UltraQuim

He llegit una novel·la que m’ha atrapat des de les primeres pàgines. Parla dels amors i desamors d’una jove que acaba de sortir de la universitat, i tot i que en podria semblar llunyana, m’hi he sentit sorprenentment identificat. Potser perquè, amb cinquanta anys complerts, t’adones que, en el fons, mai deixem de ser principiants. Sí, amb més experiència, més cicatrius i més perspectives… però principiants, al cap i a la fi. La protagonista ens obre les portes del seu món interior —ric, intens, contradictori—. El llenguatge és planer i agradable, fàcil de llegir, però no per això superficial. Hi ha moments que colpeixen per fer deixar caure alguna llàgrima i d’altres que fan somriure. I entre línies, bateguen altres temes com: l’amistat, l’error com a camí i la recerca d’un lloc propi en el món. La veritat és que no en sabia res, ni de l’autora ni del llibre. És la seva òpera prima, i ha estat tot un descobriment. Només llegint la contraportada vaig intuir que m’agradaria... i no m’he ...

Fer apunts és la pedra angular del meu aprenentatge a la UOC.    Els faig de seguida que em donen un nou mòdul. No m'agrada esperar al final a fer-los, prefereixo tenir-los enllestits abans de començar la PAC (Prova d'Avaluació Contínua) corresponent. D'aquesta manera m'asseguro d'haver entès els conceptes d'estudi abans de posar-los en pràctica.   La meva metodologia és llegir un punt o un apartat del temari -com a molt una pàgina- i fer-ne el resum. Una vegada acabat un apartat o punt, el llegeixo per si ho entenc bé o si hi falta quelcom. De la mateixa manera, quan acabo tot el mòdul, ja tinc una visió més global, el torno a llegir per detectar possibles millores.   Els apunts es poden fer de moltes maneres, sempre he llegit que es reten més la informació si es fan a mà, en el meu cas, els faig a l'ordinador, per tres motius. Primer que tinc mala lletra, d'aquella que a vegades no entenc ni jo. Segon perquè en iniciar els estudis a la UOC, vaig prendr...

No hi ha millor manera de veure l'evolució d'un mateix que poder mirar enrere. Això és el que faig amb l'anglès. Des que vaig començar, vaig guardant els vídeos dels treballs que, semestre rere semestre, cal fer per a superar el curs. Ho vaig començar a fer amb aquesta intenció; la veritat és que va ser tot un encert. Actualment, en tinc sis, des del desembre del 2023 fins a un de la setmana passada. Ara que estic finalitzant el meu segon any en aquesta difícil, i de vegades feixuga, empresa d'aprendre anglès, puc observar, mitjançant la visualització dels vídeos, una evolució. La progressió és en el llenguatge i, sobretot, en la pronunciació. Encara soc molt lluny d'on vull arribar, però anar en la direcció correcta fa més lleuger el camí.  El fet d'haver de gravar vídeos en anglès és una bona manera de treballar el parlar. Crec que ho començaré a fer com a pràctica personal més sovint, perquè és una activitat molt completa, que va des de redactar el text, busc...

Tenir informació actualitzada sempre és important. Per estar al dia mentre s'estudia a la UOC, hi ha diferents vies: Correu electrònic: és l'eina bàsica de comunicació a la UOC, com era d'esperar en una universitat cent per cent en línia. Dins del campus virtual tenim la nostra bústia de correu, amb un compte personalitzat que ens proporciona la mateixa UOC. Es pot entrar sovint o, com és el meu cas, tenir l'opció activada de reenviament d'una còpia de cada correu entrant a una altra adreça electrònica, la que faig servir en el dia a dia. D'aquesta manera, sempre puc veure els correus al moment. Anuncis: dins cada assignatura, en l'apartat anomenat anuncis, hi ha les comunicacions que fa cada professor, relacionades amb la matèria en qüestió, com quan s'acaba el termini d'entrega de les Proves d'Avaluació Contínua o quan surten les notes, per exemple. Si tenim l'app al mòbil, aquesta ens envia una notificació a cada nou anunci. Fòrums: din...

Hi ha llibres que a un li arriben al cor; Los siguientes , de Pedro Simón, n'ha estat un d'ells. Es tracta d'una novel·la amb pocs protagonistes: un pare gran, els seus tres fills i els seus dos nets. La història ens fa reflexionar del punt en què els pares són d'edat avançada i els fills es tornen els pares dels seus pares, no sense recordar quan el pare era el pare i els fills eren petits. Un viatge emocional, explicat pels seus protagonistes, amb una diversitat que fa que ens puguem sentir identificats en un personatge o altre, o en parts de tots ells.  El títol de la novel·la és deu per l'ordre successori cap a la mort. Quan som petits som els últims; primer tenim els avis, i aquesta circumstància es veu molt llunyana, però, per llei de vida, a la que marxen els pares, nosaltres som els següents que marxarem.  Pocs llibres ens fan rumiar sobre una part que no es pot separar de la vida, com és la mort, i encara menys de la recta final vital que ens hi porta a nos...