvenients, cal idear nous plans. La solució, començar caminant, al voltant de mitjanit, per ser a les 8:30 a la piscina, hora en que obren, per nedar i a posterior anar a pedal

No tot surt com un planifica i segurament, que res surti com un pensa, és el millor que pot passar, tot i que a priori costi de veure. En poc més de dues setmanes hauria de prendre la sortida d'una cursa que m'encanta, per l'entorn on es desenvolupa i per les persones que hi trobo, els companys de fatiga, organitzadors i voluntaris que ho fan possible. L'Ultra Trail Emmona, de 129 km i 20.000 de desnivell acumulat, és una cursa en que participat quatre vegades i creuat la línia d'arribada en tres ocasions. En un dels entrenaments per intentar arribar amb alguna opció a acabar-la, va sorgir un dolor al  peu dret, que em va fer plegar a mig fer. El traumatòleg l'identifica com una inflamació del cinquè metatarsià i em recepta un senzill tractament, a més d'algun antiinflamatori, repòs de córrer i caminar, evitant, en la mesura del que  sigui possible, els desnivells. Puc seguir fent vida normal, nedant, pedalant, palejant amb el caiac i fent peses. El perío

Per posar el despertador un dissabte a la 1:50 de la matinada, anar fins el canal olímpic de Castelldefels, a 135 km de casa, per estar tot el dia sota de la intermitent pluja, estant més de deu hores treballant, sis de les quals dins un caiac, cal només una cosa, una cosa molt important. Passió! Passió pel que un fa, passió compartida per tot l'equip de persones que fa possible Marnaton. La tasca és dura. Cada membre de l'equip té la seva funció especifica i un únic objectiu, que és pugui nedar amb seguretat, amb tots els serveis i que fer-ho sigui una experiència divertida. Anem contra-rellotge en el muntatge. De vegades és estressant per l'alt nivell d'autoexigència, muntem una festa per amics i volem que tot surti perfecte. Ens cal ser creatius per solventar les qüestions que es van presentant. Alhora és molt il·lusionant al veure com la gent s'ho passa bé. La mar és màgica, alhora un medi canviant que mai està quiet i a estones és torna hostil, en aquesta oc