UltraQuim

Aquest passat dimarts 25 de juny, es va fer realitat el canal de natació d'aigües obertes a Sant Feliu de Guíxols. Entre que estava de recuperació pels 22,3km nedats el 22 juny i que hi havia la marnaton de Sant Feliu aquest dissabte, no ha estat fins el diumenge que he estrenat la instal·lació. M'ha fet il·lusió, el recorregut el conec de sobres, és un dels que fem per entrenar al mar, però poder fer-ho amb la tranquil·litat  de no haver d'estar pendent de les embarcacions, és tot un luxe. Per l'ocasió m'ha acompanyat l'amic i company de reptes aquàtics, alguns ja fets i d'altres que en res estaran aquí, en Sergi Manero . Per fer-ho més rodó el sol ha lluït amb tot el seu esplendor,  hem nedat a pell, amb boia de seguretat i amb moltes ganes de passar-ho bé. El mar semblava una bassa d'oli a la badia, al arribar al Freu, estava més mogut, com ens agrada, per pla ja tenim la piscina, al mar hi ha d'haver una mica d'onada que aporti dific

Les travessies en aigües obertes són una celebració, no només després, per aconseguir acabar o per fer una determinada posició o un temps en concret. L'alegria comença abans, quan mica en mica anem arribant tots els que formem la família d'aigua.  En un sospir, ja som dins l'autocar que ens porta a Canyet, on s'inicia la travessia. Tots a la platja apunt per començar i que estic fent jo, concentrant-me en l'estratègia,  escalfant,  mirant la millor posició per sortir? No! Agafant en braços la protagonista d'un comiat de soltera, per dur-la dins l'aigua. No sóc tant dolent com volien les amigues, l'aigua fins la cintura i ja n'hi ha prou per riure una estona. Cap a la línia de sortida, que falta gent, durant els dos primers quilòmetres, hi ha corrent, una bona corrent a favor, miro el gps i veig que estic nedant a 3,9 km/h, sense apretar més del que seria normal, poc després de girar la Punta d'en Bosch, al anar prop de costa, el

Text publicat a Triatletas en Red:   Illes Medes – Illes Formigues, el reto más largo de aguas abiertas del litoral catalán, 22,3 km nadando en el mar. El sábado 22 de junio se dieron cita 17 nadadores, dispuestos a unir nadando las Illes Medes con las Illes Formigues. El sentido del recorrido, de norte a sur, lo determino el mar, al igual que la hora de salida, las 10:30, momento óptimo para empezar la travesía. La salida, se hizo, en grupos, según los ritmos de los nadadores, a 3’4, 3’2, 3 y 2’8 km/h, cada grupo iba acompañado por una embarcación, tripulada por un patrón y un voluntario de Neda el Món, organizador de la travesía . La barca hacia de guía en el rumbo a seguir, cada 45 minutos marcaba la parada para avituallamiento, cada nadador decidía lo que quería tomar en cada momento, de su avituallamiento personal o del ofrecido por la organización. Según palabras de los participantes, los tripulantes de las embarcaciones se desvivieron por ayudar en todo momen

Em fa especial il·lusió aquesta foto de l'arribada i les imatges de vídeo, doncs l'Escalada a Sant Joan, ha estat la primera prova que he fet amb la nova equipació de córrer de la secció de Triatló del Club Aquàtic Xaloc. Reportatge  que emès a televisió Blanes, de la I Escalada a Sant Joan Entrada relacionada: 23/06/13 Escalada a Sant Joan. Crònica

Text publicat a Triatletas en Red:   De la mano de Culture Sport 365, nace un nuevo e interesante concepto para disfrutar de las aguas abiertas, descubriendo parajes con encanto nadando y pudiendo compartirlo con toda la familia, en una escapada de fin de semana, con transporte, alojamiento  y actividades paralelas para todos. Domingo 22 de setiembre de 2013 Lugar: Cala Montgó/L’Escala (Girona) Organizador: Culture Sport 365 Distancia. 6.000, 3.500 y 1.500 metros. Servicios: briefing,  guardarropía, alquiler de neoprenos, posibilidad de contratar seguimiento en barco para acompañantes, embarcaciones y kayaks de soporte, avituallamiento en el mar y a la llegada, servicio de fisioterapia, vestuarios, duchas y butifarra and pasta party. Swim the Costa Brava, es la primera etapa del Campeonato Europeo de natación en aguas abiertas, ProSwim challenge event, la segunda, Swim the Island, se celebrará el 6 de octubre en Bergeggi, Italia. Hay recorridos para todos los nivele

Primer aniversari de la revista digital en que escric sobre travessies d'aigües obertes. Tot i que el meu primer escrit va ser el mes de juliol, per aquestes dates, amb la gent de Triatletas en Red  estàvem lligant els últims detalls de la col·laboració. Segueixo fidel a l'idea inicial, de fer dos escrits diferenciats, el tècnic i objectiu per a Triatletas en Red, sense descuidar, el més passional, en el que bolco les meves experiències personals a Ultraquim. És un exercici curiós, fer dos cròniques, sota dos punts de vista diferents, del que ha estat una sola vivència, m'agrada perquè em permet explicar pràcticament fins l'últim detall. Ara que fa un any, he rellegit algunes cròniques tècniques i personals de travessies que he fet i trobo que més que repetir-se, sumen. Porto més de cinquanta escrits, una mitjana d'un per setmana. Els enllaço en el meu bloc, perquè no deixen de ser fets pel mateix indivivuu, amb la mateixa dedicació i ganes de fer-ho bé,  m

Feia temps que em rondava pel cap fer un quilòmetre vertical, habitualment els fan a llocs de muntanya, que queden a molta distància de casa. Al saber que feien la I escalada a Sant Joan a Blanes, prop de casa, no ho vaig dubtar, a més tenia l'al·licient de que hi ha 666 esglaons, m'encanten els esglaons. La data no és la millor per mi, doncs no fa ni 24 hores que acabo de nedar els 22,3 km que hi ha de les Illes Medes fins les Illes Formigues , però les oportunitats estan per aprofitar-les, no per deixar-les passar de llarg. Vaig amb l'amic Pere , abans de començar tenim temps per pujar amb calma, fins a Sant Joan, resseguint el recorregut de la prova, carai quines escales més empinades, patiré! La sortida de la prova és des de la sorra de la platja, com trenca les cames, tothom surt a l'esprint, poc més de 600 metres corrent, amb pujada i arriben les escales, som-hi! començo a esbufegar, estic bastant buit, pujo tant ràpid com puc, m'avança en Pere, avanç

Em sento a casa, no només per estar a la mar que tant  m'agrada o en plena Costa Brava, que tant m'estimo. Em sento a casa, per l'ambient, tot i que abans de començar, la tensió i els nervis es poden tallar amb un ganivet. Tots estàvem expectants del que passaria, 22,3 km per endavant, fan aflorar mil i una pors. A l'hora de nedar, érem 4 grups de diferents velocitats,  abans de començar som una pinya, arriba el moment cap a les embarcacions que ens porten fins al punt de sortida, les Illes Medes. Són 1.500 metres, no devíem tardar ni 10 minuts, que es van fer llargs, llargs, els silencis s'intercalaven amb els comentaris intranquils i els pensaments de que fa una persona com jo, en un lloc com aquest, si és que em fico en cada tangana, el salt per sobre de l'aigua d'una tonyina, dóna la resposta a tot plegat. Tots cap a l'aigua, que hi falta gent, és una sopa de meduses, mai he estat tant content de dur neoprè i escarpins com en aquesta travessia. El

Nedo en el grup que tanca la travessia, el que ha d'anar a 2,8 km/h, ho faig amb els amics i companys d'equip del Club Aquàtic Xaloc, la Mireia Borrego i el Sergi Manero, juntament amb la nedadora Marco Cathy.  L'hora prevista de sortida és a les 10 del matí.  Durant el transcurs de la travessia de les Illes Medes a les Illes Formigues, es pot seguir el desenvolupament de la prova a través de la pàgina del facebook de Neda el Món.

El compte enrere s'ha iniciat, semblava que faltava molt i ara no falta res, ni 24 hores, per començar la distància més llarga que hauré intentat nedar en el mar. Fins ara, la distància que he fet més llarga era uns 15.000 m, de Roses a l'Escala el 2011, en piscina el màxim que he nedat ha estat 18.500 m., dintre de les 8 hores nedant aquest 2013 i en riu uns 25.000 m. en l' Ultramarató de l'Ebre del 2011. En hores, en les mateixes proves, he fet 6 hores al mar, 7 al riu i 8 a la piscina, aquesta calculo que pot arribar a ser la més llarga en temps, crec que puc oscil·lar entre les 7 i les 9 hores, el mar és qui té l'última paraula, amb les seves onades i corrents ens farà avançar més o menys ràpids. He entrenat tant bé com he sabut, potser hauria d'haver nedat més, però aquest mes de juny tenia dos objectius, un en cada passió, muntanya i mar. Primer els 106 km d'alta muntanya, l' Ultra Trail Emmona , que vaig fer en casi 33 hores caminant aquest p

Per veure l'escrit publicat a Triatletas en Red, només cal fer un clic a la imatge.  Fa il·lusió, que els amics, de Triatletas en Red, on habitualment escric sobre travessies de natació en aigües obertes, hagin volgut publicar la crònica personal de l'Ultra Trail Emmna, moltes gràcies amics.   Text publicat a Triatletas en Red:  La Emmona es mucho más que una simple carrera, es un punto de encuentro, un nexo de unión entre personas muy diferentes por fuera e igual de apasionados por la montaña por dentro. Desde una organización de 11 sobre 10, que se desvive por todos los detalles, haciendo que nosotros, sólo tengamos que preocuparnos de hacer los 106 kilómetros y un montón de imprescindibles voluntarios, 250, que son uno de los grandes activos de la Emmona. Empezamos subiendo el Puig Estela, que nos hace resoplar con sus rampas, una vez arriba bajamos por medio la montana, el terreno es campo a través y con la hierba que patina, acabo en el suelo, más veces de

Només fa tres dies, quants records, bons i dolents, no només els dels dies de la prova, els entrenaments, les converses al voltant d'un sol tema, les inquietuds compartides amb els amics.  Les agulletes van deixant pas a les ganes de tornar-hi, ja en porto tres, 2010, 2012 i aquest 2013, espero que em quedi temps per poder-ne fer moltes més. Potser són les muntanyes o l'organització o els voluntaris o el dolç patiment o una mica tot plegat, barrejat amb la gran sensació que tens en el moment d'acabar i després, sento que res no és impossible, que amb esforç i constància puc aconseguir el que em proposi. Em sento l'amo de mi mateix. Àlbum de fotos Track Garmin Connect Entrades relacionades: Repte pel 15-16/06/13 Ultra Trail Emmona 01/05/13 Entrenament Emmona pels Camins dels Matxos       01/06/13 Aclimatant l'Ultra Trail Emmona 13/06/13 Ultra Trail Emmona. Pròleg  15-16/06/13 Ultra Trail Emmona. Crònica

L'Emmona és molt més que una simple carrera, és un punt de trobada, un nexe d'unió, entre persones molt diferents per fora i igual d'apassionats per la muntanya per dins. Des d'una organització d'11 sobre 10, que es desviu per tots els detalls, fent que nosaltres, només haguem de preocupar-nos de fer els 106 quilòmetres i un munt d'imprescindibles voluntaris, 250, que són un dels grans actius de l'Emmona. Comencem enfilant el Puig Estela, que ens fa esbufegar amb la seves rampes, un cop dalt baixem pel dret i assentat, el terreny és camp a través i amb l`herba que patina, acabo  al terra, més vegades de les que voldria. Baixem a Pardines i enfilem, cap al Coll de Tres Pics, imatges de vida, de pura alta muntanya en 360 graus. Aquí el recorregut, canvia envers altres anys, per la neu acumulada i tenim l'ocasió de descobrir el camí que ens porta a la Central Daió, per pujar cap a Núria, la Magda i el Quico, fent de voluntaris, fa il·lusió trobar gent

Aquest bloc parla d'esport, però avui és el dia del donant de sang, causa a la que per motius personals, em sento especialment vinculat. Faig reptes de llarga distància, pot semblar contraproduent, el fet de donar sang, però mai m'ha afectat en el rendiment, ni ocasionat cap ensurt. Acostumo a donar sang, aprofitant una setmana de poc volum, sobretot perquè tinc més temps i em resulta més senzill de combinar, en una setmana normal, tampoc hi tinc cap problema. A més ho faig coincidir amb un dia que sigui de descans o d'entrenament suau. De dia de descans, en faig mínim un cada setmana. Cada tres mesos és molt fàcil de poder trobar els 20 minuts que calen per a salvar tres vides. A Catalunya, fa falta que cada dia 1.000 persones donin sang. La dificultat és que la sang caduca, els glòbuls rojos viuen 42 dies,  les plaquetes només 5 dies,  no es pot congelar, ni fabricar. Per això calen donants regulars, constants al llarg de l'any. La cosa bona és que la sang se separ

Degut a la neu acumulada en alguns trams, l'organització ha hagut de prendre la difícil i encertada decisió de  modificar el recorregut, han fet una gran feina, per mantenir el quilometratge, 106 km i el desnivell acumulat, 16.600 metres, es nota que són una organització d'11 sobre 10. En el primer moment he pensat, ostres! tenia molt interioritzat el circuit original, que vam fer en l'edició del 2012, al cap de poca estona, penso que és una gran oportunitat per veure l'Emmona, amb mirada de primera vegada, redescobrir indrets i descobrir nous paratges, si que passarem per alguns trams originals, però saber que el que vindrà o d'on venim és diferent, ho podré gaudir d'una altre manera. A nivell físic, és una de les proves més exigents que he fet mai en muntanya, cal estar amb els cinc sentits posats i no pensar en el que queda per endavant, sinó en el camí fet. El 2012, vaig fer equip, el Xino-Xano, amb l'amic Lluís Tuneu, enguany repetim, vam estar-hi

No em costa gens llevar-me d'hora per anar a fer una cosa que m'encanta, com nedar al mar. Només cal tenir-ne oportunitat i un motiu, a més de veure el naixement d'un nou dia des de mar, l'excusa és anar a buscar sensacions pel repte que en 10 dies estaré immers, juntament amb la Mireia que m'acompanya, nedar de les Illes Formigues a les Illes Medes . Arribo una mica abans de l'hora que hem quedat, no és només impaciència per sentir la suau fredor salada, són ganes de veure com el dia va agafant el terreny a la nit i va deixant entreveure la mar. Les 6:25, ja comencem a donar braçades, mentre el sol es va alçant, la imatge és espectacular, la foto que acompanya aquest escrit no li fa justícia, conforme surt el sol, cada vegada més el fons rocallós i ple de vida es va dibuixant davant els nostres ulls. He de parar, aprofitant per fer fotos, per contemplar l'entorn, per ser conscient del moment màgic que estic vivint, d'aquells moments en que t'adon

Text publicat a Triatletas en Red: 25 embarcaciones, 60 kayaks y voluntarios, junto con la impecable organización de Win Sports y Marnaton, hicieron posible disfrutar con todas las garantías de esta travesía tan esperada. El día acompaño, con sol, el agua estaba fresquita alrededor de los 17ºC, todos los participantes nadaron con neopreno. En el recorrido de la Zoot Open Water Begur hubo metros para disfrutar de su peculiar paisaje y de todo tipo de estados del mar, En su primer tramo, desde la salida de Aiguablava, hasta llegar al primer avituallamiento, situado a unos 2.500 metros, pasado el Cap de Begur, las olas  venían por la derecha de los nadadores, el oleaje no era muy alto, marejada, los kayakistas hicieron una gran labor para que nadie nadase demasiado pegado a las rocas, pues el rebote de las olas, lo pondría complicado y peligroso. El mar estaba movido, no lo suficiente como para no poder nadar, pero habiendo de prestar atención a la técnica y buscando const

A tots els que ens agrada nedar, una travessia al mar, és una festa, una gran festa, en que canviem la monotonia de la piscina, per anar amb les mans buides a rebre el que les aigües obertes ens ofereixen, on retrobem els amics que sentim passió per fluir. Nedar en les aigües de Begur, ha estat una celebració i un premi pels sentits. He nedat, tota la travessia, juntament amb la Mireia, compartim un somni, d'aquells que fa molta il·lusió i canguelis, al mateix moment, fer nedant els 22.300 metres que separen les Illes Formigues de les Illes Medes , en una mica menys de dues setmanes ja hi serem. Fins al Cap de Begur, la mar tenia moltes ganes de jugar i hem jugat amb ella, fent-li pessigolles amb les nostres braçades, les onades no paraven, nosaltres ens hem entossudit més que ella, creuar el Cap de Begur, a ritme d'onades, ha estat genial, pura diversió, la mar estava prou moguda per gaudir-ne i no prou per tornar-se complicat fer camí. Resseguir aquest tram de costa

  Text publicat a Triatletas en Red: El domingo 9 de junio, irrumpe con fuerza en el panorama de las aguas abiertas, la primera edición de la Zoot Open Water Begur. La travesía, empieza con éxito de participación, a casi un mes de la prueba, se agotaron las 600 inscripciones para poder nadar. La Zoot Open Water Begur, viene de la mano de Win Sports Factory, empresa dedicada exclusivamente a la organización de eventos deportivos, tales como Wild Wolf Triathon Series by Polar y la Isostar Extrememan Triathlon, entre otros. Cuentan como colaboradores, con el buen hacer y experiencia en travesías de aguas abiertas de Marnaton, pioneros y precursores de las travesías de larga distancia en el mar. Los 600 nadadores inscritos, repartidos en sus dos recorridos, 3.000 y 6.500 metros, esperan con ganas e ilusión que llegue el próximo domingo, 9 de junio, para poder nadar en este paraje tan especial de la Costa Brava, como es el litoral de Begur, pudiendo disfrutar de  playas de

Els entrenaments bons de natació, són a la piscina, és allà on toca fer molta tècnica per millorar i series per agafar un punt de velocitat. El mar, està per gaudir-lo, si s'hi va amb els deures fets. En aquesta ocasió ha estat per disfrutar del començament d'un dia des del mar i, sobretot, per agafar sensacions. Sensacions cara al repte Illes Formigues - Illes Medes, que tenim en poc més de dues setmanes. Sensacions de nedar de bon matí, a més compartir-ho amb la Mireia, a qui espero fer, braçada a braçada, els 22.300 metres de la travessia del 22 de juny. He aprofitat per retrobar un vell amic, al que últimament no li faig gaire cas, el neoprè, fins ara he nedat a pell, per aclimatar el cos al màxim, el dia de la veritat el duré, doncs són moltes hores en remull. La sortida ha estat a punta de clar, des de l'extrem nord de la platja gran de Sant Feliu de Guíxols. Mar encalmat, lleuger mar de fons, el sol juga a amagar entre la grisor d'uns núvols prims. Els d