UltraQuim

La novel·la Aigües de llibertat de Cristina Canamases navega entre la Costa Brava i l'Havana, en un relat ambientat al segle XIX. Vivim la història en primera persona a través de diferents personatges: l'esclavitud d'un africà, en Bakari; les ganes de prosperar fent les Amèriques d'un català, l'Andreu, i una cubana adinerada, la Rosa. Tots tres, cadascú des de la seva realitat, lluiten per canviar el que consideren socialment injust, anhel que els uneix.  Més que un retrat dolç dels indians, és una fotografia plena de realitat amb les llums i ombres del moment. Com a bona història d'aventures, podem trobar-hi girs i sorpreses. Tot i ser una història que ens queda llunyana, amb gairebé dos segles entremig, no deixa de ser un retrat que ens fa de mirall de la nostra societat actual, on el racisme, la mirada d'indiferència cap a altres realitats, el classisme, el no qüestionar-se l'ordre establert i la inacció davant les injustícies continuen ben vigents. ...

Com aquell qui no vol la cosa, ja porto dos anys i mig estudiant anglès. I el que em queda!  Aquest primer semestre del nivell B1 no ha estat gens fàcil per a mi. Tot i haver aprovat, em sento sovint molt perdut i amb la sensació permanent que no en sé prou, i que el que aprenc no ho retinc. Hauria de ser un suma i segueix, però més aviat faig un punt i a part. És cert que he millorat el fet d'entendre l'anglès escoltat i llegit, que he après més vocabulari i que no tinc cap problema a deixar-me anar i parlar. Però em costa molt construir frases amb els diferents temps verbals apresos, escrivint i sobretot parlant. Just abans de fer aquest escrit, he formalitzat la matrícula per al semestre entrant, que comença aquest febrer i que té una data clau, el 29 de maig, quan tindrem l'examen oficial del nivell B1. En aquesta ocasió no serà en la comoditat de la llar, sinó a l'Escola Oficial d'idiomes, amb els nervis que això suposa. Fent honor a la veritat estic molt preoc...

L'assignatura Tècniques d'expressió, argumentació i negociació forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau en Dret. Té un volum de treball de 6 crèdits ECTS i se supera amb avaluació contínua, sense prova final. L'he cursada el primer semestre del 2025/26. En aquesta assignatura s'aprèn a identificar les diferents parts que componen una negociació. Des dels actors implicats, fins a discernir la seva postura mitjançant els arguments i les tècniques d'expressió utilitzades. Si bé té un vessant molt teòric, aquest és indispensable per a poder discernir com actuar en una negociació.  Sense un punt de partida sòlid en el coneixement del conflicte, difícilment es pot arribar a bon port. Les quatre Proves d'Avaluació Contínua (PAC) analitzen casos reals i d'actualitat, tant en l'àmbit proper com internacional. Aquest enfocament permet posar-nos a la pell de diferents actors del conflicte, ja que no hi ha millor coneixement per negociar que enten...

Estudiar des de casa, segons la meva experiència, és fantàstic: té un munt de pros i també, per què no dir-ho, algun contra. Estudio en línia principalment a dos llocs, tot i que també faig alguna altra formació, però de més curta durada. Des del 2021, estic a l'Institut Obert de Catalunya (IOC), que depèn del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Primer fent les diferents competències digitals del Competic 3 i des del 2023, aprenent anglès , gestionat per l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). I a partir del 2024, he començat el Grau en Dret a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Pros - Anar al nostre ritme. Poder estudiar i fer els exercicis i treballs encomanats, quan a un li va bé, sempre complint els terminis d'entrega marcats per cada assignatura. - Sense desplaçaments. No hem de dedicar temps a anar i venir, optimitzant el temps d'estudi del qual disposem. - Recursos digitals. Tenir el material d'aprenentatge en digital fa que tot e...

Estimats Reis d’Orient, Abans de tot, cal esmentar que el passat any 2025 m'heu portat de tot: moltes alegries i moments compartits amb família i amics, d'aquells que es graven a foc en la memòria. D'aquells que gaudeixes tant en el moment de viure'ls com en el de recordar-los. També algun maldecap, que amb el pas del temps es difumina. Per aquest any us vull demanar que continueu duent-me el que em porteu una mica cada any: il·lusió. No per fer grans gestes, sinó per tenir una mirada de primera vegada en les petites coses; aquelles que no semblen importants, però donen sentit a la vida. D'aquelles que s'assaboreixen intensament. Porteu-me somnis, tot i que això no és difícil, ja que soc un somiatruites que sempre en té algun al cap. Somnis dels quals no importa el destí, ni si acaben arribant a port; el que és realment important és el camí recorregut i amb qui s'ha compartit, superant adversitats i imprevistos. No us oblideu de la salut, tot i que no la tin...