UltraQuim

Quina millor excusa per anar en bici un diumenge, que anar a veure i a animar a dos companys d'equip, en Jordi i en Rafa, que fan el Challenge de Calella, amb les seves respectives parelles fent-los costat, que són el secret del seu èxit. Són uns 55 km d'anada, que passen ràpid, pedalo per la costa, Sant Feliu de Guíxols - Tossa de Mar - Lloret de Mar - Blanes - Palafolls - Pineda - Calella. Només arribar-hi, ja és pot palpar l'ambient de festa de l'esport, és la celebració de moltes i moltes hores d'entrenament, robades a la son, al sofà, a la mandra, veig com els atletes  estan donant el millor de si mateixos, voluntaris que es desviuen perquè tot rutlli a la perfecció, expectació en els familiars i els amics que  paren d'animar. També hi veig la cara trista, cotxes que es queixen que no poden passar, amb l'impertinència del clàxon, la cara amarga de l'abandonament. Donen ganes d'entrar a pedalar amb ells, però avui no és el meu dia, é

En aquesta mini guia de l'ultrafons, que aniré publicant en diferents escrits, no pretenc dir a ningú el que ha de fer, ni fer prevaler cap veritat suprema, ni tinc la raó en absolut. No és més que un recull de respostes, a les preguntes que moltes vegades em fan i em faig. Cal tenir en compte que el que li funciona a la perfecció a una persona, a una altre li pot anar fatal. Només vull explicar el que he après fins ara, saber una cosa, no és més que el punt de partida per qüestionar-la, aquesta és l'intenció, posar per escrit uns quants conceptes a tenir en compte en una prova de  llarga distància, dels que vas millorant a cada participació. Tot i que parlo de córrer, tot el que explico ho aplico en altres disciplines esportives com ara en la natació, el caminar, el caiac, la bicicleta i el triatló. Amb l'única pretensió de ser una reflexió escrita, només compartint el que m'hagués agradat saber abans de fer la meva primera cursa d'ultrafons.  Sóc conscient que

Fer una petita entrevista per la ràdio, de 5 minuts, ha estat una gran experiència. Des del primer contacte en que s'apunta la possibilitat de l'entrevista, m'il·lusiona molt, per mi la ràdio, és un mitjà màgic m'agrada molt, l'escolto cada dia, durant hores mentre condueixo, fins i tot quan escric aquest bloc, des de sempre, em permet descobrir coses noves, veure mirades diferents i aprendre dels altres. Crec que la millor manera d'afrontar-ho, és com ho faig en els escrits al bloc, intentar transmetre el que sento pell endins, sense disfressar res, penso en preparar-me una mica de guió, però no ho faig, no vull llegir, ha de ser una conversa, no una lectura. Poc abans de les 16 hores, rebo una trucada, per avisar-me que queden 20 minuts, seré la primera entrevista del programa, quin honor. Sona el telefon, petita espera, mentre escolto el que en Josep Mª, el conductor del programa, va explicant als oients, ara parla de mi, em dóna pas.... l'

Edurne Pasaban amb l'exemplar que em va dedicar. No és cap novetat que segueixo a l'Edurne Pasaban, no només per la gran proesa que va aconseguir, fer els 14 cims més alts del planeta,  de més 8.000 metres, una gesta a l'abast de molt poca gent, siguen la primera dona en fer-ho. Abans de llegir el llibre Catorce veces ocho mil, la seguia per les seves accions i com les explicava, des que he llegit el llibre l'admiro. Perquè ha estat capaç de despullar l'ànima en el paper, sense vergonyes, sense tabús, explicant més errors que encerts, com ha anat aprenent a copia de pals en la vida, el cost personal que ha tingut aquest projecte, a més de saber comunicar com de gran és el món de l'alpinisme, per un profà com ara jo. Permet conèixer com funciona una ascensió, amb la seva gran complexitat, dificultat i perills, explicat d'una manera planera i entenedora. Parla de les seves debilitats, això la fa encara més gran, de vegades al parlar amb esportistes,

Ha arribat, han passat prop de tres mesos, des que un dijous a la tarda, de principis de Juliol, penses que els reptes que feia, sempre eren en dies d'oci, mai en laborables i va sorgir l'idea de fer aquest repte. Molta feina, molts dubtes i moltes hores de somiar despert. Matí de nervis, el despertador ha sonat, quan feia molta estona que estava despert, m'he llevat amb inquietud de les grans ocasions, d'aquelles que penso que el fracàs, és molt possible, dels que sé que no puc baixar la guàrdia en cap moment, si vull aconseguir-ho. Serà un camí llarg, amb moments dolents i d'altres de molt bons, com el d'avui, en que dos amics han vingut a acompanyar-me. En Pere Alsina , tot i haver fet una tirada llarga el dia abans i en Josep Vidal, que ha vençut un matí mandrós de diumenge. Ha estat, un dels dies més fàcils, per la bona companyia, normalment per horari ho faré sol; per vistes, a la nostra estimada Mediterrania, entre setmana, per horari laboral, ho f

Només falta un dia, per començar el repte No Puc Parar, que consisteix en córrer i/o caminar 10 km al dia, durant 100 dies consecutius, del 23/09/12 al 31/12/12.  Li tinc molt de respecte a aquest repte, perquè és cada dia, no casi cada dia, hauré de superar dies de mandra, a la son, dies que potser no estaré del tot fi, potser sense ganes, potser algun mal de ventre, dies de dobles entrenaments, doncs no deixo de nedar, ni de pedalar, ni de fer caiac, ni de treballar de dilluns a divendres, ni d'escriure en aquest bloc, ni en la web de Triatletas en Red.  Espero que el meu entorn, sàpiga entendre que a partir d'ara tindré menys temps per fer-ho tot i més coses a fer. Fa respecte, el fet que no tingui cap dia de descans, ni tan sols abans d'afrontar proves com els 100 km en pista de Terrassa, ni davant les 24 hores d'atletisme.  Sóc conscient que serà molt dur, per això m'atrau, si fos fàcil no tindria cap gràcia, he de mantenir la motivació durant 100 dies

Surto a mig matí amb poc vent i mar de fons, durant la primera meitat del dia la tramuntana puja i les onades es fan més grans, navego resseguint la costa, voldria entrar en alguna cova, però les condicions de la mar ho desaconsellen. Navego pausadament a ritme de comtenplació, gaudint de nou d'una costa que més molt familiar, poc abans d'arribar a Tossa, paro a nedar una mica. L'he vist en mil i una ocasions, però el castell de Tossa, sempre em deixa amb la boca oberta, vaig fent camí fins arribar a Lloret, on paro a dinar sota la  casa-castell, són les 16:30 de la tarda, en menys de 2 hores  estic a Blanes. Mentre dino, tinc una sorpresa desagradable, el mòbil ha deixat de respirar, penso que cap problema, he mirat la predicció del temps, és bona, si tinc qualsevol problema, estic aprop de casa i en terreny conegut, dormiré en un raconet tranquil, a més abans de la telefonia mòbil, les aventures és feien igualment, desfer el camí, em faria arribar pràcticament de n

Sortim els cinc de Sant Feliu de Guíxols, a navegar un dilluns pel matí de setembre, amb la sensació que el mar és nostre,  la tramuntana ens va frenant el camí des de les primeres palades. Parem a dinar a la platja de La Fosca de Palamós, aprofito per posar-me les aletes, per nedar i estirar les cames i observar el que succeeix a dins l'aigua, seguim navegant fins a Cala Pedrosa, un indret idilic entre Llafranc i Tamariu. El dimarts és lleva gris, la mar està moguda, no ens permet avançar gaire, si ens deixa parar a esmorzar i dinar amb calma, hores en sec que aprofito per llegir, m'agrada llegir llibres al costat del mar, per molt enrenou que hi hagi al voltant,  permet concentrar-me i transportar-me als paisatges que descriuen, per sentir les emocions que transmeten, és la màgia del mar. Acabem el segon dia a l'Illa Roja a Begur, entrada la matinada comença a ploure i fa vent de llevant, que ha de girar a tramuntana, en aquestes condicions, el grup decideix fer

Quinta edición, de la que ya es una clásica, dentro de las travesías de larga distancia en aguas abiertas, por ser pionera y por su participación que va en aumento año tras año. La tramontana, no dejaba de soplar en las jornadas anteriores, para tener las posibilidades de hacer el recorrido original, de 6.500 metros, de Cala Jugadora en el Cap de Creus hasta Cadaqués, en el día anterior se aplazo la travesía 2 horas y se pospuso la decisión final, a la misma mañana de la travesía. Van llegando los nadadores, unos a recoger el dorsal, otros ya lo hicieron el día anterior, todos con muchas ganas de nadar, todos con la misma pregunta, que recorrido se hará, a primera hora, comunican que se nadará el recorrido original, pero con un retrasándolo 30 minutos, como margen de seguridad. Trasladan a los participantes en autocar y en tren turístico al punto de salida, los primeros 260 inscritos de los casi 700 nadadores, tienen premio, hacen el traslado en barco, tienen la oportu

No és un repte perquè completar-ho, no és el més important, arribar a Colera, no és la finalitat sinó gaudir del camí, dels mils secrets que té la Costa Brava. És una aventura compartida amb amics. El recorregut, per motius logístics és de Sant Feliu de Guíxols a Colera, l'he fet en unes quantes ocasions, amb bona i mala mar, amb dies de serenor i jornades interminables de vent, però sempre hi descobreixo racons nous i en els racons ja coneguts hi trobo detalls que no havia observat. Serem nòmades, durant uns dies, tot el material a dins el caiac, dormirem on ens vingui de gust o la mar ens suggereixi, menjarem on decidim o el vent ens dugui, l'únic que haurem de fer serà palejar i gaudir. Serem pirates, a la recerca dels tresors, que s'amaguen a la vista dels altres, als que hi passen a tota velocitat i als que miren però no hi saben veure. Serem lliures com el vent, però aquest ens farà presoners. Serem esclaus, ens rendirem als encants d'aquesta terra i

Avui s'ha inaugurat, de manera oficial, el nou tram d'asfalt com a  millora del Camí de Puig d’Arques, 5,2 Km. des de Romanyà de la Selva (Santa Cristina) fins els Plans de Can Sabaté (Cruïlles-Sant Sadurní-Monells). He aprofitat per fer la meva estrena particular, de la nova via, encara fa olor d'asfalt fresc, és una carretera estreta, igual que la pista forestal original que era, en el tram de Romanyà de la Selva al Coll de Can Llach. A partir d'aquí, ja estava asfaltat, però en un estat d'abandonament deplorable, des que es va construir als anys setanta, ho han fet tot de nou. Permet pujar-hi amb la bicicleta de carretera, per un indret on abans s'hi havia d'anar amb la de muntanya, ara podem fer un port més, passar dels 300 metres d'altitud de Romanyà fins als 460 metres dels Plans de Can Sabaté, en un indret de muntanya, amb alguna rampa que fa suar. Notícia inauguració al Diari de Girona Track

El nostre ball s'ha fet esperar, primer ahir el van retardar dues hores i avui 30 minuts més, estava impacient per ballar amb tu i tu, la meva mar estimada, no paraves de fer tombarelles amb la tramuntana, els gelós m'han posseït. Durant l'espera, converses amb un munt d'amics i familiars d'aigua, que com jo, demanaven que sones la nostra cançó. Et mirava de reüll, mentre assentat, pensava en tot el que ens divertiríem junts, dels secrets que m'explicaries a cau d'orella, de tot el que m'ensenyaries. Amb impaciència mal dissimulada, ja estava a l'aigua, en la teva fredor, sentia la calidesa del teu amor salat, he esperat, fins que per fi ha arribat el moment tant desitjat, he escoltat la melodia que ha donat inici a la Marnaton. Les aigües estaven transparents, al costat anàvem deixant l'impressionant Cap de Creus per enfilar cap a Cadaqués. En el teu interior, tranquil·litat absoluta, he gaudit d'un banc de milers de peixos, durant

La Radikal Mar Brava, no comenzó con las travesías del sábado, sino con las actividades previas del viernes, test de neoprenos, prueba de kayaks, entrenamiento conjunto, actividades infantiles, recogida de dorsales, visita a las carpas de empresas vinculadas con las aguas abiertas y briefing. El sábadoel mar se encontraba con aparente calma, eso se veía desde la salida de la 7.0, aunque a la que llegaron a las Illas Formigues,  encontraron un poco de tramontana, todo el trayecto, Calella – Illes Formigues – Llafranc, estaba señalizado por globos de helio, anclados a boyas, que facilitaban muchísimo el seguir el recorrido correcto,  junto a los 60 voluntarios que en kayak acompañaron y cuidaron de los 365 nadadores, los ganadores absolutos en la modalidad de 7.0 fueron Miguel Ángel Rozas 1h12′ y Erika Villaecija 1h13’24”, la última participante en completar la prueba fue Clara Hernández en un poco más de 3 horas. El ganador del sorteo de la invitación, que por gentileza

Aquest desembre, podré participar en les meves terceres 24 hores d'atletisme, que es realitzen a les pistes de Can Dragó i organitza corredors.cat, amb caire solidari, per la marató de TV3. Les espero amb ganes i les començo a preparar amb il·lusió. A primera vista, un pot pensar que és de bojos fer voltes a una pista durant 24 hores seguides, que millor a la muntanya o en un trajecte més ampli, però córrer en pista tot són avantatges. A cada volta, a poc més de 400 metres, puc beure, puc menjar, no em cal portar res a sobre. Hi ha un espai, per l'avituallament personal i les coses de cada participant, que em permet tenir a mà el que necessiti, agafar-ho i deixar-ho quan em vagi bé. Tinc el lavabo a cada volta. A cada pas per la línia de sortida, puc saber la distància que porto recorreguda amb exactitud. Cada tres hores canviaran el sentit de la marxa, així és fa més distret. Tot i que no la vull fer servir, hi ha una zona per descansar i dormir, sempre està bé tenir

M'agrada molt veure el fons marí i observar-ne els seus secrets, hi ha dies que aprofito per només mirar dins la mar, en  les travessies ja m'hi encanto normalment, però de tant en tant, necessito dedicar-hi una bona estona. Nedar és transforma en el mitjà per desplaçar-me d'una banda a una altre, a les habituals ulleres de natació, sumo un tub i unes aletes ben grans, les tirades llargues, passen a ser molt curtes en metres i extenses en minuts. Les imatges que acompanyen aquest escrit són a pocs metres de la línia de costa, el vídeo està filmat com a molt a deu metres de la platja, en un dels indrets que més m'agraden la Costa Brava, a Cala Vigatà, a Sant Feliu de Guíxols, on busco preguntes quan estic perdut amb les respostes, és un petit racó de món, on el temps s'esvaeix, on comença i acaba tot. Àlbum de fotos Vídeo Entrada relacionada: 13/06/11 Snorkel Cala Vigatà

El 8 i 9 de setembre es va disputar el Campionat d'Europa i del Món d'ultrafons 24 hores, a Katowice (Polònia). El mitjans anomenats esportius, no n'han fet pràcticament difusió, potser perquè s'anomenen esportius, quan s'haurien de dir futbolers,  potser perquè no entenen que és una prova de 24 hores, als 90 minuts ja es col·lapsen per donar voltes i voltes, durant dies, al que ha passat en aquest temps, potser perquè només parlen d'esport que no sigui xutar una pilota, quan es produeixen nous rècords o durant les olimpíades perquè toca o per casos dopatge o per cobrir l'expedient. Una de les grandeses que té l'ultrafons, a més de ser atletisme i superació en estat pur, és poder parlar de tu a tu amb els guanyadors, amb atletes que em donen mil voltes. No conec a tots els de la selecció que han anat representant a Espanya, però si he coincidit més d'una vegada amb una de les seves integrants, la Cristina Gonzalez i com que en moltes ocasion

El dia està exultant, les onades no s'han despertat, en el mar es poden apreciar els colors de l'aigua, tonalitats turquesa, matisos verds, prou transparent per veure els secrets que hi amaga des del caiac. Tinc l'oportunitat de veure de nou per primer cop, un paisatge que més molt familiar, ho puc fer a través dels ulls d'en Joan, a ritme de palada, observant com l'entorn li omple els sentits. Llisquem sobre el mar amb les nostres muntures de plàstic. Entrada en una cova, aparquem el caiac i a nedar, a jugar amb l'aigua, els corbs marins, volen sortir a les fotos amb nosaltres, disfrutem com nens en un dia de festa, seguim navegant fins a una platja propera, per seguir nedant, jugant amb el nou joguet, una càmera aquàtica, tot fent fotos al fons marí, gaudint l'ara i el aquí. Després, assentats en una pedra, m'adono de que la vida és el que ens passa mentre fem plans pel futur, com deia el gran John Lennon, perquè del que varem parlar que faríem,

Àlbum de fotos   Track   Entrades relacionades:  Repte pel 08/09/12 Ultra Trail 3 Vies Verdes 08-09/09/12 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Crònica

140 km de vies verdes donen per molt.  Estada  la nit abans, en una casa rural magnifica, la Peçallarga, en un indret dels que és pot escoltar el silenci. La primera via verda, juntament amb el tram d'enllaç, de Ripoll a Olot, 40 km, fets per la seva alternativa més complicada i més bonica, tècnicament no té dificultat, si petits regals a cada poc, una ermita, uns gorgs, el riu que ens acompanya, el tren  tricutricu   pels que volen gaudir d'aquest entorn més descansadament. Arribada a Olot, a dinar, la calor i la humitat apreten. Comencem la segona via verda, d'uns 60 km, propera parada a Sant Feliu de Pallarols, on ens porten avituallament i estris que ens faràn falta per afrontar el tram fins la Cellera de Ter, on farem parada a sopar uns macarrons boníssims!!! que ens ha preparat amb molt carinyo la mare de la Pili, tot i que no em coneixen, m'acullen com un més de la família. És de nit, emprenem el tram que ens durà a Girona, en Josep Ventura, ens ve a a

Les vies verdes de Girona, són un patrimoni que s'ha de viure, des de les seves múltiples possibilitats. En aquesta ocasió, serà caminant, trotant a estones,  molt ben acompanyat amb la Carme i en Pere , també hi serà present, tot i que no físicament degut a una lesió esportiva, l'Andreu, amic i company de grans aventures, com la que va ser l'anterior cop que ho vam fer-ho sortint de Ripoll, en el 2010. Per endavant, una mica més de 140 km, 5 comarques i molts pobles, començarem al pre-pirineu gironí per acabar a la Costa Brava, tot seguit, parant a menjar i poca cosa més, sense dormir, d'una tirada. Tenim avituallaments fixes, d'altre mòbils, en punts estrategicament designats, per poder agafar i deixar material, menjar, proveir de provisions i liquid, tots els detalls lligats, els imprevistos apunt i els impossibles preparats. Penso que les persones tenim com a patrimoni, les altres persones que coneixem i amb les quals compartim part de la vida, d'aqu

La Peçallarga és una casa de turisme rural i actiu que està situada al Pre-Pirineu, a una altitud de 1.100 m. i ubicada en uns paratges de gran bellesa dins el terme municipal d'Ogassa, antic poble miner del Ripollès. En una finca de 8 hectàrees de terreny, amb bosc i rierol propis.  El Ripollès té un encant especial, està aprop de tot arreu i prou lluny per sentir la tranquil·litat de la muntanya i desconectar, hi vaig menys sovint del que voldria, però tinc mil imatges gravades a la memòria, no només per fer-hi proves com la Cavallera btt el 2007, la segona meitat de les 24 hores de muntanya d'Olot el 2009,  la Setdellonga 2010, l'inici de l'Ultra Trail 3 Vies Verdes el 2010, l'Ultra Trail Emmona el 2010 i el 2012, i diferents entrenaments en alçada, també per un programa de televisió que em deixava embadalit, Caminant pel Ripollès . Gràcies al col·laboració de la Peçallarga, que té al capdavant l'Eva i en Joan, tindré l'oportunitat de descobrir ra

Sábado 13 de octubre de 2012 Lugar: Calella – Llafranc Organizador: Club Natació Radikal Swim Distancias: Radikal 7.0, 6.800 metros. Radikal 1.5, 1.500 metros. Viernes 12/10/12, en Llafranc Se harán diferentes actividades durante todo el día para los nadadores y sus acompañantes, prueba de neoprenos, charlas explicativas, entrenos según nivel, briefing. 17:00 a 20:30 recogida de dorsales y chips. Sábado 13/10/12 en Calella 08:00 Entrega dorsales a los rezagados 08:30 Reunión briefing 09:00 Salida Radikal Mar Brava 7.0 12:30 Salida Radikal Mar Brava 1.5 14:00 Entrega trofeos y sorteo premios No es obligatorio el neopreno, el agua ronda los 21/22 grados en esta época, aunque si recomendable para quienes quieran un plus de comodidad cara a la temperatura del mar y frente a alguna medusa. Servicios: Kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía, cronometraje con chip, premios por categorías, avituallamiento durante la prueba. Radikal 7.0 Salida desde Calella, con l

Hi ha qui pensa que per fer esport, s'ha de començar de petit, que a certes edats, ja és tard, que començar en l'edat adulta és absurd.  De petit entrenava i competia, estava federat i formava part d'un club... d'escacs, però l'opció de només poder guanyar o perdre, no li acabava de trobar la gràcia. D'esport res de res, fins l'adolescència estava gras, durant la joventut de moviment poc. Als 30 anys, a les acaballes del 2004, vaig comprar una bicicleta tot terreny i una guitarra, com podeu comprovar, aquest bloc no va de música, recordo la primera pujada llarga, com si fos ahir, va ser la primera victòria. Varen passar molt quilòmetres a ritme de pedal,  em van comentar de córrer, per així no destrossar tant la bici, una bona pensada, els inicis van ser durs, les cames semblava que fossin de pal, faltava aire al respirar, les articulacions feien mal, a finals del 2006,  corria algun dia al vespre, trotant uns 20 minuts i d'aquí no passava. A

Fisio Active, col·laborador des de fa  mesos , estarà ben present en aquest repte de fer 10 km corrent o caminant al dia durant 100 dies. Serà la part invisible dels 10 km diaris, la part que no sortirà en el track, però que ajuda a moure les cames, la part que no puc portar posada a sobre el cos, com la roba, però que si estarà en la musculatura que farà que em mogui.  Si fins ara, ja costava adaptar agendes i fer les sessions de reeducació postural y demés, ara tenim un plus de dificultat afegit, però gràcies a la seva bona predisposició, serà un escull que podrem superar sense complicacions. A més de les sessions habituals, seran l'equip de guàrdia, en cas de contratemps físics, tot i que espero que no en sorgeixin, durant els 100 dies, mai es poden descartar, tot un luxe poder comptar, amb un equip tant professional com el de Fisio Active. Web:  Fisio Active Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a:  NO PUC PARAR