UltraQuim

No sé a quina part de mi, li feia més falta, si al cos o a la ment. Feia una setmana que no nedava, pel refredat, tenia a la planificació, tirada llarga de natació, tenia els meus dubtes, de quina distància faria. Sóc un enamorat del mar, entrenar a la piscina, em fa millorar i m'ajuda a gaudir cada dia més del gran blau. Acurat escalfament fora de l'aigua, ajuda a concentrar-me, que curts que es veuen 25 metres, quan saps que hi estaràs una llarga estona. Al fer entrenaments llargs de natació, acostumo a fer tirades 1.000 metres, canviant velocitat, fent exercicis de tècnica dintre els 1.000, les dos primeres series, sempre es fan molt llargues, per això, intercalo, diferents estils i exercicis, a partir de la tercera, ja es només crol, a causa de la lesió que arrossego, faig gran part amb el  pull buoy posat, he anat fent, sense gaire pressa, sense mirar el ritme, ara parlant amb un amic, ara parant per menjar una mica, amb l'únic objectiu de nedar unes hores. El fet

Acabo de llegir aquesta iniciativa solidaria, la trobo senzillament fantàstica, per això us copio la convocatòria: Ens estem tractant de posar en contacte amb escriptors-escaladors-alpinistes-aventurers, perquè ens cedeixin alguna publicació seva (signada i dedicada), com a motivació i transmissió dels valors de la muntanya als petits i intentar a veure si d'aquí a Nadal podem aconseguir una petita biblioteca d'aquest tipus de lectura per serdonada a algun àrea infantil, no sabem de què Hospital, encara està per decidir ... "UN NIÑO, UN LIBRO, UNA AVENTURA" va veure la llum com idea fa un parell de dies i ja compta amb la col · laboració de personatges com Cèsar Pérez deTudela, Carlos Suarez, Iván Vallejo, Araceli Segarra, Ramón Portilla etc ... i altra gent no tan coneguda però no menys important a l'hora d'ajudar. Sense més, gràcies pel vostre temps. Asociación Española de Alpinistas con Cáncer Contacte: alpinistasconcancer@gmail.com Comptem amb tots vosaltr

S'acosta una sensacional oportunitat per nedar en aigües obertes, per molts motius, no hi podem faltar. Que millor que fer el que més ens agrada, en un entorn privilegiat i poder ser solidari al mateix moment. Ajudarem a l'investigació i difusió de la regeneració i transplantament d'organs i teixits, a través de la Marató de Tv3 .  Les Illes Medes, són un paratge espectacular, a dins i fora de l'aigua, la foto que acompanya aquest escrit, és feta a vista de nedador, és una petita part del que podrem gaudir nosaltres, el peatge, l'aigua una mica freda, res que no podem aconseguir tots, res a veure amb el que han d'afrontar les persones trasplantades, en el seu dia a dia, per una estona, poder fer com ells, afrontar la vida amb valentia, decisió i esperit de superació, nosaltres ho farem braçada a braçada. Hi ha tres opcions, dos recorreguts, els dos surten de la platgeta de L'Estartit, el llarg de 4.700m., que volta la Meda Gran, tornant entre les dues Medes,

Que gran  és la mar, no ens ha deixat fer el recorregut de la travessia de Cap Norfeu, s'ha hagut de fer un itinerari alternatiu d'uns 2.000 metres, dins la badia de cala Montjoi. L'organització ha pres la decisió més encertada i també la més difícil, dir que no a l'il·lusió de més de 140 persones,   el que no és podia fer era comprometre la seguretat de cap nedador, hi ha qui pensa que hagués pogut nedar el trajecte original, segur que si, però només que algú, hagués tingut qualsevol tipus de problema, l'evacuació hagués estat molt i molt complicada, pujar a una embarcació amb mar creuat, no és gens fàcil,  a més sense via de sortida natural, és a dir, sense costa a tocar, feien de tot plegat una temeritat, una cosa he après, en aquests anys de fer llarga distància i de posar el meu cos al limit, és a distingir l'extremadement línia fina que hi ha entre la diversió i la temeritat, així com a ser prou humil per reconèixer les  limitacions i saber que el més expe

Les ganes de recuperar-me de la lesió, fan que faci bondat, cada dia em costa més esforç, la veritat és que en començo a estar fins al capdamunt, el dolor segueix, fa una setmana més proves, a veure que diuen els resultats, sis mesos, sense córrer, ni fer caminades, ni fer btt per la muntanya, tinc la sort que m'agraden més activitats, que si puc realitzar, com bicicleta de carretera, nedar i caiac, la recuperació està siguen un repte dels durs. Anyoro l'ultrafons, córrer fins a no poder més, caminar fins a l'esgotament, posant-me a prova en cada sortida, prenen conciència d'un mateix a cada pas.  Vull tornar a somiar, en curses de tres xifres, de 100 km o més. Trobo a faltar, robar hores a la son, per fer les tirades llargues, entre setmana, fins la 1 o les 2 de la matinada, no sabeu que bonica és la muntanya vista amb llum de frontal, la tranquilitat que es respira, a mig del bosc, només acompanyat pels animalons, desprès d'un dia dur, et fa somriure encara que

Fauja Singh, en l'arribada a la marató de Toronto Com m'agrada, la gent que surt del convencional, del camí marcat, com en Fauja Singh , 100 anys i fa una marató, només per estar a línia de sortida, ja es mereix un monument, Hi ha qui comença de jove i fa un o altre esport tota la vida, hi ha qui arriba a l'edat adulta i ho deixa, d'altres comencem de grandets. En el meu cas, vaig començar en el món de l'esport, als 30 anys, fent btt, els que em coneixeu de fa temps, sabeu que abans jugava a escacs, un altre tipus d'esforç, als 32 em va donar per córrer, als 33 per navegar en caiac, als 34 per la llarga distància, als 35 per la natació, als 36 per la bici de carretera, apunt de fer els 37, ves a saber per on aniré, potser un poc de tot i un xic de res o tot el contrari, la vida és massa curta per deixar-ho  per més endavant. Una mica més d'un any enrere, vaig tenir ocasió de compartir, uns 21 km, amb l' Alexandra Panayotou , que  va començar a córrer

Poc podia imaginar, el que vindria desprès del primer Norfeu del 2009. Recordo perfectament els dies previs a la travessia, el moment en que gràcies a la web, Esport Empordà, vaig saber de l'esdeveniment, el molt que m'ho vaig pensar, en aquell moment nedava molt poc, feia 8 mesos que estava apuntat a la piscina, finalment vaig enviar l'email, explicant que volia participar, però que era lent nedant, pensant que potser no m'hi voldrien, la resposta no es va fer esperar,  em van dir: cap problema, no es competitiva, cadascú va al seu ritme, hi ets benvingut. Camí de Roses, em venien tots els dubtes al cap,  va ser arribar a lloc i començar a venir gent, no coneixia ningú, l'únic contacte els mails, mica en mica es va començar a omplir la platja, estava molt i molt nerviós, pensava Joaquim on t'has ficat, arriba en Miquel Sunyer , un Formula 1 i jo un 600, al mateix moment estava estranyament còmode, es respirava bon ambient, entre desconeguts, alguns del

La nostra història, va començar el primer dia que ens vam veure, tu indiferent, jo poruc d'acostar-me, durant la poca estona que vam estar junts, em vaig adonar que el nostre amor seria dels que et  marquen per sempre, dels que el temps fa més gran, dels que no et deixen pensar en res més que en l'altre, dels que viuen en l'eternitat, dels que ocupen el pensament en el moment més insospitat. Han passat molts anys i encara tinc fresc, en el record, la tarda màgica que vam viure. Compto dies, minuts i hores per veure't de nou, recordo el gust dels teus petons, ressegueixo les carícies que porto impreses a la pell, rememoro la tendresa del teu tacte;  cor i respiració s'acceleren, un formigueig em recorre tot el cos, no puc pensar en res, només en tu. Falta poc, per estar junts, per fondre'ns els dos en un, per deixar de saber on comença l'un i acaba l'altre. La nit abans, del nostre retrobament, dormo content i nerviós, no cal posar el despertador, el ba

Hi ha dies, com el que acabo de viure, que son un regal, fugisser i efímer, que s'ha d'agafar al vol i no deixar passar l'oportunitat de gaudir-ne. Que en un 12 d'octubre, faci un dia de ple estiu, s'ha d'aprofitar, hi ha mil i unes maneres de fer-ho, he decidit fer una sortida en caiac, mar plana, com una bassa d'oli, que et deixa veure el fons, que fa sentir la densitat de la mar en cada palada, poc trànsit marítim, desembarco en una platja propera, no hi ha gaire gent, es respira tranquil·litat, nedo, faig volta i volta sota el sol, de tornada entro en una cova, deixo el caiac dins i exploro les del voltant nedant, el reflex de la llum, dóna matisos verds i rogencs a les roques, és tot un espectacle. Mentre torno cap a casa, passejant a tocar la platja, observo com els arbres van queden nuus i escolto el cruixit de les fulles seques, que queden sota el meu caminar. Enfilo la bicicleta de carretera, a pedalar suau, només per estirar una mica les cames, n

Tenia ganes de pedalar, tot el dia, amb la bicicleta de carretera, sense pressa, a ritme na fent, amb l'únic objectiu de sortir poc desprès de la primera llum del dia i arribar poc abans que es fes fosc. Primer destí Girona, és divertit veure com es desperta la ciutat, en un diumenge de plena tardor estiuenca, he vist els que allargaven el dissabte, els que encetaven el diumenge, els que corrien, els que començaven a pedalar, uns caminaven a bon ritme, d'altres que simplement feien un passeig, he vist els nens actius, amb els pares al costat badallant, solitaris llegint el diari, colles esmorzant plegats, gent que celebrava un dia més, com el vent despentinava les fulles que indiquen la tardor està aquí. Enfilo carretera cap a Olot, passant per Amer, aprofito per guaitar la quantitat de masies i cases pairals, que trobo a cada pocs quilòmetres, arribada a Olot, aquí m'espera el premi, uns ous ferrats amb patates, que bo,  dino amb bona companyia, fa mandra tornar a pedala

A poc, per participar en la tercera edició de la travessia del Cap Norfeu, acabo de veure un escrit en la revista informativa del Port de Roses, és fantàstic que l' Eduard Marquès fes la foto, que Neda el Món , l'envies per il·lustrar l'escrit,  que un amic com en Jorge Pérez, ho vegi i agafi una revista per mi, és un detall que arriba al cor. Em fa il·lusió de sortir, tot i que sigui en un raconet, en una foto petita, en una revista de tirada curta, però el que em fa sentir realment orgullós són les persones, que vaig conèixer en el primer Norfeu, que han fet possible que això succeís, moltes gràcies amics, ens veiem al Norfeu.   Entrades relacionades:   17/10/10 Travessia Cap Norfeu. El tastet 17/10/10 Travessia Cap Norfeu. El tastet. Més vídeos 20/10/10 Travessia Cap Norfeu, per anar fent boca 23/10/10 Travessia Cap Norfeu. Pròleg 24/10/10 Travessia Cap Norfeu. La crònica 26/10/10 Travessia Cap Norfeu. Imatges i més 17/11/10 Travessia Cap Norfeu. Neda el Món

Escenari ideal, mar calmada, dia de ple sol, un munt d'amics nedant i un munt d'amics en els caiacs. No tocava nedar, tocava fer el suport amb el caiac, però no per això oblido que també sóc nedador i aprofito aquest punt de vista, per fer-ho el màxim de bé. L'organització, dins l'aigua va ser caòtica, amb senyalització que no es veia, movent la segona boia, un cop iniciada la cursa, embarcacions de suport, que no sabien ni el que feien, un recorregut fixat amb calçador, he participat en travessies, muntades de manera altruista i d'altres sense gaires recursos, molt millor organitzades, només és la meva opinió, a grosso modo tot va funcionar, en els detalls va grinyolar, no deixeu de llegir la crònica de l'Eduard Marqués, que ha participat com a caiaquista en moltes travessies, hi trobareu alguna fotografia més, en el seu bloc: Cap de Creus en caiac. Hi havia dues distàncies la llarga, 7.000 metres, al començament acompanyo el tercer grupet de nedadors del davan