UltraQuim

Foto de Jorge Perez Multitud de sensacions i emocions salades a la pell, en aquest particular homenatge al cinquè aniversari de la primera travessia al Cap Norfeu. Emoció per tornar, a on es va despertar la meva passió per les aigües obertes. Emoció pel dia que ens acompanyarà. Emoció per compartir braçades amb bons amics, tot i que no han pogut venir tots. Emoció al ser conscient del llarg camí recorregut fins arribar-hi. Fa cinc anys, no les tenia totes de nedar 5.800 metres amb neoprè i en aquests moments, em sembla còmode fer-ho nedant a pell. Emoció per assaborir a foc lent, les sensacions que aquesta travessia em vol donar. Sensació d'estar en família, tot i que no els conec a tots. Sensació d'estar arropat per tres amics caiaquistes, que ens han fet guia i suport en tot moment. Sensació dolça al mirar el Cap Norfeu amb una vella mirada, la de nedar per nedar, per gaudir entre amics, que per mi és l'essència que no s'hauria de perdre mai, per sobre d'altr

Si només penses i entrenes per un sol objectiu, no seria jo. Tinc el cap posat en les dues mitges maratons nedant en 36 hores i en fer els 400 km pedalant, just cinc setmanes abans de fer aquest repte nedant. A més no deixo d'aprofitar les ocasions per a fer altres coses, com nedar al mar amb amics o fer alguna sortida en caiac. Fins fa uns mesos feia esport uns 6 dies la setmana, ara per circumstàncies personals, han passat a ser 5 dies i en alguna ocasió en són 4. Dels quals a piscina són de 2 a 4 sessions, amb la complicació que són entre setmana i per horaris, tinc dues hores, molt justes, per ser dins l'aigua.  És  paradoxal, tinc menys temps per entrenar una repte més llarg. Des de fa un mes, que he fet un canvi de plantejament en els entrenaments de natació. Aprofitant que la potència s'acaba transferint al fons. Treballo sessions de quatre a cinc mil metres, buscant ritmes que m'exigeixin esforç, treballant intensitat. Sense oblidar de fer tècnica, que no e

Rodant per l'Empordà, en la pau de la tardor i l'efervescència d'un sol que acaba imposant temperatura d'estiu.  El recorregut escollit, el que durant el repte de fer Pirinexus en dues etapes , vaig pedalar a les fosques. El punt de sortida Sant Feliu de Guíxols, el punt de gir, Sant Pere Pescador.  Els primers 15 km. Fins que arribo a Palamós, per agafar la seva via verda. Tot i ser d'hora trobo un munt de persones a peu i en bici. A partir de Palafrugell ja vaig per camins agrícoles i pistes forestals, de la ruta Pirinexus. Amb prou feines trobo ningú, puc rodar amb molta comoditat.  Un cop a Torroella de Montgrí faig una petita variant, fins a la Gola del Ter, tornant per l'Estartit. Les Medes estan espectaculars. Des de fa uns mesos tenia un repte pel Ter, que em voltava per la ment i no acabava de saber com fer-ne la logística, ara ja està més clara i va agafant forma, tot i que haurà d'esperar fins el 2015.  A Sant Pere, arribo segons el pre

Per moltes vegades que vagi al mar, no deixa de sorprendre'm. Sempre té noves sensacions per oferir, només cal agafar-las i fer-les nostres a cada braçada. Anar en bona companyia, en Toni Colomo, fa que la diversió estigui assegurada. Nedem sense neoprè, volem sentir la sal a la pell. Només entrar, l'aigua es troba al voltant dels 21 graus, ens dóna una càlida benvinguda. Un sol espectacular ens acompanya, ens permet veure clarament el fons i els secrets que amaga. La mar juga a fet i amagar amb nosaltres. A la badia de Sant Pol, està plana com un mirall, al girar direcció Cala Ametller, ens obsequia amb cops de geni, en forma d'escuma entre les roques que anem sortejant.  En el tram fins a Cala Jonca, les onades de sud, ens fan feixuc avançar. Abans d'iniciar el camí de tornada. Mentre fem una parada, per fer fotos. Em ve al cap, com ha canviat la meva relació amb el gran blau, en els últims anys. Observo les onades que venen i m'adono que fa poc, no m'hagué

Més que un repte, és un regal.   Un regal que ara té forma d'il·lusió i que en els dies que queden fins a començar a pedalar, ja puc anar assaborint.  És un regal, per dos motius, un perquè aquest 15 de novembre, faig 40 anys i no se m'acut millor manera de celebrar-ho, que fent bategar el cor ràpid tot pedalant. Pedalant 10 km, per cada any que compleixo. El segon motiu, és que com a tot bon repte, em fa somiar despert, molts dies abans de fer-lo, definint-ne els detalls, preparant la logística i gestionant la incertesa de si ho aconseguiré o no. Gaudir del camí, fins arribar a la línia de sortida, és més important que creuar la línia d'arribada.  El repte transcorrerà, com no podria ser d'una altre manera, per les vies verdes de Girona, que em tenen el cor robat. És un recorregut que conec molt bé, em dóna seguretat davant qualsevol imprevist i no hi ha millor manera de celebrar coses importants, que fer-ho en un ambient familiar.  El punt de sortida el sit

  Text publicat a Triatletas en Red:   Alrededor de novecientos participantes tomaron la salida, desafiando olas de hasta un metro, que hicieron honor al nombre de la travesía .  La fiesta de la Radikal, comenzó el día antes con la prueba en equipos por relevos y con actividades en el village, además de una exposición comercial. La organización de la Radikal, volvió a innovar, con la iniciativa Radikal Angel Swimmer. Un equipo de grandes nadadores de aguas abiertas que acompañaron, guiaron y dieron consejos de proximidad durante la travesía, tanto en la 7.0 como en la 1.5. Con la intención de que los nadadores se sintieran acompañados en todo momento y hacer que disfrutaran al máximo del mar. La incertidumbre de la previsión, planeaba en las conversaciones de los nadadores antes de empezar. La temperatura del mar en la Costa Brava  estaba a unos 21ºC, que animó a unos cuantos a nadar sin traje de neopreno. El inicio de la prueba fue a las 9:10. El oleaje, de cara

Maror, onades de cinquanta centímetres a un metre i un cel gris. Així em rep la mar de Calella per començar els 7.000 metres nedant de la Radikal. Abans de començar, quatre gotes de pluja, al arribar per crear dubtes, caliu d'amics i trobada amb la família d'aigua. El moment de començar l'enredereixo al màxim, deixo que entri tothom, sent un dels últims que entra dins la mar. He decidit no dur el neoprè, nedar a pell, la temperatura de l'aigua està per al voltant dels 21 graus i en poques setmanes, podré nedar en aigües no tant càlides i notar la fredor que tant m'agrada.  No vull una sortida amb cops, em fa mandra, he vingut amb els braços buits per endur-me el que la mar em vulgui donar, no vinc a competir. L'inici és dur, fins el primer avituallament, les onades de cara, fan difícil d'agafar el ritme. Si portés el neoprè, tindria més flotabilitat i no em passaria, com ara, que tinc que aixecar un xic més els braços, per no xocar amb les onades abans d&

Recull de fotografies i el seu text, de les publicacions que vaig anar fent a les xarxes socials, mentre vivia l'aventura de fer Pirinexus en dues etapes. Àlbum de fotos   Entrades relacionades: Aventura pel 04-05/10/14 Pirinexus en dues etapes, btt i alforges 04/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 1 de 2   05/10/14 Pirinexus en btt i alforges. Etapa 2 de 2

Inicio la ruta amb bones expectatives. No plou, tot està moll, per la pluja que ha caigut de nit, al cel hi puc veure com es va aclarint. Queden uns 10 quilòmetres per coronar el Coll d'Ares, 1.513 metres. Els núvols grisos, van deixant pas al sol. Un cop dalt, el premi, vistes espectaculars i una baixada ràpida, per trams de carretera humits i ombrívols. Vaig resseguint el riu Tec. Els indicadors de la ruta Pirinexus, són de bon trobar. Al arribar a Ceret, em salto un cartell i aprofito la circumstància, per fer turisme per la població. El tram que va per la via verda francesa, està majoritàriament pavimentat, se'm fa estrany rodar entre camps, sense escoltar el cruixir de la sorra al meu passar. A Le Tech, paro a esmorzar, ve un gos juganer, em porta una pedra perquè li tiri i anar-la buscar. Entre queixalada i queixalada, no parem de jugar. La sortida de França, té dues variants, passar per la N-II, que no em ve gens de gust o fer un tram una mica tècnic. La meva opció és

L'aventura comença de nit. A les cinc de la matinada, ja estic damunt la bici i pedalant  la Pirinexus. De Palafrugell a Palamós, hi ha via verda, a partir d'aquí fins a Sant Feliu de Guíxols, és per carretera, és el tram que més mandra em fa. La realitat és que  hi ha poc transit i resulta molt còmode circular-hi. Un cop a Sant Feliu de Guíxols agafo les vies verdes, que conec sobradament. A Llagostera, puc apagar el frontal. Gaudeixo deixant-me endur per l'entorn de les Vies Verdes. Paro a dinar a Les Preses, per agafar forces per pujar el Coll de Santigosa de 1.064 metres. Les primeres rampes, es fan eternes, el pes de les alforges i la xafogor, no ajuden gaire. Quan estic a uns 15 minuts del coll, comença a ploure, amb intensitat. Toca tapar alforges, equipació d'aigua i a seguir pedalant. Un cop estic al punt de més alçada, s'acaba el xàfec. En el tram de baixada fins a Sant Joan de les Abadesses, agafo un xic de fred a les mans, tinc els guants xops. Soluci

Arribada del 2013, amb l'organitzador, Paco Robles. Esport, córrer la distància que cadascú triï i solidaritat, són la combinació perfecte pel dia 1 novembre. A Caldes de Montbui, organitzen aquesta prova de caràcter solidari amb El Cor de Caldes, associació creada per donar informació i suport a totes aquelles famílies que tenen nens amb discapacitats. El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20, si fan la modalitat de 50 km o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Penso que és important que hi anem quantes més persones millor, no només pels diners. És important ser molts, per donar visibilitat a una problemàtica, que sembla que volguem amagar. Cada dia queda més palès, que ens hem d'ajudar entre nosaltres, els ciutadans de peu, que si esperem que les administracions ens donin solucions, anem llestos. Hi vaig participar

353 km, 5.000 metres de desnivell acumulat aproximadament, en dues etapes, en btt i alforges.  Sumant aquests elements, tinc per endavant una bona aventura, amb un munt de sensacions i emocions per viure. Fer-ho en dues etapes, fa que sigui tot un repte físic. Pirinexus és una ruta circular de 353 quilòmetres de recorregut, que uneix el sud de França amb les comarques Gironines. Passa per més de 50 poblacions. Combina diferents superfícies per a rodar, vies verdes, carreteres secundaries, camins agrícoles de terra i formigonats. Des que es va inaugurar el març del 2013, que tenia ganes de fer-la. Sempre l'havia pensat en tres etapes, fer-ho en dues, és tot un desafiament que em motiva molt. Primera etapa. Sortida de matinada des de Palafrugell, no més tard de les 5 del matí, per intentar acabar amb l'última llum del dia. Destí Espinavell, a prop de Molló, on faré nit en un Hostal, tot i que per anar-hi em desviaré uns quilòmetres de la ruta establerta. Fins a Sant Joan les