UltraQuim

Qui ho havia de dir, fa catorze anys que dono la tabarra per aquí! Els temps han canviat per mi i per l'entorn. Per una banda, un blog no és el que dona més popularitat avui dia, estem a l'època del ràpid i immediat, es consumeix i tot seguit s'oblida. Mentre que un blog no deixen de ser escrits cuinats a foc lent, en què es cuida cada paraula, per no dir de més i sobretot no explicar de menys, i donar lloc a interpretacions desencertades. Això no és cap crítica cap a les xarxes socials, hi soc i fins a cert punt m'agraden. Un blog és més. És un espai obert, no cal ser-ne seguidor per llegir-lo, és més fàcil de trobar contingut específic. Va més enllà de la foto per alabar l'ego i un text maco i de vegades buit de contingut. En relació amb el que publico, els escrits no solen excedir els dos minuts de lectura en veu alta, la majoria estan al voltant d'un i mig. Sintetitzar el que un diu és important, cal evitar paràgrafs llargs i mots innecessaris.

Quin gran encert! He fet el curs intensiu d'estiu d'anglès del nivell A2, durant tres setmanes, quatre hores al dia, un total de 60 hores.  El mes passat vaig acabar el nivell A1 i com em motiva més aprendre coses noves, que no pas repassar coneixements, vaig escollir l'A2. Ho he fet a l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona. La veritat és que pensava que se'm faria pesat i llarg, i ha estat tot al contrari, molt amè i curt. Ha resultat una experiència molt enriquidora. Hem treballat vocabulari, gramàtica, però sobretot escoltar i, encara més, parlar. He parlat pels descosits, amb pràcticament tots els companys i amb la professora. Que era escocesa, fet que ha permès escoltar un accent diferent, a més qualsevol pregunta que li fèiem sobre el significat d'una paraula o expressió, responia en anglès, fet que feia afinar l'oïda. Les classes han estat dinàmiques i amb activitats canviants, que no donaven peu a avorrir-se. Vàrem començar 24 alumnes,

Avui fa quatre anys que visc de regal. Dubto de moltes coses, però de què la vida que visc és de regal, n'estic ben segur. Des del dia de l'accident de trànsit, el 12 de juliol del 2020, en què vaig flirtejar amb la mort, que ho tinc molt clar. En aquest període hi ha hagut temps per a tot: Per a recuperar-me el màxim possible, gràcies al bon saber fer del personal mèdic. Per assumir les limitacions funcionals que són permanents i que el més probable és que empitjorin . Per tenir clar el que no puc fer. Per a recuperar algunes activitats, tot i que a molt més baixa intensitat. I, sobretot, per a trobar nous projectes i noves il·lusions que són el principal motor del dia a dia. Les dificultats i els entrebancs ajuden a créixer, tot i que cal distància sobre els mateixos per a poder veure-ho. Si pogués esborraria de la memòria els mals moments viscuts, i deixaria els aprenentatges que n'he extret. Els principals han estat sentir en pròpia pell la fragilitat de la

Part del projecte de fi de curs del Competic 3, full de càlcul. De les cinc competències, la C6: Tractament de la informació numèrica (Full de càlcul), era la que més feia servir en el dia a dia, amb diferència, i alhora la que més ganes tenia d'aprofundir-hi. Durant la formació vaig poder conèixer les taules dinàmiques, treballar amb diferents escenaris, aprendre fórmules més complexes, esprémer les múltiples possibilitats dels gràfics, formats condicionals, formularis, macros i un munt de possibilitats que té aquesta gran eina. Abans de cada lliurament d'avaluació continua, hi ha la formació teòrica, de la qual es fa un test després. Aquesta teoria, sempre es pot consultar per a realitzar els exercicis. També es pot descarregar per a futures consultes, fet que és realment pràctic. Si fem cas només a la nota final obtinguda, va tenir el segon millor resultat de les cinc competències del Competic 3, a només 0,12 de la primera. Tot i que del primer al cinquè resultat, sobre 10,

  Fer el curs a Escola Oficial d'Idiomes mitjançant l'Institut Obert de Catalunya, és molt còmode i pràctic. Com a novetat versus el primer, hi ha hagut classes de conversa, tot i que de caràcter voluntari, que han estat divertides i instructives, si hi he de trobar algun però, seria que les he trobat curtes. Només nou classes de trenta minuts. També he tingut el primer examen oral. Ostres! Com imposa l'anglès quan l'has de parlar i t'avaluen. Afortunadament, m'ha ajudat molt tot el treball extra, que he fet a més del mateix curs: mirar sèries , llegir llibres , Duolingo i classes de conversa . Pel que fa a la nota ho he notat. Tot i que l'examen final, he fet gairebé la mateixa nota, només 0,04 més sobre 100, en la nota global del curs sí que he millorat un 7,5% respecte al semestre anterior, en els treballs i l'avaluació continua. La nota no és el més important, no deixa de ser un reflex de què un ha après. El mínim per aprovar és un 6,5.