UltraQuim

Una sèrie molt recomanable per aprendre anglès és The Big Bang Theory. A més de ser molt divertida, ha estat un recurs ideal per a mi. Pel meu nivell, primer l'he escoltada en castellà. Tot i que, en unes poques ocasions he fet a l'inrevés, experiència que tot i més difícil, no m'ha desagradat en absolut. D'aquesta manera he pogut veure el meu nivell de comprensió real, en la majoria dels casos entenia la trama principal, però em perdia molts detalls.   La sèrie té 12 temporades, amb un total de 279 capítols d'uns 22 minuts de duració cadascun. Que fan un total aproximat de 102 hores. He vist dues vegades cada capítol, en castellà i immediatament després en anglès amb subtítols. Per veure tots els 279 capítols hi he estat prop d'un any, en concret 352 dies.   Des que miro sèries en anglès, tinc l'objectiu de visualitzar mínim 5 capítols cada setmana. He aconseguit el que em proposava doncs em dona una mitjana de 5,55 capítols cada set dies. Estic content per...

Mitjançant la formació contínua que ofereix Dipsalut, de la Diputació de Girona, he tingut recentment l’oportunitat de fer el curs de Comunicació no sexista i inclusiva, en el seu nivell d’aprofundiment. Els cursos de Dipsalut estan enfocats en salut pública i acció social, i són ideals per actualitzar coneixements i adquirir noves competències. Aquest curs m’ha ajudat molt a entendre diferents conceptes, des de la perspectiva de gènere en el llenguatge fins a l’androcentrisme com a manera de mirar el món. L’androcentrisme és una mirada que pren com a norma l’home heterosexual, blanc i de classe alta, i exclou o menysté les dones, les persones racialitzades, les persones amb diversitat funcional, les persones LGTBIQ+ i les classes treballadores. A més, hem abordat els usos no inclusius del llenguatge i se’ns han facilitat molts recursos per aprofundir en el tema del llenguatge inclusiu. Un gran encert fer aquesta formació! Tot i ser intens en continguts, el curs va ser breu, només qua...

Quinze anys! Encara recordo com, amb la timidesa del principiant, vaig començar aquest espai tan personal i alhora públic. Els deu primers anys vaig parlar de reptes esportius: del que hi aprenia i de com els vivia. Ja fossin organitzats o autogestionats, els que més m'agradaven. L'accident que vaig patir ho va canviar tot. Ara escric sobre el que vaig aprenent acadèmicament. Però, al llarg d’aquesta quinzena d'anys, sempre, d'una manera o altra, he anat explicant el que he après. Amb el gir del blog, mai m'he plantejat canviar el nom d'UltraQuim. El nom continua tenint sentit, ja que un dels significats d'ultra és "més enllà". I això és el que he pretès sempre: anar més enllà i explicar el que se sent pell endins. Tot i que és cert que, al principi, jugava amb el fet de fer desafiaments esportius d'ultrafons o ultradistància. Escriure ja no està de moda, i encara menys llegir. Ara el que es porta no és que internet ajudi a entendre i a compart...

Ja fa dos anys que intento aprendre anglès. Aquest quart semestre ha estat una mica diferent. La part en què cada setmana tenia noves lliçons i treballs a presentar, sigui un escrit o un vídeo, no ha canviat, tot i que he notat un augment del nivell i de la dificultat del que m’ensenyaven. El que sí que ha canviat respecte a altres semestres és que no hi havia avaluació contínua, que abans comptava juntament amb la nota de l’examen final. Aquest cop, tot s’ha jugat a una sola carta: l’examen final. Això m’ha posat una mica més nerviós del que és habitual. Jugar-s’ho tot en una sola prova sempre genera més tensió. Afortunadament, he aprovat i he obtingut el certificat A2, el nivell bàsic, el més elemental. Encara que sigui només pels usos més senzills, em sento molt orgullós de mi mateix. Com fins ara, he estudiat a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), que permet estudiar des de casa sense haver d’assistir a cap centre presencialment. M’he p...

Cinc anys. Que a prop i, alhora, tan lluny queda el moment en què tot va canviar. El patiment no el puc —ni vull— oblidar, però no m’hi submergeixo. Em quedo amb tot el que he après al llarg d’aquest temps. Hi ha coses que ara he de fer amb limitacions físiques, d’altres que no puc fer de cap manera. Tot i això, encara busco la manera de fer-les, i també descobreixo un munt de noves possibilitats. Ara bé, el pitjor no són les limitacions, perquè, a la força, un s’adapta. El més dur és el coi de dolor. Per molt medicament que prengui, acaba fent-se sentir. Sovint, el que turmenta més és saber que, després d’un gest o moviment, apareixerà amb intensitat i es quedarà durant hores, dies o setmanes. I quan el dolor intens dura dies... ho canvia tot: l’humor, les ganes de fer coses, la percepció del que ens passa... tot. Després d’aquests anys, toca reinventar-se —com tantes vegades a la vida—, però aquesta vegada no per voluntat pròpia, sinó per necessitat. Abans de l’accident de trànsit m’...