UltraQuim

Text publicat a Triatletas en Red:   Nedem plegats es una buena oportunidad, para todos puedan disfrutar de las aguas abiertas de Barcelona. Sábado 15 de junio de 2013 Lugar: Parc Fòrum Barcelona Organizador: CEM Maresme y Neda el Món   Distancias: 800, 400 y 50 metros 10:00 Salida travesía 800 metros 11:00 Salida travesía 400 metros 12:00 Salida travesía infantil de 50 metros 12:15 Salida travesía pro discapacitados cerebrales, de 50 metros Servicios: kayaks y embarcaciones de soporte, guardarropía, alquiler de neoprenos, avituallamiento, duchas y fisioterapia a la llegada. Dentro del marco de NedaMarcelona, con dos travesías de 5.700 y 3.600 metros,  también se puede hacer un bautizo en aguas abiertas, con distancias más asequibles. En la zona de baños del Port Fòrum, con varias posibilidades, 800 y 400 metros para los mayores. Como distancia infantil, 50 metros, que pueden realizar los niños acompañados por adultos, con manguitos o con diferentes ayudas de flotación, pu

Les lesions són a l'esport, com la mort a la vida, estan presents, en el nostre entorn, volten en el nostre cercles d'amics, tot i que tots hi passarem, un dia o altre, esquivem parlar-ne com si així evitéssim que arribi. Com que no em fa res parlar obertament de la mort i m'agrada ser conscient que sóc de durada limitada amb incerta data de caducitat, per gaudir al màxim, d'aquest meravellós i a estones complicat regal, que es diu vida, tampoc tinc inconvenient de parlar de les lesions, tot i no tenir-ne cap actualment, procuro tenir-les presents. Quan la lesió és pròpia, ja se el que toca, visita al facultatiu indicat, descans, haver de deixar de fer certes activitats, no frustrar-me pel que no puc fer, mirar quines opcions tinc per poder seguir fent bategar ràpid el cor i paciència, molta paciència, quan no pots fer el que més t'agrada, els dies semblen setmanes i les setmanes mesos. Sempre busco alternatives, recordo quan em vaig trencar una costella, saltant

Apart dels que és més evident, com la satisfacció si s'ha aconseguit i la desil·lusió, si no ha estat possible, després d'un repte hi ha molt més. Hi ha aprenentatge,  mirant els encerts i buscant els errors, per millorar cara el proper. S'obren nous horitzons, al anar una mica més enllà del que creia possible ahir, fa que em plantegi de poder anar encara més lluny, en el dia de demà. Intento que el que he aconseguit no sigui un llast, no vull caure en vanagloriar-me massa, el meu pensament l'enfoco cara al proper objectiu, el que he fet ja forma part de la història,  de la meva particular història. A nivell 2.0, bloc, facebook, twitter, google+, tampoc m'agrada estar-ne parlant dies i dies, un cop fet i explicat, ja està, tan si assoleixo l'objectiu com si no, un cop desgranat i analitzat el repte, per mi ja s'ha acabat. L'endemà tinc l'eufòria, el cansament i els cruiximents, que fan que encara visqui en el dia anterior. Al cap de dos

Pedalada amb motivació extra, anar a Banyoles a veure i animar als amics i companys del Club Aquàtic Xaloc, que hi disputen un triatló de distància B. El tram de pujada, que porta a Sant Miquel d'Aro, es fa etern, sembla que hi hagin afegit quilòmetres, la pujada és curta, avui em sembla llarga, al km 23... no! ja hi som! no pot ser! altre cop no! he punxat la roda de davant, estic d'un gafe que és massa, porta una coberta nova, que no duu ni 300 km, que hi farem, la part positiva de que últimament punxi, sortida si, sortida no, amb la bici de carretera, és que en un no res ho tinc enllestit, és el que té la practica. A partir de la punxada, el camí és molt planer i rodador, tinc una mica de vent a l'esquena, que ajuda a anar més ràpid. Còmodament em planto a Banyoles.  Ambient de festa al voltant de l'estany, és respirava triatló per tot arreu, amb la resta de companys del club, animem als tres que competeixen, deu ser que sento els colors o que al entrenar ju

8 hores nedant en una piscina de 25 metres, és diu aviat i es tarda una estona de fer. Fer-ho ben acompanyat  ho ha fet molt més divertit. L'estratègia és molt simple, cada 1.000 metres, més o menys, parar per beure, al principi cada 3.000 menjar, després cada 2.000 i al final cada 1.000. He començat amb la Mireia, que ha nedat els meus primers 8.000 metres, tot i que ella en el mateix temps n'ha fet 9.000!,  en Sergi , que ha començat quan dúiem 1h 20', ha nedat uns 15.500 metres aproximadament,  una mica més tard han vingut la Mónica, que no ha nedat i el Jorge, que més que nedar, ha volat dins l'aigua fent uns 9.000 metres. Moltes gràcies amics per acompanyar-me, ens veurem de nou entre braçades. Els primers 10.000, que he fet en 4 hores i poc, han estat els còmodes  a partir d'aquí ha començat el dolor de braços, res estrany, doncs  aquest any, només he fet un cop aquesta distància en el 100x100 , 100 series de 100 metres de setmana santa, una vegada

8 hores nedant, en piscina, en la que entreno habitualment, La Corxera, de 25 metres. Parant el menys possible, però parant sempre que calgui. Aniré fent parades per sortir de l'aigua i anar al vestuari on hi tindré l'avituallament sòlid i el lavabo, a la piscina hi haurà el líquid que aniré prenguen regularment durant les 8 hores. El repte, es desenvoluparà dintre de l'horari i el normal funcionament de les instal·lacions de la piscina, amb els avantatges que comporta, estar distret pel flux de gent i l'inconvenient que si es dóna el cas, hauré de compartir carril amb qui toqui . Ho faré estil crol, de material auxiliar, només el pullbuoy, que més que ajudar, penalitza la velocitat, però m'anirà bé per descansar esquena i cames una estona. L'objectiu, no és nedar molts i molts metres, sinó anar fent i nedar molta estona, m'agradaria superar la me v a m a xima d istànc ia neda da en piscina, que van ser 14.050 metres, que vaig fer l'any passat, en

Hi ha reptes que fan especial il·lusió, nedar de les Illes Formigues a les Illes Medes em fa molta d'il·lusió, per diferents motius. Per distància. 22.300 metres, serà la travessia de mar més llarga a la que estaré a la línia de sortida i espero posar-hi totes les meves ganes per conquerir cada metre i arribar a la punt final. Per recorregut. Em motiva especialment nedar a la Costa Brava, tinc el privilegi de viure-hi,  tot el recorregut passa pel Baix Empordà, un escenari que poc té que envejar a d'altres indrets. Sortir de les Illes Medes, justament on vaig fer la meva primera travessia d'aigües obertes, per arribar fins a les Illes Formigues. Per facilitats. Saber que si no es donen les circumstàncies adequades el dia 22 de juny, queda el 23 i el 24. M'agrada molt el que el recorregut es pugui fer a l'inversa, en cas que la mar, així ho aconselli, seria Medes - Formigues . Per organització. Conec el funcionament i com treballa Neda el Món, tinc garan

L'èxit d'una travessia, no només depèn del lloc i de la climatologia, hi ha un actiu que no es pot comprar i que val el seu pes en or, són les persones que ajuden a fer-ho realitat,  en aquest escrit us parlaré dels dies previs a Sa Dragonera, dels mesos de feina abans d'arribar a aquest punt, en podria parlar l'equip gerent, però aquestes línies les escriu un voluntari a temps parcial, doncs quan arriba el moment de la travessia, habitualment la nedo. Dies abans, ja rebem via corre u elec trònic amb les tasques, tot i que acabarem fent una mica de tot, segons necessitats, si que cadascú té la seva funció especifica. La travessia és diumenge, els voluntaris, sortim direcció Mallorca el divendres, el gruix i dissabte la resta, Els voluntaris no cobrem, per anar-hi el divendres, en molts casos hem de demanar festa a on treballem, l'equip gestor de Neda el Món, tampoc hi té dedicació exclusiva, que fa que tinguin una feina, a més d'aquesta. Ens llevem en

Text publicat a Triatletas en Red: Dar la vuelta nadando a la isla de Sa Dragonera, era lo que todos querían, Neda el Món y los casi 200 inscritos, la naturaleza no les dejo. La naturaleza, no está para complacer nuestras ambiciones, sino para que nos adaptemos a ella. Eso fue lo que hizo todo el equipo humano de Neda el Món, con la imprescindible colaboración de los marineros expertos de la zona, pertenecientes al Club de Vela de Andratx. Las predicciones meteorológicas, son de difícil acierto, para prever el estado del mar, hay que tener muy en cuenta la zona marítima y sus corrientes, además hay que sumar a la velocidad del viento y la dirección del mismo, muy complicado de acertar sus giros, del momento de la prueba y de los días previos. El sábado por la mañana, el equipo de test de mar de Neda el Món (nadadores experimentados de diferentes niveles, que realizan el recorrido o parte, el día previo), entre los cuales tiene el honor de  encontrarse el que escribe,

Aquesta podria ser la crònica del que no va ser, però més aviat serà al contrari, la crònica del que si va ser. Va ser molta feina i esforç, treball en equip i company e risme com a voluntari de Neda el Món, per posar el meu granet de sorra , a que tot surtis rodat. Va ser exigència personal, amb l'objectiu de fer-ho al màxim de bé, en unes circumstàncies complicades i canviants, mala mar, vent i meduses. Va ser disfrutar i patir, a parts iguals, les onades altes i el mar creuat, que van fer de barrera entre entre nosaltres i Sa Dragonera, impedint complir un petit somni, gaudir d'aquest paradís per les aigües obertes. Que va fer activar el recorregut alternatiu. Va ser sentir ràbia i impotència, contra els milers de meduses, que ens van trencar les expectatives, fent molt curt el recorregut alternatiu. Va ser la decisió personal de no nedar, les imatges de bancs immensos de meduses, amb milers i milers d'elles apilonades, de les liles, les que tant mal fan, h

Ja en són 16, ostres, qui ho diria, recordo quan vaig fer-ho per primer cop,   tant em va costar, amb dubtes, més dubtes i nervis, molts nervis, complicat va ser fer el primer pas, des de llavors que no he parat de fer-ho. En són 16, amb la perspectiva del temps, sembla poc, han passat casi 5 anys, he estat constant, amb entrebancs en el camí i voluntat ferma. No parlo de curses d'ultrafons, doncs en porto unes quantes més, ni de maratons, que en porto menys, ni de desafiaments de 100 km o més, que quasi estic a la par, parlo d'un repte que em fa estar molt orgullós, que no em canso de repetir i que espero poder seguir fent durant anys i anys. La primera vegada, semblava una petita muntanya, ara ho veig com un petit gra de sorra, un petita gota, en el mar de la solidaritat fent cosa tant personal, com és donar sang, gràcies a l'històric de donacions de la web, he pogut comprovar que en porto 16 i recordar les sensacions de la timidesa del principiant. El camí està comen

Text publicat a Triatletas en Red: Travesía no competitiva, que enlaza dos pueblos de diferentes países, a través de lo que tienen en común, el mar Mediterráneo. Sábado 06 de julio de 2013 Lugar: Portbou (Girona) Organizador: Neda el Món Distancia. 3.300 metros. 09:00 Entrega de dorsales e inscripciones presenciales, en la playa de Portbou 10:00 Traslado nadadores, desde Portbou hasta la playa de Cerbère 11:00 Salida travesía   Servicios: briefing presencial con asistencia libre el viernes, briefing electrónico para todos los inscritos,  guardarropía, alquiler de neoprenos, transporte para los nadadores desde Portbou hasta la salida, embarcaciones y kayaks de soporte, avituallamiento en el mar y a la llegada, servicio de fisioterapia, vestuarios y duchas. Para unos será un debut por la puerta grande, en la natación en aguas abiertas, un reto a tener en cuenta, dejar las tranquilas y templadas aguas de la piscina, para entrar en el gran azul salado, para descubrir sus en

És important la sinceritat de ca p endin s i també cap enfora. No m'agraden els que van de cracks per la vida, per això intento no ser-ho, recordo un  esportista en qui vaig compartir prova, em va dir almenys tres vegades que n'estava fart i que potser plegava, finalment acaba la prova i escriu literalment, no he pensat en abandonar en cap moment. Penso que admetre les debilitats, els dubtes, els moments dolents i  en el que ens equivoquem, ens ajuda a  créixer a nivell personal, d'aquesta manera, sent sincer cap enfora la resta de persones s'adonen que en el camí d'aconseguir coses difícils, hi ha moments de confus ió , però que no per això s'ha d'abandonar. Cap endintre, per saber fins on arriba cadascú o més ben dit, en els reptes en que fracasso, és senzill de  veure-hi les errades o les limitacions, els motius i els perques, la dificultat ve, en els que s'aconsegueixen, és veritat que et quedes amb la percepció global d' è xit i aix í

Per veure l'escrit i les fotos, només cal fer un clic a aquesta imatge. Un veritable luxe, que a més de ser part imprescindible en el repte, en Pere, m'hagi fet fotos i un escrit en el seu bloc, tot un honor, mil gràcies amic.  A més, m'encanta quan diu que hi ha diferents tipus d'esportistes i defineix quin sóc, com em coneix!  Entrad es relacionad es : Repte pel 11/05/13 IronGuíxols (IronMan casolà) 09/05/13 IronGuíxols (IronMan c asolà) Agraïments  10/05/13 IronGuíxols (IronMan c asolà) Circuits 11/05/13 IronGuíxols (IronMan casolà) a Triatletas en Red 11/0 5 /13 IronGu íxols (Ir onMan casol à) Crònica  

Estic inquiet com poques vegades, tinc el despertador a les 6 del matí i vaig  veient el passar de cada hora, a la 1, les 2, les 3 ... Sóc conscient de la dura jornada que tinc per endavant i el difícil que serà aconseguir completar el repte. Tenia intenció de nedar amb neoprè, el dia gris i l'aigua  a 15ºC ho aconsellen,  no volia el desgast físic que ocasiona fer-ho a pell, estic nerviós,  decideixo que, tot i l'esforç que suposa, nedaré només amb el mono de triatló, per gaudir al màxim des del minut 1 . En Pere m'acompanya amb el caiac, em dóna seguretat i visibilitat, encara no duc ni 1.000 metres i arriba la sorpresa desagradable de l dia , topada suau amb la colpidora carícia que donen les meduses, em toquen els braços i la part superior del tronc que queda fora del mono, exceptuant la cara, inclús  les aixelles, decideixo fer com si res hagués passat, no m'amargar a n la festa unes gelatines que  floten. En el gir per encarar la segona volta, la prim

    La veritat, és que fa molta il·lusió q ue la web, en la q ue es crit habitualment es faci ressò de l meu r epte, mil gràcies am ics! Text publicat a Triatletas en Red: Un triatlón distancia IronMan es todo un reto, es un gran esfuerzo individual, os imagináis hacerlo además por libre. Este es el desafío que se ha propuesto Ultraquim, para el próximo sábado 19 de mayo, hacer un reto distancia IronMan, organizado por el mismo, con la ayuda de amigos y familiares. Con la única pretensión de divertirse, sin presión, sin buscar ningún tiempo en concreto, más que la satisfacción de disfrutar cada uno de los 226 km. Le ha puesto nombre, IronGuíxols, pues  Sant Feliu de Guíxols además de ser donde reside nuestro protagonista,  es donde tiene inicio, final y se encuentra el área de transición. Nadará en el mar, en la bahía de la playa grande de Sant Feliu de Guíxols, en un circuito de ida y vuelta de 1.900 metros, haciendo dos vueltas, con salida australiana, hasta comple

Circuit natació Repeteixo el recorregut del 2012. Circuit de dues voltes de 1.900 metres cadascuna, amb sortida australiana, en cas de mala mar, retallaré el circuit a només la seva primera meitat, fent 4 voltes. Track Circuit bicicleta El circuit de bicicleta, serà de 3 voltes (80+80+20), les dues primeres seran sortida de Sant Feliu de Guíxols amb anada fins a Girona per la via verda, tornant pel mateix camí, que fan 160 km, la tercera volta, és fins aproximadament fins a Font Picant i retorn al punt de partida, per a completar els 180 km pedalant amb bicicleta de muntanya. Avituallament en ruta a Llagostera i fixe al box, a Sant Feliu de Guíxols. Track Circuit córrer El circuit de córrer, segueix també la via verda, arribant fins a Llagostera, per completar la primera mitja marató, per retornar pel mateix camí, fins a completar els 42,2 km. Avituallament en ruta a Llagostera i al box, a Sant Feliu de Guíxols. Al ser a trànsit obert i cara a possibles im

Independentment de si aconsegueixo completar-ho o no, seria impossible ni de començar, sense les seves complicitats, a més, recalcar i agrair especialment, el fet que els quatre no han posat cap impediment per ajudar-me, més aviat al contrari, m'ho han fet molt i molt fàcil. MARE Una menció especial a la meva mare, és qui proveeix l'avituallament en ruta, segur que els seus macarrons, m'aportaran forces perquè surti  el millor de mi en els moments complicats, a més de donar-li un toc encara més casolà al repte. TALLER ALSINA Facilita el suport logístic, que comença el dia abans del repte, fent moviment de material, instal·lació punt avituallament en ruta. El dia de l'IronGuíxols farà suport a l'aigua amb caiac i en cas de necessitat assistència en la part de bici i córrer. KAYAK GUIXOLS Em cedeix les instal·lacions del Kayak Center Guíxols, que fan de box i d'avituallament fix, on efectuaré les dues transicions, primer canvi de nedar a bici i post