UltraQuim

Sant Silvestre Ganxona, gaudida en família.

Nedar a pell 3.650 metres, 10 metres per cada dia de l'any que s'acaba, es l'objectiu de la travessia  i és una bona motivació per anar aclimatant durant la tardor. Enguany la temperatura es mes baixa, 13,4C, el vent de garbí comença a bufar i anirà pujant, arribant a crear onades de prop del metre d'alçada. Tot i això, un repte és un compromís amb un mateix i ho nedo, aquest any, per desgracia, no puc compartir el repte amb el meu germà d'aigua i que ha estat present en totes les edicions, en Sergi, un accident el manté allunyat de la natació durant una temporada, si hi ha d'altres amics, tot i que cadascú farà la seva pròpia travessia. Les sensacions al poc de començar son dolentes, el vent m'està refredant molt ràpidament les extremitats i encara no duc mitja hora, que tinc les mans de drap, afegint dificultat a intentar nedar bé. Segueixo nedant i torno al punt de sortida, on em queda el tram que mes m'agrada de la platja de Sant Pol on estem neda...

Els reptes autogestionats en solitari, tenen un component de dificultat gran, no per logística, doncs aquest era molt fàcil, sinó per motivació, es tant fàcil abandonar i deixar-se endur per la derrota, que aquest fet ho fa molt interessant. El repte consisteix en nedar 300 vegades 50 metres, en piscina de 25, fent 300 series parant 10 segons entre serie i serie, tot plegat dividit en tres, en 120, 100 i 80 series respectivament ( 6.000, 5.000 i 4.000 m.), per aprofitar per parar i anar al vestuari a menjar i demés,  a la piscina només està permès tenir-hi líquid. El primer bloc, de 120 series (6.000 m.) es el mes senzill de fer, tenir el cos fresc i la il·lusió intacta, ajuda molt. Vaig bevent cada 10 series (500 m.) Al anar gravant el metratge amb un rellotge garmin, fa que a cada serie, l'hagi de parar i d'aquesta manera veure els que duc i el cap no pot evitar fer la resta per recordar-me el que queda, els 10 segons de parada, els controlo amb el rellotge de paret de la ...

La Copa Nadal Ganxona, no és més que l'idea de tres amics, que aprofitant les circumstàncies, ens unim per nedar el dia de Nadal, amb l'única pretensió de sentir la mar a la pell, important per sobre de tot el gaudir, la distància i el temps passen a un segon pla, la rivalitat es deixa a la sorra de la platja per nedar tots junts. D'aquests tres amics, en Maxi, el que escriu i en Sergi, aquest últim per un accident no ha pogut nedar, que estès amb nosaltres va fer que poguessin gaudir plenament de la trobada, enguany, hem estat sis a l'aigua, l'any que hem estat mes, no es tracta de ser molts, sinó de trobar-se amb amics de veritat, perquè l'essència de Nadal es compartir, compartir la nostra passió per les aigües obertes amb part de la família d'aigua, per sentir com a cada braçada que li donem a la mar ella ens abraça per fer-nos sentir a casa. La mar ens va acollir molt tranquil·la, durant 34 minuts, una mica d'onada de marejol, que ens gronxava, m...

Gaudint la Cursa Sant Esteve de Llagostera, amb les persones més importants de la meva vida, mare i germana que em cuiden com ningú!   Publicacions de les participacions en la Cursa de Sant Esteve de Llagostera

Es una entrada musical, per llegir-la mentre sona la música del videoclip Han estat 265 voltes en una pista d'atletisme,  cada volta és una petita part de l'historia del gran viatge interior que és aquest tipus de prova. Un viatge que faig molt ben arropat, per l'organització que ens mimem al detall, des d'aquí la meva admiració a tots els que fan possible aquesta prova i a tots els familiars i amics, que recolzen als seus i alhora ens animen a tots, gràcies, moltes gràcies! Alhora es una gran festa en que hi ha els familiars de la llarga distància, uns que conec fa anys i d'altres que coneixeré avui i que ja formaran part de la meva família per sempre.  A les poques voltes, m'adono que contràriament al que pensava, no tinc el dia, el cap està al seu lloc, però el cos no dona el que hauria de donar, encara no porto ni set hores i tinc les cames de fusta, com quan acabes de pedalar i comencés a córrer, aquesta sensació m'acompanyarà fins el final...

En pocs dies estaré  per setena vegada, a la línia de sortida de les 24 hores d'atletisme i a cada edició em fa mes respecte, se de primera ma la duresa de la prova, se que fer voltes a una pista, pel carril 6, 7 i/o 8, sumant 437,70 metres cada volta, es mentalment esgotador, córrer per una superfície dura i que no ajuda a canviar el pas, fa que tot el cos es ressenti, tot i que falten dies encara, la previsió dona una mínima de tres graus, que juntament amb l'humitat de la ciutat de Barcelona, el cansament i la son, faran que tingui molta sensació de fred. Alhora també se que tindre tot el caliu de l'organització, els amics de corredors.cat, se que hauran pensat fins l'ultim detall i que com sempre es superaran per donar el millor d'ells mateixos i que els participants només ens haurem de preocupar de donar voltes i mes voltes. Aprofito la serenor mental que ofereix el que faltin alguns dies encara, per anar preparant tot el material, per no deixar-me res, amb ...

En els últims mesos en prou feines he anat a córrer en mitja dotzena d'ocasions i com a molt tirades d'una hora, per una molèstia al piramidal i ara em trobo a línia de sortida d'aquestes sis hores, amb mil dubtes i una sola certesa, córrer fins que el cos digui prou. És un quilòmetre i mig de passeig de mar, amunt i avall, fent tres quilòmetres a cada volta, surto amb més neguits que expectatives, els primers minuts les sensacions son dolentes penso en posar-me a caminar, després penso en  intentar córrer ni que sigui la primera volta, de la primera volta passo a pensar en la primera hora, tot i que hi ha bons amics corrent, em poso auriculars i m'aïllo del mon, no vull forçar gens el ritme i vaig pràcticament sol tota la prova. El passeig es va omplint de gent, fa un sol preciós, un vent que m'acarona i una mar que m'omple els sentits, sense ni adornar-me'n estic a la mitja marató i encara corro, estic sorprès, em sento de fabula, feliç per estar fent e...

Els amics de Cyclocat organitzen la Gentlemen's Ride, una prova ciclista on l'important es arribar amb els qui  has sortit, anant de Barcelona a Girona, fent uns 140 km, he pedalat en gran part del trajecte i te racons molt xulos per descobrir. És una pedalada per equips, el recorregut es pot fer amb un bicicleta tipus gravel o btt. El recorregut no està marcat ni tallat al trànsit, te l'atractiu que transcorre per carreteres secundàries, carrils bici, passeigs fluvials i camins rurals, la navegació es fa mitjançant un track que facilita l’organització. Per tant, cal que com a mínim un integrant de l’equip porti gps. La pedalada és en règim de semi-autosuficiència: no hi ha avituallaments o són només una ampolla d’aigua en algun restaurant col·laborador. Hi ha possibilitat de contractar transport de tornada.

Nedar 200 sèries de cinquanta metres, parant deu segons entre sèries, dividit en dos blocs, de 120 i 80 series, parant entre bloc i bloc  sortint de l'aigua per anar al vestuari a menjar i fer necessitats, nedant estil crol. Així de fàcil és explicar-ho, muntar-lo també es molt simple, anar a la piscina de 25 metres, on entreno habitualment, amb beguda per unes quantes hores i un parell de plàtans per quan pari i ja està, només  quedava nedar-ho. Duc el banyador tipus "current" que es com dur un pull-boy entre les cames, que em va molt bé en aquestes tirades llargues per l'esquena. Fer-ho, ja no és tant fàcil, torno a nedar a la piscina des del vint d'octubre passat, avui fa just 30 dies, després d'estar des del juny sense fer-ho, estant tres mesos sense nedar per una caiguda,  en aquest 30 dies l'entrenament més llarg ha estat de 5.400 metres. Es un repte en solitari, sense cap mena de suport, inclús a estones, podria haver nedat fent ziga-zagues, donc...

Hi ha coses que voldria no haver de fer, com aquesta, nedar per reivindicar la llibertat del Raül Romeva i de la resta d'empresonats injustament per un estat opressor. Tinc sentiments contradictoris, m'ho he passat molt bé compartint braçades amb la família d'aigües obertes que ens hem reunit avui, uns 400, mes familiars i amics, alhora estic trist per la causa, em sap greu pels deu empresonats per igual, però al Raül Romeva el considero un mes de la família d'aigües obertes, que ens reunim al voltant del mar, que es tant nostre i ens fa sentir tant lliures. El dia ens ha fet costat, amb el sol ben amunt i els núvols ben lluny, inclús ahir estava ple de meduses, que exceptuant un parell de despistades, han marxat tot fent aliança amb el bon temps per poder nedar amb tranquil·litat. Hem fet el que millor sabem fer, compartir braçades i gaudir de la nostra terra, el mar. Imatges de Júlia Manero, Monica Campaña i un servidor:  Àlbum de fotos Track Garmin Connect...

1- Diumenge 12-11-17 a les 9:00 am al Club Natació  Badalona. 2- Porteu gorro groc, si en teniu,  tot i que ľ organització donarà gorro groc,  però potser no hi haurà per tothom 3- Porteu samarreta groga,  si la teniu,  per poder fer foto  tots uniformats. 4- La nedada serà,  tipus popular,  de uns 1.600 metres,  amb sortida de la platja del CN Badalona fins el pont del Petroli,  on    farem retrobament i estendrem pancarta de solidaritat amb el nostre company Raül Romeva. 5- La nedada popular tindrà cura per la seguretat dels nedadors-es,  amb el suport d' embarcacions i caiacs. Tots els participants tindran una assegurança,  així com també tindrem el permís oportú de capitania marítima,  per celebrar la nedada. 6- El club natació Badalona,  ens cedeix les seves instal·lacions per poder tenir vestuaris i  guarda-roba. 7- Es prega no portar objectes...

Només duc cent-un mesos nedant en aigües obertes, abans el que feia eren remullades d'estiu a la platja. Sembla porti una vida fent-ho i en realitat el que fa es donar-me vida cada vegada que ho faig. La primera travessia va ser a el juny del 2009, dintre un triatló per etapes que feien a l'Estartit, vaig anar a fer únicament el tram de natació, era un diumenge, el divendres vaig comprar el neoprè i el dissabte el vaig estrenar al mar i diumenge la travessia, com recordo aquell dia! Recordo els mils dubtes les setmanes abans, recordo quan vaig pujar a la barca a l'Estartit que ens va dur fins la sortida a l'embarcador de la Meda Gran. Tinc gravada la sensació mentre ens apropàvem a Les Medes i ens allunyaven de la platja, cada cop tenia la gola mes seca i com d'espantat estava, van ser el 1.500 metres en barca mes llargs de la meva vida, vaig ser dels últims en desembarcar, pensava en dir que em tornessin a terra, per sort les pors no van poden  amb l'il·lusi...

Sempre he pensat que no hi ha millor homenatge pels que ja no hi son, que fer coses que em facin sentir viu, molt viu, tot fent bategant el cor ràpid i com si d'una religió es tractes, tal dia com avui, segueixo la litúrgia d'agafar la bicicleta i enfilar camí amunt per pedalar sense mes intenció que gaudir de fer-ho. Alhora penso que el dia de Tots Sants i cada dia, ha de ser una homenatge als vius, a les persones que ens estimem, als que un dia no hi seran o no hi serem nosaltres per a ells, com que part del formula de la felicitat és la coherència entre el que pensem i el que fem, i aquest aspecte només depèn de mi, el poso en pràctica, compartint el mes valuós que tinc i que per molt diners que un tingui no es pot comprar, comparteixo el temps, aquest regal finit que hem d'esprémer fins l'última gota.

Diuen que quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva vuitena participació, en una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis hores ens anem veient le...

Aprendre he après moltes coses. Respecta al material que em vaig endur, no vaig fer servir i no em tornaré a endur en una propera aventura: una tovallola normal, no hi havia manera de assecar-la del tot, la propera serà una de fibra que son d'assecat ràpid; al fer càmping podia haver anat amb una tenda més petita i lleugera; el llençol per dormir no el vaig fer servir; el llibre per llegir, no el vaig ni fullejar, aprofito més per escriure; tot això és pes que vaig carretejar i que no em va fer servei. Vaig trobar a faltar: cinta americana; un suport al manillar pel mòbil, per no haver d'estar parant cada dos per tres quan seguia les seves indicacions: els guants llargs a les baixades i una jaqueta mes gruixuda que el mallot llarg, per les nits fredes i també per baixar.  Duc pedals spd, els que van amb la cala a les sabatilles, a estones, per descansar el peu duia sabatilles normals i pedalava amb elles, he trobat a faltar un pedal mixta, tinc un acoblament pels pedals s...

Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre Dia 04 Deltebre - Mora la Nova Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca Dia 07 Arbeca - Talarn I i II Dia 08 Talarn - Organyà Dia 09 Organyà - Fórnols Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols Volta a Catalunya en btt sencera Els  tracks no estan polits, son el que vaig pedalar amb els errors i les desviades de ruta que vaig fer. Tot i que també estan penjats a Garmin Connect, els enllaços duen a wikiloc. Àlbum de fotos Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt : Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca -...

Es l'últim dia i com no podia ser de cap altre manera, pedalaré per les vies verdes de Girona, les conec de sobra, les he fet un munt de vegades i m'agraden tant que les tornaré a fer i a fer. Pedalo sense pressa i sense pausa, duc un somriure que no el puc esborrar, em sento feliç, estic complint un somni, una il·lusió que va començar el 2008, quan vaig veure el llibre de la Volta a Catalunya en btt, en una llibreria de Palamós i el vaig comprar, tot i que no he seguit en gran part la guia, si m'ha servit d'inspiració. Durant tota l'aventura i avui no es una excepció, he vist moltes mirades de complicitat, salutacions efusives de gent desconeguda i mirades que al veurem marxaven cap a visitar els seus somnis. Viure i veure la vida en bicicleta dona una gran perspectiva. Al passar per Llagostera, d'on soc fill i on hi viu la mare, penso amb lo afortunat de tenir unes bones arrels que no m'impedeixen de desplegar les ales per poder volar allà on els somnis...

El dia aixeca emboirat i fresc, tot i que sense previsió de pluja. De la Pobla de Lillet fins a Campdevànol, vaig per carretera, un cop allí agafo el Camí Ral que porta fins a Ripoll, on aprofito per fer Geocaching (buscar "tresors" amagats, mitjançant coordenades de gps), descobrint fonts, història i fins un búnquer dels anys quaranta. Trobant una àrea de pícnic, amb ombra i font, on fer parada per dinar, allunyat del brogit i no massa lluny d'arreu. De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses agafo la via verda del ferro, una delícia pedalar allunyat de la carretera i en plena natura. A partir de Sant Joan, he de pujar fins el Coll de Santigosa, que sempre que l'he fet se m'ha entravessat, aquesta vegada contràriament a les anteriors, el pujo com si res, tot i el pes que duc al remolc i el cansament acumulat, hi ha estones que vaig amb el plat mig, la baixada es com anar en moto, només cal frenar un xic per no agafar massa velocitat, que el remolc carregat en una ...

Noto el cansament acumulat al cos, per sort tinc una força que supera tots els obstacles, la il·lusió. I amb aquesta il·lusió i un bon entrepà de pernil, enfilo els 700 metres positius de pujada que tinc fins a Gósol. La pujada es de bon fer, amb unes vistes al Cadí-Moixeró, que fan que gaudeixi cada pedalada i que el temps passi volant. A més no puc evitar tenir present la conversa que vaig tenir ahir amb l'Ivan, amb qui vaig coincidir al càmping de Fórnols, sobre els seus llargs viatges en bicicleta, que si Austràlia en un any, Àsia en catorze mesos, no puc evitar de somiar despert, mentre el cor em batega ràpid a ritme de pedal. La resta del camí tinc vistes al Pedraforca, amb un cel que es va enteranyinant. Arribo molt d'hora al càmping de La Pobla de Lillet, a quarts de sis de la tarda, fa molt sol, li demano una parcel·la sense ombra, d'aquesta manera podré assecar bé la tenda, que porta dos dies molla. Alhora aprofito per relaxar-me i assaborir l'aventura a fo...

Tota la nit plovent ha deixat la tenda molla, mes pes que duré a sobre. Surt un sol espectacular i fa una mica de vent fred, que refresca l'ambient, ho agreixo perquè he de pujar i pujar. Als dos quilòmetres ja estic a Fígols d'Organyà, on proveeixo d'aigua, doncs en els propers 26 no en trobaré i son per pistes forestals, dos litres a la Camelbak de l'esquena i mig litre al bidó. De seguida la cosa promet, en els primers 10 quilòmetres he fet 663 metres positius per pistes amb molta pedra, que cal anar molt en compte, per tenir cura de la bicicleta i de no fer-me mal, doncs es un indret molt solitari. Mentre faig una parada per menjar, una ràfega de vent tira la bicicleta al terra, l'aixeco i m'adono que la pantalla del gps està trencada, per sort segueix funcionant. A partir del quilometre 18 al 22 +/-, es una veritable tortura, hi ha molta pedra gran, que fa impossible pujar pedalant, ni tampoc empenyent, desmunto el remolc, primer pujo la bicicleta uns ce...

Totes les fonts que consulto, donen pluja de les 12 a les 17 hores, així que se del cert que em mullaré, que hi farem, només es aigua, deixo la jaqueta, els pantalons impermeables i els escarpins a mà. Vaig pedalant per pistes molt tranquil·les, fins que al quilòmetre vint-i-quatre m'atrapa la pluja, son pistes molt pedregoses i la pedra molla es de mal pedalar, per la meva seguretat i l'integritat de la bicicleta, a partir d'aquí segueixo per carretera. La cremallera de la jaqueta es trenca, ostres, cap problema, tinc la solució, em poso l'armilla paravent a sobre i així quedo protegit, tot fos tant fàcil de solucionar. Una carretera de revolts, que es molt freqüentada per motoristes i ciclistes, no m'estranya es preciosa, me l'apunto per tornar-hi un altre dia amb la bici de carretera. Hi ha el coll de Boixols, de cota 1.380 metres, entre la pluja i la pujada es fa un xic llarg, pel camí inclús em cau una petita calamarsada amb pedra molt petita i que dura ...

Dormir en un llit i despertar-se en una casa on hi ha amics amb qui compartir el cafè, fa començar el dia mes content. Per enllaçar de nou amb la ruta de pistes de muntanya, avui toca fer carretera fins a Tremp, hi ha unes bones pujades, vaig fent sense pressa i sense pausa. Paro a proveir d'aigua en una font en que hi ha jocs infantils, no puc evitar pensar que la vida no es mes que un joc de nens, que al fer-nos grans ens oblidem de jugar i ens compliquem l'existència, soc conscient del feliç que soc en aquest moments, fent el que m'agrada pedalar i pedalar. Paro a dinar a l'hostal Doll amb unes impressionants vistes al pantà de Camarasa, quan continuo la marxa sembla que tot es gira, la roda del darrere no va fina, paro, té pressió, que estrany, que deu ser? als cinc minuts hi acudeixo, els raids! n'hi ha dos de trencats i un de fluix, ostres si tot just fa tres dies que vaig tenir l'av a ria, calma. Estic a uns quinze quilòmetres de Tremp, internet i truc...

Per deixar enrere la província de Tarragona i endinsar-me en la de Lleida, passo per una pista forestal, anomenada Camí de Maials, en mes de tres hores només em topo amb un tractor, quina tranquil·litat. Entre el descans d'ahir i que es el sisè dia, les sensacions del cos han canviat, ja no em sento buit, em sento bé, amb plenes forces i capaç de fer el que em vingui per endavant. Després de l'ensurt de la avaria de la bicicleta, encara assaboreixo mes aquest viatge. Paro a dinar sota la carpa d'una benzinera, fa molta calor i una ombra s'agraeix, el dependent es una apassionat de la bicicleta de muntanya, li explico cap on vaig i m'indica diferents pistes que fan mes atractiu el camí, tot i que he de fer una mica mes de volta, prefereixo fer mes quilòmetres divertits que no pas fer-ne menys i d'avorrits. A partir de Mollerussa, vaig pels Canals d'Urgell, al costat de l'aigua sempre em sento a casa. I per casa, la que m'obren els amics Núria i Jor...

A quarts de nou del matí surto de l'hostal Font de Mora i la mestressa que tant amablement em va esperar a que arribes ahir a les onze de la nit, ha parlat amb el veí el mecànic de bicicletes per explicar-li el meu cas, truco el timbre i amb ell anem cap al taller. L a avaria mecànica no té complicació, dues hores de feina per muntar i adreçar, una cadena nova i un nou desviador que no té i que haurem d'esperar que arribi a primera hora de la tarda per poder-lo muntar. La part negativa es per la cartera, les peces del canvi xt no son econòmiques, que hi farem, només son diners. Tot es soluciona, només cal paciència, la propietària de l'hostal, em deixa estar a l'habitació fins les 16 hores, genial! Tot el que ahir semblava mala sort, avui s'ha convertit en bona. No estic a Mora La Nova per casualitat, es un dels punts d'evacuació per transport públic, que vaig establir mentre preparava l'aventura, en aquest cas, hi ha estació de tren, que em deixaria a B...