UltraQuim

Més a prop de l'inici del segon que de la fi del primer, és un bon moment per reflexionar dels dos semestres anteriors. El balanç no pot ser més positiu, he gaudit aprenent. Omplir el temps amb coneixement és, per a mi, una molt bona opció vital. Al principi del primer semestre, anava una mica perdut en què s'espera de cada treball. El fet és que a cada assignatura, cada professor té el seu criteri, tot i que molt semblants entre si. Es podria resumir en anàlisi, rigor, veracitat i profunditat en el tractament de les qüestions. En el segon semestre, vaig aplicar aquests conceptes des del principi, per anar-los matisant amb les indicacions del professorat. Fins al moment, he vist que posant-hi dedicació i esforç les assignatures es poden tirar endavant. Sense problemes. La UOC és un entorn virtual, amb professors i tutor a un clic de correu electrònic, per resoldre dubtes. El material està molt ben explicat, tant els mòduls d'aprenentatge com les instruccions per fer els tre...

Que la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i que cada dia guanya més protagonisme és un fet. Ara, entendre cap on va, ja és molt més complex. Tinc la sensació que vivim un moment semblant al de finals de segle XX amb la popularització d'internet, en què tothom intuïa que seria el futur, però ningú podia imaginar en quina mena de futur es materialitzaria.   El llibre Artificialitis, de Josep Lluís Micó, no pretén fer cap predicció, sinó ajudar-nos a mirar la IA amb ulls crítics. Ni amb l’optimisme desmesurat amb què sovint es presenten les novetats als mitjans, ni amb el pessimisme apocalíptic que també hi és present. A més, l’encert d’incloure al final de cada capítol un comentari de la seva filla Irene, de setze anys, aporta una mirada fresca, sorprenent i que no deixa indiferent.   Si m’hagués de quedar amb una idea, seria aquesta: quan parlem d'“intel·ligència artificial”, massa sovint ens fixem només en la primera paraula i oblidem la segona. No podem perdre ...

Una sèrie molt recomanable per aprendre anglès és The Big Bang Theory. A més de ser molt divertida, ha estat un recurs ideal per a mi. Pel meu nivell, primer l'he escoltada en castellà. Tot i que, en unes poques ocasions he fet a l'inrevés, experiència que tot i més difícil, no m'ha desagradat en absolut. D'aquesta manera he pogut veure el meu nivell de comprensió real, en la majoria dels casos entenia la trama principal, però em perdia molts detalls.   La sèrie té 12 temporades, amb un total de 279 capítols d'uns 22 minuts de duració cadascun. Que fan un total aproximat de 102 hores. He vist dues vegades cada capítol, en castellà i immediatament després en anglès amb subtítols. Per veure tots els 279 capítols hi he estat prop d'un any, en concret 352 dies.   Des que miro sèries en anglès, tinc l'objectiu de visualitzar mínim 5 capítols cada setmana. He aconseguit el que em proposava doncs em dona una mitjana de 5,55 capítols cada set dies. Estic content per...

Mitjançant la formació contínua que ofereix Dipsalut, de la Diputació de Girona, he tingut recentment l’oportunitat de fer el curs de Comunicació no sexista i inclusiva, en el seu nivell d’aprofundiment. Els cursos de Dipsalut estan enfocats en salut pública i acció social, i són ideals per actualitzar coneixements i adquirir noves competències. Aquest curs m’ha ajudat molt a entendre diferents conceptes, des de la perspectiva de gènere en el llenguatge fins a l’androcentrisme com a manera de mirar el món. L’androcentrisme és una mirada que pren com a norma l’home heterosexual, blanc i de classe alta, i exclou o menysté les dones, les persones racialitzades, les persones amb diversitat funcional, les persones LGTBIQ+ i les classes treballadores. A més, hem abordat els usos no inclusius del llenguatge i se’ns han facilitat molts recursos per aprofundir en el tema del llenguatge inclusiu. Un gran encert fer aquesta formació! Tot i ser intens en continguts, el curs va ser breu, només qua...

Quinze anys! Encara recordo com, amb la timidesa del principiant, vaig començar aquest espai tan personal i alhora públic. Els deu primers anys vaig parlar de reptes esportius: del que hi aprenia i de com els vivia. Ja fossin organitzats o autogestionats, els que més m'agradaven. L'accident que vaig patir ho va canviar tot. Ara escric sobre el que vaig aprenent acadèmicament. Però, al llarg d’aquesta quinzena d'anys, sempre, d'una manera o altra, he anat explicant el que he après. Amb el gir del blog, mai m'he plantejat canviar el nom d'UltraQuim. El nom continua tenint sentit, ja que un dels significats d'ultra és "més enllà". I això és el que he pretès sempre: anar més enllà i explicar el que se sent pell endins. Tot i que és cert que, al principi, jugava amb el fet de fer desafiaments esportius d'ultrafons o ultradistància. Escriure ja no està de moda, i encara menys llegir. Ara el que es porta no és que internet ajudi a entendre i a compart...