UltraQuim

Sé del cert que em mullaré. No per les previsions, que ho indiquen, sinó perquè plovineja, ja abans de sortir de casa. La ruta està dividida en tres trams. El primer tram, és de Sant Feliu de Guíxols, fins a Girona, per la via verda. La primera hora i mitja, és amb aigua. A l'alçada de Cassà de la Selva, el cel canvia de gris a blau. Pedalo fins a Girona, aprofitant per rodar pel seu barri vell. El segon tram, de Girona a l'Estartit, és per la ruta del Ter. No duc el track en el gps, està ben indicat. Rodar entre camps, al costat del riu, és una delícia. Hi ha un munt de bassals, fruit de la pluja dels últims dies, a estones, tinc fang fins a la visera del casc. Al quilòmetre 73, petit contratemps. El gual per creuar el Ter, hi passa molt aigua. Cal girar cua. Amb la cartografia del gps, vaig enllaçant camins fins a Sant Jordi Desvalls i d'allí a Colomers, on torno a trobar els indicatius de la ruta del Ter. L'objectiu és anar fins la Gola del Ter. Com ha canviat, pel t...

Començo a pedalar a dos quarts de quatre de la matinada. Les primeres hores, en la foscor, són tranquil·les, els quilòmetres passen volant. Una espectacular lluna plena, presideix la nit. El dia es desperta, mentre passo per una ciutat de Girona adormida. A partir de les 6 del matí, vull parar a fer un cafè amb llet, però els dos bars pels que passo davant, estan tancats. No tinc ganes de desviar-me, que hi farem. No es pot tenir tot. A Amer, parada per esmorzar, el que duc a l'alforja de la bici. Cal agafar forces, per davant, tinc uns dinou quilòmetres de pujada. De bon fer, en un entorn amb molt d'encant, fins arribar al punt més alt de la ruta. El coll d'en Bas, em rep majestuós com sempre i amb una agradable baixada. A Olot, arribo una mica més tard de les 10. Meitat de camí. Parada i fonda. A on, des del 2007, paro sempre que faig aquest aquest recorregut de 200 quilòmetres. El Firabar. Menjar senzill i bo. La tornada, ja no serà tant de bon fer. La calor apreta i...

En tinc moltes ganes. Fa molts dies que hi penso. Després de setmanes, confinat a casa. I d'un mes poden sortir, a fer esport en franges horàries. Arriba el primer cap de setmana, en que puc fer aquest repte. Rodar i rodar. El trajecte, em té el cor robat. De Sant Feliu de Guíxols a Olot i tornar. Per les vies verdes. Pedalant uns 200 km. Serà en solitari. Ho faré respectant les franges horàries, en que pot sortir la gent gran. L'idea és sortir molt d'hora, de matinada. Per ser al voltant d'Olot, en la franja de 10 a 12 hores. Fer un esmorzar/dinar/homenatge, sense presses, en un dels bar-restaurant, que tinc vistos. I si cal faré una parada per berenar de 19 a 20 hores. Aquesta vegada, no podré comptar amb les fonts públiques. Estan totes tancades pel covid-19. Sortiré carregat de casa, per tenir-ne, espero, fins la parada de les 10 del matí. I després, com que ja estarà tot obert, en compraré pel camí. Físicament, ho afronto amb dubtes. La tirada més llarga que he fet...

Tot carregat a la bicicleta i amb molta il·lusió, mentre despunta el dia, inicio l'aventura. Els primers cent quilòmetres, són per les vies verdes que enllacen Sant Feliu de Guíxols amb Olot, itinerari que conec de sobres. He recorregut el tram de Sant Feliu de Guíxols a Girona, sense exagerar, més d'un centenar de vegades, sinó en són dues-centes. I el de Girona a Olot, en no menys de quaranta ocasions, tot i que sempre sortint de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha qui pot pensar que ho tinc avorrit, al contrari. Tendim a estimar el que coneixem, i tinc la sort, de conèixer i de seguir amb ganes de pedalar-hi. Les vies verdes de Girona, em tenen enamorat,  tenim la fortuna de tenir una estructura per pedalar amb comoditat i seguretat, no aprofitar-ho seria una ximpleria. Una vegada a Olot, parada per dinar i a encarar el punt més alt de la jornada. El coll de Santigosa de 1.064 metres d'alçada, no està malament, tenint en compte que he començat al nivell del mar. Es va posant...

El tram de natació és tot un premi. Veient sortir el sol, sense embarcacions, podent gaudir d'una gran vida marina. En aquest recorregut m'acompanya en Sergi. Surten 4.010 metres, com sempre nedats a pell, de molt bon fer. Pas per casa, Sant Feliu de Guíxols, canvi d'equipació i a pedalar. Són quatre voltes, d'aproximament 45 km cadascuna, fent parada a Llagostera per aprovisionar-me. Per no carregar l'esquena, duc muntada una petita alforja central al darrere, on hi duc el necessari. A la primera volta, parada a Llagostera per esmorzar, és la de més bon fer. Estic fent el tram de via verda, que més em conec, i això és bo i és dolent. Rodo a bon ritme. Segona volta, tinc l'al·licient, que al pas per Llagostera, pararé a dinar, uns macarrons de la mare, fets especialment per l'ocasió. I aquest pensament, és una gran motivació! La tercera volta, la que a priori, sembla la més ensopida, doncs no he de pasar per casa, per a res, té sorpresa. En Sergi, s'a...

Aquest serà l'IronMan casolà, més casolà de tots els que he fet fins ara. El recorregut de casa a casa. Des d'on visc, Sant Feliu de Guíxols, fins on sóc nascut, Llagostera. És autogestionat, amb l'excepció del nedar, serà en solitari. La natació serà a Sant Feliu de Guíxols, anar i tornar a primera hora del matí, fins a Cala Vigatà, per completar els 3,8 km. El tram de bicicleta serà amb la btt, per les vies verdes de Sant Feliu de Guíxols fins a Llagostera i tornar. Fent 4 voltes, de 45 km +/- cadascuna, si falta algun quilòmetre, l'acabaré de fer repetint part del recorregut, fins completar els 180 km. El tram de córrer, és el mateix que el de la bici, escurçant una mica el circuit, per a fer els 42.2 km, amb motxilla a l'esquena, amb el que pugui necessitar. Els avituallaments, com no podria ser de cap altre manera, seran a Llagostera, a casa la mare. Hi faré tres parades, per esmorzar, dinar i sopar, els dos darrers àpats, consistiran en macarrons fets per...

Quina millor manera de celebrar que és el sant d'un, que fent el que t'agrada. Així ho he fet! Aprofitant que podia plegar abans de la feina, canvi de roba i en res, surto des de l'estació d'autobús, aprop d'on treballo, fins a l'estació d'autobús de Sant Feliu de Guíxols. Amb l'intenció de fer una marató a peu per les vies verdes. Estem a 32'7 graus de temperatura ambient i fa una mica de vent, que refresca i alhora és el millor aliat per aconseguir una deshidratació, doncs al no tenir tanta sensació de calor, un no veu tant, per sort en soc conscient. L'estratègia de les primeres hores, és no córrer més de 15 minuts seguits, caminar a intervals i no córrer sobre cap superfície dura, ja sigui vorera, asfalt o tram emporlanat. Km 0. Girona. 16:46. Inicio el repte, en solitari, amb el menjar i demés a la motxilla, amb una gran dosi de ganes de passar-ho bé. Km 9. Llambilles. Primer avituallament en ruta. Petit entrepà (mini). Les parades estan ...

Volta circular i molt entretinguda. Sortida des de l'aparcament de darrere l'estació d'autobusos, de Sant Feliu de Guíxols. Anant fins el far de la punta del moll, abans d'agafar la via verda que ens durà, per bon ferm i sense pèrdua, fins a Llagostera. Just abans del pavelló poliesportiu de Llagostera, cal girar per agafar el camí verd, passant per sota la carretera, per un pas que fa ajupir el cap, doncs fa 1,65 m. d'alçada, que un cop passat ens porta per la deliciosa ruta dels molins del Riudaura, una zona tranquil·la i poc freqüentada. Abans de creuar de nou la carrereta cal girar a mà dreta, per anar agafar una pista ample, que desemboca a la via de servei, girant just abans de la benzinera, per agafar una pista en bon estat, amb un petit repetxó, que després de venir del pla, sembla més del que és, un cop fet, baixa fins a Solius. On enllaçant camins, passem pel golf i en res, ens plantem a la l'última pujada del recorregut, per corriols de bon pedalar...

Hi ha ocasions en que no les tinc totes i penso que el que vull intentar em supera, el cor vol fer-ho i el cap li diu que no aconseguirà. Penso que per molt que hagi fet, cada vegada és diferent i només importa l'aquí i l'ara. Tot repte és una lluita interna, en que el principal enemic és un mateix, els dubtes i les pors, cal no escoltar-las gaire, per avançar en la direcció correcta, endavant, sempre endavant. Anar acompanyat amb en Lluís Tuneu, amic i company en molts reptes d'ultrafons, fa que sigui més divertit. La sortida la fem des de l'estació de Ripoll, a les 8 del matí. Duem les motxilles amb tot carregat, material i un munt de menjar. Arribem a l'inici la Ruta del ferro i del carbó, per deixar-la per enfilar el coll de Santigosa i anar fins a Olot per Santa Llúcia de Puigmal, no és el camí més ràpid, ni curt, ni amb el millor ferm, si el més bonic, amb molts racons per descobrir, un tram encisador. La nit ens atrapa poc abans d'entrar a Sant Feliu d...

140 km +/-, a peu per cobrir la distància de Ripoll fins a Sant Feliu de Guíxols, fent el recorregut per les vies verdes. Aquest repte no el faré sol, m'hi acompanyarà un bon amic i company de molts reptes de llarga distància, en Lluís Tuneu. Ho farem caminant, feina tindré a seguir el seu ritme! La logística és simple, sortirem de Ripoll, al voltant de les 8 del matí, per aprofitar el màxim les hores amb llum de dia, amb menjar a la motxilla, per quan s'acabi comprar-ne més, tenint en compte que al vespre, haurem de carregar per tota la nit. D'aigua en trobarem a cada poble i ciutat que passem. No tindrem cap suport durant el camí. Més simple impossible. El recorregut el conec molt bé, les vies verdes les tinc bastant apamades, sobretot des d'Olot fins a Sant Feliu de Guíxols. aquest fet és bo i és dolent, se el que m'espera. El ferm és molt pla, el pas no canvia, fet que carrega la musculatura i trinxa, literalment, els peus. Calculo que hi estarem entre 28 i 3...

Surto de treballar i cap a canviar-me de roba, entre que és divendres i que en res estaré fent el que m'agrada, em sento  eufòric. Trobada amb l'Andreu, a l'estació d'autobusos de Girona, on iniciem el repte. Entre que és  tram urbà, voreres i  semàfors, decidim que fins que no arribem a la via verda, anirem caminant, ens servirà d'escalfament. Es trepitjar terra i comencem a córrer, fa molta humitat. L'objectiu és haver d'encendre el frontal a Cassà de la Selva, al km 15 i ens ve quadrat, aprofitem per fer la primera parada d'avituallament, menjant el que duem cadascú a la motxilla. La nit és tranquil·la, podem veure una lluna preciosa, que en dos dies serà plena, alhora els núvols de pluja ens van seguint, tenim ben present les prediccions que donen pluja per aquestes hores. Parada a Llagostera, al voltant d'una font, per reomplir bidons i estómac. Els núvols ens han tapat la lluna, la xafogor ens fa anar molls tota l'estona. Al quilòmetre ...

Arriba el segon tram del repte: 2, 1, 3 vies verdes a peu. És el més curt i alhora el més senzill logísticament. Seran uns 42 quilòmetres, aniré a buscar fer mínim els 42.195 metres que té una marató. El recorregut és des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. La logística és simple, com que treballo a Girona ciutat i visc a Sant Feliu de Guíxols, aniré a treballar amb bus i un cop acabi, berenar, canvi de roba i al voltant de les 19 hores a córrer, amb l'última claror del dia i majoritàriament amb la llum del frontal i la tranquil·litat de la nit. El punt de sortida serà proper a l'estació d'autobusos de Girona i l'arribada a la de Sant Feliu de Guíxols, doncs el bus no deixa de ser el substitut del carrilet que circulava per la via verda on correré. Aquest tram el faré acompanyat de l'amic i company d'aventures de llarga distància, Andreu Just. La logística alimentaria, anirà tota carregada a la motxilla que durem a l'esquena, proveint d'aigua a le...

Inicio el repte al cap de poc de sortir el sol, a les 7:15, en solitari. Tinc moltes ganes de pedalar i pedalar, sense més, això és el que faig, no em marco cap fita a nivell de temps per aconseguir-ho. Com sempre, no porto música, m'agrada sentir el cruixir del terra pel pas de les rodes de la bicicleta, poder escoltar la natura que m'envolta i deixar volar lliures els pensaments, fent que les sensacions flueixin. L'itinerari el conec de sobres, cosa que m'ajuda i em perjudica. M'ajuda perquè sé on parar a menjar i a on trobaré una font i alhora sé el que em queda de pujada, quin tram es fa més o menys pesat, no em puc enganyar, seria com fer trampes al solitari. La calor em respecta, en fa, la pròpia d'un quinze d'agost, és de bon portar. Físicament estic bé i mentalment em sento, sense voler ser pedant, invencible, perquè sé que vull i puc, que costarà, que es cansat i dur, però vull i puc fer-ho. No forço el ritme, tot i que en els trams de baixada i ...

Hi ha recorreguts que no em canso de fer i en forma de repte, prenen sempre un nou al·licient. El desafiament és molt senzill d'explicar, anar per les vies verdes des de casa, Sant Feliu de Guíxols, fins a Olot i tornar pel mateix camí, pedalant 200 quilòmetres. El recorregut el conec més que de sobres, tot just fa un mes el vaig fer a peu, des d'Olot fins a la costa, 100 km corrent, caminant i a estones arrossegant-me i la revetlla de Sant Joan, vaig fer el mateix recorregut ciclista dintre l'IronGuíxols'18, el meu IronMan casolà . És un repte perquè costarà, seran entre 12 i 14 hores, depèn de com em senti el dia en qüestió i del desgast que em faci la calor, damunt la bici estaré entre 11 i 13 hores. Alhora és un premi, poder pedalar, pràcticament de sol a sol, tot el dia per fer una de les coses que més m'agraden, fer bategar el cor ràpid pedalant. Passar tota la jornada fent, el que a un li ve de gust, és un veritable luxe. Ho faré, com faig habitualment el...

Inicio el repte, quinze hores i mitja després de llevar-me i treballar com un divendres qualsevol, són les 22:39. Durant la nit, fa una xafogor asfixiant, tot està humit, el camí el comparteixo amb cargols, llimacs i alguna granota. Al poc de començar, ja m'adono que no les tinc totes, en la solitud, un pensament crida en el silenci de la nit, diu que no aconseguiré, que avui no és el meu dia, que per molta il·lusió que em faci, el millor és girar cua i intentar-ho un altre dia. Vaig trotant, l'estratègia és córrer en els trams de terra i caminar on hi ha la superfície dura, per minimitzar l'impacte en les articulacions. Segueixo la pauta alimentaria, menjant entrepans, plàtans i fruits secs. Vaig més lent del previst, em trobo físicament bé, he hagut d'adaptar el ritme a la xafogor, porto des d'Olot xop, entre suor i humitat. De bon matí, tinc una treva, corro còmode de Bescanó a Quart, l'extrema humitat ha marxat i la calor encara no s'ha imposat, és co...

Inicio un petit projecte, de tres etapes, en forma de repte. Fer les vies verdes de Girona a peu: 1 etapa) 2 vies verdes Olot - Sant Feliu de Guíxols, 100 km. 2 etapa) 1 via verda Girona - Sant Feliu de Guíxols, 42 km. 3 etapa) 3 vies verdes Ripoll - Sant Feliu de Guíxols, 140 km. L'ordre és per motius d'agenda. La logística és simple, agafo l'autobús o autobusos per anar fins a la ciutat on tingui el punt d'origen  i des d'allà torno corrent, caminant i/o arrastrant-me. L'alimentació serà entre el que dugui al damunt i el que pari menjar pel camí als establiments que hi ha a voltant de les vies verdes, en la part de nit, si que hauré de ser autosuficient, per l'aigua no he de patir hi ha un munt de fonts pel camí. Ho faré corrent, trotant i caminat, en funció del pes que dugui al damunt i el cansament acumulat. Tot i que m'agradaria, no vol dir que ho aconsegueixi al primer intent, en llarga distància tot es pot torçar en un instant, si cal ho ...

Encara és fosc i ja estic camí la platja, per començar a nedar a les 6:15, hora de la sortida del sol, d'aquesta manera podré gaudir l'espectacle mentre nedo. La mar està juganera amb onades de fins mig metre, nedo plàcidament a pell, sentint els 20C de l'aigua. Braçada a braçada, sense cap pressa, assaborint el moment, concentrat en les sensacions, nedo els 3,8 km del tram de natació. Cap a casa, menjo, canvi de roba i a rodar. Sé del cert que m'esperen moltes hores damunt la bicicleta de muntanya. Tinc programat parar a esmorzar a Vilanna, dinar a Olot i berenar a Girona, en bars que es troben a tocar les vies verdes on pedalo,  duc barretes i galetes per seguir menjant entre àpats. El tram de bici, va segons el guió previst, la calor es fa notar i soc conscient que aquest desgast extra, per la temperatura, em passarà factura a l'hora de córrer. Amb les últimes llums del dia, arribo a Sant Feliu de Guíxols, hi trobo ambient cent per cent de revetlla de ...

Nova edició del meu propi repte, distància IronMan, en format casolà i en solitari. L'IronGuíxols. Enguany faré l'ordre clàssic, nedar, pedalar i córrer, amb tres itineraris que signifiquen molt per mi. Nedar, serà a primera hora, el sol sortirà a les 6:14, vull aprofitar per nedar amb la tranquil·litat del matí, sense masses embarcacions. El recorregut serà sortir de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols, passar el Freu, pas entre roques, que tants reptes i tantes nedades per gaudir ha vist passar i anar fins a Cala Vigatà per tornar, més o menys, pel mateix camí, fins completar els 3,8 km. El recorregut pot canviar en funció de l'estat de la mar i/o si hi hagués meduses. El pla B, és piscina, no la de Sant Feliu de Guíxols, on entreno habitualment, perquè si disputa el campionat d'Espanya infantil i cadet de natació amb aletes, la que em queda aprop i obre més aviat, a les 8, és la de Calonge. El punt de transició serà a casa, si nedo al mar, tinc uns 700 metres ...

Començo a pedalar amb mandra, mandra d'acabar, voldria seguir pedalant per sempre més.  En comptes d'agafar la via verda, vaig cap a la Fageda d'en Jordà, per fer la volta al volcà Croscat, passant per camins molt tranquils, plens d'encant i entre boscos, amb arbres tant alts i espessos que no deixen passar la llum del sol.  Un cop a Les Preses, agafo la via verda, per rodar plàcidament, fins a les Planes d'Hostoles, on la deixo per visitar el Salt d'aigua del Molí dels Murris. Una gorga amb un espectacular salt d'aigua, on sense si ni dubtar-ho entro dins, hi faig peu i l'aigua està fresqueta, una delícia nedar envoltat de verd i com a banda sonora l'aigua que no deixa de caure. Surto, sembla que el temps s'hagi parat i jo amb ell, hi estic una bona estona, no tinc presa, ni ganes de marxar.  Arriba el moment de creuar la ciutat de Girona, on treballo, quanta gent i quant de xivarri,  em sento més de bosc endins i de mar enllà.  Quan ...

Es l'últim dia i com no podia ser de cap altre manera, pedalaré per les vies verdes de Girona, les conec de sobra, les he fet un munt de vegades i m'agraden tant que les tornaré a fer i a fer. Pedalo sense pressa i sense pausa, duc un somriure que no el puc esborrar, em sento feliç, estic complint un somni, una il·lusió que va començar el 2008, quan vaig veure el llibre de la Volta a Catalunya en btt, en una llibreria de Palamós i el vaig comprar, tot i que no he seguit en gran part la guia, si m'ha servit d'inspiració. Durant tota l'aventura i avui no es una excepció, he vist moltes mirades de complicitat, salutacions efusives de gent desconeguda i mirades que al veurem marxaven cap a visitar els seus somnis. Viure i veure la vida en bicicleta dona una gran perspectiva. Al passar per Llagostera, d'on soc fill i on hi viu la mare, penso amb lo afortunat de tenir unes bones arrels que no m'impedeixen de desplegar les ales per poder volar allà on els somnis...