UltraQuim

Els reptes de piscina, abans de començar, em fan sentir estranyament tranquil,  no hi ha variables atmosfèriques, ni grans imprevistos que hem puguin fer sortir de l'acurada planificació, més enllà del propi jo. Tinc el repte dividit en 6 blocs, fins assolir les 211 series de 100 metres. Primer bloc, 60 series. Sortint cada 2'15", el temps que sobra és el que descanso, les primeres 20 series, sense forçar les faig sota 1'50", penso en fer les primeres cada 2 minuts, enseguida recordo que canviar els plans, sense motiu de força major, em dóna mals resultats, si al preparar-ho tot ho vaig decidir així, per alguna cosa serà. Al finalitzar cada bloc, faig una petita rutina, surto de l'aigua, cap al vestuari, lavabo, menjar sense pressa i sense pausa, vaselina a les aixelles i de nou a nedar. En els segons de descans entre series és quan m'hidrato. Segon bloc, 50 series. Les faig totes sortint cada 2'15", em sento còmode . Realitzo les 100 primeres

211 series de 100 metres cadascuna. 21.100 metres, una mitja marató nedant en piscina de 25 metres, 844 piscines. Divideixo el repte en sis blocs, al final de cada bloc sortiré de la piscina per menjar, lavabo, etc.  Els blocs seran de, per aquest ordre, 6.000, 5.000, 4.000, 3.000, 2.000 i 1.100 metres. Cada serie tindrà un temps establert, el temps que arribi abans d'aquest, seran els segons que descansaré entre serie i serie. Començaré a 2:15, probablement després a 2:30 o descansaré 10/15 segons entre series. Nedaré crol, per millorar la posició de les cames i no carregar tant l'esquena, duré un "current", nedador de neoprè, que augmenta la flotabilitat, ni pales, ni aletes. És un repte personal, no una prova organitzada. Ho faré a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, on habitualment entreno, com un usuari més, dintre el normal funcionament  de les instal·lacions. Si cal hauré de compartir carril amb d'altres usuaris, tot i que el dissabte la piscina està ba

Tinc el ferm propòsit de fer cada setmana entrenament de desnivell, corrent i/o caminant, per així treballar una de les meves debilitats, alhora d'afrontar l'Emmona. Ja siguin tirades d'escalons entre setmana, esgarrapant unes hores pels turons aprop de casa o fent una tirada llarga per alta muntanya. En aquesta ocasió tinc temps per fer una sortida pels voltants de Sant Feliu de Guíxols. Aprofito per fer una ruta propera, surto caminant des de casa. Fàcil de seguir, tot i que la conec, les marques vermells i blanques del GR guien en cas de dubte. Relativament curta, 26.5 km, per poder fer durant la tarda de diumenge. Amb desnivell, uns 1.700 metres d'acumulat. Buscant-hi un xic de terreny amb pedra suelta, per practicar el pujar i baixar ràpid i de pas fer alguna patinada involuntària, per treballar l'equilibri. Amb bones vistes, no només des del cim del Puig de les Cadiretes, que em permeten veure la plana del Gironès i com la mar que banya Tossa de Mar. També

Poc més de tres mesos per la nostra participació a l'Emmona, en la modalitat de 129.54 km i 20.388 metres de desnivell acumulat, serà molt difícil, per això em cal entrenar al màxim les meves febleses. La meva gran debilitat és el terreny, faig poca muntanya i no treballo massa els grans desnivells. En aquesta ocasió, hem triat un circuit de 38 km, amb uns 4.500 metres de desnivell acumulat. L'itinerari és al Montseny. Comparteixo ruta, amb l'equip que farem l'Emmona d'enguany, en Lluís i l'Andreu i també ens acompanya l'amic Pere . Sortida des de Collformic enfilant el Matagalls, comencem amb fred, boira pixanera i vent, que calen les ulleres fins el punt que me les he de treure, en un terreny de pedra molla que rellisca. Sense ulleres no calculo bé les distàncies i he d'extremar la prudència. Un cop al cim, la boira ens amaga el paisatge. Seguim la ruta fins a Les Agudes, un cop dalt, la boira ens deixa observar la majestuositat de l'entorn i co

Divertint-me tot corrent Sisena participació en aquesta cursa, que és tant dura que val la pena, val la pena per gaudir-la corrent i per, tot i ser poquets, el gran ambient que si respira. Quan vaig començar a córrer, ja tenia vista aquesta prova. Any rere any hi anava fent el seguiment, des de la distància, de qui pensava que mai seria capaç de fer aquest quilometratge. A més fent 20 voltes, en un circuit d'anada i tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix. Creia que les persones que ho feien eren diferents,  d'un físic molt i molt preparat i una fortalesa mental envejable. Amb el pas dels anys, havent viscut unes quantes aventures i desventures, sóc una d'aquestes persones,  tant normal i tant especial com qualsevol altre, amb maldecaps, virtuts i defectes. Entrenant el que puc i tant bé com el l'agenda del complicat dia a dia em permet. Tenint la ment clara a estones i emboirada de tant en tant. He vist, que a

Set anys fa que em vaig apuntar a la piscina, per aconseguir anar més enllà de les boies de la platja. Uns 2.750 km he nedat , en el transcurs d'aquest temps. Braçada a braçada ha fet que hagi anat aprenent cosetes que vull compartir, no puc parlar de tècniques de natació, ni de velocitat, d'això no en sé gaire. Puc explicar que: Per gaudir nedant, no necessito nedar ni més bé, ni més ràpid, només em cal sentir-me còmode i segur l'aigua. Tot i que nedar millor i mes ràpid, sempre agrada. Si vull disfrutar del mar, cal treballar a piscina. I encara més important, és disfrutar de la piscina, sinó es torna una càrrega feixuga. Per nedar grans distàncies, és molt millor la continuïtat de nedar dia a dia, que no fer tirades llargues, tot i que aquestes aporten seguretat. Si treballo potència a la piscina, aquesta es transfereix al fons. Millor fer series, que no nedar per nedar. No cal nedar per acumular metres, millor nedar-ne menys, buscant objectius concrets. En el meu ca