UltraQuim

De l'accident ençà, he après coses i n'he corroborat d'altres. No descobreixo grans qüestions, em centro en els petits detalls. Ho he concentrat en un decàleg: 1.- Anar a les visites i proves mèdiques amb roba còmoda, havent menjat, amb aigua i alguna cosa per picar a la bossa. Els meus rècords d'espera: han estat d'una mica més de tres hores i quart per una consulta, i de sis hores llargues per fer una prova. 2.- Tot i que hi ha moltes vegades hi ha retards. Cal ser-hi a l'hora. Si no, la impuntualitat dels pacients, acaba sent part del problema. Per exemple un fisioterapeuta, té uns minuts assignats per a nosaltres, si no hi som a temps, el que va després no en té cap culpa. 3.- Ser amable amb el personal sanitari i administratiu. Ells no tenen la culpa, ni del temps que tarden a convocar-nos a una prova o consulta, ni de les hores que perdem a les sales d'espera. Com és ben sabut, però de vegades s'oblida, un si us plau, un gràcies i un somriure, ob

Estimats Reis Mags: Estic molt agraït pel que vau portar l'any passat. Hi va haver moments difícils, també temps per gaudir intensament. De mica en mica, tot es va posant al seu lloc. La desitjada recuperació de l' accident de trànsit , de fa dos anys i mig, ha arribat, en forma d'estabilització. No com esperava. Ha portat nous companys de viatge, dolor que mai marxa, limitació de moviments, una farmaciola sempre plena i una crossa, que tot i que anhelo deixar, la trobo tan indispensable, com posar-me les ulleres quan em llevo del llit. No tinc dret a protestar, tinc el regal més gran, estic viu. No puc fer el que voldria, afortunadament, acabo volent el que si puc fer. Tinc el que és important i no es pot comprar amb diners. Tinc ganes de menjar-me el món. Curiositat per descobrir coses noves. Projectes adaptats a les noves realitats. Idees que fan somiar despert. Nous camins per explorar. I bona gent que m'envolta. Només us demano memòria, per recordar que

 

Fer anys m'agrada, celebrar-ho també. En realitat, el que més em complau, és omplir de vida el pas del temps. De vivències que donin sentit a tot plegat. Quina millor manera de festejar-ho, que de manera íntima. Amb les persones que hi són des de sempre, en les bones i no tan bones estones. La mare i la germana. El veritable luxe és veure'ns com anem complint aniversaris. Si hi afegim un pastís de xocolata amb dolç de llet, fet per la mare. La combinació es torna immillorable! Ara tinc quaranta-vuit anys. Tenint en compte, que l'esperança de vida d'un home, és aproximadament de vuitanta anys. Soc conscient que estic més a prop del final, que no pas del principi. Sembla una certesa trista, però és tot el contrari. Cal estar content d'haver arribat fins aquí. Estar feliç per tot el que un ha fet. I sobretot, afrontar amb immensa alegria, tot el que a un li queda per endavant. La perspectiva que dona l'edat és un gran avantatge. Aquells problemes que semblaven la f