UltraQuim

Estudiar des de casa, segons la meva experiència, és fantàstic: té un munt de pros i també, per què no dir-ho, algun contra. Estudio en línia principalment a dos llocs, tot i que també faig alguna altra formació, però de més curta durada. Des del 2021, estic a l'Institut Obert de Catalunya (IOC), que depèn del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Primer fent les diferents competències digitals del Competic 3 i des del 2023, aprenent anglès , gestionat per l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). I a partir del 2024, he començat el Grau en Dret a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Pros - Anar al nostre ritme. Poder estudiar i fer els exercicis i treballs encomanats, quan a un li va bé, sempre complint els terminis d'entrega marcats per cada assignatura. - Sense desplaçaments. No hem de dedicar temps a anar i venir, optimitzant el temps d'estudi del qual disposem. - Recursos digitals. Tenir el material d'aprenentatge en digital fa que tot e...

Estimats Reis d’Orient, Abans de tot, cal esmentar que el passat any 2025 m'heu portat de tot: moltes alegries i moments compartits amb família i amics, d'aquells que es graven a foc en la memòria. D'aquells que gaudeixes tant en el moment de viure'ls com en el de recordar-los. També algun maldecap, que amb el pas del temps es difumina. Per aquest any us vull demanar que continueu duent-me el que em porteu una mica cada any: il·lusió. No per fer grans gestes, sinó per tenir una mirada de primera vegada en les petites coses; aquelles que no semblen importants, però donen sentit a la vida. D'aquelles que s'assaboreixen intensament. Porteu-me somnis, tot i que això no és difícil, ja que soc un somiatruites que sempre en té algun al cap. Somnis dels quals no importa el destí, ni si acaben arribant a port; el que és realment important és el camí recorregut i amb qui s'ha compartit, superant adversitats i imprevistos. No us oblideu de la salut, tot i que no la tin...

 

 

Fer anys és tot un premi. I a més poder-ho celebrar amb la gent qui més m'estimo, la mare i la meva germana, fan que complir-ne sigui tota una festa. Ara que n'he fet 51, que són els nous 15! No noto un especial pes pels anys. Per paradoxal que sembli, tinc un avantatge: el canvi de vida i l'aparició de limitacions físiques produïdes per l'accident de trànsit, quan encara no havia fet els 46, fan que el punt d'inflexió en edat, sigui aquesta. Tot el que ve després, és a millor, és a dir, ara estic millor que als 47, tot i que, evidentment molt pitjor que als 45. Em sento molt afortunat, profundament afortunat. Per la vida, una cosa que donem per suposat, tot sabent que un dels nostres dies no tindrà demà. Fins que això arribi, toca gaudir de l'alegria d'estar viu i ser conscient que el pas dels anys, no deixa de ser una pròrroga que val la pena de ser jugada. L'important no és el que un té, sinó el que un comparteix.