UltraQuim

En el programa Banda Sonora de Ràdio Begur, el conductor de l'espai, en Josep Bofill, entrevista a Lluís Comet, sobre la prova Oncotrail i a partir del minut 39, parlen de com, en Lluís,  va viure l'experiència d'acompanyar-me en el repte de fer les set curses del run4cancer i sobre el #El2015NoPucParar. Moltes gràcies amics! Àudio Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar Entrades relacionades: Proposta pel 01/02/15 Run 4 càncer Repte pel 24/01/15 RUN4CANCERx7 24/01/15 RUN4CANCERx7 Crònica

Per sisena vegada, espero estar a l'inici de les 24 hores a muntanya, amb l'al·licient que mai el recorregut passa per allà mateix. És l'edició número 33 d'aquesta gran caminada organitzada pel Centre Excursionista Olot. El que fa aquesta prova especialment dura, molt dura. No és només la distància, uns 75 km, ni estar-hi 24 hores ni passar la nit sense dormir. Sobretot, al meu parer, és el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat. Es una bona oportunitat per fer treball d'equip, doncs no es va al ritme de ningú, sinó al de tothom. A més, el que més m'agrada és que dóna temps a xerrar amb els amics i fer-ne de nous. Haver d'anar a un ritme que no és el propi, ni poder fer les parades quan i a on un

Ha estat una experiència per emmarcar. Sortint de casa a les 4 de la matinada i arribant-hi de nou a les 23 hores. Començo a Palafrugell, corrent en solitari pel mig dels carrers. Mentre la ciutat dorm, ja tinc fets els primers 10 km del dia . Seguint per Tossa de Mar, on membres dels Fondistes de Tossa, m'acompanyen. Fem part del recorregut de la cursa i acabem al voltant d'un cafè, entre riures i anècdotes, abans de marxar. Que estesin llevats un dissabte per córrer a les 7 del matí, a -1 C, és d'agrair. S'ha fet clar i toca córrer a Salt, per la via verda i Les Deveses, al costat del riu Ter, Aquí hi trobo en Lluís Comet, que generosament em va oferir la seva ajuda, conduint el cotxe per aixis no patir tant amb les cames. A Porqueres, hi tinc l'equador de la prova. Faig el circuit original, corrent amb la Lourdes, a un bon ritme, guiats per en Joan a la bici. Parlant, rient, tot corrent, el temps passa ràpid. El tram 5 és a La Jonquera, corro per part del reco

La bogeria del dia a dia, la societat de consum i d'aparador cap als demés, ens ho fa oblidar. Oblidem, el valor del ser i d'estar al costat de la gent que ens estima, per agafar-nos a la banalitat de semblar i tenir un munt de trastos al voltant. Vídeos, colpidors, com el que acompanya aquest escrit, ens ho recorden en primera persona. Una de les virtuts de #El2015NoPucParar, és tenir una estona cada dia, per fer el que m'agrada, una estona per mirar de pell cap a dins, una estona per sentir intensament la vida, mentre el cor batega ràpid. El realment important del repte, no és si l'aconsegueixo o no, és aconseguir millorar, encara només sigui un xic, la qualitat de vida dels malats de càncer i als seus familiars. Per aquest xic, em seguiré llevant a les 5 del matí els dies que calgui, robant hores a la son, agafant hores a la vida.  Pots ajudar-me a fer aquest xic, amb la teva aportació, a través la pàgina el meu gra de sorra , moltes gràcies. Val molt la pena d

  Text publicat a Triatletas en Red: El 1 de febrero se celebrará la quinta edición de esta travesía no competitiva, en la que el principal adversario será la temperatura del mar, que este año,   puede rondar entre los 13 y 14 grados.   Todo un desafío para los nadadores, que se verá recompensado con chocolate caliente a la llegada. La temporada de travesías 2015 arranca con la quinta edición de la ‘No a la Fred’, que se disputa en la localidad de Sant Feliu de Guíxols el próximo 1 de febrero. El trayecto discurre paralelo y próximo a la costa permitiendo ver su fondo y sus majestuosas formaciones rocosas hasta llegar al Freu, un paso entre rocas. Se cruzará para disfrutar de un paraje con gran riqueza ecológica, para volver por el mismo recorrido y completando un total de 1.900 metros a nado. Si el estado del mar lo permite, se alargará el recorrido para quien lo desee hasta dar la vuelta al islote llamado S’Adolitx, resiguiendo la Punta de Garbí, y completando un tot

Amb motiu de la primera cursa simultània a la província de Girona organitzada per l'Oncolliga, el proper 1 de febrer. Consisteix en fer una cursa a cada una de les set comarques on hi actua. Just 8 dies abans, les faré totes set. Set vegades 10 km. Començant i arribant on ho farà la cursa original, tot i que el trajecte no serà el mateix, doncs no estarà marcat el recorregut, ni tancat al trànsit i anar tota l'estona pendent del gps, faria que no disfrutés per allà on passo. Serà tot un repte nou, parar i arrencar al cap d'una hora aproximadament, després de córrer 10 km, de ben segur serà una gran dificultat afegida, la musculatura es refredarà cada vegada i el cansament es deixarà sentir. Per distància no m'espanta, són 70 quilòmetres, em fa molt respecte el córrer, parar, córrer. Com a bon repte, de ben segur que hi aprendré molt. Els primers 10 km, em serviran per completar els 10 km que faig diaris en #El2015NoPucParar ,  la resta no s'acumularan i l'

Run 4 càncer és la primera cursa simultània que es fa a la província de Girona a favor de la lluita contra el càncer, organitzada per la Fundació Oncolliga. El diumenge 1 de febrer a les  10 hores, aquest esdeveniment esportiu es farà a sis llocs diferents de la província: Salt, Palafrugell, La Jonquera, Porqueres/Banyoles, Olot, Planoles, Tossa de Mar i hi haurà dos modalitats, una cursa de 5 km i una altre de 10 km. L'objectiu és recaptar fons per ajudar al malalt de càncer i als seus familiars objectiu de la nostra entitat. Una molt bona ocasió per a ajuntar fer esport i ser solidari.  Amb motiu d'aquesta iniciativa el dia 24 de gener, faré un repte, que en breu us explicaré... Més informació www.oncolliga.cat Entrades relacionades: Repte pel 24/01/15 RUN4CANCERx7 24/01/15 RUN4CANCERx7  31/01/15 run4cancerx7 i #El2015NoPucParar a Ràdio Begur  

El setmanari Àncora, a través de la seva edició en paper, publicat el 15 de gener, es fa ressò del repte solidari #El2015NoPucParar i del primer dia del repte. Moltes gràcies! Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Correus electrònics com aquest, són els que donen sentit i  molta motivació, al repte que estic fent el #El2015NoPucParar. Entre els correus, que vaig rebent durant tota la jornada, no n'hi ha cap altre, que em pugui fer més il·lusió, ni fer-me sentir més content, que la notificació de que s'ha fet una nova donació a l'Oncolliga, a través de la pàgina El meu gra de sorra. Veure com mica en mica, les aportacions a l'Oncolliga van arribant, és aquest plus d'ànims, que ajuda a llevar-se a les 5 de la matinada per fer els 10 km, abans d'anar a treballar i per deixar la mandra assentada en el sofà, mentre en la foscor de la nit, resto dies al repte. Cal seguir sumant quilòmetres i aportacions. Cada donació, és un refermament de la determinació de completar aquest particular desafiament, de fer 10 km al dia durant tot el 2015, durant 365 dies. Gràcies per ajudar-me a ajudar. Vosaltres em feu bategar el cor ràpid, mentre moc les cames. Moltes gràcies! Pàgina d

Imatge d'AraGirona Viure l'emoció i l'il·lusió en la cara dels demés, és molt xulo. Ser part del record dels primers quilòmetres d'una aventura, també. Vaig poder estar en la sortida i acompanyar a l'Oscar i en Jesus, dues persones sordes, que juntament amb el seu gos, Nashor, inicien la volta a Europa en bici. No els coneixia personalment, ni tampoc es que em fes veure en l'inici de la seva aventura. Només els vaig acompanyar, entre molts altres, en el primer trajecte. No vaig poder evitar deixar anar la imaginació, no puc negar que m'agrada la llibertat nòmada de la bicicleta, l'he tastat en parell d'ocasions i m'encanta. Estar un any i mig pedalant cada dia, és un somni. Un somni que espero gaudeixin plenament els seus tres protagonistes. Els tinc molta enveja, sana, però molta, molta. Com molt bé demostren persones com l'Oscar i en Jesus, qui vol fer una cosa troba la manera, qui no, troba l'excusa. Gràcies per deixar-nos compart

Estimats Reis Mags: Agrair tot el que m'heu dut durant aquest passat 2014, un munt de reptes aconseguits i d'altres d'intentats, grans moments i bonics instants, idees que han arribat a bon port i un grapat de somnis encara per realitzar. No vull res que es pugui pagar amb diners, si es pot comprar, no val prou a pena. Només us demano una cosa, il·lusió. Il·lusió en el pensament, per seguir ideant reptes que em roben la son i em donen vida. Il·lusió en els ulls, per veure-hi més enllà del dia a dia, que a vegades empresona. Il·lusió en la mirada, per mirar des d'un nou punt de vista, el que conec. Il·lusió a les orelles, per seguir escoltant la melodia dels somnis i no parar de ballar-la. Il·lusió en el cor, per fer-lo bategar ràpid, per no voler parar mai. Il·lusió a les mans, per poder treballar, sense defallir, cap als  objectius propis. Il·lusió a les cames, per  perseguir nous projectes, per lluny que vagin . Il·lusió per  grimpar onades tot nedant i nedar en l&

Entrenar, no és més que iniciar el camí, que ens durà a la línia de sortida de la propera edició de l'Emmona, en la seva modalitat de Gran Ultra, 172 km. Siguen franc, crec que si el dia de la prova és donen les circumstàncies idóneas. (Si he pogut entrenar en condicions, com tinc previst. Si les lesions em respecten. Si hi ha bona temperatura, millor calor que fred d'alta muntanya. Si no hi ha neu, ni ens ve a acompanyar la pluja ni el seu amic el vent fort, que em farien anar més lent. I el cos respon durant les  48 hores, sense sensacions estranyes, amb alguna "dona ocell", però res fora del normal) Tinc un 20% de possibilitats d'aconseguir recórrer els 172 km, amb els seus 24.120 metres de desnivell acumulat en menys de 48 hores. Per això, tinc molt clar, que cal gaudir del camí, de cada entrenament. No hi ha millor manera d'entrenar, que disfrutar, fent-ho amb amics, que també hi participaran. Ho fem trepitjant el terreny. Fent part de l'inici i de

Que l'amic Pere em vingués a acompanyar, el primer dia del repte,  va ser una gran alegria. Que publiqui en el seu bloc, les seves impressions, d'aquesta primera jornada, és tot un regal. Moltes gràcies! Escrit en el bloc PerePeterPan Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

Poder donar a conèixer el repte #El2015NoPucParar  està molt bé. A més poder fer-ho a casa, amb els amics de Radio Sant Feliu , mitjançant una petita entrevista, és genial. Moltes gràcies! Punt d'actualitat emès el dia 31/12/14 Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar

En el primer bany de l'any a Sant Feliu de Guíxols, l'ambient que es forma a la platja és molt variat i divertit. Comentaris de tot tipus i molta expectació des del passeig, per veure els que donarem la benvinguda a l'any entrant a l'aigua. Amb en Sergi i l'Àngel, decidim nedar un xic més. Al poc de sortir de l'espigó, trobem bastant de mar, és de nord. Com m'agrada grimpar onades! Hem d'anar prou aprop de la costa, per no estar en el pas d'embarcacions i prou separats de les roques. L'espectacle d'onades és preciós, la barrumera a les roques és sensacional. Volem anar fins, just abans d'El Freu, sabem que no hi podrem entrar, per les condicions marítimes que hi ha. Anem parant i avaluant la situació, està realment mogut, a uns 100 metres del nostre objectiu, hem de fer mitja volta. Tal com està la mar i amb les corrents que es formen en aquest punt, seria temerari continuar. A mig camí, del tram de tornada, toco un plàstic amb la m

Hi ha qui el primer dia de l'any es lleva tard i amb ressaca, en el meu cas ha estat d'hora, abans que sones el despertador i molt il·lusionat, per ser el primer dia del #El2015NoPucParar Dues hores abans ja havia aparcat el cotxe i passejava. Fent part de recorregut i buscant una cafeteria oberta, he anat trobant amics, amb qui compartir cafè. Parlant m'han ajudat a dissipar els nervis. La Magda i en Quico, ens venen a donar la sortida, un autèntic luxe. A la que ha arribat el moment de la veritat, tot es calma, sempre és molt divertit córrer entre amics. A ritme tranquil, entre riures i anècdotes hem completat el primer tram corrent, per anar a enllaçar amb el tram caminant. Si ha afegit més gent, a aquest últims tres quilòmetres, hem caminat, tot gaudint d'un dia espectacular, assolellat i poc fred. Divertint-nos pas a pas, en bona companyia. El recorregut  ha estat dels que més sovint faig corrent a Sant Feliu de Guíxols, amb bones vistes a la mar que tant m'