UltraQuim

La Marnaton de Barcelona, l'he viscuda des de dins, a vista de  caiac. Hi ha hagut uns mil participants, mil i una histories. Tot i que jo, des de fa dos anys en visc una, de molt aprop. És una història de vital, de superació, d'anar sempre una mica més enllà, una lliçó de vida. Des del 2017, tinc la gran sort de poder anar, des del caiac, amb en Sergio Perez, que té una minusvalidesa a les cames, que compensa amb escreix, amb una voluntat i determinació de ferro i acompanyant-lo en Francesc Calvo, entrenador i, sobretot, amic seu. El 2017 va nedar 2.000 metres, l'any següent els 4.000 i enguany, s'havia proposat fer els 6.500, tot i que per motius de seguretat, per la baixa temperatura de l'aigua, al voltant de 15 graus, l'organització, va retallar per tothom a 5.000 metres. El més espectacular d'en Sergio, és que, en les tres ocasions que he tingut l'honor d'anar amb ell, no l'he sentit queixar-se, ni dir paraules amb desànim, ni defallir. S...

32 hores per fer la Marnaton de Begur, o més ben dit per fer i desfer-la    . Des de dissabte a les 9 del matí fins  diumenge a les 5 de la tarda. Un bon grapat de persones, gràcies a la feina feta per l'organització dies i mesos abans, arribem a Begur, per posar en marxa la maquinaria de Marnaton. L'inici no és el més romàntic del món, entre tots, cal descarregar tot el material de les furgonetes, distribuir-lo i muntar-lo, carpes, taules, balles, banderoles, etc. Un cop feta la part general, toca que cadascú vagi a fer una part més específica, en el meu cas, juntament amb més companys preparar, carregar i distribuir el necessari pel avituallament de terra i mar. Anant a carregar les barques perquè l'endemà, dia de la travessia, no falti de res i pugui escollir que vol del primer al darrer nedador. A la tarda arriba una de les tasques més gratificants, intenses i esgotadores, donar dorsals. És impressionant, com en cada persona que ve a buscar el  seu casque...

A la Marnaton de Barcelona, m'han recordat un lliçó que ja em van ensenyar en l'edició de l'any passat. Els professors en Sergio i en Francesc. Vaig tenir la sort de conèixer-los el 2017, on els vaig acompanyar des del caiac, en la seva travessia de 2.000 metres, enguany ho he fet a la travessia llarga, a la de 4.000. En Sergio és un noi que va amb crosses, no ho té fàcil. El que més admiro d'ell, és la seva voluntat per fer-ho per ell mateix, sense que físicament l'ajudi ningú, només necessita que li recullin les crosses al entrar a l'aigua i els hi donin al sortir, la resta ja ho fa amb la seva força de voluntat. Força de de voluntat treballada durant mesos a piscina, amb hores i hores dedicades a perseguir un objectiu. En aquest objectiu l'ha acompanyat el seu entrenador i m'atreviria a dir, el seu amic, en Francesc, encoratjant, guiant i ajudant a trobar el camí que l'ha dut a aconseguir aquesta fita, demostrant el valor d'una amistat i d...

Nedar al mar sempre és un plaer. Si a més ho fas a Begur (Girona), en un dia que el mar sembla planxat i el sol convida a estar a la platja, ja és un luxe. Si a aquesta combinació hi afegim l'acurada organització de Marnaton, només pot haver-hi un resultat, passar-ho molt i molt bé! La veritat és que per en un dia, m'he colat en un dels entrenaments d'aigües obertes que fa Marnaton, amb els seus alumnes, persones apassionades per nedar i que com la majoria dels que nedem, treballen per millorar la tècnica i els coneixements, per així disfrutar encara més. Duc neoprè, no per temperatura, doncs estic bastant aclimatat, si per poder seguir el ritme del grup, ser l'últim no m'importa, el que no m'agrada és anar molt distant, per seguretat meva i del altres, si es va agrupat, els recursos de seguiment sempre són més efectius. La sortida és des de la platja de Sa Riera, anem amb dos grups, el que volen damunt de l'aigua i els que ens hi defensem. No estic acost...

La Marnaton de Sant Feliu de Guíxols, es la de casa, per ser on visc i el tram de la Costa Brava que mes conec,  l'he nedat de dalt a baix, navegat en caiac en multituds d'ocasions i pedalat mes vegades de les que puc recordar per la carretera que voreja la mar, descobrint-ne i gaudint dels racons i  raconets. En aquesta ocasió la Marnaton tenia un recorregut molt atractiu, a mes de la clàssica que ressegueix la costa Guixolenca, de 6 km i el curt fent la Punta de Garbí de 1,5 km , hi havia el de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols de 12 km. Tot plegat recaria d'una complexa organització, no es gens fàcil quadrar-ho tot i que tot surti segons el planificat, la tempesta del divendres i la mar una mica moguda, no presagiaven el millor.  El dissabte, tot va sortir rodat, gràcies a la gran feina que hi ha al darrera cada esdeveniment. A Marnaton, hi ha un Coreteam, un grup de persones que estan entre els organitzadors i els voluntaris. Un gran equip que travessia rere tra...

Tinc la sort d'estar al mar durant les proves de Marnaton. Una feina que m'agrada molt i en aquesta ocasió tenia una tasca de les que omplen. Durant la prova de 2.000 metres,  havia d'acompanyar, des del caiac, a dos nedadors molt especials, al Sergio una persona amb mobilitat reduïda i al Francesc, entrenador seu, que el va guiar i assistir en tot moment. Una petita reunió amb en Francesc abans de començar per lligar tots els detalls, des de com recollir les crosses d'en Sergio, en quin punt i com donar-les-hi. Havia dut la càmera de fotos per a fer-los alguna foto, però el record es dels que es grava a foc a la memòria.  La veritat es que va ser tot molt fàcil, vaig poder observar de primera ma, la voluntat i el compromís d'en Sergio. No ho tenia fàcil,  no va defallir en cap moment, anava a bon ritme durant tota la prova. El moment de l'arribada va ser del més emocionant, com es pot veure en les imatges, no només pel public que el va ovacionar, sinó per l...

Setè 100X100 que faig i alhora el primer. El primer en fer les 100 series seguides, sense més descans que el temps que sobra a cada serie, tot un repte. Estic al carril del ritme 2'10", el comparteixo amb més companys de Marnaton. Parlem amb en Josep, d'anar fent 1.000 metres davant cadascun. Els primers els faig, molt sobrat, a 1'45" i inclús per sota, duc el banyador de neoprè, per tenir les cames aixecades, el dia abans he anat a córrer 24 km i no vull que em passin factura. La piscina en la que estem és de 50, però nedem a lo ample, fent-ne 25, amb les ratlles del fons marcades per 50, fent que es carreguin les cervicals, per estar pendent tota l'estona de les parets. Fins els 6.000 metres anem alternant amb en Josep, 1.000 metres davant cadascun, amb algun que altre esporàdic que entra a nedar i fa unes series al capdavant. A partir del 6.000 en Josep em deixa al davant, no pot seguir tirant. Cap problema, tinc un d'aquells dies, en que tot i no pe...

Fa tres anys que les Marnaton les visc des de l'aigua, tot i que no nedant, en aquesta ocasió des del caiac. Sent part de l'organització i alhora un palista més. Estic a casa, és el tram de la Costa Brava, que  més bé conec, que en més ocasions he navegat i nedat. Res per mi és nou,  avui ho gaudiré amb doble mirada, una mirada tranquil·la i sense pressa que em permet assaborir a foc lent les múltiples sensacions i  emocions viscudes en aquest recorregut, mentre acompanyo el darrer nedador i al mateix temps vigilant a l'aguait d'embarcacions i de qualsevol cosa que pugui incidir en la travessia. La sortida de la travessia és impressionant , 400 persones que comencen a nedar al mateix moment, el so de les braçades contrasta amb el silenci de l'ambient. Una trentena de caiacs i una vintena d'embarcacions, els acompanyarem per a que descobreixin i sobretot gaudeixin de la costa de Sant Feliu de Guíxols. La mar està molt planera, l'aigua transparent permet g...

Per posar el despertador un dissabte a la 1:50 de la matinada, anar fins el canal olímpic de Castelldefels, a 135 km de casa, per estar tot el dia sota de la intermitent pluja, estant més de deu hores treballant, sis de les quals dins un caiac, cal només una cosa, una cosa molt important. Passió! Passió pel que un fa, passió compartida per tot l'equip de persones que fa possible Marnaton. La tasca és dura. Cada membre de l'equip té la seva funció especifica i un únic objectiu, que és pugui nedar amb seguretat, amb tots els serveis i que fer-ho sigui una experiència divertida. Anem contra-rellotge en el muntatge. De vegades és estressant per l'alt nivell d'autoexigència, muntem una festa per amics i volem que tot surti perfecte. Ens cal ser creatius per solventar les qüestions que es van presentant. Alhora és molt il·lusionant al veure com la gent s'ho passa bé. La mar és màgica, alhora un medi canviant que mai està quiet i a estones és torna hostil, en aquesta oc...

Per anar a l'entrevista només cal fer un clic a la imatge Entrevista publicada al bloc de Marnaton, on, conjuntament amb en Jorge Pérez, expliquem els detalls del repte de nedar 24 hores a piscina. Espero que ho passeu tant bé llegint-la, com nosaltres ens hem divertit  fent-la. Bloc de Marnaton   Entrades relacionades: Repte pel 13-14/11/15 24 nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides   12/11/15 A 24 hores per les 24 hores nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides 13-14/11/15 24 hores nedant a piscina, lluitant per una il·lusió

Fer un repte és divertit, fer-ho ben acompanyat és genial! M'he hagut de llevar a les 5 del matí per fer els 10 km a peu del repte #El2015NoPucParar , per després treballar i finalment a les 16 hores començar el repte de nedar 24 hores. Amb el Jorge compartim carril tot el repte, la majoria d'hores sols i a estones amb més gent, fins a sis persones més. A nem fent la nostra estratègia, una parada a beure des de dins la piscina i a la parada següent, sortida a menjar i demés. F ins les 12 de la nit, són 8 hores de bon fer, entre riures amb en Jorge, parlant amb la família Marnaton, que estan organitzant el repte i saludant els amics que van venint a aquest acte solidari, les hores i el metres van passant. A les dues de la matinada, duc 10 hores i 24.000 metres. Durant les 14 hores restants, fent 1.500 metres/hora, a un ritme que per mi és còmode, de 2:30, em queden  20 minuts cada hora per parar a menjar i beure, surt la marató, el meu gran objectiu, els 42.200 metres. Arri...

Poc més de 24 hores per intentar completar 24 hores nedant en piscina, tinc un nus a la gola i l'estómac em fa un salt cada vegada que hi penso. Fent un exercici de sinceritat he de dir que tinc poques probabilitats d'aconseguir-ho. Els que em coneixeu podeu pensar que, mentalment, estic relativament habituat a reptes d'aquest calibre, cap repte és igual, tot i que l'experiència ajuda. El problema el veig sobretot amb els braços. Des del mes d'agost, només he nedat aquestes tres últimes setmanes, tirades curtes, no més de 3.000 metres i en dies alterns. La part que em fa dubtar més,  és que físicament aguanti, sense fer-m'hi mal, el gran avantatge és, per contra, estar descansat de braços i amb moltes ganes de nedar. M'he preparat el millor que he sabut i pogut. He treballat tècnica a piscina, pautes d'alimentació adequades abans d'un gran repte, visita al fisio, per tenir el cos en optimes condicions. He dormit tant com les obligacions laborals, ...

Nedar 24 hores en una piscina, una il·lusió, que en breu intentaré fer realitat. L'oportunitat ve la mà de Marnaton, on hi col·laboro sent part del gran equip humà que fa possible les travessies d'aigües obertes. En un esdeveniment solidari, on la causa, no podria ser més escaient, recaptar fons per ajudar als que ajuden, a Pro-Activa, que des del setembre estan a Lesbos ajudant als refugiats que arriben a la costa grega. No és el meu millor pic de forma nedant, ni de lluny. Degut al repte de fer 10 km a peu cada dia, #El2015NoPucParar , he tingut menys hores per la natació, a més si ajunta una caiguda en bici, que m'ha tingut sense nedar, fins fa tres setmanes. Segurament fer aquest repte, sense un entrenament planificat, estructurat i específic d'uns quants mesos, sigui una bogeria, però a les persones que ara anomenem refugiades, la vida els ha canviat avui per demà, sense avís i creuen un mar, amb les mans buides i el cor ple d'esperança, millor ...

Tinc una Marnaton preferida i com no pot ser de cap altre manera, és la de Sant Feliu de Guíxols, la de casa. Al estar dins la travessia, sento una gran responsabilitat en tenir cura dels detalls a consciència. Com quan fas neteja a fons, perquè tens convidats i penses en que agradarà a cadascú i a tots. El dia abans de la prova, tinc la sort d'estar on més m'agrada estar, al mar. Primer preparant el material i després abalisant. Col·locar les boies, pot semblar senzill, sobre el paper tot es veu molt clar. Un cop hi ets, tot canvia. Tinc la sort, d'aprendre, de qui ha abalisat totes o pràcticament totes les travessies de Marnaton, en Miguel Rahola. Té una missió molt clara, fer que els nedadors gaudeixin de nedar, passant prou aprop de costa, per fluir en paratges de pel·lícula i que tinguin la sensació de volar muntanyes, mentre neden per damunt les roques plenes de vida. És una tasca difícil, pots visualitzar molt bé on ha d'anar. Cal posar-hi un cap, que tingui ...

Estar a l'altre banda, organitzant una travessia d'aigües obertes, és molt gratificant. Permet un grapat de coses que no puc viure, si només nedo. Segueixo estant a prop de la mar que tant m'apassiona, una mar que tantes emocions i sensacions m'aporta. Puc ser part  la diversió d'altres nedadors, uns 750 a Begur. En aquesta ocasió, he estat part de l'equip que els ha muntat la pista de ball, delimitada per boies on persones i onades es fusionen, en una dansa, la música de la qual, només es pot sentir quan flueixes a l'aigua. Treballant dur, per la seguretat dels participants, amb un gran dispositiu de persones que estem perquè tot rutlli a la perfecció. Cadascú fa la seva tasca, fent girar el gran engranatge que és Marnaton. Aprenent, amb el regust de pensar que ho puc fer millor, amb ganes de seguir millorant. Un gran premi, per les moltes hores que cal dedicar-hi, és estar amb contacte amb persones locals, que em desengrunen els secrets de la seva zona ...

Per segon any, visc la Marnaton de Barcelona  formant part de l'organització de la prova. Poder estar i aprendre amb un equip de persones que tenen passió per la natació, és tot un privilegi. Ser part de la diversió de la família d'aigua, un veritable luxe. A les sis de la matinada, iniciem la feina o més ben dit, continuem on ho varen deixar els companys d'equip que, el dia abans, van iniciar els preparatius de la travessia. Al igual que el 2014, estic al punt de gir de la prova, que popularment anomenen "perejil". Primer cal portar-hi tot el material, un cop fet, els tres, comencem a a crear l'espai de pas. El que diferencia que  el muntatge ho faci gent que neda o gent que no neda, està en els petits detalls, aquells que no es veuen, es perceben. Detalls, com que l'avituallament estigui en un punt, que no molesti el pas dels qui no es volen parar. Que entre la catifa del cronometratge i les balles, hi hagi prou espai, perquè cap peu descalç es doni u...

    Text publicat a Triatletas en Red:   Marnaton eDreams Cadaqués, se consolida una temporada más, como una travesía de referencia en aguas abiertas. Con más de 1.000 participantes en esta séptima edición. En la prueba más clásica, de 6.500 metros. En Cala Jugadora se efectuaron dos salidas, para que esta pudiera ser más limpia. Puntualmente a las 10, salieron el grupo de los nadadores de élite, junto con los de nivel avanzado, separados por cinco minutos de la salida de los nadadores populares. Había un poco de mar de fondo, del viento de componente norte, gregal, que soplo el día anterior. Así como un poco de corriente en contra en el último tramo, entrando a la bahía de Cadsaqués. En dos tramos de poca profundidad, la organización optó, por delimitar el lugar de paso por corcheras, además de reforzar la señalización con un cabo, dentro del agua, que indicaba en el trayecto a seguir. El recorrido estaba marcado con boyas y guiado por cerca de 100 ...

Aquesta és la meva quarta participació en la Marnaton eDreams Cadaqués. L'he nedat en tres ocasions i en aquesta edició, he anat a aprendre. No he anat a aprendre a nedar millor, tot i que no m'aniria gens malament. He anat a aprendre, treballant dins d'una gran organització. Com és l'organització de Marnaton. Treballant al costat de grans professionals, veient diferents punts de vista, diferents maneres de fer, amb una sola finalitat, que tot surti rodó i que la família d'aigua que ve a nedar, tingui les màximes facilitats i seguretat per a poder-ho fer amb tranquil·litat. Les meves funcions, la meva gota d'aigua dintre de l'oceà de coses que s'han de fer per una prova amb tres travessies i més de mil participants, han estat on més m'agrada estar, a la mar. Abans de la prova, abalisant part del recorregut amb boies, en el tram d'inici i el tram final, acabant de lligar temes amb patrons i carregar les embarcacions amb l'avituallament que ...

  Text publicat a Triatletas en Red:   Séptima edición de la Marnaton eDreams de Cadaqués, no es una travesía más, es La Travesía de referencia en larga distancia de aguas abiertas. Sábado 13 de setiembre de 2014 Lugar: Cadaqués (Girona) Organizador: Marnaton Distancias. 6.500 y 2.000 metros 10:00 Salida travesía 6,5 km desde Cala Jugadora 12:00 Salida travesía 2 km desde Caials 13:00 Salida travesía Kids en la playa grande de Cadaqués 14:00 Entrega premios 24:00 Fiesta y concierto en Cadaqués Servicios: briefing con asistencia libre el día anterior, kayaks y embarcaciones de soporte, traslado de los nadadores al punto de salida con autobús y barco, dos avituallamientos en ruta, cronometraje por ChampionChip, guardarropía, a la llegada fisioterapia, sorteo de material y concierto. La primera edición se disputo en el 2008, despertando en muchos nadadores, el deseo de nadar largas distancias en el mar, fue la  pionera que abrió el camino de múltiples pruebas ...

  Text publicat a Triatletas en Red: 3a Marnaton eDreams de Sant Feliu de GuíxolsEdición tras edición va ganando participación, llegando este 2014 a los 320 inscritos. El viento del sudoeste, alteró el mar, produciendo olas cortas y muy seguidas. El rebote de las olas con los acantilados, hacían un mar desecho. Con olas cortas en todas direcciones, haciendo inviable nadar con seguridad. Marnaton optó por un recorrido alternativo, que quedaba dentro la protección de la bahía. La organización, balizó el nuevo recorrido y todos los efectivos de mar, embarcaciones y kayaks se reordenaron, para velar por la seguridad de los participantes. Salida desde la playa principal de Sant Feliu de Guíxols, realizando tres vueltas a un circuito, de ida y vuelta de 1.650 m. El giro, era justo antes del Freu, paso entre rocas, que por el oleaje que tenía no se podía superar. Con avituallamiento en punto de giro de mar y en punto de giro de tierra, cada  825 metros aproximadame...