UltraQuim

Gràcies a la filmació de  Mónica Campaña i al muntatge de Jorge Pérez, podem gaudir del vídeo del tastet de la Travessia Guixolenca, només de mirar-lo, entren ganes d'anar a nedar una estoneta. Podeu trobar informació de la Travessia Guixolenca a: Neda el Món Entrades relacionades: 28/05/11 Travessia Guixolenca, el tastet 15/06/11 Travessia Guixolenca, el tastet. Fotos

Després de dies, per no dir setmanes, de preparatius, al final ha arribat la Duatló Rural de La Selva, que té lloc a Sils, una prova no regida per la federació catalana de triatló, sinó pel saber fer i el bon rotllo, que impregnen els Makis . L'ambient és distés, no deixa d'haver-hi competitivitat, com a qualsevol cursa, però en els detalls, la prova apunta maneres, des de la cantitat de col.laboradors que ajuden a que tot surti rodat, el circuit, mima't a cada metre, tothom entregat a que sigui una jornada esportiva de diversió. Arribo a Sils, tot organitzat, cadascú al seu lloc, última distribució de voluntaris, van arribant els participants, alguns amb dubtes de darrera hora, d'altres que saben perfectament com funcionen aquest tipus de cursa. La sortida, va ser, el moment més emocionant, em van venir ganes de sortir corrent amb ells, però estava per un altre propòsit, anar a regular el trànsit, més o menys a la meitat del recorregut en btt i desmuntar la paradeta

Una de les tasques més agradables de preparar un esdeveniment esportiu, és provar el recorregut, ho hem fet la part organitzadora de la Travessia Guixolenca, Neda el Món i el Club Aquàtic Xaloc . Poc abans d'iniciar la nedada, va venir un acompanyant d'última hora, el sol, estava pletòric, va decidir llevar-se tard i estar amb nosaltres. Els 5.350 metres, els vam fer molt còmodes, entre riuries, el mar ens feia disfrutar amb les seves onades, com quan de nens anem a la platja i hi ha onades, ens fiquem al mar, perquè cada una ens aixequi i a jugar amb elles. Envoltat d'amics, encara és disfruta més, a l'embarcació de suport, en Bernat Pescaire com a patró, la Mónica Campaña i en Josep Vidal fent un munt de fotos que en propers dies penjaré, a l'aigua 6 nedaddictes. El recorregut on discorre la travessia, és el tram que més vegades he navegat amb el caiac, no em cansa, sempre hi trobo algun detall nou, que em crida l'atenció, nedant a més, pots veure l'espec

La recuperació, de la tendinitis tibial posterior, està una mica més aprop.  Fa dos dies, dimecres, vaig començar a caminar una horeta al dia, a bon ritme, en pla i  sense irregularitats. Les sensacions en calent són bones, al refredar-se, torna de nou el dolor. De nedar no he parat, encara tinc la limitació de no entrenar amb aletes i no fer exclusivament peus. La bicicleta, està siguen la meva salvació, no faig servir la de  muntanya, pels possibles impactes, utilitzo  la de carretera, sense aixecar-me dret a les pujades, puc anar fent, sense apretar la marxa, em permet mantenir-me actiu. El caiac m'ajuda a desconectar de la lesió, inclús de mi mateix. Estic content, perquè en breu, espero, podré tornar a córrer, fins fa una setmana sentia dolor durant tot el dia, era molt pesat, actualment és més puntual i localitzat, en fer certs moviments. En aquests moments toca mantenir el cap fred i no deixar-me endur per les ganes, sinó pel consell de l'especialista, buscar una bona re

Reportatge que va emetre televisió Costa Brava, del triatló de Sant Feliu de Guíxols. Entrades relacionades: 21/05/11 Triatló de Sant Feliu de Guíxols 23/05/11 Fotos del Triatló de Sant Feliu de Guíxols

La nova senyalització, ja porta quasi un any, la meva sensació és de que res ha canviat. Per sort, hi ha un gran nombre de persones que quan va amb vehicle motoritzat, respecta als ciclistes, deixa distància de seguretat, redueix, si cal, al moment que ens veu, posa l'intermitent, per indicar la nostra presència; per desgracia, només cal un irresponsable per fer mal a una persona. Entenc perfectament, que 1'5 metres són difícils de calcular, però no són un pam, com fan alguns, que com moguis el colze, et menges el retrovisor. Posar l'intermitent, per fer un avançament i així indicar als conductors que van darrera, que hi ha alguna cosa, no fa malbé el cotxe, ni fa gastar més gasolina. Tocar el clàxon, en senyal de desaprovació, insultar o fer gestos obscens, només serveix per delatar el nivell d'estupidesa dels ocupants del vehicle. Ocupar el carril contrari, a cada curva, en carreteres secundaries i no fer ni el gest d'apartar-se al lloc on hauria de circular, és

Gràcies a la gran feina feta per en Josep Vidal, que es va passar tot el triatló darrera la càmera, podem  gaudir de 565 magnifiques imatges del triatló de Sant Feliu de Guíxols, tan de les tres sortides, com de l'entrega de premis. Àlbums de fotos: Picasa o Flickr Entrades relacionades: 21/05/11 Triatló de Sant Feliu de Guíxolslick 25/05/11 Triatló de Sant Feliu de Guíxols. Reportatge de TV Costa Brava

Estic content d'haver pogut col·laborar en un gran esport com és el triatló, he pogut posar el meu granet de sorra a la celebració del triatló de Sant Feliu de Guíxols. El Club Aquàtic Xaloc, organitzador de la prova, aconsegueix involucrar a moltes persones per aconseguir que aquest dia sigui possible, gent de dins i de fora del club, per fer que tot rutlli, jo només hi he estat el dia de la prova, muntant, durant i el posterior desmuntat, hi ha integrants del club que porten dies, més ben dit, setmanes, de preparatius, de reunions, de maldecaps, no seria just, no fer un gran esment a ells i donar-los les gràcies per la seva tasca. El triatló no és un esport de masses, però aquest dissabte a Sant Feliu, s'ha viscut ambient de gran esdeveniment, uns que venien a competir, altres que venien a animar, amics que tot i fer altres esports, no dubten a afegir-se a la festa. Dintre els atletes, vist des de fora, es podia veure, els que habitualment fan triatlons, els que venien a gua

Un repte a l'abast de molt pocs, 24 inscrits, en una cursa d'autosuficiènica de 560 km, en 9 etapes, en Xesc Terés ha fet quart, impressionant, des d'aquí la meva felicitació més entusiasta i la meva admiració a tots els participants. Aquesta cursa, si que és per a escollits, l'ultima etapa és de 128 km, a Austràlia, ha de ser increible, les fotos de la web de la Outback Race , fan ganes d'anar-hi.  En Xesc Terés, juntament amb el seu germà Jaume, són gent per seguir, no només pels seus resultats esportius, que no són pocs, sinó sobretot per la seva filosofia d'entendre l'esport, practicants de múltiples curses, en que l'important és disfrutar, divertir-se a més fer el que els agrada, córrer. Els conec de diferentes competicions, són dels que veig a la línia de sortida i quan arribo, ja estan canviats, dutxats i amb la migdiada feta, això no treu que en múltiples ocasions puguem compartir vivències i la nostra passió per l'ultrafons. Us recomano feu

A la xerrada que ens ha ofert en Miquel Sunyer, sobre el que ha aconseguit fer nedant i els reptes que té per endavant, completar la triple corona, ha quedat clar, que els grans reptes requereixen de molta planificació, molt esforç, de molt entrenament, ha nedat uns 3.500 km en dos anys, jo n'he nedat uns 750 en el mateix període, una cinquena part i pensava que nedava molt. Ens ha explicat com s'aconsegueix, sense sobervia, amb l'humiltat que el caracteritza, recalcant la necessitat de comptar amb un bon equip al seu voltant, ho ha transmès amb il·lusió, de qui disfruta preparant els petits detalls. Tot i que mai faré reptes de la seva magnitud, juguem en diferentes divisions, m'he sentit identificat amb alguns conceptes de manera general, he aprés coses noves i sobretot he gaudit escoltant un aventurer. Podeu seguir les seves aventures a través de la seva web i el seu facebook . Entrada relacionada: Proposta pel 19/05/11 I Cicle d'esports i aventura. Miquel Suny

En poc menys de 10 mesos, aquest bloc ha assolit la xifra de 10.000 visites, des  que durant el mes de Juliol del 2010, el comencés de nou . Estic que no toco de peus a terra, només puc dir gràcies a tots, als que el llegiu sovint, als que hi feu un cop d'ull de tant en tant, als que només hi entreu molt puntualment, als que el teniu enllaçat en el vostre bloc, als que el llegiu via Facebook o esteu al Twitter , als que comenteu, a tots plegats i un per un, moltes, però que moltes gràcies. Veure que hi ha visites diàriament, uns dies més, altres menys,  veure que hi ha més gent que entén l'esport com a superació personal, com diversió, com a compartir amb amics, per viure sensacions, per desfermar emocions, no únicament amb la tirania del crono i de la classificació, és el que dóna sentit a tot plegat. Somiar reptes em fa sentir viu, disfrutar mentre els preparo, és el veritable motiu, fer-los em fa estar content, compartir-ho amb vosaltres, durant o després via bloc, em fa

Navegar amb el caiac, quan acaba el dia és un plaer pels sentits, un luxe, ara els dies ja són prou llargs, per poder fer-ho, després de treballar, tot el dia de bòlid i a la fi... arriba la calma, la serenor del mar, és molt relaxant, mentre la llum va minvant, les onades es tornen planes i el vent va a dormir, només amb la companyia del mar, sense parlar, però diguent-ho tot, com bons amics, que es coneixen bé i poden compartir, una cosa tan difícil com és, el silenci. No importa que sigui molta estona o poca, ni gaire distància, ni el ritme que vagi, ni cap a on, l'únic important és assaborir cada palada, notar com el caiac llisca sobre el mar, notar que per sota hi ha un munt de vida. L'olor de sal, el so harmoniós de les onades, el moviment imparable del mar, l'encís de peixos i aus, et fan entendre lo petits que som, lo gran que és la natura i ajuda a posar cada cosa al seu lloc.

Tallers Alsina,  patrocinador i col.laborador en múltiples projectes, uns de fets, uns altres en preparació i altres que encara no saben, que segur els agradarà. És un luxe comptar amb amics, que fan possibles les il·lusions, que quan sembres una nova idea, ja miren la manera de poder-la realitzar, de trobar data, de preparar la logística, sempre buscant la millor manera per a poder complir el repte. En aquesta ocasió, han fet una nova web: talleralsina.com, Podeu trobar Tallers Alsina, a la Carretera Girona, 270 de Sant Feliu de Guíxols, on us atendran en Pere i en Jordi, professionals en la planxisteria i la pintura de vehicles, entre d'altres branques de l'automoció, professionals dels que saben escoltar i entendre al client, dels que cuiden cada detall, tenen l'experiència de més de 25 anys de feina ben feta, les ganes de fer-ho bé com si haguessin acabat d'obrir,  a preus més que raonables, treballen amb les principals companyies d'assegurances.

Miquel Sunyer encetarà el I Cicle d'esports i aventura de Girona que arranca aquest dijous 19 de maig.  En Miquel ens explicarà el seu projecte, realitzar la triple corona,  que consisteix a superar 3 proves d'extrema duresa en les aigües obertes més prestigioses i reconegudes del món, on cap espanyol ho ha aconseguit. Les proves són: 2010: Canal de la Manxa Des Anglaterra a França. 33 km. Temps realitzat: 11h 54min 2011: Manhattan Island Marathon Swim , el 18 de juny . Donar la volta a l'illa de Mahnattan, 55 km. Temps estimat: 8-10 hores   2012: Catalina  Los Angeles a l'Illa de Catalina. 35km. Temps estimat: 9-12 hores  Ho podem escoltar de boca del protagonista, aquest dijous dia 19, a les 20 hores,  a Sala Viader de Casa de Cultura Girona, Plaça Hospital, 6 de  Girona , acte gratuït, no s'hi pot faltar!!! Entrada relacionada: 19/05/11 I Cicle d'esports i aventura. Miquel Sunyer

Impressions i vivències   de primera mà, dels components de l'equip Xino.Xano: Caminant per la pau, que varen fer la Trailwalker, també hi podeu trobar un munt d'imatges a: Carme Tuneu Sergi Piquer Lluís Pratdesaba

Si hi ha una cursa preferida per mi, és sens dubte la CBXR , la primera edició del 2009, va ser la meva entrada a l'ultrafons, a més en un entorn tant estimat com la Costa Brava, amb la gran sort de conèixer un munt de gent que val molt la pena. Aquest any, vaig decidir no fer-la per la seva coincidència amb l'IronCat, al final, per culpa de la lesió, ni l'una ni l'altre, vaig aprofitar per anar a veure la sortida del segon dia, del dissabte, a tocar de casa, a Sant Feliu de Guíxols. Animar a l'amic Andreu, tot un luxe, des de la tranquilitat de no competir, resulta curiós recordar sensacions de fa un any, que estava allà mateix. He vist els nervis reflectits en els moviments inquiets del corredors que esperant la sortida, he escoltat els dubtes que genera tal cantitat de quilòmetres per endavant en la veu dels participants, he comprovat com  l'il·lusió estava encesa en els seus ulls, he sentit emoció i com es disparava l'adrenalina en el moment de començar

Els Colls Vermells , nedadors de mar, cremats pel neoprè, també coneguts com a nedaddictes. Els Ungles Negres , corredors de muntanya, que saben el que tarda en créixer una ungla, el temps just per tornar a caure. Els Espatlles Morenes , triatletes que duen el mono tatuat a l'esquena, per efecte del sol. Els Polzes Adolorits , caiaquistes que només paren de palejar, el temps just de fer una foto. Els Mans Blanques , ciclistes de carretera, marcats per dur guants, que pedalen de sol a sol, que no busquen l'ombra, saben que ja arribarà amb la lluna. Els Bessons Socarrats , corredors amb malles pirates. Els Cara Roent , aquest són fàcils de distingir tot l'any, però proliferen amb el bon temps, roba de cotó, esbufegant, bambes de carrer, surten al migdia quan fa més color, mai porten res per beure, a vegades amb paravent, per suar més i els veus al punt de la deshidratació. Els Pell Entumits i perfum de clor, nedadors que fan una piscina rera l'altre, dia rera dia.

Mentre faig front a la recuperació física,  per recuperar la motivació  em marco nous objectius,  perquè sempre hi ha un nou repte, una nova il.lusió. Quines ganes que tinc de desert, em té fascinat, envadalit,  captivat, des de fa anys, aquest juliol fan una cursa d'ultradistància, uns 110km, aprop de casa, a menys de 400 km, s'ha d'aprofitar, a Los Monegros, l'extensió desèrtica més gran d'Europa, Isostar Desert Marathon . Serà durant el mes de Juliol, començarem a les 12 del migdia, l'hora de sortida marca caràcter. Serà una cursa diferent, un repte dels durs de veritat, al quilometratge, ja complicat, s'hi ha d'afegir la temperatura extrema, l'autosuficiència alimentaria i córrer en un medi, fins ara, desconegut, serà un bon tastet de desert. L'únic que em fa por, molta por, pànic, és que m'agradi massa, fa temps que un dels meus projectes és anar a fer una cursa per etapes al desert, una mica més de 3.000 motius, en forma d'euro, fa

A pocs dies de que s'iniciï la prova, degut a la tendinitis tibial posterior , que arrossego, he hagut d'afrontar la dura  decisió de no fer l' Ironcat . La recuperació està siguen més lenta del que s'esperava. El motiu de la renuncia a participar, és la part de córrer els 42 km, nedar no hi veig problema, la bici, sinó bufen els més de 60 km/h de l'any passat, la porto ben entrenada, el córrer, tot i no fer-ho en l'últim més, ho veig factible, no tinc temor a  patir, tinc por de fer-me mal debò. Si ja de per si no és gens fàcil, amb lesió menys, sense la lesió no vol dir que ho aconseguís segur, ni sobrat, vol dir que tenia l'oportunitat d'aconseguir-ho. La decisió és molt meditada. Penso que no val la pena arriscar salut, per una prova, en la que no hi guanyo res, al contrari costa temps, calers i algun que altre maldecap, hauré d'esperar el proper any o uns mesos, està per decidir. Per sort en el meu calendari, hi ha un munt de reptes i d'obje

No ha estat fàcil, per ningú, ni per la Carme, la Maria i en Lluís, que han suportat pluja i un munt d'hostilitats,  una mica més de 100 km i durant casi 31 hores, tampoc ha estat fàcil per l'equip de suport, en Jordi i en Lluís , esperes interminables, muntanya amunt i avall, buscar aparcament on no n'hi havia, per ajudar a la bona marxa de l'equip, gens fàcil ho ha tingut en Sergi , que com molt bé explica al seu bloc, creuar meta és difícil, decidir no fer-ho també... Jo si que ho he tingut fàcil, he viscut la cursa a distància, quan els vaig anar a animar a la sortida, juntament amb l'Andreu, em sentia com un peix fora de l'aigua, tothom amb malles, pantalons de senderisme, samarretes tècniques, motxilles apunt, pals per caminar i nosaltres amb texans, tenia sensacions contradictories, molt content i emocionat en veure els amics que emprenien l'aventura, alhora em sentia trist i desanimat, en les 2 hores de voltar per allà, la tendinitis, es va deixar s

Donar sang, no només és el fet en si, que no és poc, també és lluitar, a vegades, contra les pors i perjudicis que ens envolten. Hi ha qui diu: - si m'ho demanen ja ho faré; - ja ho vaig fer un dia; - em fa por; - no ho he fet mai; - ja ho fan els altres; - no tinc temps; Hi ha més excuses, però encara són més dolentes, que no són ni dignes de menció. Si us hi fixeu, aquestes mateixes excuses es poden fer servir per qualsevol situació de la vida. No pretenc donar lliçons, no sóc cap exemple de res,  ni ningú a seguir, només expresso la meva opinió, al igual que els altres expressen la seva. Sóc dels que penso que si no vols el carrer brut de papers i deixalles, comença per no embrutir, no per queixar-te. Si volem un món més just, per deixar alguna cosa que valgui la pena, als nostres fills, hem de ser nosaltres els que el canviem, no podem plegar-nos de braços, esperant que ho facin els altres, perquè els altres, també som nosaltres. Donar sang és una

Nova incorporació a l'equip Xino-Xano: caminant per la pau. En Sergi Piquer , fa poc ha fet la Marató de Sables i ara farà la Trailwalker. Sóc una persona afortunada, no precisament, per la tendinitis que no em deixa participar, sinó per comptar amb bons amics, qui sinó et diu que si, a una caminada de 100 km, sabent-ho només 85 hores abans de la sortida, amb tot el trasbals, que això implica, estat físic, família, compromisos socials i altres. Fer menció a l' Andreu Just i el Pere Alsina , que tot i que els anava fatal per molts motius, es van mostrar disposats a fer-ho. Tot per culpa meva, la tendinitis, no em deixa fer-ho amb mínimes garanties d'acabar, no puc ser egoista i pensant en el millor per l'equip, he decidit, aconsellat pel metge, de no fer la Trailwalker, us asseguro que la decisió no ha estat fàcil, ha costat, han estat molts mesos, preparant-ho tot, buscant idees per recaptar els diners necessaris, tocant portes aquí i allà, de maldecaps, ara s'esva

Ha costat, però ja ho tenim, semblava difícil, no ha estat un camí fàcil, recaptar els 1.500€, per a projectes solidaris i poder participar en la Trailwalker. Durant aquest recorregut, en que s'ha fet tot el que, com equip, s'ha cregut viable, amb errors i encerts, però sempre amb moltes ganes de tirar-ho endavant, hem tingut la sort de tenir ajudes, d'institucions, d'organitzacions esportives, d'empreses, d'amics, de persones anònimes que han fet possible arribar a aconseguir els diners, al moment d'aquest escrit, sinó hi ha algun ingrés d'última hora, són 1.831€, ho podeu veure a la pàgina de l'equip Xino-Xano: Caminant per la pau . Era el tema que més m'ha dut de corcoll, ara ja està, no amagaré que la qüestió m'ha ratllat una mica,  independement de la caminada, el pensar a qui anava destinat aquests diners i el que es podrà fer amb ells, ja fa que hagi valgut la pena, a continuació hi ha el vídeo, que he mirat unes quantes vegades, per

Sembla que hi ha esperança en el nostre món, mentre uns estan especulant la millor manera de fer-se rics a costa de la misèria dels altres, mentre la crisi econòmica treu el pitjor d'alguns, mentre davant el patiment aliè,  l'única reacció és l'indiferència, mentre un dels països suposadament  més desenvolupats, fa justícia assasinant, sense judici, siguen jutge i part, mentre aquests dies, gran part del nostre país, només veu la vida a traves d'una pilota i aprofita per treure la buidor i frustració  de les seves vides, mitjançant insults a l'equip contrari i admirant  un grup de multi milionaris en calça curta, hi ha qui realment treu el millor de si mateix,  ho fa de manera anònima i totalment altruista, és la primera vegada a Espanya, que algú dóna en vida, un òrgan, en aquest cas un ronyó, però com que això, ni dóna diners, ni infla el compte corrent, ni toca l'ego, ni és pot mirar amb la cervesa a la ma des de el sofà, no interessa a massa gent.  Hauria d

Els Gafarrons , amics de la caminada Aiguafreda - Sant Martí de Centelles, ens han ingressat 300 € que provenen de la Caminada de St Martí de Centelles i de la Caminada d'Aiguafreda : 0,10€ de cada inscripció a cadascuna d'aquestes caminades s'han destinat a Intermón Oxfam a través del nostre equip. Moltes gràcies a els Gafarrons i a tots els caminadors, que vau fer possible d'aconseguir-ho. Aquesta associació és el resultat de la fusió dels antics Amics de la Caminada de Sant Martí de Centelles i un grup d'amics i caminadors d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles, que amb motiu dels 1100 anys del naixement d'ambdós pobles varen organitzar, conjuntament amb els seus respectius ajuntaments, una sèrie d'actes lúdics i esportius entre els quals hi havia la 1a caminada d'Aiguafreda, la 1a pedalada popular i el torneig de futbol base entre moltes altres activitats portades a terme durant aquest any. Cal dir que aquesta associació és una entitat

Arumí Calefaccions SA  ens il·luminarà quan caminem de nit, gràcies a unes potents llanternes frontals i com que són gent que mimen els detalls, ens han proporcionat les corresponents piles de recanvi. El Grup Arumí està especialitzat en la instal·lació, reparació i manteniment de tot tipus de Sistemes de Climatització, Gas i Contraincendis tant a nivell domèstic com industrial, així com en la Direcció d'Obra i l'execució de Projectes i Legalitzacions Gràcies a la seva aportació, a la trailwalker ho veurem tot molt més clar!

No puc córrer, per culpa de la tendinitis i vull anar a la marató d'Empúries, agafo la bicicleta des de casa,  són uns 55 km, en poc més de dues hores, sense forçar,  hi sóc, tirant per la costa  és bastant planer i rodador. Arribo, bé de temps, per esperar a l' Eduard i en Xavier, amb qui havia de compartir la mitja, al igual que l' any passat ,  van com una moto, faig els 3 últims quillometres amb ells. M'encanta poder gaudir amb ells de l'arribada. Després de la mitja, aprofito que hi ha l'amic i company d'ultrafons, Andreu Just , fent els 42km, vaig a buscar-lo, l'atrapo al km 26, com corre, sembla que hagi estat preparant només aquesta marató, la realitat és que no ha parat, en les últimes 5 setmanes, ha fet 462 km, casi res. Anar en bici te avantatges, és la primera vegada que li aguanto el ritme, sense esbufegar, ell és molt més ràpid. La Marató d'Empúries, és una cursa d'ambient familiar, no hi ha aglomeracions de gent, hi trobo molts am

Quina millor manera de conèixer el litoral que a vista de caiac, a traves del Kayak Center Guíxols , que ha muntat la sortida, hem fet ruta de Sant Feliu de Guíxols fins a la Cala del Senyor Ramon i tornar. Feia masses dies que no navegava amb el caiac, als 5 minuts, ja sentia els motius que fan que m'agradi tant, poder gaudir de la costa, palada a palada, sense el soroll d'un motor, sense l'estres de la pressa, estant sentat a sobre el mar, sentir la força de les onades al cos, mentre el seu anar i venir et bressola, és el que fa que t'enganxi, per això la majoria de gent que ho prova, repeteix. Aquesta sortida tenia més d'un motiu, el primer anar amb amics, el recorregut, en gran part, coincidia amb la I Travessia costa Guixolenca que és farà el 19 de Juny, només d'imaginar-ho, em venien ganes de començar a nedar, veia l'aigua transparent, la riquesa en la flora marina i un munt de peixos, espectacular. Al sortir de port, ja ens hem trobat la mar de fons