UltraQuim

Setze anys compleix aquest espai tan personal i alhora tan públic, qui ho havia de dir! Soc plenament conscient que actualment ven molt més una foto o un vídeo a les xarxes socials exhibint-se un mateix i comunicant bé, que no pas un escrit reflexiu en un blog, però m'és igual. M'agrada escriure i compartir emocions i sensacions, sense esperar visualitzacions, ni augmentar de seguidors, ni tenir m'agrades. Sembla que no tenim temps per llegir un escrit d'un minut, però sí que podem estar enganxats al contingut buit, mirant un vídeo rere l'altre. És cert que des de fa uns mesos he deixat de compartir aquests escrits a les publicacions de les meves xarxes, per fer-ho només a l'apartat efímer de les històries, que en vint-i-quatre hores s'esvaeixen. Curiosament, el flux de visites en aquest espai no ha baixat, tot i que si això succeís, no passaria res. Aquest blog està dividit en tres grans etapes: l'esportiva des de l'inici fins al juliol del 2020, de...

Sis anys fa que visc de regal, després del fatídic accident de trànsit. No hi penso gaire, en els dies més durs que em va tocar viure, sí que recordo en el dia a dia, el que n'he après, que a la vida cal aferrar-se amb les dues mans, ungles i dents i aprofitar-la tant com es pugui. Gaudint de tot el bo que té i entenent que el dolent, ni que sigui per contrast, ens ajuda a percebre amb més intensitat les coses bones. Sempre he pensat que a la vida cal reinventar-se constantment. El motiu és que només tenim una vida, i aquesta la podem viure de diferents maneres, viure sempre igual és perdre l'oportunitat de veure la quotidianitat des d'altres punts de vista i alhora deixar de viure coses per primera vegada, perquè penso que no hi ha res millor que sentir la sensació d'experimentar per primer cop encara que siguis un expert en la qüestió. Per edat i amb les seqüeles que m'ha deixat l'accident, sé del cert que estic en un compte enrere. En el qual a més de les cos...

Em costa de creure; la veritat és que no les tenia totes.  Tot haver seguit el curs i fet les activitats durant tot el semestre i a més haver estudiat i practicat totes les parts de la prova, no hauria apostat per mi. Afortunadament en el moment de fer les proves vaig donar el millor de mi mateix i ho he aconseguit. L'acabament del tercer curs ha tingut com a protagonista la prova oficial d'anglès B1. Amb cinc apartats: comprensió escrita, comprensió oral, mediació escrita, expressió i interacció escrita i l'oral amb expressió, interacció i mediació. Tot molt pautat i definit. En un examen oficial el nivell d'exigència i de nervis puja. Estudio en línia a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) mitjançant l'Institut Obert de Catalunya (IOC). Però l'examen es realitza presencialment, en el meu cas, a l'EOI de Girona, on em van tractar fantàsticament. Hi he hagut d'anar en dues ocasions, a fer la part oral, que dura uns trenta minuts i es fa en parelles i...

Com aquell qui no vol la cosa, avui fa tres anys que vaig iniciar el meu camí per aprendre anglès, i ho vaig fer de la mà de Duolingo, mentre esperava començar, al setembre, el curs en línia a l'Escola Oficial d'Idiomes. Durant aquest temps, he tingut llums i ombres amb l'aplicació, però no he deixat de fer-la servir; normalment uns vint minuts al dia, amb el cafè amb llet del matí. Algunes vegades, les que menys, només una lliçó per complir l'expedient, amb l'únic objectiu de mantenir la ratxa. En faig servir la versió gratuïta i, tot i que cada cop fan més el possible perquè et passis a la de pagament, tinc clar que així seguiré. Tampoc puc negar que he coquetejat amb aplicacions d'intel·ligència artificial per mantenir converses, però de moment no m'acaben de convèncer. Potser més endavant. En complir els mil dies de ratxa, vaig decidir començar a fer també una mica de rus. És cert que durant unes setmanes ho vaig haver d'aturar per centrar-me al màxi...

Li poden dir prova final, prova de síntesi, test o examen. Sigui quin sigui el nom, representa el mateix: el punt final d'un semestre de molta feina i l'oportunitat de posar a prova els coneixements adquirits durant mesos. El temps que passa entre que faig l'avaluació contínua mitjançant treballs periòdics i la prova, per a mi, és el pitjor, el més tens. Sembla que hi hagi massa dies i que ho puguis oblidar tot, i alhora, es percep com un lapse de temps massa curt per a poder retenir i fixar a la ment tots els coneixements tractats durant mesos. De la mateixa manera que durant tot el curs, planifico la meva dedicació, en aquest cas l'estudi, per a poder repassar-ho tot i preparar la prova en qüestió. Així, tinc clar què he de fer, optimitzant el recurs més preuat: el temps. Sempre que puc triar el moment, escullo com més aviat millor, en data i en horari; no per tenir més dies el resultat serà millor. En canvi, allargar-ho dona més temps per dubtar de la capacitat pròpi...