UltraQuim

1r dia : Garmin Connect Wikiloc Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses 2n dia: Garmin Connect Wikiloc Sant Joan de les Abadesses - Albanyà (error en el quilòmetratge són uns 66 km) 3r dia: Garmin Connect Wikiloc Albanyà - Llançà 4t dia: Garmin Connect Wikiloc   Llançà - L'Estartit 5è dia: Garmin Connect Wikiloc L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols Àlbum de fotografies Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

No ho tenia previst, ni duc el track, deixar-se endur és part de l'aventura. Canvi de ruta. Estic a L'Estartit i avui, acabo l'aventura a casa, a Sant Feliu de Guíxols. Tot i que hi aniré, passant per Girona ciutat, fent camí per la ruta del Ter. Per fer parada a Llagostera, i dinar amb la mare. Aquest regal de la vida, que és la mare, regal que gaudeixo tant com puc. Faré uns quaranta quilòmetres de més, l'arròs de la mare s'ho val. Ahir a la nit, vaig descarregar el track al mòbil, perquè la ruta està marcada direcció cap al mar i jo vaig a l'inrevés. Sabent quina és la propera població, és molt fàcil de seguir, doncs estan indicades en les principals cruïlles. Només hi ha dues ocasions, que he de mirar mòbil. Abans d'iniciar la jornada de pedaleig, cap a la platja. A veure com el sol s'alça majestuós, rere les Illes Medes. El paisatge, resseguint el Ter, és una delícia, planer i ple de camps. Conreus de tots tipus, des de pomers, fins a menjar pel

Surto del confort de l'alberg i la tramuntana em treu la mandra, només creuar la porta. No duc ni vint minuts pedalant, que la pluja em ve a acompanyar, només durant una horeta. A Port de la Selva, no puc evitar parar-me a contemplar com les onades, entren en força a la seva platja. Durant una estona, entre la pluja i les esquitxades de la mar; estic moll d'aigua dolça i salada, alhora. Vaig per asfalt, fins a Cadaqués. La carretera és revirada i molla, però de molt fer i amb poc trànsit. Una vegada a Cadaqués, inicio un dels trams que més tinc ganes de fer d'aquesta ruta, és el que porta fins a Roses, per pistes forestals i que en una part, està tallada als vehicles a motor. És un recorregut muntanyenc arran de mar. La tramuntana bufa amb tanta força, que he de fer alguns metres a peu, perquè en pujada, en els trams exposats, el vent em tira de costat i em podria fer caure. Al quilòmetre 34, tinc l'únic ensurt mecànic de l'aventura. Degut al trontoll del camí pe

Plou. Només obrir els ulls, escolto la pluja, no és molt forta, si constant. Segueixo el pla establert. Esmorzar amb la companyia d'en Marco i l'Iñaki. Les prediccions per la zona on ens trobem i anem, no són tant dolentes, donen una finestra de les 10 del matí, fins a les 19 hores, sense pluja intenses. Ha d'entrar tramuntana i això sembla que ho frenarà. Tots decidim que seguirem camí. Abans de començar a pedalar, m'asseguro allotjament sota sostre. Dintre les opcions que vaig estar buscant ahir a la nit, per internet. Aniré a l'alberg, Costa Brava de Llançà, crec que hi puc arribar abans de les 19 hores. Surto amb una mica de pluja suau, que intermitentment es manté, durant les tres primeres hores. Segueixo el camí natural de la Muga. Rodo amb vistes al pantà de Boadella, vistes que omplen la mirada. Mica en mica va entrant la tramuntana, i pujant la seva intensitat.   Pedalar al costat d'un riu, sempre és un plaer pels sentits. Abans de Pont de Molins, a

Cal llevar-se ben d'hora per a perseguir somnis i aprofitar el dia. Recullo la tenda i cal tornar a guardar tot el material. És tot un tetris, aconseguir encaixar-ho tot i sobretot, que quedi ordenat i a mà, el realment necessari. A partir de Sant Pau de Segúries, el gps perd els satèl·lits a cada poc, tot i que no està ennuvolat i el tram fins a Sadernes és per una carretera solitària, però molt oberta per a rebre bé el senyal. Estic tranquil, duc els tracks en el mòbil. Durant  aquest tram, puc gaudir de les múltiples tonalitats de verd, que em regala l'Alta Garrotxa. Fins Sadernes, és ràpid, per asfalt i fa baixada. A partir d'aquí tot canvia. El primers quilòmetres puc anar pedalant, tot i anar amunt, és una pista relativament en bon estat. Els últims, resulta impossible, molta pedra o més ben dit, molts pedrots, que sense càrrega, ja em costaria de pujar-hi al cim de la bici, però carregat no en sé prou. Cal baixar de la bici i empènyer, és part del joc. Hi ha tross

Tot carregat a la bicicleta i amb molta il·lusió, mentre despunta el dia, inicio l'aventura. Els primers cent quilòmetres, són per les vies verdes que enllacen Sant Feliu de Guíxols amb Olot, itinerari que conec de sobres. He recorregut el tram de Sant Feliu de Guíxols a Girona, sense exagerar, més d'un centenar de vegades, sinó en són dues-centes. I el de Girona a Olot, en no menys de quaranta ocasions, tot i que sempre sortint de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha qui pot pensar que ho tinc avorrit, al contrari. Tendim a estimar el que coneixem, i tinc la sort, de conèixer i de seguir amb ganes de pedalar-hi. Les vies verdes de Girona, em tenen enamorat,  tenim la fortuna de tenir una estructura per pedalar amb comoditat i seguretat, no aprofitar-ho seria una ximpleria. Una vegada a Olot, parada per dinar i a encarar el punt més alt de la jornada. El coll de Santigosa de 1.064 metres d'alçada, no està malament, tenint en compte que he començat al nivell del mar. Es va posant

Equipament 1 casc, imprescindible per anar en bici 1 buff 2 mallot màniga curta 1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres 1 camiseta cotó i 1 forro polar per quan no pedali, i estigui dutxat 1 jaqueta de ciclisme, per abrigar als vespres i per si canvia el temps 1 impermeable, per si plou, cosa probable segons les prediccions 1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat 1 joc de manguitos 1 armilla paravent, per poder jugar amb l'equipació 1 jocs guants, d'anar en bici d'estiu 3 calçotets 3 parells de mitjons 2 culotte curts 1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs 1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics 1 sabatilles, per mourem un cop deixi de pedalar i per si cal empènyer la bici per alguna pujada tècnica. 1 xancles, per dutxar-me 1 ulleres de nedar, que ocupen poc i sempre van bé per fer una remullada. Cura personal 1 ulleres de sol 1 crema solar, impre

Quatre o cinc dies i  uns 425 quilòmetres aproximadament de camins, pistes i alguna carretera secundaria per endavant. Rodant en solitari amb la BTT i el remolc, carregant tot el material necessari per aquesta aventura. El recorregut el vaig dissenyar l'any passat i el vaig fer en sentit contrari el mes de maig. La veritat és que em va agradar molt i tinc ganes de repetir-lo, segur que hi trobo nous racons i gaudeixo de nou, dels que vaig conèixer. La Volta a Girona a grosso modo serà:  Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot - Sant Pau de Segúries - Sadernes - Albanyà - Pont de Molins - Castelló d'Empúries - Llançà - Cap de Creus - Roses - Sant Pere Pescador - Palafrugell - Sant Feliu de Guíxols. Les prediccions pinten malament. El dimarts, el tercer dia pot ser una jornada d'aiguats i tot i que la ruta és per fer en quatre dies, si n'estic un de parat, ho faria en cinc, per sort tinc aquest dia de marge. Al no tenir bones previsions, he decidit no fer masses plans, n

El tram de natació és tot un premi. Veient sortir el sol, sense embarcacions, podent gaudir d'una gran vida marina. En aquest recorregut m'acompanya en Sergi. Surten 4.010 metres, com sempre nedats a pell, de molt bon fer. Pas per casa, Sant Feliu de Guíxols, canvi d'equipació i a pedalar. Són quatre voltes, d'aproximament 45 km cadascuna, fent parada a Llagostera per aprovisionar-me. Per no carregar l'esquena, duc muntada una petita alforja central al darrere, on hi duc el necessari. A la primera volta, parada a Llagostera per esmorzar, és la de més bon fer. Estic fent el tram de via verda, que més em conec, i això és bo i és dolent. Rodo a bon ritme. Segona volta, tinc l'al·licient, que al pas per Llagostera, pararé a dinar, uns macarrons de la mare, fets especialment per l'ocasió. I aquest pensament, és una gran motivació! La tercera volta, la que a priori, sembla la més ensopida, doncs no he de pasar per casa, per a res, té sorpresa. En Sergi, s'a

Aquest serà l'IronMan casolà, més casolà de tots els que he fet fins ara. El recorregut de casa a casa. Des d'on visc, Sant Feliu de Guíxols, fins on sóc nascut, Llagostera. És autogestionat, amb l'excepció del nedar, serà en solitari. La natació serà a Sant Feliu de Guíxols, anar i tornar a primera hora del matí, fins a Cala Vigatà, per completar els 3,8 km. El tram de bicicleta serà amb la btt, per les vies verdes de Sant Feliu de Guíxols fins a Llagostera i tornar. Fent 4 voltes, de 45 km +/- cadascuna, si falta algun quilòmetre, l'acabaré de fer repetint part del recorregut, fins completar els 180 km. El tram de córrer, és el mateix que el de la bici, escurçant una mica el circuit, per a fer els 42.2 km, amb motxilla a l'esquena, amb el que pugui necessitar. Els avituallaments, com no podria ser de cap altre manera, seran a Llagostera, a casa la mare. Hi faré tres parades, per esmorzar, dinar i sopar, els dos darrers àpats, consistiran en macarrons fets per

  Track Primer dia:   Garmin Connect     Wikiloc Track Segon  dia:    Garmin Connect     Wikiloc Track Tercer dia:    Garmin Connect    Wikiloc Àlbum de fotogràfies Tots els escrits de l'aventura a: Baix Empordà en caiac 2019

Surto a navegar en la foscor i serenor de la nit. No faig servir cap il·luminació, els ulls s'adapten a la foscor i amb els reflexes de la costa, puc veure el que tinc pel davant. Duc llum per si m'he de fer veure. La navegació és molt plàcida, en menys d'una hora, ja clareja i puc gaudir de la pau de l'albada. Tinc ganes de veure sortir el sol, tot i que em queda a l'esquena, vaig mirant de reüll, fins que arriba el moment. Com si d'una obra de teatre es tractés, agafo una bona posició, un indret, en que la deriva no em dugui cap a les roques i em disposo a veure l'actuació del sol, que té d'actor secundari, les Illes Formigues. La sortida de sol, és un espectacle que no val diners i que des del mar, encara té més valor, més intensitat. Parada a la platja de La Fosca, a fer el cafè, sense cap pressa. Assentat en una terrassa, a primera línia de mar, puc observar, com de bonic és la mar des d'aquí, tot i que ni la meitat de l'impressionant que