UltraQuim

Tal dia com avui, fa catorze mesos de l'accident, que ràpid de dir i que lent de passar aquest temps. Cada mes em repeteixo a finals d'aquest o a principis del proper, estaré recuperat. Un dia o altre encertaré. No penso en el final, perquè no sé quan serà, ni depèn del tot de mi. Penso en què puc avançar aquest mes i quins objectius tindrà el següent. La sort és que tot va endavant. La cama encara no deixa la crossa, tot i que en té moltes ganes. Les escales que abans feia corrent, ara toca fer-les pas a pas. I el dolor no vol abandonar l'espatlla, ni deixa que tingui una mobilitat plena. Afortunadament res a veure a com estava fa catorze mesos, ni com estava a l'inici d'aquest any. La millora és constant, i alhora lenta, més lenta del que voldria. Començo a interioritzar, el que sé des del principi, que al cent per cent no quedaré. Que tot el que feia abans, almenys, en els immediats anys, no ho podré fer. Assumir la realitat no impedeix il·lusionar-me. Pensar nov

Aquesta obra, ens dona una nova mirada, des d'una perspectiva diferent, del que és viatjar. De la mà d'Albert Casals, un jove que es mou pel món sol i en cadira de rodes. La història d'aquest llibre, s'inicia quan encara no té la majoria d'edat. Veure món, amb la mirada de la primera vegada, sense perjudicis, ni gaires idees preconcebudes, dona un aire fresc a la lectura. Pot semblar un llibre per a gent jove, en la meva opinió, és per a tothom i sobretot per a persones amb més edat, per a recordar el que, de vegades, hem oblidat. Del fet d'anar en cadira de rodes, que a la majoria ens pot semblar un inconvenient, en fa un avantatge. D'anar sol, en fa una oportunitat per a conèixer gent. No estar-se gaire temps allà mateix, es torna virtut. D'improvisar, en fa una manera de viatjar. Tot plegat diu molt del tarannà de l'autor. No comparteixo tot el que expressa l'autor. Però no m'impedeix de gaudir de l'obra. I extreure noves

Quatre-cents dies fa del fatídic dia de l'accident. Molt temps... Un temps en pausa, de no poder fer el que m'agrada. No per això he deixat de fruir, de les petites grans alegries del dia a dia. Ni de fer plans de futur, tot i que sense data. Un temps fugit, que afortunadament no tornarà, sobretot pensant en el dolor i el patiment, meu i dels meus. La distància va fent que es torni un record borrós, tot i que impossible d'oblidar. Un tems regalat, va faltar poc, molt poc, per no poder-ho explicar. Vaig sentir la fragilitat a la pell. Fa ser conscient de l'extremadament agraïts que hem de sentir-nos per estar vius. Un temps de paciència, molta paciència. No només per esperar la recuperació, sinó per anar afrontant totes les etapes i contratemps que es van presentant. Un temps d'espera, que encara no ha acabat. Tot i que va faltant una mica menys per a retornar a la vida quotidiana. Ja començo a tenir el cap ple de pardals, somiant despert en noves avent

Novel·la ubicada a la Costa Brava, tot i que en cap població en particular, cadascú pot ubicar-la, en el pensament, on més li plagui. L'acció principal succeeix en un dia, concretament en un dissabte de primavera, com ens diu el títol de l'obra. Ni el dia de la setmana, ni l'estació de l'any podrien haver estat més ben escollides. A la trama hi ha pocs personatges, tres parelles. Tot i que hi són representades múltiples maneres d'entendre les relacions efectives, en què de ben segur ens podem sentir reflectits i ens aporta una reflexió sobre la nostra manera de viure l'amor i el sexe. I com el desig pot fer trontollar els pilars d'una vida plàcida. La història transpira sensualitat en la majoria de les seves pàgines, de manera molt propera. Podem veure l'erotisme des de diferents punts de vista. Una part que m'ha agradat molt és que hi ha bastant diàleg entre personatges, en escenes fixes, molt pròpies d'una obra teatral. I una veu e

Tot un divertiment de lectura. Un llibre molt entretingut i recomanable, per persones a qui el temps desperta curiositat. Ens parla dels fenòmens i les situacions meteorològiques més extremes del planeta: vent, fred, boira, pluja, calor, aurores boreals, etc. Un recorregut per 25 indrets del món on hi ha un temps extrem. Ho fa des d'una basant divulgativa i lúdica. Explicant el perquè d'una manera entenedora, aportant dades contrastades, explicant alguns rècords que impressionen. Si ens queda ganes d'anar-hi, hi ha informació de com arribar-hi, en quina època hem de fer-ho, on allotjar-nos i que hem de posar a la maleta. Si no volen anar tan lluny, també ens explica on podem trobar el fenomen meteorològic, tot i que en menor mesura, a prop de casa nostra. Al final de cada capítol, hi ha un dibuix còmic, que dona un toc d'humor i bon rotllo . El que més m'ha colpit, ha estat on hi va haver la pedregada més gran. Fa mal només de pensar-hi, el que arribave