UltraQuim

Feia dies que em voltava pel cap, tenia ganes de fer un triatló distància mig IronMan, 1'9 km de nedar, 90 km de bici i 21,1 km de córrer, de manera casolana Tinc diferents circuits pensats, com que ha plogut de bon matí, he optat per fer el que passa pel carrilet, via verda entre Sant Feliu de Guíxols i Girona, amb la btt, la possibilitat de trobar la carretera molla, no em feia gràcia. Primer a la piscina, 1.900 metres, aquests si que surten clavats, anada a casa, canvi de roba, passada per la cuina i al garatge, agafo la btt i cap a Girona, anada i tornada, fent una mica més de volta perquè sinó faltarien uns 7 km, per completar-ho, m'encanten els colors del bosc a la tardor, el mosaic de fulles al terra, el soroll al passar-hi pel damunt, l'olor a pluja, han sortit 90,210 km, nova transició a casa i cap a córrer, que només queda fer una mitja marató, ja es fa fosc, com m'agrada córrer amb el frontal, cap a Platja d'Aro, al camí de ronda, tinc una imatge de p...

Ha costat unes 6 setmanes, de converses, trobades, deliberacions, esbossos, amunt i avall, etc... Com a corredors no som ràpids, però com a dissenyadors, menys. A la fi, ja tenim la camiseta de la I Ultra Trail 3 Vies Verdes. La part més complicada, ha estat aconseguir el logo de Taller Alsina , com es resistia el Pere , a que el possesim, però crec que es de justícia, gràcies a ell, la cursa es va poder fer amb una logística fantàstica. Ens va dur a Ripoll, perden hores de son, ens va deixar el seu cotxe amb el material per la nit, aparcat estratègicament, ens va venir a rebre a l'arribada a Sant Feliu, a més de saber fer-nos de base, per a qualsevol eventualitat i donar-nos suport moral. Ja tinc camiseta de diumenge!!! Entrades relacionades: 08/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Pròleg 10/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. A només 16 hores Ultra Trail 3 Vies Verdes. Aconseguit!! 11-12/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. La crònica. 15/09/10 Ultra Trail 3 Vies Verdes. Les crò...

No hi ha millor evocador de records que les imatges, podeu trobar un munt d'enllaços amb fotos a la pàgina de Neda el Món, a més em tingut la fortuna, degut a la bona feina de la gent Neda el Món, de sortir un minutet al telenoticies comarques d'aquest dilluns dia 25. A partir del minut 11:40, podeu trobar el reportatge, inclús, tinc els meus 2 segons de gloria, cap al 12:28. Potser perquè sóc amant de causes difícils, potser perquè estic compromès en intentar fer sentir la veu dels qui tenen molt a dir, però els costa de fer-se escoltar, us recomano, que mireu a partir del minut 10:33, hi trobareu, uns companys esportistes, als quals si que val la pena d'admirar, son d'aquells que no esperen guanyar, d'aquells entrenen sense descans, d'aquells que són invisibles, perquè els amaguen o no els volem mirar, però persones com ells, són els que donen sentit a la paraula esportivitat, que masses vegades canviem per competitivitat, espectacle, fama o per victòria....

Esperava que anés bé, però ha anat molt millor, de fàbula. No perquè l'hagi acabada, que també, sinó per tot el que he viscut. Arribada a recollir el casquet, només sortir del cotxe, es veia ambient de festa, un munt de gent que anava venint, nedadors, acompanyants, organització i voluntaris. Embarquem al vaixell, cap a la sortida, que xulo, vaig amb en Mark, un gran nedador, amb el que tinc la sort de compartir entrenos al Club Aquàtic Xaloc, poder parlar, dels dubtes, fa que ajudi a esvair les pors, fem el recorregut que després farem nedant, a la platja, ja està tot a punt, els caiaquistes, amics de viatge, sense els quals, no seria possible. A l'aigua, està fresqueta, el sol està mandrós, no ens vol venir a veure, el mar es una bassa d'oli, sense vent. Fins i tot la tramuntana juga al nostre favor. Anem nedant, sense agobiament, ni empentes, no es una competició, quin munt de peixos, m'encanta, em sento part del mar, trobo embarcions de seguiment, d'avitual...

Demà serà un gran dia, moltes il.lusions volcades, per part de l'organització i dels participans, l'entorn on es fa la travessia, ho fa únic, juntament amb la cura que han tingut per tots els detalls, faran, de segur, que poguem disfrutar com mai. Només queda que arribi el moment i nedar, nedar com tant m'agrada, amb la comoditat i seguretat del neoprè, sense presses, sense la claustrofòbia de la piscina, amb la fauna marina passant per tots costats, sense que la gent et passi per sobre cada 3 metres, si una cosa no m'agrada de la majoria de travesses que es fan al mar, juntament amb el tram d'aigua de les triatlons, són la de patacades que t'emportes, moltes vegades opto per quedar-me al darrere, nedant inclús més lent, per no rebre trompades, perquè la natació es esport, però l'actitud que d'alguns, fan que moltes vegades ho dubti, per sort, tenim a els amics de neda el món que munten travessies no competitives com aquesta. L'any passat, no ho ...

Gràcies a la Mónica Campaña i al Jorge Pérez, que han realitzat vídeo, fotos, edició i muntatge d'aquest vídeo, tenim un record, que fa posar la pell de gallina. Vaig tenir el privilegi de ser uns dels 28 que la van fer el 2009. Era el primer contacte amb la gent de Neda El Món , gràcies als amics d' Esport Empordà , tot i que no ho vaig aconseguir, falta de preparació, banc de meduses, poca tècnica de nedar al mar, tramuntana al tram final, em va quedar un bon regust de boca, el fet de fer amics, amb qui compartir passió pel mar, per la natura, pels reptes, per superar-nos dia a dia. Al sortir de l'aigua, em sentia perdedor, vaig haver d'abandonar, al cap de pocs minuts, em vaig adonar que no, que havia guanyat, vaig conèixer un projecte, neda el mon, un munt de nedadors, que em van donar un munt de bons consells, vaig guanyar experiència, vivències i amics. Aquestes travesses, són la meva motivació per entrenar, setmana rera setmana a la piscina, aquest any porto...

Més vídeos en que es pot veure l'entorn on es farà la travessia de Cap Norfeu, aquest diumenge 24. Vídeo fet amb el suport logístic de la Mónica Campaña, tècnic den Jorge Pérez, i el que xupa càmera, el menda . Queda un dia menys, inscripcions obertes fins el 21 d'octubre, a 35 euros, dissabte 23 al briefing (Hotel Marítim 19:00) i diumenge 24 al Port de Roses al preu de 40 euros . + info a: http://nedaelmon.blogspot.com/ La Tramuntana El meu, no estil de nedar Entrades relacionades: 17/10/10 Travessia Cap Norfeu. El tastet. 20/10/10 Travessia Cap Norfeu, per anar fent boca 23/10/10 Travessia Cap Norfeu. Pròleg 24/10/10 Travessia Cap Norfeu. La crònica 26/10/10 Travessia Cap Norfeu. Imatges i més 17/11/10 Travessia Cap Norfeu. Neda el Món 06/10/11 Travessia Cap Norfeu 2010. Nota de premsa

A una setmana de la travessia de Cap Norfeu, hem anat a sentir el raconet de mar on nedarem, amb el suport logístic de la Mónica Campaña,la companyia i la càmera del Jorge Pérez. Teníem tramuntana, no em sortit de la Badia de Montjoi, anàvem a fer un tastet, no a fer la prova en si, el dia amb sol, el termòmetre ens ha dit que l'aigua del mar estava a uns 17 graus. Recordava l'indret com a bonic i màgic alhora, de la travessia de l'any passat, però es molt més, formacions rocoses majestuoses que et marquen el camí, gavines que volant al teu pas, peixos que et passen per tots costats, fons rocallós i espectacular, el mar que et gronxa a cada braçada. Ha estat, com anar a veure l'escenari d'un concert, abans de que es faci, t'ho imagines ple de gent, amb un munt d'amics disfrutant al teu costat, quines ganes que en tinc, que comenci la música! Si us voleu apuntar, encara es poden fer inscripcions, jo no m'ho perdo. + info a: http://nedaelmon.blogsp...

Sortideta amb la bici a rodar, amb en Sergi, quina sort poder compartir la passió pel triatló. Casi 90 km, amb 1.070 metres de desnivell positiu. El dia no es volia aixecar, al haver quedat, he sortit amb la de carretera, sinó hagués agafat la btt. Com em costa, l'asfalt, sentir el soroll del motor d'un cotxe a l'esquena em fa sentir intranquil, quan piten i s'indignen, perquè anem dos de costat, em venen ganes de dir-los, que es llegeixin el reglament de circulació, però seré tossut necessito quilòmetres i més quilòmetres, la solució es fàcil, només he de seguir posant en pràctica.

Poques vegades s'ajunten, temes de superació personal, com la lluita contra el càncer i l'alpinisme, quan ho fan, en surten projectes com aquest, que no podeu deixar de seguir. No penseu que són lamentacions, ni desgracies, són escrits plens de vida, de qui sap que cada segon es irrepetible, de qui sap gaudir de les petites coses, sense oblidar de fer-ne de grans, de qui ha après lo important de la vida. Gràcies pel vostre exemple. http://www.alpinistasconcancer.org/

Només de pensar el que em fa sentir la llarga distància, se'm dispara el cor, comencen a brollar paraules i el record s'apodera del meu pensament. Les sensacions són moltes, personals i intransferibles, es complicat, però intentaré explicar-me. Dies abans, només de pensar-hi, em tremola el cos per dintre, pessigolles a l'estómac, al preparar el material es el moment més critic, doncs et venen tots el dubtes i pors al cap. A la linea de sortida, riures, anècdotes i nervis mal dissimulats, compartits amb els coneguts i els acabats de conèixer. Sona l'inici, comença la pau, tots els fantasmes, s'esfumen com ombres en la boira, per endavant el que fa dies esperes. Durant, hi ha moments de tot, vas fent, disfrutant de l'entorn i del repte en si, quasibé sempre, en un instant o altre, apareix una baixada de moral, cosa normal, flo reixen els dubtes, aquí es on es demostra la fortalesa de la ment, que tot ho pot, superes el sot i endavant. Particularment, a la q...

Primer entrenament desde la caiguda, ben acompanyat amb l'Anna i el Sergi, han estat uns 117 km, fets amb la btt pel carril bici, a ritme, sense dificultat tècnica. El dit gros encara fa mal, per sort amb la bici, no me n'ha fet més del que ve siguen normal, només en algun sotrac, encara queda una setmana per tornar a entrenar amb normalitat. Dia gris, d'inici, amb pluja per la meitat del recorregut i sol a estones, meteorològicament complet. No hi ha res com anar amb amics, per adonar-te de les coses, tot lo deixat anar que vaig amb la btt, em falta a la de carretera, deu ser perquè el meu primer contacte amb l'esport va ser la btt, hi he fet un munt d'hores i de quilòmetres, per la muntanya que em te el cor robat, perquè la carretera com a medi no em resulta còmode... no pot ser, no vull que sigui, a partir de ja, s'hi ha de posar remei.

Costa d'entendre que significa l'ultrafons, costa d'explicar, una cosa que portem tant dins del cor. Hi ha pocs esports, en que un corredor de la cua, com jo, pugui conversar, compartir inquietuds, truquets i malsons, amb gent de primera linea, en que el guanyador d'una cursa, s'interessi, per com ha anat als últims. L'ultrafons, te aquestes coses, per la majoria dels que la fem, es més important arribar més lluny, que no pas anar-hi més ràpid. En les carreres, ens trobem un grapat de gent, que ens anem coneguen a copia de córrer, ara una estona amb un, ara una estona amb l'altre, ens ajudem, ens estirem, un no arriba l'un, arriba l'altre, compartim un munt d'hores junts, un munt de quilòmetres, potser perquè entrenem moltes vegades sols, quan ens trobem per la muntanya no parem, ens expliquem els projectes, el que hem après, els somnis propers. Més que anar a una cursa, com una competició, hi anem com a una festa, en que patirem, sabem que s...

Un dia més tard, del previst, per culpa de la lesió, torno a empènyer el món, s'ha acabat la bona vida. Degut a que m'he fet mal, resulta que per descansar, he d'anar treballar, quina contradicció.

Només arribar a Alquezar, els nervis, es comencen a palpar a l'ambient, durant el sopar amb un munt de cares conegudes de curses d'arreu, entre anècdotes i riures, no podem oblidar el que ens espera demà. Donen la sortida, som uns 280, en total, entre la cursa curta i la llarga, sortim cap al final, com quasi sempre, primer error, tenim un tap molt gran, que ens costa bastant de superar, doncs el primers quilòmetres, hi ha molt de corriol. Un cop portem uns 15, ja portem la nostra posició correcta, bon ritme, tot i que es presenteix que farà una calor important. Arriba el fatídic quilometre 29, mentre corro en baixada, ensopego, caiguen de costat, em faig mal al dit gros del peu, però segueixo corrent, penso que només es un trompada i que ja es passarà, arribem al control 4, dinem, durant la parada, el dolor s'intensifica, tot i així seguim, quedem uns 10 km, fins al proper control, 6 de pujada i 4 de baixada, d'aquelles que fa desitjar que torni la pujada. L'An...

Ha costat, però tot te una primera vegada, en la segona edició, de Guara Somontano he abandonat, la decisió ha estat dura, després d'una caiguda, bastant espectacular, al km 29 +/-, al punt del control de Rodellar, al km 43 he abandonat.  No podia ni caminar, el dit gros del peu esquerra, s'ha inflat, feia un mal, que em feia saltar llàgrimes a cada pas de la baixada final d'uns 4 km, al moment de deixar-ho, pel fort dolor, he acabat anant amb ambulància a l'hospital de Barbastro, on, després d'una primera exploració, semblava trencat, per sort les radiografies, han dit el contrari, que només es una forta contusió. Moltes gràcies als companys de l'organització i creu roja per les vostres cures i atencions. Gràcies als corredors, que em vau acompanyar fins l'ambulància, els vostres riures i anècdotes, van ser el millor calmant pel dolor. 36 hores després de la caiguda, tinc l'espatlla i el genoll amb dolor, per sort no es res més que el cop. El dit in...

Arriba el bon temps per navegar amb el caiac, no hi ha massa transit marítim, temps d'aigües tranquiles, de vents suaus i de poca calor. Molta gent pensa que es una activitat d'estiu, els que ho fem, sabem que es una activitat de tot l'any, en que l'estiu es la pitjor època, doncs el litoral està invait pels mariners d'asfalt. En la sortida d'avui, mar en calma, marejol, mentre lliscava pel mar, he trobat unes quantes meduses, precioses, m'encanten, sobretot si les veig desde el caiac i no dintre el mar mentre nedo. Es una passada, poder gaudir de la Costa Brava, a ritme de pala, escoltant la remor de les onades, veient els peixos per sota de l'embarcació, les aus marítimes pel voltant, mentre el mar et gronxa i la brisa t'acaricia.