UltraQuim

Hi ha llibres que són un divertiment a dues bandes, per a qui el llegeix i per al qui l'escriu. Aquest n'és un clar exemple. El títol no enganya, és una dissertació filosòfica del fill putisme encotillat en un discurs, buscant tots els ets i uts de les persones que tenen aquest comportament, i com estan presents en la societat i en el nostre entorn. Mitjançant els seus exemples és molt fàcil anar posant cara, als que cadascú coneix, que malauradament no en són pocs. El llibre és petit, mida d'edició de butxaca amb un centenar de pàgines, que sigui tan curt és l'únic defecte que té. Tot plegat, es llegeix en una tarda. Això sí, és difícil no riure a cada poc amb aquest assaig. És una obra brillant, amb frases com aquesta: Mentre els fills de puta especialitzats a fer ocupen el seu temps fent, hi ha d'haver altres fills de puta que vigilin perquè no es faci res que desfaci allò que fan els fills de puta especialitzats a fer.

Ja en són trenta-un els llibres que he llegit en anglès, des del primer, el desembre del 2023. Una magnifica i reposada manera d'ampliar vocabulari i dedicar una estona a aprendre l'idioma. De mica en mica, va pujant el nivell. Es nota l'augment en la dificultat per entendre-ho i també, en les trames, van pujant de complexitat, fet que fa més interessant la lectura. Cada semestre, en el curs d'anglès, hem de llegir un llibre per a fer-ne una tasca, com per exemple un vídeo recomanant-lo. Ens en proposen més d'un, acostumo a llegir-los tots i a buscar-ne més del mateix nivell de dificultat. Dels trenta-un llibres llegits, deu d'aquests tenien cd per poder escoltar-los. Va molt bé! Primer llegeixo un capítol, havent de buscar els dubtes al diccionari, quan acabo l'escolto amb el llibre, a mode subtítols, posant veu i, sobretot, pronunciació a les paraules que he llegit. En alguna ocasió, escolto el capítol per a segona vegada, sense el llibre, aquí em perdo mo...

Quan un fa tres dècades que havia deixat d'estudiar i retorna als estudis es plantegen diferents incerteses. La major de totes és si me'n sortiré, si bé és cert, que en diferent mesura la formació sempre ha estat present i que últimament m'he tret el nivell C2 de català , les cinc competències del Competic avançat i actualment, comparteixo fer el grau de Dret amb l'intent d' aprendre anglès . Però, passar a fer una carrera universitària amb cinquanta anys, això són figues d'un altre paner. El temps a dedicar-hi és un tema personal de cadascú i les seves circumstàncies, en el meu cas, com que ho faig merament per un afany formatiu, no tinc pressa i em permeto el luxe de fer poques assignatures, per a poder aprofundir-hi més i gaudir d'aprendre per aprendre. Sense cap altra pressió que la meva pròpia i el desig de fer-ho al màxim de bé. L'exigència no té res a veure, el que més em va costar d'entendre a l'hora de fer les proves d'avaluació con...

Escollir assignatures no és una decisió que s'hagi de prendre a la lleugera.  La part més difícil és saber quantes són les que un pot fer amb el temps que li pot dedicar. Durant el primer any, hi ha un tutor d'inici que t'ajuda amb aquesta qüestió, fins i tot et passa unes propostes, concretament tres de tres assignatures cadascuna, les quals tenen dates d'entrega de les proves d'avaluació continua que no coincideixen el mateix dia. En el cas del grau de Dret, totes les assignatures tenen una càrrega lectiva de 6 o de 4 crèdits. I per superar-les unes cal només superar proves d'avaluació contínua i d'altres cal fer un prova de síntesi a més de les proves d'avaluació contínua.  En el pla d'estudis del grau, es pot trobar totes les assignatures, enllaçades a tota la informació que cal per a decidir, a més està estructurat per semestres, amb els vuit que té com a duració habitual un grau. Aquest ordre és el que tinc intenció de seguir, amb una petita ex...

Per estudiar i inclús per transformar les lliçons en apunts, la tècnica del Pomodoro funciona molt però que molt bé. La tècnica del Pomodoro es basa a dedicar un temps concret i controlat per rellotge de 25 minuts per estudiar concentrat sense distraccions ni pauses, per una vegada es finalitza descansar 5 minuts, fent el que et vingui de gust, per a tornar-hi. Fent sèries de quatre vegades, o, cosa que és el mateix, durant dues hores, a la finalització de la qual es fa un descans més llarg, proper a la mitja hora. Els beneficis d'aquest sistema són varis, des d'aconseguir un temps de qualitat per estudiar fins a fer-ho més amè, ja que tenim petits objectius amb petites recompenses cada poc temps. Hi ha moltes eines virtuals, jo utilitzo un rellotge físic que tinc al costat de la pantalla de l'ordinador. En el meu cas, ho aplico amb petites variacions. En comptes de 25 minuts, ho faig de manera flexible, no excedint mai els 45. En comptes de posar un comte regressiu uso u...