UltraQuim

Veure com el sol va marxant, com la llum mica en mica s'esvaeix i la ciutat es desdibuixa, mentre nedem, és una sensació intensa. Amb en Sergi, des del 2014 , que nedem alguna nit d'estiu, buscant la foscor, acompanyats per la lluna plena. Tenim la mar entremaliada, onades que juguen amb nosaltres i nosaltres amb elles, sense més pretensió, que la de gaudir del moment. Una vegada al Freu, pas entre roques de Sant Feliu de Guíxols, ens hi endinsem amb timidesa. Anem a contracorrent i gronxats per les ones que hi ha, pura diversió! amb un fons espectacular. Tornem de nou a passar pel Freu, per emprendre el camí de tornada, encara queda llum i una vegada dins, per mar que hi hagi, ens sentim a casa. S'afegeixen a nosaltres la Mercè i en Joan, amb qui desfem camí fins a la platja, mentre la foscor va arribant i ho pinta tot de color fosc. Tot menys, la lluna, que està imponent i fa reflexes en la mar, per guiar-nos el trajecte cap a nosaltres mateixos. Nedar sense veure el f...

La mar i la lluna, tenen quelcom d'especial, si a més hi ha un grapat d'amics, esdevé la màgia. Entrem a l'aigua i la lluna no ha arribat, encara tenim llum de dia, tot i que per pocs minuts. La foscor ens va envoltant, pintant de sensacions cada braçada. No veiem res, ho sentim tot, sobretot tenim unes ganes boges de viure, assaborint l'instant, sense més pretensió que passar-ho bé, capturant moments de felicitat compartida. Mentre observo la lluna des de l'aigua, recordo que no hi ha res impossible, que el realment volem, ho tenim a l'abast de la mà, només cal ser prou valent per perseguir els somnis, sabent que no són un camí de roses. Juguem amb les onades i la corrent en contra, en el pas entre roques, del Freu. No cal veure-hi per sentir-se a casa. Alhora aprenem, gaudim de la luminescència de les algues, un autèntic espectacle que ens descobreix l'Albert. Nedem sense pressa, no tenim ganes d'acabar. Ens parem enmig de la foscor,...

Nedar amb lluna plena té màgia. Per tercer any consecutiu ho hem fet amb en Sergi. És dimarts, un dia laborable d'estiu. A última hora del dia, entrem a l'aigua, el mar està mogut, anem fins el Freu i allà decidirem, tot i que tenim bastant segur que no el podem creuar . A ixí és, s'aixeca molta onada a dins i per fora tampoc està com per nedar-hi de nit. Decidim que farem temps anant direcció la badia i tornant a l'entrada del Freu, un xic abans de fer-se fosc. En les dues edicions anteriors ho hem fet en aquest tram, perquè és el tram de costa que més coneixem, estem a casa, sabem on estan les roques i a quina distància hem de nedar per evitar-les, coneixem per on sortir de la mar per poder tornar caminant al punt de partida, si fos necessari. Tot i que nedem tot l'any a pell, ho fem a l'estiu per la temperatura de l'aigua i perquè sabem que en un dia de vent com el d'avui, no tindrem cap problema d'hipotèrmia. Duem globus amb llum, per a fer-n...

Nedar amb amics és xulo, fer-ho una nit de lluna plena d'estiu, és màgic. Sortida encara amb llum de dia, cel molt ennuvolat. La mar està un xic moguda, pel vent de component nord que ha estat bufant. Les onades són  un plus de diversió. Resseguim el tram de costa que més coneixem, creuem el Freu. La punta de garbí està divertida, un cop entrem cap a Cala Vigatà tot canvia, està encalmant, com si ens esperes per a començar tots junts la festa. Tots duem boies de natació, a les que  hi afegim un globus amb llum, que un cop es tanqui la nit, resulta molt útil per a ser vistos i localitzar-nos entre nosaltres. La lluna està juganera i no es deixa més que entreveure. Els últims 1.000 metres els fem ben de fosc, és genial. L'aigua es va tornant negre, no ens veiem ni els propis braços al nedar. Al principi fa iuiu, al cap de poca estona, les sensacions de nedar a la mar, s'accentuen. Tot flueix i la ciutat de Sant Feliu  de Guíxols, s'aprecia encara més encisadora des de ...

Surto a nedar amb dos amics a última hora del vespre. Som tres, en Sergi , en Manolito i el que escriu. Per acabar sent quatre. Nosaltres dins l'aigua i la lluna plena, contemplant-nos.  Comencem a nedar a les 20:19, a les 20:55 s'amagarà el sol. La mar dins la bahía està un xic moguda, patim per com trobarem la Punta de Garbí, està prou tranquil·la dintre tot.  No acabem d'arribar a Cala Vigatà, sortim un xic abans de l'aigua, per a inflar i lligar els globus amb llum, que ens permetran saber on està cadascú, sense que la llum ens molesti. Mentre acabem de preparar-ho tot, ens ataca sense pietat l'animal que més estimació em té, juntament amb les meduses, els maleïts mosquits!  Emprenem el camí de tornada, mentre va caient la nit.  Nedem expectants, esperant que vingui la nostra companya imprescindible d'aquesta aventura, la lluna. Veiem com surt de l'horitzó i ràpidament s'enlaire, mentre el cel deixa el seu color blau per tornar-se ben negre...

Gràcies a la iniciativa del Club Natació El Cargol, hem pogut gaudir de nedar en bona companyia, de nit, amb lluna plena. Des de la platja de les Barques de l'Escala fins la roca del Cargol. Abans d'entrar a l'aigua molta expectativa, per part de tots els que anem a nedar. Els promotors d'aquesta original idea, ens donen un globus, a dins hi té un petit llum, que ens lliguem a la cama, per a ser més visibles. Ens endinsem dins la mar, quan tenim el cap a l'aigua no veiem gaire res, només sentim com ens acaricia el  cos. Nedem agrupats.  Amb l'amic Cutri, ens quedem al darrere. L'espectacle és impressionant, davant els companys que neden i com a testimoni el seu globus amb llum de colors. Al costat tenim la lluna plena, majestuosa, ens observa per donar-nos el seu caliu, per l'altre banda la roca del Cargol, il·luminada per un focus de la platja. Parem a estones, per gaudir de l'espectacle i d'unes sensacions, de les que no es podem comprar. Ma...