UltraQuim

Diuen que les fotos sempre són mentida, doncs només són el reflex d'un instant, no la realitat que s'hi viu, per mi són un exercici de sinceritat i alhora  potents evocadors de records.  Gràcies a la Maria Carme Tuneu i al Lluís Pratdesaba , puc tenir fresc en la memòria la Marató de Barcelona i veure petits detalls que per estar-la fent, se'm van escapar, moltes gràcies amics.  Entrades relacionades:  Inscrit a 17/03/13 Marató Barcelona  17/03/13 Marató Barcelona. Crònica  

Ambient de festa abans de començar, viscut des de l'últim calaix, l'espera es va amenitzant entre la pluja que va caient, els nervis mal dissimulats dels corredors, juntament amb crits d'ànim i aplaudiments del públic. La sortida és escalonada per calaixos, cosa que permet començar a córrer amb certa comoditat des del principi, vaig amb l'amic Lluís Tuneu, és la seva primera marató, tot i que caminant hem fet proves de 140 km, noto l'expectativa del que va amb les mans buides per agafar les sensacions que la prova li pot donar. Decideixo acompanyar en Lluís, va més ràpid del que m'esperava, és nota que ha fet els deures, no com jo, que he continuat l'entrenament cara l'IronMan i de rebot estic per aquí mig. No fa calor, a estones plou, no em desagrada, em trobo còmode, hi ha petits moments al parar la pluja que la humitat es deixa notar i és una mica angoixant. Durant la cursa, puc saludar un munt d'amics, uns corren, d'altres són volunt...

Per quarta vegada participaré en la Marató de Barcelona, no sóc dels que m'agraden massa les curses multitudinàries,  a hores d'ara hi ha prop de 17.000 inscrits, veure tal quantitat de corredors impressiona   Fer la Marató, és una manera de fer turisme i gaudir de l'esport, el recorregut passa per part dels llocs més emblemàtics de la ciutat. La distància de 42.195 és màgica, porto 8 maratons d'asfalt  unes quantes curses més d'ultrafons entre asfalt  muntanya i pista, entre d'elles 15 de 100 km o més , tot i això li guardo respecte a la Marató, por cap, temor ni un, de dubtes no en tinc, respecte del tot,  com tota prova no està aconseguida fins que es creua la línia d'arribada. L'únic resultat que em preocupa és passar-ho bé, gaudir fent el que m'agrada, córrer, per uns carrers que per unes hores, seran per nosaltres no pels cotxes fumejants, ni l'estrès a cop de gas. La veritat és que el tram de...