UltraQuim

Com molt bé defineix en Xavi de Kayak Guíxols , "h i ha gent que recorre grans distancies per disfrutar de llocs paradisíacs i a vegades els tenim al costat. La Costa Brava un paradís per descobrir." No hi puc estar més d'acord. A més ens obsequia amb aquest muntatge audiovisual, perquè tothom pugui fer una petita mirada, a tot el que vam veure i viure nosaltres. He navegat per l'escenari de molts reptes i aventures, de les que jo he fet,  ja sigui corrent, caminant, nedant, pedalant o en caiac, he reviscut records i n'he fabricat molts de nous, per recordar que cal seguir somiant i anar més enllà. La fi, ha arribat, toca desar els estris, per una altre ocasió, la sensació no és de tristor per haver acabat, és d'alegria perquè fa dies vaig començar i tot el viscut des de aleshores. Entrades relacionades: Propera aventura: Costa Brava en caiac 18/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 0 19/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 1 20/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 2 2...

Títol: Fons marí, acrílic sobre tela. Autora: Elisabet Font Fuset ("Art Fatjó") Bon dia món, bona dia mar, bon dia vida! És l'últim dia, com a fi de festa, tinc un regal inesperat, la mar com una bassa d'oli, dia de ple sol, mentre resegeuixo la costa puc veure el fons marí, navego amb calma, no hi ha pressa, només vull disfrutar el camí, entro per tots els racons i raconets, entro a les coves i a les cales menudes. Paro a Tossa de Mar, faig el turista a la platja, estic al costat d'on embarquen els passatgers dels vaixells de fons de vidre, als qui l'idioma em permet entendre, sento com es desfan en elogis, han al·lucinat, d'aquest bocí de la Costa Brava. Busco una cala petita i tranquil·la, la trobo, de les que no tenen sorra, tenen pedretes arrodonides, de les que al caminar, sents com un massatge als peus, mentre s'enfonsen i es fa feixuc el caminar. Agafo ulleres i tub, a gaudir de la vida marina, en el caiac, porto uns bastonets de pa, que...

Mentre encara estic a la platja, moments abans de sortir,  per sota la punta del caiac, passa nedant un corb marí, no hi ha ni un pam d'aigua, estic al mig de la platjeta, on hi ha el Kayak Guíxols , no fa ni 10 metres de llarga abans d'arribar a les embarcacions, va i torna, un cop i un altre, finalment surt de l'aigua, es queda plantat mirant-me, a un metre de mi, girant el cap lentament vers la mar, sembla que  vulgui dir, no perdis el temps la mar t'espera, som-hi! Navego en una mar molt plana, amb fulles marrons que suren i  recorden que ha arribat la tardor, en un silenci absolut, només trencat pel meu constant paleig, de cop a uns 40 metres, sento com si acabes d'entrar un gran objecte a l'aigua, em quedo parat, un corb o una gavina no poden ser, no són tant grans, ostres, si..., salta, si..., el veig, si..., escolto com respira, si! és un dofí!!!, quin espectacle, el puc seguir amb la mirada, és molt millor del que m'esperava, va vers el sol, el ref...

Despertar tranquil i mandrós, és l'únic matí que ens lleven després que el sol. Jornada sense presses, esmorzem i caiaquistes de la zona, ens comenten que potser veurem dofins, hi ha un banc de tonyines i això n'augmenta les possibilitats, sempre n'he volgut veure navegant, som-hi, que a la mar hi falta gent. Arribem fins a Portbou, fruint de paisatges de somni, entrem a un cova, de dofins ni rastre. Davant la badia de Portbou, decideixo anar fins l'extrem nord de la Costa Brava, m'arribo fins el punt on hi conflueixen dos països, Catalunya i França, em feia especial il·lusió arribar-hi, segueixo una mica més, el dia és clar i les vistes són magnifiques. Tornem a Llançà, on per motius logístics de transport, s'acaba la nostra aventura. Tots els dies ha bufat més o menys tramuntana, però cap ha estat especialment dolent, em pogut navegar els 5 dies. Ha estat una aventura intensa, de les de repetir, amb un escenari idilic, que compartida amb amics, en Xavi Martí...

El Cap de Creus, té màgia, sempre que hi he navegat ho he vist, la tramuntana s'ha llevat aviat, fins i tot, abans que nosaltres, amb el seu permís, hem fet un passeig pel seus raconets, entrant a la cova del diable, per fer parada a El Golfet, a Cala Prona, on hi ha un refugi de pescadors, que té una part oberta a tothom que hi vulgui entrar a passar la nit a recés. És un racó, molt acollidor, d'aquells que si hi vas una vegada segur que tard o d'hora i voldràs tornar, fem parada per esmorzar, prendre el solet i fer una mica d'snorkel, hi trobem tres caiaquistes,  hi han fet nit, venen de Llançà i van cap a Cadaqués, per un d'ells, és la seva primera experiència en caiac, per l'expressió del seu somriure, no serà l'última, expliquen que en unes coves de Port de la Selva, han vist Nudibranquis , petits animalons, que es confonen fàcilment amb plantes, en prenc nota. A la sortida del Golfet, la mar està moguda, la tramuntana ha pujat a la que resseguim par...

  Ens fem a la mar de nit, a les 6:30, una hora més tard del previst, per un malentès, navegar de nit és fabulós, el frontal apagat, apunt per si vingués alguna embarció, per ser vistos. Hi ha un lleuger vent de terral, que ens empeny, una estranya corrent ens porta endavant, a bona velocitat, però amb el caiac una mica entravessat, és realment curiós. Veiem sortir el sol, des del mar, veure com s'alça, és encara més preciós, que des de la platja més bonica, portem un terç del recorregut, parem, per menjar, beure i demés, a la que arrenquem, res, en pocs segons, comença a bufar tramuntana, ja és la tercera vegada que ens passa, en anys diferents, parem, arrenquem i acte seguit tramuntana, com fa broma el Xavi, "mira si sóc bon coneixedor de la mar, que sempre paro just abans que comenci la part més dura". Pel meu cap, volta l'idea de lo malament que ho vaig passar el 2007, amb grans onades i fort vent, així, que agafo un bon ritme i sense parar, hi ha moments en qu...

El dia tot just comença i ja estem desperts, dormir sobre terra planer, és cosa  d'agrair, hi ha onada alta amb poc vent, la navegació és còmode, anem fins a Tamariu, un cafè calent, sempre anima el matí. Ens posem de nou a la mar, poc abans d'arribar al Cap de Begur, la tramuntana ja torna a fer de les seves, amb ràfegues de fortes, que puc veure com s'acosten, van pentinant la mar i les crestes de les onades, fins arribar a la part més avançada de la meva pala i al l'instant, arribar a mi. Decidim fer parada i fonda a Sa Tuna (Begur), platja preciosa, per fer gana, fem una part del seu camí de ronda, fins a Cap Sa Sal, la tramuntana va pujant. A primera hora de la tarda, ja bufa menys, som-hi, primer objectiu L'Estartit, al poc, ja veiem Les Medes, conforme ens hi acostem, sentim la seva banda sonora de gavines, és gira una mica de vent de garbí, que fa que les onades  ens empenyin, aquí, és on més costa mantenir la direcció del caiac, la corrent a favor, tècnic...

Amb la fresca del matí, comença l'odissea de colocar-ho tot, dins el caiac, de manera que quedi el pes ben repartit i el material ben distribuït, segons necessitats. I com sempre, em queda una bossa fora, sóc un trasto, tornem-hi, el segon cop és el bo. La sortida serà molt ben acompanyat, amb l'amic Xavi Martí, del Kayak Guíxols , company d'aventures, gran coneixedor del món del caiac,  navegant expert i excel·lent guia de mar i amb l'amic Carles Morlanes, caiaquista aficionat com jo mateix, valent, alegre, decidit, somrient, sempre amb una anècdota apunt per fer saltar una rialla, els tres iniciem la travessa, amb moltes ganes de divertir-nos, fent una cosa que ens encanta, navegar en caiac. Només sortir del port, noto que el caiac, se me'n va cap a l'esquerra, primer pensament, no he distribuït bé el pes, parlo amb els companys, els passa el mateix, és la deriva que se'ns vol endur, hi posem remei, pes  i palada forta a l'esquerra, per contra restar. ...

Com un nen petit, el dia abans de fer aquella excursió, que tanta il·lusió li fa, així estic, a més havent de preparar tot el material pels propers dies, el que no m'endugui, no ho tindré, fet que fa realment important de fer una bona tria, l'espai en el caiac és limitat, tot i que el pes el porta el mar, en gran part, a cada palada que faci el notaré, sobretot al moment d'arrancar i de fer alguna maniobra. He muntat la tenda de campanya, per comprovar que està en bon estat, al igual que el matalàs auto inflable i el sac de dormir. La beguda apunt, el menjar, per 2 dies aproximadement, doncs parem a comprar-ne, sempre que és necessari. La roba plegada i en la seva bossa estanca, per que no es pugui mullar. Mini farmaciola, amb lo imprescinbible, repelent de mosquits, antiinflamatoris, protecció solar i demés. Un llibre, que em ve de gust llegir, una llibreta i un boli, tinc ganes d'escriure, sempre ho acostumo a fer directament a l'ordinador, aquests dies recuperaré...

No és un repte, tot i que és exigent físicament, és una aventura, navegar amb el caiac, acompanyat de dos amics, casi tota la Costa Brava, en uns 5 dies. Tot i que ho hem fet en altres ocasions, cada vegada és única. Seran 5 dies sense saber on pararem a descansar, ni a menjar, ni a dormir. A la mercè de la mar, que a estones serà plàcida i a estones estarà enrabiada, ella decidirà el ritme al que anirem. Tindrem per sostre deu mil estrelles, el gran plaer de sentir la remor de la mar, al tancar els ulls a la nit i al obrir-los de bon matí, sentirem la sal, com ens envolta per tot arreu, com ens entra per la pell, com la respirem. Serem nòmades de la mar, navegant amb caiac i amb totes les nostres pertinences dins, amb un origen Sant Feliu de Guíxols i un destí Colera, fruint de cada metre blau. El proper dilluns 19 de setembre, comença l'aventura, endavant, sempre endavant! Entrades relacionades: 18/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 0 19/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 1 20/09/...