UltraQuim

Trentena edició d'aquesta cursa, que és diu aviat. Li tinc un especial carinyo, a aquesta prova. El 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu, i juntament amb la gran estima que tinc als qui la munten, fa que per mi sigui molt especial. Enguany, igual que en les tres edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. Degut a la lesió que tinc al turmell, no sé el que hi podré fer. Si arribaré per a poder intentar els 100 km, o m'hauré de conformar en menys quilò...

A la línia de sortida, som una quinzena, cares, la majoria conegudes, en el món de la llarga distància en ruta, som sempre una mica els mateixos, és una modalitat molt dura, física, per fer sempre el pas molt igual i mentalment, per passar, una i una altre vegada pel mateix indret. El circuit són 2,5 km d'anada i tornada desfent camí, fins completar les vint voltes necessàries, a Calella, al costat de la mar. El vent de garbí va pujant la seva intensitat, castigant molt l'anada, fent que tot plegat sigui encara un xic més dur. Comptem amb l'avituallament propi i el que ens han dut la Nuri i en Joan, precursors d'aquesta trobada, no conec persones més apassionades per l'ultrafons que ells dos. Físicament, m'he sentit bé, més enllà del genoll, que com sempre em fa una mica la guitza. Em notava fort, sense ànim de semblar prepotent, he de dir, que mentalment, ha anat molt, però que molt bé, no es que no hagi tingut cap estona dolenta, fent honor a la veritat he ...

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 31 de 100 km. Enguany, igual que en les dues edicions anteriors, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe o en el meu cas en la moto,  tot plegat ho fa una cursa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. Arribaré a la línia de sortida, amb moltes ganes de córrer, sobretot perquè enguany, no ho he fet massa i tenir ganes, ja és un gran que. Físicament, tot i que els dos primers mesos del 2019, he hagut ...

Vuitena participació en aquesta gran prova. Li tinc una especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km a peu i en aquesta ocasió intentaré assolir el repte número 28 de 100 km . Enguany, igual que en l'anterior edició, l'organització davant els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit fer convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. La fa molt més dura i sota el meu parer, encara més atractiva. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella, totalment pla, passant 40 vegades per allà mateix. No arribaré en un gran punt de forma, per diferents problemes, un refredat fort que em va deixar mocs a l'orella, m'ha fet passar sis setmanes amb una otitis que aconseguia despertar-me de matinada i fer-me veure les estrelles durant el dia, juntame...

A la línia de sortida dels 100 km de Calella, som vuit participants i els incombustibles Nuri i Joan, que tot i que aquest no era una prova organtizada, sinó una trobada d'amics en autosuficièn cia , han estat al peu del canó fins al final . Les primeres hores, són de bon fer, la temperatura es agradable i el cos està descansat. A la que arriba el migdia, començo a patir, la calor, em destrossa, tot i que no en fa molta, he passat les últimes setmanes aclimatant la fred per una prova de natació en aigües gèlides i el cos ho nota. Em sento com si anés a càmera lenta i el quilòmetres no passen. Durant aquest baixón, en Tato, m'espera i m'acompanya una bona estona, moltes gràcies! Als 50 km, em premio, parant-me a dinar els macarrons que la mare em fa per aquestes ocasions, em revifen i torno a mb ganes . Alterno caminar el tram que tinc el vent de garbí de cara i corro quan el tinc d'esquena. Els quilòmetres que van del 60 al 80, són els més durs mentalment, no tinc...

Setena participació en aquesta gran prova. Li tinc especial estimació, el 2010 va ser el meu primer repte de 100 km i no hi ha millor ocasió per inten tar el repte número 25 de 100 km, que fer-ho de nou a Calella. Enguany, serà un xic més difícil, l'organització davant la manca de pressupost i els problemes que dona muntar una prova com aquesta per a pocs participants, ha decidit no fer-la, decisió que entenc perfectament. Alhora hem aconseguit que en facin convocatòria, per fer-la de manera lliure, sense dorsal, sense més avituallament que el que duem cadascú en el cotxe. Si l'any passat varem participar 23, aquest no compto que siguem ni la meitat. El recorregut serà el de sempre, 20 voltes, en un circuit de 2,5 km d'anada i 2,5 km tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix. No arribo en un gran punt de forma, des de l'1 de gener d'aq uest 2017 , entre caminar i córrer duc només 250 km, alhora vaig una mica ...

En poques ocasions he pensat tantes vegades en abandonar. Ha estat duríssim. El primers quilòmetres em sento bé, a partir del 25, ja noto la falta entrenament i tot de dolors que no paren de dir-me a crits, que avui no és el meu dia i que al sofà de casa hi falta gent. Vaig corrent com bonament puc. Al quilòmetre 35, tinc una gran sorpresa, han vingut uns amics a veure'm, la Meritxell i el company de fatigues Andreu. Fem uns 25 km junts, corrent l'anada i caminant la tornada que hi ha vent en contra i el desgast no em val la pena, parlem del nostre proper repte en comú, l' Ultra Trail Emmona , que és la prioritat de les properes set setmanes, tot i anar amb acompanyat,  no deixo de pensar en abandonar, penso que si més no haurà estat un entrenament de qualitat. Fa calor i un vent que enganya, m'hidrato amb beguda isotònica cada 2,5 km i entremig paro a una font, no tinc problemes però arribo a fer una mica més de 40 km, sense parar per anar al lavabo, jo que sóc de p...

A menys de 12 hores d'intentar fer de nou els 100 km de Calella, l'incertesa la tinc a flor de pell. En la foto que acompanya aquest escrit, hi ha les sessions i els quilòmetres que he acumulat en cada disciplina des de principis d'any, en la pàgina Km's acumulats hi ha tot el que fet des del 2010. Es pot observar com aquest any, he anat a córrer en 10 ocasions sumant poc més de 76 km  i em plantejo estar a la sortida d'una prova de 100 km. Caminar, he caminat 8 dies fent uns 194 km, que tampoc em salvaran del desastre. El motiu d'haver entrenat poc, no és que tingui menys hores que altres anys, ni cap lesió, bàsicament és falta de ganes, sobretot és pel desgast de fer el #El2015NoPucParar , repte que consistia en fer 10 km a peu, cada dia del 365, va ser un repte que vaig aconseguir no sense lluitar molt i molt, em va dur grans alegries i al mateix temps grans desil·lusions, creia que trobaria la motivació en el fet de participar en curses de llarga distànc...

Divertint-me tot corrent Sisena participació en aquesta cursa, que és tant dura que val la pena, val la pena per gaudir-la corrent i per, tot i ser poquets, el gran ambient que si respira. Quan vaig començar a córrer, ja tenia vista aquesta prova. Any rere any hi anava fent el seguiment, des de la distància, de qui pensava que mai seria capaç de fer aquest quilometratge. A més fent 20 voltes, en un circuit d'anada i tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix. Creia que les persones que ho feien eren diferents,  d'un físic molt i molt preparat i una fortalesa mental envejable. Amb el pas dels anys, havent viscut unes quantes aventures i desventures, sóc una d'aquestes persones,  tant normal i tant especial com qualsevol altre, amb maldecaps, virtuts i defectes. Entrenant el que puc i tant bé com el l'agenda del complicat dia a dia em permet. Tenint la ment clara a estones i emboirada de tant en tant. He vist, que a...

Foto gentilesa de Francesc Flotats Córrer 100 km, per vegades que ho hagi fet, sempre és un repte. No sé quan, però sé del cert que tocaré amb els dits el cel i a estones baixaré en el més profund dels inferns. Aquesta ocasió no n'ha estat una excepció. Nomes arribar, hi ha l'alegria de veure de nou, a la família de llarga distància. Som pocs, però ben avinguts, amb ganes de canya i diversió, som rivals, competim uns contra els altres, sense oblidar el més important, la passió que ens uneix i ens fa retrobar cursa rere cursa. Prenem la sortida 16 participants. Surto ràpid, vull apretar molt al principi, per la mala predicció de vent de llevant que entrarà al migdia i ens farà la guitza. Passo els primers 30 en unes 3 hores, em sento feliç i molt motivat. Prenc una mala decisió, paro a menjar i em senta fatal, com si m'acabes de posar una totxana a l'estómac, merda! Amb lo entrenat que tinc el menjar i seguir, però aquest cop no ha sortit bé. Paciència, passo una ho...

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores. Al principi de córrer, ara fa uns 8 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes i superdones, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs. Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància. Sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat. Aquesta serà la meva cinquena participac...

  Text publicat a Triatletas en Red:   Hay una música que pocos se atreven a oír, los que la escuchan no pueden parar de bailarla, eso es el ultra fondo en ruta. La prueba consiste en realizar 100 km en un tiempo límite de 24 horas. En circuito totalmente llano. Casi en su totalidad por tierra, solo una pequeña parte de asfalto. El recorrido consta de 20 vueltas de 5 km. Un recorrido de 2,5 km ida y vuelta por el mismo lugar, con avituallamiento, control y espacio para efectos personales en la salida y en el otro extremo avituallamiento y control. A las 20 vueltas, este año se ha tenido que añadir una pequeña vuelta extra, para completar los 100 km, por motivos logísticos. Lo que no tiene esta carrera, es masificación de corredores, aunque hop día están en auge la larga distancia, la parte de fortaleza mental, además de la física que hace falta para afrontar este tipo de pruebas, hace que pocos sean los valientes que estén en la línea de salida. Discurre por...

Molta calor i massa incertesa. Incertesa no de si aconseguiria fer les 100 km, aquesta sempre hi és fins l'últim quilòmetre. Incertesa per saber si les cervicals, degut a l'accident de fa just 11 dies, em deixarien tranquil.  Ambient familiar, en una cursa que m'hi trobo com a casa, Vaig corrent, la calor apreta des de l'inici. Al quilòmetre 37 +/-, la calor, la dona ocell, el senyor del martell i l'estómac s'alien, per fer-me agafar un globo, quin globo! Per algun instant, no sé ni que estic fent, Sensació de nàusees que no acaben de ser i un mareig més que considerable, em recorden el que em va passar els dos primers dies, després de l'accident de cotxe, en que estava amb un lleu mareig constant i algun vòmit. No tinc dolor a les cervicals, no puc evitar de donar voltes i voltes dins meu, a la possibilitat que l'hagi cagada i molt! Potser m'he fet mal de debò, tenia la premissa de parar si sentia dolor, però no n'he sentit, potser només és ...

Dos dies i ja estaré fent una de les coses que més m'agrada, desafiar el meu pitjor rival, a mi mateix. En una cursa a la que tinc molta estima. Els 100 km de Calella. He passat uns dies d'incertesa, sobre la meva participació, degut a l' accident de trànsit de fa nou dies, tot just en fa dos que estic recuperat. No em sento en el meu millor estat de forma per córrer, en realitat mai em sento prou entrenat per a fer una cursa de 100 km, així que aquest aspecte no és un inconvenient. Hi vaig sent molt i molt conscient, que si apareixen molèsties a les cervicals, degut a l'impacte de córrer, m'he de possar a caminar i que si aquestes molèsties no desapareixen al cap de poc, hauré d'abandonar la cursa. El fet de fer voltes de 5 quilòmetres, m'aporta tranquil·litat si he de deixar-ho, mai estaré massa lluny. Hi vaig amb l'objectiu de fer la meva cursa número 21 de 100 km , sabent el que costa d'aconseguir aquesta gran distància, preparat pe...

Primera participació 2010 Quarta participació en aquesta cursa i com a regal inesperat, al ser el primer en inscriurem, duré el dorsal 1. Quan vaig començar a córrer, ja tenia vista aquesta prova. Any rere any hi anava fent el seguiment, des de la distància, de qui pensava que mai seria capaç de fer aquest quilometratge. A més fent 20 voltes, en un circuit d'anada i tornada per allà mateix, un passeig arran de mar a Calella. passant 40 vegades per allà mateix. Creia que les persones que ho feien eren diferents,  d'un físic molt i molt preparat i una fortalesa mental envejable. Amb el pas dels anys, havent viscut unes quantes aventures i desventures, sóc una d'aquestes persones,  tant normal i tant especial com qualsevol altre, amb maldecaps, virtuts i defectes. Entrenant el que puc i tant bé com el l'agenda del complicat dia a dia em permet. Tenint la ment clara a estones i emboirada de tant en tant. He vist, que aquesta mena de proves separen els nens i les nenes ...

 Tenim un bon grapat de fotos gràcies al Francesc Flotats, que ens va retratar, a més d'estar al peu del canó, amb l'organització. Cròniques trobades a la xarxa:  Fondistes Penedés Victor Garanto Àlbum de fotos  Entrades relacionades: Proposta pel 31/03/12 100 km ruta de Calella 27/03/12 100 km ruta de Calella. Pròleg 31/03/12 100 km ruta de Calella. Crònica 09/04/12 100 km ruta de Calella. Fotos i classificació

Gràcies a l'Eva Fontecha, que sempre està a totes, tenim un munt de fotos dels 100 km de ruta de Calella. L'organització, que és un 11 sobre 10, ens envia els resultats per email, al cap de poc dies de finalitzar la cursa. Ja tinc ganes de tornar-hi. Classificació Àlbum de fotos Entrades relacionades:  Proposta pel 31/03/12 100 km ruta de Calella 27/03/12 100 km ruta de Calella. Pròleg 31/03/12 100 km ruta de Calella. Crònica 18/04/12 100 km ruta de Calella. Més fotos i més cròniques

Aquesta prova ja de per si és molt dura, si als 100 km, a les 20 voltes, en terreny planer, hi afegim la calor i la humitat que ha fet al migdia, la combinació és explosiva. Tinc la fortuna de conèixer bé el meu cos, al començar l'etapa de forta calor, hi ha hagut un moment en que he tingut la sensació, que si seguia, l'estómac em passaria factura, he deixat de córrer,  a caminar que també s'avança, ha estat l'estratègia correcte, d'una altra manera m'hagués trencat, ha marxat la forta calor i a córrer de nou, fins al final, fins l'últim metre. He tingut la sort, de fer unes voltes ben acompanyat, amb l'Ingrid, un luxe, moltes gràcies; en poques curses, uns ens animem als altres, és perquè sabem que el rival, no és qui ens avança o el que passem, està a dins nostre. Al ser una prova en ruta, en que el circuit està obert i és arran de la costa, el bon dia, ha fet que estigues ple de gent disfrutant del solet, un munt de persones, al veure corredors amb un...

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores. Al principi de córrer, ara fa uns 5 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs. Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància, sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat. Aquesta serà la meva tercera participació, he aprés que ...

La penya 100 km Domingo Catalan , són gent fantàstica, ens fan divertir tot gaudint de l'esport, organitzant les 6 hores i els 100 km en ruta de Calella, estan al peu del canó, perquè tot surti bé, ajudant-nos si hi ha qualsevol problema, a més ens fan fotos, a l'inici, durant i en el moment de l'arribada. La veritat, no fa ni 3 setmanes; ja tinc ganes de tornar-hi, sembla que fagi més temps, és perquè m'agrada de viure la vida amb intensitat, no parar quiet, sempre pensant quina una en faré a continuació, però sobretot disfrutant del moment, de l'aquí i l'ara. Àlbum de fotos    Entrades relacionades: Proposta pel 26/03/11 100 km ruta de Calella  24/03/11 100 km ruta de Calella. Pròleg 26/03/11 100 km ruta de Calella. Crònica