UltraQuim

Mai he sigut de voler batre cap marca, ni que sigui personal. Però, després que un amic em pregunti sobre quina distància he fet com màxim en 6 hores corrent, m'ha despertat la curiositat i no he tingut més remei que mirar-ho. Tot i que penso que millor que les marques, és l'empremta que cada cursa ens deixa dins nostre. Córrer ho miro des de la nostàlgia, d'aquella que va gola avall. Perquè és altament improbable, per no dir una altra cosa, que pugui tornar a córrer tal com tinc la cama i l'espatlla després de l'accident. Això no impedeix que en acabat de bussejar en el blog, en arxius personals i en la memòria, pugui dibuixar un gran somriure. Estic content pel que vaig viure en les curses que esmento, per com vaig gaudir la seva preparació i dels somnis que em van ajudar a madurar. La imatge que acompanya aquest escrit és de l'últim dia que vaig poder córrer l'11/07/20, el dia abans de l' accident . En aquell moment no ho sabia, però tancava una etapa...

La malaltia de la ELA (esclerosis lateral amiotròfica) no para per la pandèmia. La nostra solidaritat i empatia, tampoc ha de parar. Les 24 hores d'atletisme, enguany, per la covid-19, no es poden realitzar en el seu format habitual. Els amics organitzadors de corredors.cat, han creat una esdeveniment virtual, a l'alçada de les circumstàncies. Mantenint la data. Inici a les 12 del migdia del 12 de desembre, fins a finalitzar a les 12 del migdia de l'endemà, el 13 de desembre. El lloc, si que canvia, on cadascú pugui i vulgui fer-ho. Hi ha un munt de proves. Es pot participar de manera individual: 24 hores, 12 hores, 6 hores, 100 milles (160,95 km), 100 Km i 50 Km. També es pot participar en equip: Superequips (sense límit d'integrans), equips de fins a  24 membres, equips de fins 6 membres i per parelles. D'opcions en tenim moltes. Com en totes les edicions anteriors. Els diners guanyats van causes solidaries. Aquest 2020 tot el que es recull, es dona a la Fundació ...

El repte, eren deu reptes en si mateixos. Consistia en fer, 10 reptes de mínim 100 quilòmetres a peu, ja fos corrent, caminant o una mica de cada. Una lesió, el 30 de gener, un inoportú edema ossi al turmell. Durant el primer repte dels deu. Fa deixar-ho en pausa. Mentre estava en ple tractament, mitjançant magnetoteràpia i fisioteràpia, el 14 de març, va arribar el confinament pel Covid-19. El tractament va quedar interromput, fins el 22 de maig. A mitjans de juny, he fet net de la lesió i puc tornar a córrer. Cal fer-ho molt progressivament, per tots els mesos que no he pogut. El pla és treballar molt el fons en la btt, fent tirades llargues i uns reptes pedalant. I corrent, de manera continuada en el temps, en tirades curtes, que vaig allargant, mica en mica. A més de treball de força. L'idea es arribar al setembre i fer els 9 reptes de 100 km, que em falten, fins a final d'any. He re-planificat els itineraris, en funció de les dates, i del fet de haver-los de fer molt se...

Trentena edició d'aquesta cursa, que és diu aviat. Li tinc un especial carinyo, a aquesta prova. El 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu, i juntament amb la gran estima que tinc als qui la munten, fa que per mi sigui molt especial. Enguany, igual que en les tres edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. Degut a la lesió que tinc al turmell, no sé el que hi podré fer. Si arribaré per a poder intentar els 100 km, o m'hauré de conformar en menys quilò...

El repte és en solitari, o això creia. En el minut zero tinc la primera sorpresa, en Pere i en Sergi, estan en el punt de sortida i m'acompanyen la primera volta. L'estratègia de quan faig parades per menjar i dormir, deixo que les decideixi el meu cos, em limito a escoltar-lo i fer el que diu. Tàctica que funciona molt bé. Fins els 85 quilòmetres, vaig corrent. L'articulació del genoll rondina. S'acaba el córrer i a caminar. L'avituallament en ruta, el tinc guardat en el camí, per anar menjant cada dues, màxim tres hores. El dinar i el sopar, juntament amb el dormir, ho faig a casa. Anar a casa, que em resulta tremendament còmode i pràctic. Les primeres 24 hores, les acabo amb 114 km, el previst era fer els 100. Les hores van passant i tinc un munt de sorpreses. Amics que venen a fer una o més voltes amb mi. Gent que no sé qui son, que m'animen al trobar-me caminant. Els amics de la pizzeria La Locanda, que em conviden a cafè. Un munt de missatges a le...

El repte, consisteix en sumar el màxim de quilòmetres, a peu, en sis dies, 144 hores. Ho faré, en solitari, en un circuit de 5 quilòmetres entre anada i tornada, a Sant Feliu de Guíxols. 4,2 km de superfície dura (vorera, ciment i/o asfalt) i 800 metres de terra. Durant el recorregut, hi ha dues fonts i lavabos públics. Passant per davant el complex esportiu La Corxera, del que en soc usuari, puc deixar coses en un dels armariets, anar al lavabo  i prendre un cafè al bar, si em cal. Al ser un recorregut urbà, està il·luminat, no hauré de dur frontal. El trajecte és pràcticament tot pla, exceptuant una petita pujada, per accedir al far del port. El circuit pot variar lleugerament. Al ser a trànsit obert, estic condicionat a l'ocupació de l'espai públic, per persones, animals, vehicles i d'altres elements. Si plou, el repte segueix igual, l'únic que en cas d'haver-hi bassals, canviaria la part del circuit de terra, per vorera. Un cop comenci, el diumenge, 26/01/20 ...

És un repte, que en realitat són deu reptes. Deu reptes, de cent quilòmetres cadascun,  a peu. Seran dintre l'any 2020, és a dir el 31 de desembre d'enguany, han d'estar fets. Per assolir aquest repte de reptes. No vol dir fer-los a la primera, sinó intentar-ho les vegades que calguin, fins aconseguir-los. Mínim han de ser de 100 km, tot i que poden ser de més. Els 100 km han de ser a peu, ja sigui corrent i/o caminant. Els 100 km, seran completats en una sola jornada, que no vol dir en 24 hores, poden ser més, sinó sense cap descans llarg entremig. Repassant els 34 reptes de 100 km o més , que duc fins a dia d'avui, es pot observar els que he fet per anys: 5 el 2010, 3 el 2011, 5 el 2012, 5 el 2013, 1 el 2014, 2 el 2015, 3 el 2016, 3 el 2017, 3 el 2018 i 4 el 2019. Com que el màxim que he fet són cinc, em proposo fer-ne el doble, deu. Uns seran organitzats, els que menys, en principi tres: els 100 km ruta de Calella de la Costa, els 100 km de Caldes - Corre pels que...

Soc molt afortunat! Per vuitena vegada, he participat en aquesta gran prova de l'atletisme. Una prova en que arribo a estimar i a odiar, amb totes les meves forces, la pista d'atletisme. Una pista que no regala res, que forja i doblega voluntats, que et fa sentir petit al més gegant. Cal donar el millor d'un mateix per a finalitzar la prova, cal caure en el propi infern, eixugar-se les llàgrimes i remuntar, cap al més dolç dels cels. Una i una altre vegada. Una i una altre vegada, durant 24 hores. Mentre el cos és va cansant i adolorint. Mentre la son i el cansament, em desgasten volta a volta. Mentre em moro de gana i l'estómac, té més ganes de fer sortir menjar, que de deixar-lo entrar. Mentre la ment em fa sentir fort, i el cos em recorda a crits la meva debilitat. Mentre gaudeixo, del dolç patir de la llarga distància. La competició és individual, i alhora ets sents part d'un gran equip, en que cadascú té el seu objectiu, i la mateix meta, superar-se. Tenir e...

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte, una data esperada amb il·lusió des de fa mesos. Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius. El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista, els companys de cursa i jo. Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar. Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En qua...

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada. Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors. A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial! Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impress...

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient les cares...

100 quilòmetres per endavant i un munt d'amics amb qui compartir la cursa. Voluntaris i organitzadors, que ens ho fan tot més fàcil, sota l'atenta mirada del mestre de l'ultrafons i creador de l'esdeveniment, en Paco Robles. El temps de tall és de 15 hores, no vaig sobrat, doncs quasi sempre em moc per sobre de les 14 hores i alguna vegada pel damunt de les 15. Són 40 voltes en un circuit de terra de 2,5 km. Una distància còmode, que permet menjar, beure i agafar o deixar roba a cada poc. L'estratègia és fer durant les 5 primeres hores, 40 km, en les 6 següents, 40 km més i en les últimes 4, els 20 restants. El primer tram de cinc hores, em trobo molt bé, compartint voltes amb l'un i amb l'altre. Acabo superant l'objectiu i em situo en 42,5 km. No he forçat la màquina i em sento amb forces per a continuar. La calor va apretant. En el tram més exposat, el vent és en contra i juntament amb el sol, que dona sense miraments, em va desgastant. Tinc mareig ...

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació.  Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.   A Caldes de Montbui, organitzen per vuitè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis. El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon, totalment de terra, com es pot veure  a la foto que acompanya aquest escrit. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips.   A l'organització hi ha el mestre Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.   Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vul...

En la claror de la lluna plena, arranca el repte. Encara no són ni les sis del matí i ja estic en marxa.  Els primers quilòmetres són de molt bon fer, primer per una passarel·la de fusta i després per amples corriols, puc córrer amb certa comoditat fins el Far de la Mola.  Gaudeixo d'una baixada amb vistes espectaculars, tot fent el camí romà de Sa Pujada.  Al quilòmetre 25, parada per esmorzar i comprar aigua. Duc menjar a la motxilla, però pels àpats principals, aprofito el pas per nuclis de població per a fer-los.  Sorpresa del dia, ni fet exprés. Coincideixo amb els companys de Marnaton, que varem participar en l'organització de la travessia de nedant del dia anterior i que hem allargat la nostra estada, per gaudir de Formentera. Tota una alegria.  Al cap de poc, comença un dolç i feixuc calvari. Quilòmetres i quilòmetres de platges, que he de creuar per la sorra, fent lent i treballós el caminar. No corro, fa molta calor i noto el desgast físic...

Plou, mentre esmorzo i faig els últims preparatius. Inicio el repte a les 9:14, ja sense pluja. La via verda està enfangada i cal anar esquivant les basses, per seguir amb els peu secs. La pluja ha marxat per no tornar, a estones hi ha una xafogor de mal portar. Els 200 km, els faig en vuit voltes, amb inici i fi a casa. Al fer una distància tant llarga, tot es relativitza. Fins al quilòmetre 70 +/-, corro de manera continua, exceptuant les pauses per menjar i beure en ruta i les que faig d'avituallament a casa. En les parades a casa, segueixo un protocol estricte, per no dedicar més temps del necessari: endollo electrònica, necessitats fisiològiques i d'higiene, menjar i aprovisionament pel següent tram. A la que duc quatre voltes, al km 109, són les cinc de la matinada, paro a dormir una hora, per no tenir aquella passió de son, en que més que avançar vas de costat, fent passos en fals. Amb els anys, he aprés que el millor per gestionar la son, és dormir una mica, fa guany...

Aquest Sant Jordi, vull perseguir una il·lusió, la de superar els meus llindars, la de desafiar-me a mi mateix, en aquesta ocasió, buscant fer 200 km a peu, corrent, caminant o el que calgui. Les previsions de temps no són massa bones, donen pluja, que hi farem, equipació d'aigua i anar fent. El recorregut, seran vuit voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir la mitjana de 25 km a cada volta. Tot i  que les primeres, en que aniré fresc, de cos i cap, seran més llargues, uns 27'5 km, perquè les restants siguin una mica més de bon fer. Si faltessin metres al finalitzar la vuitena volta, els acabaria fent per la ciutat de Sant de Feliu. L'inici i final de cada volta, és en una plaça petita que hi ha a l'aparcament de La Corxera, a uns 150 metres de casa, a on aniré a menjar, canviar-me de roba, etc. D'aquesta ...

A la línia de sortida, som una quinzena, cares, la majoria conegudes, en el món de la llarga distància en ruta, som sempre una mica els mateixos, és una modalitat molt dura, física, per fer sempre el pas molt igual i mentalment, per passar, una i una altre vegada pel mateix indret. El circuit són 2,5 km d'anada i tornada desfent camí, fins completar les vint voltes necessàries, a Calella, al costat de la mar. El vent de garbí va pujant la seva intensitat, castigant molt l'anada, fent que tot plegat sigui encara un xic més dur. Comptem amb l'avituallament propi i el que ens han dut la Nuri i en Joan, precursors d'aquesta trobada, no conec persones més apassionades per l'ultrafons que ells dos. Físicament, m'he sentit bé, més enllà del genoll, que com sempre em fa una mica la guitza. Em notava fort, sense ànim de semblar prepotent, he de dir, que mentalment, ha anat molt, però que molt bé, no es que no hagi tingut cap estona dolenta, fent honor a la veritat he ...

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 31 de 100 km. Enguany, igual que en les dues edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. Arribaré a la línia de sortida, amb moltes ganes de córrer, sobretot perquè enguany, no ho he fet massa i tenir ganes, ja és un gran que. Físicament, tot i que els dos primers mesos del 2019, he hagut ...

Quasi les set de la tarda de dissabte, començo el repte. Seran quatre voltes, anada fins a Font Picant per la via verda i tornada a casa, a Sant Feliu de Guíxols, pel mateix camí. Una espectacular lluna plena m'acompanya, fa bona temperatura per córrer. Segueixo la pauta alimentaria planificada, al punt de gir (Font Picant), menjo barretes i/o fruita, que duc al damunt i un cop a casa, al final de cada volta, macarrons fets per la mare que sempre entren bé i beguda isotònica. Per beure, mentre corro, duc dos bibons de 250ml, que vaig reomplint a les fonts que trobo pel camí. La primera volta és fàcil de fer, surten 27,5 km, ja em va bé, faré les dues primeres voltes més llargues, d'aquesta manera les dues últimes seran més curtes i mentalment, aquests petits detalls van molt bé. La segona volta és de bon fer, la son encara em respecta i puc córrer tota l'estona, l'acabo amb 55 km fets, més macarrons i cap a la que sé del cert, serà la volta més dura i complicada de g...

Tinc ganes de repte, ganes de devorar quilòmetres, de gaudir del dolç patir i de sentir la satisfacció de donar-ho tot superant les adversitats. Per això i perquè el passat cap de setmana, no vaig poder participar a les 24 hores d'atletisme en pista, per una indisposició de l'estómac, que es va manifestar amb forma de vòmits i cagarines. Aquest dissabte intentaré fer 100 quilòmetres corrent. Començaré, al voltant de les set de la tarda, més o menys. Per dos motius. Primer, perquè tinc un dinar amb la família i el primer son les persones que m'estimo. Segon, d'aquesta manera estaré tota la nit en moviment, fent-ho més dur i més interessant. El recorregut, seran quatre voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir els 25 km a cada volta. Si faltessin quilòmetres al finalitzar la quarta volta, els acabaria fent per la...