UltraQuim

Fer anys m'agrada, celebrar-ho també. En realitat, el que més em complau, és omplir de vida el pas del temps. De vivències que donin sentit a tot plegat. Quina millor manera de festejar-ho, que de manera íntima. Amb les persones que hi són des de sempre, en les bones i no tan bones estones. La mare i la germana. El veritable luxe és veure'ns com anem complint aniversaris. Si hi afegim un pastís de xocolata amb dolç de llet, fet per la mare. La combinació es torna immillorable! Ara tinc quaranta-vuit anys. Tenint en compte, que l'esperança de vida d'un home, és aproximadament de vuitanta anys. Soc conscient que estic més a prop del final, que no pas del principi. Sembla una certesa trista, però és tot el contrari. Cal estar content d'haver arribat fins aquí. Estar feliç per tot el que un ha fet. I sobretot, afrontar amb immensa alegria, tot el que a un li queda per endavant. La perspectiva que dona l'edat és un gran avantatge. Aquells problemes que semblaven la f

He estat entrevistat pels periodistes Anna Punsí i Pablo Tallón . La xerrada s'ha emès en l'espai Penombres, dins el programa de ràdio, Aquí Catalunya de Cadena Ser. Ha estat una experiència molt agradable.    Parlo en primera persona, i en part amb la responsabilitat de donar veu a un col·lectiu que no es fa sentir gaire. El dels ferits greus en accidents de trànsit. Fent reflexió, dos anys i escaig després de l'accident, del que ha estat i és la meva realitat. Pensant en on vull arribar, tenint molt present d'on vinc.   També podeu escoltar el reportatge radiofònic que es va emetre fa gairebé  dos anys,  el 31/12/20 Reportatge a Cadena Ser Catalunya Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit

Des de fa uns anys, participo en el projecte Genomes per la Vida (GCAT). Un estudi de recerca basat en la genètica per a la predicció, diagnòstic i tractament de malalties cròniques, com ara el càncer, la diabetis, les malalties cardiovasculars o les respiratòries. Soc una de les vint mil persones voluntàries de Catalunya, que hi formen part. És una mostra de població aleatòria. Mitjançant el Banc de Sang, em van contactar. Primer per respondre uns qüestionaris i fer una analítica. Així una vegada donada la informació genòmica i els hàbits de vida, creuat amb la meva història clínica, entro a formar-ne part. L'estudi realitza un seguiment durant vint anys. De manera paral·lela es fan més estudis, en els quals donen l'opció de participar. Fa dos anys, va ser el COVICAT,  sobre el virus de la Covid-19, amb un test serològic. I ara el MICROBIOMA-GCAT. Que ajudarà a decidir tractaments personalitzats per al càncer i altres malalties comuns en funció del seu estat de salut, composic

Mil noranta-set dies o el que és el mateix, tres anys i un dia, fa que tinc el terminal mòbil. Tot un rècord per a mi, fins aquest, cap telèfon havia superat els dos anys. Si bé és cert que és un Xiaomi, model de la gamma senzilla, no va costar ni dos-cents euros. El rendiment és molt bo. Evidentment, es nota el pas del temps i l'obsolescència programada, es penja de tant en tant i no és el més ràpid del món. Afortunadament per missatgeria, mirar xarxes socials i fer fotos, va sobradament bé. No tinc la més mínima intenció de canviar-lo fins que peti. No soc de substituir les coses per caprici, m'agrada extreure tot el rendiment d'allò que tinc. Tinc còpia de seguretat feta, per quan això passi. Durant aquest temps, s'ha trencat una vegada la pantalla, a causa de l'accident de trànsit, que vaig tenir ara fa més de dos anys. I he canviat el protector de pantalla, tres vegades i aviat anirem cap a la quarta. Doncs s'escalfa una mica, fent que aquesta es desenganxi

Dotze anys, d'aquest bloc. D'aquest espai tan íntim i, alhora, tan obert al món. Si bé és cert que últimament no estic escrivint massa. A causa del fet que estic centrat en el repte de la meva vida. La recuperació de l'accident de trànsit. No vull avorrir amb els detalls del dia a dia del tractament i com va succeint . Si intento anar explicant, a grosso modo , com està anant tot. Perquè aquest blog, no deixa de ser un dietari, i en el moment actual, les vivències són aquestes. El que resulta curiós és que cada dia està més de moda la foto i la frase curta, a les xarxes socials. Més que una lectura d'un o dos minuts. Les estadístiques d'aquest espai, diuen just el contrari. El nombre de lectures per escrit ha pujat i les visites mensuals van a l'alça. Com a curiositat entre els deu escrits més llegits dels últims set dies, n'hi ha del 2022, 2021, 2020, 2019 i 2012. És agradable comprovar veure com es van llegint reptes, idees, reflexions o aventur